-
FORUM IUDICUM (s. XII)
Traducció del llibre dels judicis, d'origen visigòtic, redactat en llatí. És un dels primers textos trobats. -
Petita traducció de les homilies d'Organyà Les HOMILIES D'ORGANYÀ és un document de caràcter literari més antic conegut en llengua catalana, que data del segle XI, XII i va ser descobert a Organyà (Alt Urgell). També existeix un altre text en català que data d'una data similar que és la traducció del Forum Iudicum.
-
GUILLEM DE BERGUEDÀ GUILLEM DE BERGUEDÀ (1138-1196)
Era un noble i trobdor català. Pertanyia a la lírica trobadoresca. A travès de les seves obres mostrava les disputes mitjançant els sirventesos. Utilitzava la ironia. La seva vida es troba en cançoners. De la seva obra es conserven 31 poesies -
Peire Vidal : Anc no mori per amor ni per al PEIRE VIDAL (1150-1210)
Trobador occità. Es conserven 45 cançons seves, 12 de les quals es conserven amb melodia, d'això podem deiduir que era un bon músic. Un exemple de poesia és Cent domnas sai que cascuna-m volia -
HUGUET DE MATAPLANA (1174-1213)
Fou un trobador, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos. De la seva obra sol es conserven un sirventès i dues tençons, que es un debat entre trobadors. -
GUILLEM DE CABESTANY (1175-1212)
Trobador català i cavaller de la comarca del Rosselló. Componia les seves cançons per la seva amada, la Soremonda. Es conserven 10 cançons de la seva obra -
PERE I EL CATÒLIC (1177-1213)
Rei d'Aragó, comte de Barcelona, Girona i senyor de Montpeller. Començà a regnar als 18 anys, morí a la edad de 35 anys, és a dir regnpa uns 17 anys. -
RAMON VIDAL DE BESSALÚ (1196-1252)
Trobador català que escrivia en llengua provençal. Va redactar instruccions per a joglars. Una obra important és "Las rasós de trobar". -
JAUME I EL CONQUERIDOR (1208-1276)
Rei d'Aragó, Mallorca, València, comte de Barcelona i l'Urgell, i senyor de Montpellier. Va ser un dels principals cronistes de la literatura medieval. La seva primera gran crònica és "El llibre dels feits", impulsada per la conquesta de mallorca. Una altra obra de Jaume I el Conqueridor és "Llibre de saviesa", -
RAMON LLULLRAMON LLULL (1232-1316)
Autor per excel·lència de la literatura catalana. Fill d'una familia noble de Mallorca, decideix deixar la seva familia i la cort i inciar una triple activitat: vol convertir els infidels, vol escriure llibres i envair un missatge a les autoritats perque l'ajudin a formar escoles i preparar futurs missioners cristians.
Té més de 200 obres on destaquen L'ordre de cavalleria, el Llibre d'Amic e Amat, el Llibre gentil... -
CERVERÍ DE GIRONA (1259-1290)
Fou un trobador català vinculat al servei dels reis del casal d'Aragó. La seva obra adopta formes poètiques de la lírica popular ja que en la seva època es produeix una búsqueda de nous experiments. El tema principal de la seva obra és amorós, i es conserven 120 composicions. -
RAMON MUNTANER ( 1265-1336)
Cavaller i cronista català. Va escriure l'obra "La crònica de Muntaner", dedicada a l'expansió catalana per la Mediterrània. L'estil de Muntaner és autobiogràfic, exposa lliçons per a futurs reis, i té un sentit nacionalista. -
Bernat DesclotBERNAT D'ESCLOT (s. XIII)
Historiador i cronista. Va escriure "La crònica de Bernat Desclot". El seu estil és explicar-nos ordenadament la història, donant importància a la dinastia reial de Barcelona. Aquest cronista ens amaga la seva personalitat. -
PERE EL CERIMONIÓS (1319-1387)
Rei d'Aragó, València, Sardenya i Mallorca. Duc d'Atenes i comte de Barcelona i Empúries. També fou un cronista català. La seva obra consta de la seva crònica particular, la crònica del rei d'Aragó de Barcelona, i ordenacions fetes per Pere III, rei d'Aragó. -
Francesc EiximenisFRANCESC EIXIMENIS (1330?)
Escriptor català i franciscà. Va tenir molta influència tant en l'àmbit literàri com polític. Una de les seves principals obres és "Escala dei", tracta sobre la moral i la teologia, i escrit en català -
Bernat MetgeBERNAT METGE (1340-1413)
Escriptor català. Pertany a la narrativa humanista. Considerat un introductor de l'etil renaixentista a la literatura catalana, amb estil precís, clar... Va escriure "Llibre de fortuna i prudència", tot i que la seva obra clau és "Lo somni", on el tema principal és la mortalitat de les ànimes, és a dir la mort. -
SANT VICENT FERRER (1350-1419)
Autor i filòsof valencià. Els seus sermons ens han arribat per notes dels seus oients. Va ser participar al compromis de Casp. -
ANDREU FEBRER (1357?-1380?)
Poeta català i militar. La seva obra consta de 15 escrits, que són d'influència trobadoresca. Va traduir la "Divina Comèdia" de Dante, poema medieval que descriu la concepció d'un altre món. -
GILABERT DE PRÓIXITA (1392-1405)
Fou un poeta valencià, va participar en moltes expedicions militars. Va ser l'autor del cançoner valencià, d'on es conserven 21 poesies de caràcter cortesà amb formes italianes i novetats mètriques. -
AUSIÀS MARCHAUSIÀS MARCH (1397-1459)
Poeta i cavaller valencià. Va ser un mestre de l'amor. Participava en campanyes militars d'Alfons el Màgnim. Destaca per la seva importància al segle d'or valencià i a la literatura catalana. L'obra pricnipal pertany a la poesia medieval i trovadoresca, es compon per 128 poemes classificats en 5 grups: cants d'amor, cants de mort, cants morals, cant espiritual i oesies de circumstàncies. -
JORDI DE SANT JORDI (1399-1424)
Caballer i escriptor en llengua valenciana. Va estar a la presó des d'on escriu "Presoner", on expressa l'angustia, l'esperança que el rei el lliberi i l'enyorament de la vida cortesana -
JOANOT MARTORELL (1405-1465)
Autor de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc. No es dedicava a la literatura sinó a les activitats cavalleresques. Va viatjar per diveres corts d'Europa, d'aqui va sorgir la idea d'escriure la novel·la. Tirant lo Blanc és una novel·la històrica, costumista, social eròtica i psicologica, que narra les aventures d'un jove cavaller, en Tirant. -
CURIAL E GÜELFA és una novela del segle XV, anònima. Considerada una novel·la cavalleresca amb prestigi dins de la literatura catalana i europea. Tracta el tema de l'amor juntament amb les armes, on el personatge, Curial, un home fictici d'armes i lletres aconsegueix guanyar la batalla contra els turcs, i aconxegueix l'amor de Güelfa. Per tant representa l'ideal cavaller.
