-
Period: 1100 to 1299
La poesía trobadoresca
Es tractava d’una poètica ben estructurada que abordava temes relacionats en síntesi amb l’amor i la guerra o l’escarni.
Els gèneres trobadorescos eren el sirventès, el plany, la tençó, la cançó, la pastorel·la i la dansa i balada. -
Period: 1100 to 1299
Trobadors
Tenim com a principals trobadors: Berenguer el de Palol, Ponç de la Guàrdia, Huguet de Mataplana, Ramon Vidal Besalú, Guillem de Berenguera, Guillem de Cabestany, Guillem Ramon de Gironella, Cerverí de Girona. -
Period: 1131 to 1288
Crònica de Bernat Descolt
La crònica de Bernat Descolt narra fets històrics des del regnat de Ramon Berenguer quart fins a Pere segon el gran, té un estil acurat amb una llengua rica i ben redactada. -
Period: Jan 1, 1200 to Dec 31, 1299
Segle Xlll
El segle 13 és un Segle d’expansió del concepte de ciutat i de la cultura acadèmica. Hi ha una major tolerància cultural y religiosa y es dóna pas a una actividad intelectual més polifacética. -
Period: 1208 to 1276
La crònica de Jaume l
La crònica de Jaume I és una narració autobiogràfica, basa en records personals però també cançons de gesta sobre la seva vida, és la primera de 4 cròniques, també incorpora alguns antecedents relatius als regnats del Alfonso primer i Pere primer -
Period: Jan 1, 1232 to Jan 1, 1316
Ramon Lull
Al llarg de la seva vida Llull va fer dues-centes cinquanta obres que es poden agrupar en filosòfiques, científiques, místiques, socials i pedagògiques. Algunes de les obres més famoses son: Etapa pre-Art i Etapa quaternària. -
1264
Fundació de la Cancelleria Reial
Va ser fundada per Jaume, la cancelleria reial era un organisme burocràtic i de govern dels reis de la Corona d’Aragó que s’encarregava de redactar i publicar els escrits oficials, més endavant durant el segle 14 el Rei Pere tercer creà un cos de traductors i reorganitzà la Cancelleria amb escriptors laics. En la segona etapa va aparèixer un nou estil clàssic amb una prosa flexible i madura que disposava de períodes sintàctics amplis. La cancelleria fou un focus cultural sobretot en 1373. -
1276
Obra de Jaume l
Ací podem un petit tros de la crònica, podem vore que està escrita en València antic. -
1288
Obra de Bernat Descolt
Ací podem vore un petit fragment de la seua obra. -
Period: Jan 1, 1300 to Dec 31, 1399
Segle XlV
El Segre 14 conegué una sèrie de canvis importants en les estructures medievals. Una crisi econòmica, l’augment de guerres, la il·lusió de les malalties, el despoblament dels Camps. -
Period: 1325 to 1328
Crònica de Ramon Muntaner
La crònica de Ramon Muntaner és la més llarga de les 4, narra els fets des de l’engendrament de Jaume I fins a la coronació de Alfons tercer, l’objectiu de la crònica és glorificar els reis de la Casa d’Aragó, conté un llenguatge viu i col·loquial. -
1328
Obra de Ramon Muntaner
Ací tenim un petit fragment de la crònica. -
Period: 1330 to 1409
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis fou un frare franciscà guironí ni d’origen burgués, en 1375 va començar a escriure la seva obra més ambiciosa, lo cristià, en la qual ens parla de totes les activitats de la vida de l’home cristià. Eiximenis fa en aquesta obra una presentació pintoresca de la societat del segle 14, té l’intenció només d’escriure a un públic d’alt nivell cultural, sinó també per a persones simples. -
Period: 1348 to 1413
Bernat Metge
Bernat metge representa la figura principal de l’humanisme en la nostra literatura. Exercia com a funcionari de la cancelleria, d’on va adoptar també influències literàries. La seva obra mes important lo somni. -
Period: 1350 to 1419
Sant Vicent Ferrer
Sant Vicent de Ferrer era un orador, la seua obra conservada consta d’uns 280 sermons molts dels quals foren tanscrits pels reportadors. Cada sermó consta d’una primera part enunciada en llatí, la segona part comprèn l’explicació del versicle llatí anterior i una losa moral, finalment hi havia el desenvolupament del sermó a través de la divisió de thematis. Els sermons tenien diàlegs intercalats en la narració, un abus del diminutiu expressiu i una acceptació generosa de vulgarismes. -
