-
La història de la llengua catalana és el recorregut que ha realitzat la llengua catalana, des del seu naixement a partir del llatí vulgar fins a l'actualitat, passant per períodes de gran creativitat literària com l'Edat Mitjana i la Renaixença i per altres de decadència de la llengua , com l'anomenada Decadència.
-
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península Itàlica i a Galícia. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor.
-
El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans Cròniques. Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. Jaume I morí el 1276; així doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans; malgrat això, les còpies que es tenen són posteriors. Encara que fou dictada pel mateix Jaume, l'obra fou redactada per escribes.
-
Les quatre grans Cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval.
-
Ramon Llull, també conegut com Raimundo Lulio en castellà, Raimundus o Raymundus Lullus en llatí, com Raymond Lully pels anglesos o com Raymond Lulle pels francesos, va ser un laic pròxim als franciscans (va poder haver pertangut a l'Ordre Tercera de Sant Francisco), filòsof, poeta, místic, teòleg i missioner mallorquí. Va ser declarat beat per «culte immemorial» i no per les vies oficials.
-
El primer text en prosa enterament català és un fragment d'un llibre d'homilies de l'església de Organyà, de finals del segle XII o principis del XIII "sense tenir en compte a els textos anteriors, considerats implícitament no" literaris ".
-
La Crònica de Bernat Desclot és una crònica històrica, una de les Quatre grans cròniques de la literatura catalana. Titulada originalment Llibre del rei en Pere d'Aragó i dels Seus antecessors passats, actualment és més coneguda pel nom del seu autor: Bernat Desclot. En aquesta crònica, Desclot parla dels grans fets i de les conquestes que van fer, sobre sarraïns i sobre altres gents, els nobles reis que hi va haver a Aragó que van ser l'alt llinatge del comte de Barcelona.
-
La crònica de Muntaner és la més llarga de les quatre grans cròniques i comprèn des del engendrament de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). Va ser escrita pel soldat i cronista Ramon Muntaner entre 1325 i 1332.
-
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps i no s'ha de confondre amb les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona de Pere el Cerimoniós.
-
Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc, va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues.
-
Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba.[1] És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.
-
El Renaixement] és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Un autor molt reconegut va ser Dante Alighieri amb la Divina Comedia
-
S'anomena literatura medieval a tots aquells treballs escrits principalment a Europa durant l'Edat Mitjana, és a dir, durant aproximadament mil anys transcorreguts des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins als inicis del Renaixement a la fi del segle XVI.
-
La literatura del Barroc, o literatura barroca, és un estil literari europeu que es va desenvolupar durant el segle XVII a Itàlia. ... A diferència del Renaixement, el Barroc es caracteritza per la idea del desengany i pel pessimisme. Un autor molt important és Lluís de Góngora i l'obra soletats
-
Al llarg del segle XVIII eclosió una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc que es diu Il·lustració. Un autor molt important d'aquella època és Gaspar Melchor de Jovellanos i l'obra es diu "El Delincuente honrado"
-
La filosofia que es desenvolupà durant el romanticisme tractava sobre els mateixos temes que durant el període i les seves obres: la recerca de la llibertat, la marginació social, la soledat, la unitat nacional, el foment de l'intel·lecte i la llengua pròpia, etc. En aquesta època, es recupera Hamlet de Shakespeare, ignorat fins aleshores, i encarnen Hamlet i Ofèlia els herois típics romàntics.
-
El terme modernisme denomina a un moviment literari que es va desenvolupar entre els anys 1880-1914, fonamentalment en l'àmbit de la poesia, que es va caracteritzar per una ambigua rebel·lia creativa, un refinament narcisista i aristocràtic.
-
El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle.
-
L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc.