-
Period: 476 to 1453
EL MÓN MEDIEVAL
El món medieval comença des de la caiguda de l’imperi Romà fins l’ocupació de Constantinoble pels turcs. Es divideis en dues etapes:
- L’alta edat mitjana, des del segle V fins al segle XII.
- La baixa edat mitjana, des del segle XIII al segle XV. -
750
L’alta edat mitjana
Es conforma el feudalisme, un sistema caracteritzat per una piràmide de la societat en tres estaments.
- El rei.
- La noblesa, que es dividia en dos grups, l’alta noblesa els barons, i la vaixa noblesa els cavallers.
- El clergat, que eren els clergues dedicats a l'oració.
- Els no privilegiats, que era la gent que treballava els camps, i els artesans. -
1100
Textos més antics conservats en català
El “Forum iudicum” inicis segle XII
“Homilies d’Organyà” final segle XII -
Period: 1100 to 1200
LA POESIA TROBADORESCA
Va sorgir a les corts aristocràtiques occitanes. Exposava un concepte de l’amor, que era l’amor cortès.
El llenguatge del trobadors era l’ocità, és cantaba i s’escribia amb versos lliures. -
Period: 1100 to 1400
Poesia de tradició trobadoresca
Des dels primers trobadors fins a Ausiàs Mrch. A partir del segle XIV, els trobdors pasen a denominar-se poetes i els poemes.
- Ausiàs March, utilitza un català lliure de formes occitanes. -
Period: 1101 to 1399
La literatura popular a l’edat mitjana
El teatre medieval va néixer a l’interior de les esglésies, la llengua utilitzada en un principi va ser la llatina.
- El teatre profà, es basava en els jocs o entremesos.
- El teatre religiós, se’n diferencien deiferents cicles: el cicle de Nadal, de Pasqua, de l’Assumpció de Maria i el cicle hagiogràfic.
- La poesia popular, es tractava de cançons populars, d’autors anònims, amb un llenguatge i uns referents culturals lligats al context que les havia vistes néixer. -
1125
Els trobadors
Els trobadors eren els autors de les composicions en vulgar destinades a ser cantades. -
1130
Els orígens de la novel·la
Els precedents de la novel·la en llengua romànica són traduccions molt lliures en les llengües vulgars de poemes èpics grecs i llatins. Posteriorment s’hi van afegir les llegendes, aquets relats conformen l’anomenada matèria de Bretanya.
- L’autor que va divulgar la matèria de Bretanya va ser Chrétien de Troyes.
- Al segle XIV, neixen les novel·les de cavalleries -
1138
Guillem de Berguedà
Va compondre, bàsicament, en cançons de temàtica amorosa i sirventesos, el més conegut de tots és “el marquès de Mataplana”. -
1150
Els joglars
Eren els professionals de la recitació dels poemes que els autors els confiaven. -
1195
Guillem de Cabestany
Era un trobador cèlebre per les seves cançons amoroses d’estil senzil, més conegut per la llegenda sobre la seva vida que no pas pels seus poemes. -
1235
Ramon Llull
- Va ser un rellevant escriptor, filòsof, professor i missioner mallorquí.
- Va ser el primer autor català en fer servir una llengua romànica(el català) per transmetre els seus coneixements.
- Li va aparèixer Déu en els seus somnis, i va canviar de vida radicalment.
- Va crear escoles per a ensenyar la seva Art i didiomes, sobretot l’àrab.
-
1244
Crònica de Jume I o Llibre dels feits
Va ser escrita entre els anys 1244 i 1274, narra en forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei. -
Period: 1244 to 1385
Les quatre grans cròniques
-
Period: 1265 to 1274
Etapa 1
Una mena de manual enciclopèdic d’elevació mística i d’oració que constitueix un projecte de conversió universal en l’amor de Déu. -
Period: 1265 to 1316
L’obra lul·liana
Va produir unes 250 obres que tracten de tota mena de temes, filosòfics, místics, teològics, pedagògics, i és poden dividir en quatre etapes. -
Period: 1274 to 1289
Etapa 2
Redacta el llibre d’Evast, Aloma e Blanquerna son fill. Traça la biografia del cristià ideal.
- La segona novela és Fèlix o Llibre de maravelles(1288). Que consta de deu llibres on tracta de Déu, els àngels, el cel, l’infern…
- Cal destacar també el Llibre de l’ordre de cavalleria(1276), el manual del cavaller cristià. -
1283
Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere
La va escriure el tresorer Bernat Escrivà. El protagonista és Pere II, els dos temes centrals son la conquesta de Silícia i la invasió de Catalunya pels francesos. -
Period: 1289 to 1308
Etapa 3
El 1295 acaba l’Arbre de la Ciència, organitzat a partir d’arbres al·legòrics que mostren tot el saber humà. -
1300
La novel·la de cavalleries
És el gènere narratiu en prosa en què s’expliquen les aventures d’un heroi que personifica els ideals cavallerescos com la fidelitat, el menys preu a la mort…
- Les dues noveles més importants escrites en català van ser “Curial e Güelfa” i “Tirant lo Blanc”. -
Period: 1308 to 1316
Etapa 4
Cap al 1311 redacta el Llibre del naixament de l’infant Jesús i el Fantàstic i el poema de Concili -
1325
Crònica de Ramon Muntaner
Va ser iniciada el 1325, els reis i els caps de les empreses militars tenen el protagonisme principal de la naració, però Muntaner és també protagonista del que narra. -
1330
Francesc Eiximenis(1330-1409)
Intenció de posar l’abast del poble el saber cristià acumulat a les universitats i als monestirs.
- Lo Crestià(, és una obra que vol exposar el dogma i la moral del cristianisme.
- El Llibre de les Dones, on retreu a les dones els seus vicis i els ensenya la manera de poder corregir-los. -
1334
Jaume March(1335-1410)
Se situa en una línia molt fidel a la “gaia ciència” provençal i s’intrerroga sobre l’origen i la natura de l’amor. -
1338
Pere March(1338-1413)
Obre camins nous per a la lirica catalana, reflexiona sobre la mort i la valoració individual. -
1340
Bernat Metge(1340-1413)
El 1399 redacta la seva obra mestra, Lo Somni, per defensar-se de les acucacions d’haver col·laborat en l’assassinat del rei Joan.
- consta de quatre llibres escrits en forma de diàleg. -
1349
Crònica de Pere el Ceremoniós
Escrita entre 1349 i 1385, té com a propòsit justificar la política reial. El rei no es presenta com un heroi, sinó com una mena de príncep renaixentista, cruel i sense escrúpols. -
1350
L’humanisme a catalunya
S’inicia a Itàlia al segle XIV.
- Déu deixa de ser el centre del món, i és l’ésser humà qui passa a ser-ho.
- Prenen el llatí com a pauta.
- La Cancilleria Reial, estava formada per escrivans, secretaris i notaris que s’encarregaven de redactar els documents reials. -
1350
Sant Vicent Ferrer(1350-1419)
És un autor de nombrosos sermons, amb els quals buscava la conversió dels seus oients. Fa servir una llengua col·loquial. -
1350
Anselm Turmeda (mitjans del S.XIV-1430)
És l’exemple més representatiu d’aquesta xrisi ideològica per la seva conversió al mahometanisme. La seva obra més coneguda és la “Disputa de l’ase” -
Period: 1350 to 1440
Els autros religiosos
Aparició d’una crisi religiosa per la decadència del feudalisme. -
1375
Andreu Febrer(1375-1440)
Va traduir la “Divina Comèdia” de Dant, a una llengua neollatina, el català, per primera vegada en vers. -
1390
Jordi de Sant Jordi(final S.XIV-1405)
Autor de vuit poemes trobadorescos, però influïts per la líricade Petrarca. -
1400
Ausiàs March(1400-1459)
Va estar al servei del rei Alfons el Magnànim. El seu estil el fa el poeta més innovador de la seva època, hi va afegir tot de recusros procedents de la tradicció popular. Va fer un total de 128 poemes, va trencar amb la poesia trobadoresca, i es va centrar en la meditació personal i intimista. -
1400
L’organització dels poemes de March(1400-1459)
L’obra de March s’ha organitzat en quatre grans blocs:
- Els Cants d’amor, poemes dedicats a les diferents dames que va estimar.
- Els Cants morals, poemes dedicats a interrogar-se en la línia de la tradició filpsòfica.
- Els Cants de mort, poemes on personifica la mort.
- El llarg Cant espiritual, 224 versos lliures, on el poeta invoca a Déu perquè l’ajudi a perdre la seva manca de religiositat. -
1420
La poesia del renaixement
Van predominar quatre tendències:
- La persistència de la tradició medieval.
- El corrent satíric valencià.
- Els intents de renovació mètrica a partir de models italians.