Period: 1356 to 1423
Anselm Turmeda
Avisem Turmeda va ser un escriptor singular cristià que es va convertir a l’islam. La seua obra més important de Turmeda és el diàleg (La disputa de l’ase) en que l’autor intercanvia opinions amb un ase i altres animals. -
Period: 1382 to 1385
Crònica de Pere Cerimoniós
La crònica de Pere cerimoniós és la quarta de les cròniques i la menys extensa, va ser escrita en forma autobiogràfica, el llenguatge que utilitza és més premeditat i no tan ric com en les cròniques anteriors -
1383
Regiment de la costa pública
Aquesta obra d’Eiximenis va dedicada al jurats de la ciutat, va precedit d’una llaga epístola que conté un elogi entusiasta de les excelencies de la ciutat del regne de València. -
1385
Obra de Pere Ceremoniós
Ací tenim un petit fragment de l’obra. -
1399
Lo somni
Bernat Metge pretén mostrar-se innocent de les acusacions rebudes en el procés de la mort de Joan primer. Aquesta obra consta de quatre tractats. -
Period: Jan 1, 1400 to Dec 31, 1499
Segle XV
El segle 15 tanca el món feudal i inaugura un canvi de rumb amb la visió humanista que provenia d’Itàlia, la ciutat de València supera una etapa de dificultats, esdevé en el nucli expansió comercial i econòmica de la Corona d’Aragó, fet que insindrà notablement en la cultura i la literatura del que històricament s’ha considerat el nostre segle d’or. -
Period: 1400 to 1459
Ausiàs March
Ausiàs March és considerar el gran renovador de la nostra poesia medieval, especialment per les innovacions que introdueix en el tractament de la dona. March otorga els tòpics del vassallatge trobadoresc o el cor gentil propi dels poetes italians, l’obra de March denota un coneixement erudit de referències literàries i filosòfiques. -
Period: 1400 to 1478
Jaume Roig
Jaume roig va ser un escriptori metge prestigiós que va ocupar càrrecs del nivell, una de les seves obres més importants es diu el llibre de les dones, es tracta d’una obra narrativa escrita en vers. Immergida en la tradició misògina que fa responsable a la dona de tots els mals -
Period: 1413 to 1465
Joanot Martorell
Joanot Martorell pertanyia a una família de la mitjana noblesa va rebre l’herència dels béns familiars però ho acaba perdent tot per problemes amb la justícia. Una de les seves obres més importants Tirant lo Blanc. -
Period: 1430 to 1490
Isabel de Villena
Isabel de Villena que va ser criada entre nobles i cortesans adquirí una formació. La seva única obra és Vita Christi que parla de la vida de Jesucrist plantejada des d’una òptica femenina. -
1434
Els cants
El contingut de l’obra de March s’ha classificat en 4 apartats: cants d’amor, cants de mort, cants morals i el cant espiritual. Tots són poemes i cada poema parlarà de l’apartat on estiga. -
Period: 1435 to 1497
Roís de Corella
Joan Rois de Corella portar els temes religiosos i profans a la poesia, sobretot poemes d’amor amb referencies sentimentals autobiogràfiques. Basteix una poesia culta, intel·ligent i plena de sonoritat. -
Period: 1435 to 1497
Joan Roís de Corella
Joan Rois de Corella va ser molt valorat per la producció poètica, utilitzà la literatura elitista amb un estil artitzat amb un poquet d’elegància. Les seves obres en prosa més conegudes són La tragèdia de Caldesa, El parlament en casa de Mercader i La història de Leandre i Hero. -
1450
El teatre en l’edat mitjana
El teatre és va començar a manifestar en dues tendències d’una banda la religiosa i de l’altre la profàna. Hi havia una festa anomenada El misteri de Lex era una festa en religiosa que es celebraba entre els dies 14 i 15 d’agost, cada any es representava una obra de teatre. -
1460
Tirant lo blanc
Aquesta novel·la de Joanot Martorell consta de 487 capítols agrupats en cinc parts: Anglaterra, Cilícia i rodes, l’Imperi grec, el nord Àfrica i tornada a l’Imperi grec.
