-
Implica el començament de la Edat Mitjana.
-
És el primer conjunt de escrits que s’han trobat, escrits en català. El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjans segle XII. La traducció catalana va ser feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV (1113-1162).
-
Una pàgina on poder trobar l'estudi dels primers textos en català.
Són un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge es troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català. Es tracta del fragment d'un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli, i és el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars. -
Pàgina web on es mostra ordenadament varies informacions sobre els trobadors, els joglars, les caracteristiques... Entenem per poesia trobadoresca aquella que van escriure els trobadors (poetes) en llengua vulgar occitana en el periòde comprès entre el segle XII-XIII. Té el mèrit d'haver consituït la primera gran literatura de l'Europa Medieval.
-
-
A causa del matrimoni de Matrimoni de l'infant Ferran amb Isabel de Castella.
-
Imatge del Rei.El més notable dels trobadors nascuts a Catalunya i un dels poetes catalans amb més personalitat.
-
La pesta negra també coneguda com a mort negra va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV, que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea. L'apel·latiu "negra" amb què els coetanis anomenaren la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies.
-
Imatge del trovador.Trovador del comtat de Rosselló. Va ser un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermesén d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyò, fill de Maria de Peralada.
-
La imatge del rei i trovador.Va ser un trobador i rei d'Aragó, comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya (1162 - 1196), comte de Provença (1167-1173) i comte de Rosselló (1172 - 1196), ja que va començar a regnar als cinc anys.
-
Visió del trovador.Trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer de 50 pàgines a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la.
-
Va ser un trobador nascut a Ortafà, una vila rossellonesa prop d'Elna. Només es conserven dues cançons seves. El començament d'una d'elles recorda les comparacions marineres que tan freqüentment feia servir Ausiàs March.
-
Informació afegida sobre aquest trobador.nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos. A partir de 1185 apareix força documentació sobre la seva persona, i el 1197 consta que estava casat amb una dama anomenada Na Sança.
Senyor de Mataplana, prop de Gombrén, figura en diversos documents al costat del rei Alfons el Cast i de Pere el Catòlic, amb l'exèrcit del qual va participar a la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212). -
-
Regnat de Jaume I, Rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller que impulsà la Cancalleria Reial.
-
Tipus de narritiva que es va donar duran els segles XIII i XIV. el seu objectiu principal és mostrar el bé devant de cada tema del qual parla. Pretén ensenyar, donar una bona visió i agafar costums.
-
Llull ens parla d'un heroi que té el do de triar sempre amb èxit la millor opció vital des de la perspectiva lul·liana. Als divuit anys abandona els pares, Evast i Aloma, i la proposta matrimonial de Natana, a la recerca de la perfecció espiritual de l’ermità. Hi arriba, però, al final d’un llarg periple en el curs del qual haurà fet de viatger, de monjo, d’abat, de bisbe i de summe pontífex. L’estímul constant de superació de Blaquerna l’emparenta amb els cavallers de ficció del segle XIII.
-
Redactada per iniciativa de Pere IV, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.
NOTA: Dades orientatives. -
R.Llull.Ramon Llull és el màxim exponent de la narrativa didàctica catalana. És el primer en emprar el català quan s'esdevenia el provençal. A més cal dir que també va ser el primer en utilitzar una llengua romànica per parlar de temes com la religió, la ciència, la filosofia... En quant a la seva vida, va nàixer a Palma de Mallorca en una familia benestant on va rebre una bona educació. Als trenta anys va començar a predicar la paraula de Déu.
-
Informació.Se'n conserven 114 composicions líriques i 6 poemes extensos.
Cerverí, en la seva condició de poeta àulic, va estar al servei de l'infant Alfons i del mateix Conqueridor i, de manera més estable i constant, de Pere el Gran, primer quan era infant, i després quan era rei.. És contemporani de Ramon Llull. -
El Llibre dels feits del rei En Jaume és la primera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella el seu autor, Jaume I, explica en primera persona, la seva vida i els 63 anys del seu llarg regnat.