- La imitació de la poesia de tipus popular i tradicional. -
1425
Joan Roís de Corella
La seva obra en prosa és diversa i d’un gran contrast. S’hi distingeixen dos vessants: un de profà, on hi destaquen la “Tragèdia de Caldesa”. I un de religiós, on sobresurten la “Història de Josef” i la “Història de santa Magdalena”. -
1433
Joan Roís de Corella(1433-1497)
Va escriure poesia de tema religiós i profà, “La Vida de la sacratíssima Verge Maria” o el cicle dedicat a l’amor de Caldesa. -
1435
Curial e Güelfa
Es una novela anònima escrita entre 1435 i 1462. El tema central de la novel·la és l’ascenció d’un jove de baixa condició social a través de la cavalleria i de l’amor. -
1450
El segle d’Or a valencià
El Regne de València va encertar un període de gran puixança demogràfica i econòmica que va possibilitar una etapa de grans creacions artístiques i literàries. -
1460
Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc va ser ezcrit per Joanot Martorell entre 1460 i 1468. La novel·la consta de cinc parts on l’autor explica l'història. Un dels qualificatius que s’han aplicat a la novel·la és el de “total”, ja que desenvolupa àmpliament tots els temes que caracteritzen el gènere.
Presenta dos tipus d’estils: un estil culte, retòric i varroc, i un de col·loquial, que es percep en els diàlegs breus. -
Period: 1475 to 1550
El Renaixament i el segon Humanisme
Els escriptors van abandonar el català a favor del llatí i el castellà, a partir del segle XVI, el llatí perd força i el castellà va anant guanyant posicions com a llengua culta. Opten per temes d’interès més universal i deixen de banda el país. El corrent estètic més important va ser l’erasmisme.
- Cal destacar Joan Lluís Vives(1493-1540) -
1478
Jaume Roig(principis s.XV-1478)
Va escriure el Llibre de les dones, és una novel·la ecrita en vers, on narra les vicissituds que viu el protagonista al llarg de la seva vida. -
Period: 1499 to
La literatura popular a l’edat moderna
- El teatre, l’extensió del conreu del entremesos medievals va ser amplíssima, eren peces dramàtiques berus, escrites en vers o en ver i prosa.
- La poesia, es va manifestar a través d’una gran varietat de gèneres com: els goigs, les nadales, les cançons de pandero, i els romanços.
- La prosa, algunes narracions en prosa es van transmetre oralment. Algunes de les impreses, com “La història de l’esforçat cavaller Partinobles” les que van assolir un èxit enorme.
-
Period: 1501 to
Context històric
Una sèrie de fets histórics van incidir negativament en l’evolució de la literatura catalana. Els més destacats són:
- El desplaçament del comerç de la Mediterrània cap a l’Atlàntic pel descobriment d’Amèrica.
- El transllat de la cort reial al centre de la Península.
- La voluntat d’impermeabilitzar l’Estat amb un tancament social i ideològic.
- Les derrotes de la guerra dels Segadors, que va materialitzar la fragmentació del país, i la guerra de Successió. -
1505
Pere Serafí(1505-1567)
És el poeta més respresentatiu del període. Les seves poesies catalanes, van ser recollides en “Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana”. -
1514
Joan Pujol(1514-inicis S.XVII)
Va traduir els ideals contrareformistes. Va escriure el poema èpic “ Lepant”, que exalta la figura de Joan d’Àustria com a model de contrareforma. -
1524
El teatre del Renaixement
Es va imposar el model de fer expressar els personatges de manera bil·lingue.
- En la cort valenciana de Germana de Foix es van representar peces com “La Vestia” de Joan Ferrandis d’Herèdia, i “El Cortesano, de Lluís del Milà. -
1582
Francesc Vicenç Garcia(1582-1623)
Els temes que va tractar van ser els típics de l’estètica barroca: el desengany, el pas del temps, la soledat. -
Francesc Fontanella(1610-1680)
Temàrica amorosa. És autor de dues peces teatrals: Amor, fermesa i porfia, i Lo desengany(1650). -
El Barroc
Va sotmetre la llengua a una intensa reelaboració, cal destacar:
- El contrast entre conceptes trascendents o entre conceptes més a l’abast.
- La deformació a dos nivells, un de realista, i un altre d’idealista, pel qual s’obtenia la bellesa absoluta.
- L’artificiositat.
- L'exageració, amb l’ús extrem de la hipèrbole.
- El dinamisme i el vitalisme. -
El teatre del S.XVIII
Es caracteritza per l’adipció de la regla de les tres unitats, mateix espai, lloc i temps.
- Joan Ramis, va escriure, Arminda(1775), Rosaura(1738) i Lucrècia(1769). -
La prosa del S.XVIII
En el vessant de la prosa erudita, cal esmentar “Instruccions per a l’ensenyança de minyons”, de Baldiri Reixach(1703-1781), i “Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot(1747-1821). -
La poesia del segleXVIII
Va estar dominada pel conreu d’un tipus de poesia que seguia la preceptiva i el gust barroc, amb un to narratiu.
- Cal destacar l’obra dels menorquins Joan Ramis(1746-1819), i Antoni Febrer i Cardona(1761-1841).