Com a personatges principals tenim a Tirant, a Carmesina, Plaerdemavida, la viuda reposada i Guillem de Varoic. -
Period: 1492 to
L’edat moderna
L’edat moderna la podem dividir en la castellanització dels reis de la Corona d’Aragó, la política expansionista dels Àustria i la guerra de secessió. -
1500
El teatre en el Renaixement
Renaixement és un nou moviment que es contraposa obertament a la foscos medieval, tracta d’imposar l’interès científic i la formació intel·lectual i abandonar el teocentrisme i renovar l’art i l’est ètica a partir de la recuperació de la tradició grecollatina. Les tres unitats clàssiques del renaixement en el teatre són l’espai, el temps i l’acció. -
1500
La literatura durant el renaixement
La poesia en el renaixement trobem intents de renovació basats en l’adaptació d’alguns elements formals característiques de la poesia italiana, com el decasíl·lab de rima Itàlia. Entre els poemes més importants destaca Pere serafí el qual introdueix el sonet i el madrigal propis de la mètrica italiana. -
1562
La vesita
La vesita és una obra satírica bilingüe que fou creada per a ser representada a la cort Germana de Foix i el duc de Calàbria. Recrea situacions del món cortesà i fa sàtira de les formes de conducta i les relacions socials dels nobles. -
Period: to
Francesc Mulet
En l’àmbit teatral es pot presentar la figura de Francesc Mulet, podem destacar dues obres el Rei matarot i la infanta Tellina i els amors de Gaiferos i Melisendra. -
El teatre en el Barroc
En el segle de set hi havia una pobresa generalitzada el teatre va suposar un mitjà distracció. Les obres podien alternar vers i prosa però també era freqüent incorporar cançons. En el Barroc l’escenografia progressa, sobretot en els teatres de les sales cortesanes. -
La literatura durant el barroc
En poesia el recaragolament culteranista ve representat per Francesc Vicenç Garcia, el barroc va intentar reproduir les tendències de les lletres castellanes que oscil·len entre el concepteistme. -
Period: to
Segle XVlll
El segle 18 està marcat per la continuació de les formes literaries del barroc sobretot en poesia. Cap a la segona meitat del segle va desenvolupar-se el neoclassicisme que tornava limitació estetica i formal dels clàssics. el gèneres més populars són nadales, goigs corrandes, romanços i cançons de bandolers. -
El romanticisme
És romanticisme és un moviment ideològic i cultural aparegut en el segle 18. En romanticisme està condicionat per la revolució industrial l’accés a la cultura i l’augment de la professionalització de l’escriptor, podem establir una sèrie de característiques comunes del moviment: l’individualisme, nacionalisme, la llibertat i la rebel·lia. -
Period: to
Eduard Escalante
Eduard Escalante va aprofitar el coneixement dels costums, preocupacions i conflictes de les classes mitjanes per extreure’n el material teatral. Destaquem dues obres: Bufar en caldo gelat i L’escaleta del dimoni -
Period: to
Teodor Llorente
Va ser un poeta, traductor d’importants autors europeus i periodista fundador i director del diari les províncies. En el llenguatge poètic de Teodor Llorente destaca la musicalitat dels versos. -
Period: to
Jacint Verdaguer
És el representant més il·lustre de la renaixença cultural. L’obra literària de Verdaguer és extensa i inclou formes si temes populars com les rondalles i les cançons l’Atlantida és el seu primer gran poema épic. -
Period: to
Àngel Guimerà
Va ser un dels fundadors del setmanaris la renaixença i un dels escriptors més destacats del panorama literari del segle 19 la seva producció teatral s’inicia a l’any 1879 amb l’estrena de Gal.la Placidia. -
Period: to
Narcís Oller
Alternar la professió d’advocat amb la literatura, en 1882 va publicar la primera novel·la, la papallona obra de decisió cap al realisme amb elements naturalistes -
Els Jocs Florals
Els Jocs Florals eren un certament literari creat a imitació del Consistori de la Gaia ciència que va instituir Joan primer. En 1879 començaren a organitzar-se en València. -
La renaixença
La renaixença va ser el moviment de ressorgiment cultural i literari de la nostra llengua, té lloc a partir del segon terç del segle 19. Les característiques bàsiques són la recepcio del romanticisme i la reivindicació de la llengua pròpia. -
La poesia de la renaixença
Renaixença va naixer amb l’objectiu de recuperar la llengua per als usos cultes principalment el conreu de la poesia. Poc a poc el moviment va aconseguir articular uns models literaris propis i novedosos a l’hora que es posaven en marxa plantejaments cada vegada més ambiciosos. -
El teatre de la renaixença
L’interès pel públic burgès va provocar l’augment de la producció teatral i això va crear dues tendències oposades: el teatre popular i el teatre culte. -
La narrativa de la renaixença
La novel·la fou el gener menys conreat de la renaixença, això s’explica per tres factors: l’escasa infraestructura editorial, la falta d’un model lingüístic i l’absència d’una tradició novel·lística.