NOTA: les dades són suposades, no les he pogut contrastar. -
Ramon Llull organitza l’obra depenen d’una sèrie de recursos numerològics que projecten sobre la macroestructura (llibres, capítols, distincions) i sobre la microestructura (paràgrafs dels capítols) unes xifres simbòliques, entre les quals insistentment s'infiltra el tres de la Trinitat divina.
-
Ramon Llull escriu una col·lecció de ‘metàfores morals’, de contingut religiós, que expressen l’experiència contemplativa del protagonista un cop ha esdevingut ermità.
-
Creada pel Rei Jaume I. Era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normalització lingüística de la llengua catalana.
-
Obra de Llull. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l’obra, no és un heroi sense màcula com Blaquerna, que intervé decisivament en l’organització de les coses del món, sinó un pelegrí que oberva la realitat descobrint amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l’ordre diví de la creació.
-
És autor de les Regles o Las rasós de trobar, que és el primer tractat literari per ajudar els trobadors; parla de la importància de la poesia (en la qual inclou les cançons populars) en la vida de tota la gent.
-
Las Rasós de trobar és l'obra cabdal del trobador Ramon Vidal de Besalú (Principat de Catalunya, segle XIII). És un tractat de gramàtica en prosa que té dues versions, la breu intitulada Regles, i l'extensa, Las Rasós de Trobar. El propòsit d'aquest llibre és d'ensenyar, gramaticalment, la correcta manera de compondre versos prenent com a norma els grans trobadors. Trobem el trobar clus (forma recarregada i complicada) el trobar lleu (simple i apte) i el ric (bellesa i musicalitat).
-
Les quatre grans cròniquesCompren els segles XIII, XIV i XV. Lloc cabdal de la prosa medieval catalana amb una gran importància histórica i valor literàri. Destaquem les quatre grans cróniques i l'ajuda de lexpansió territorial de la Corona Catalanoaragonesa.
-
La comença explicant els esdeveniments que van propiciar el naixement de la confederació catalanoaragonesa i la continua amb els regnats dels, fins aleshores, reis de la confederació: Alfons I el Cast, Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor i Pere el Gran.
NOTA: Les dades tornen a ser orientatives. -
Muntaner inicia la seva obra amb el naixement, i posterior regnat, de Jaume I. Aquest començament faria trontollar el principi de Muntaner segons el qual només explicarà allò que ha vist, allò de què ha estat testimoni i, quan això no sigui possible, se servirà només d'altres fonts d'informació que l'hi siguin contemporànies.
-
Redactada per iniciativa de Pere IV, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.
NOTA: Dades orientatives. -
Hem de destacar a Bernat Metge com a personatge de l'humanisme, un retorn als clàssics grecollatins i la valoració de l'èsser humà sorgit a finals de la Edat Mitjana a Europa. És un escriptor de caire didàctic que va treballar a la Cansalleria Reial i pel Rei, on el van acusar de malversació de fonts i de la mort d'aquest rei, Mor al 1413.
-
Després de més dos-cents anys de seguir les normes retòriques estrictes de la poesia trobadoresca, els poetes catalans deixen el provençal i comencen a escriure en català i reben influències d'altres cultures romàniques. El segle XV és el segle d'or de la literatura catalana. Però per diverses causes aquesta esplendor cultural no va tenir continuïtat.
-
Bernat Metge escriu Lo Somni a causa de l'acusació de corrupció i mort del rei. Està dividada en quatre llibres i escrita en primera persona relatant la seva innocència.
-
Va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en valencià.
-
gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida reial, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.
-
Va ser una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Van escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit "el d'Antequera".
-
BiografiaReligiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida, com la seva obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement. Fill major d'un noble cavaller (Ausiàs Roís de Corella) estava emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina i tingué una íntima relació amb el poeta Ausiàs March.
-
Biografia Joanot Martorellés l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.
-
Novel·la anònima en la qual veiem una història d'amor i d'armes. La novel·la presenta el procés de gestació d'un heroi des d'uns orígens humils fins que aconsegueix el reconeixement, la fama i l'honor que pertoquen a un cavaller. I l'heroi, en aquest cas, és un heroi modern.
-
Suposa l'unió entre la Corona d'Aragó i la de Castella.
-
-
