-
Les llengües romàniques són llengües que deriven del llatí vulgar, la llengua parlada pels romans. El llatí vulgar va evolucionar de manera diferent en cadascun dels territoris que integraven l’Imperi Romà, fet que va donar lloc a les llengües romàniques. -
La romanització es va iniciar amb la conquesta d'Hispània en el segle II aC. El procés de romanització va ser llarg i progressiu, ja que la invasió romana va ser un procés que va durar segles.
Aquest procés es va poder realitzar per la cohesió interna de l'imperi gracies al llatí, el seu sistema legislatiu, i la seua religió. -
Durant l’etapa visigòtica, els visigots van governar la Península Ibèrica des del segle V fins al segle VIII. Al començament del segle VIII, el àrabs van vençer als visigots i la península Ibèrica experimentà un procés de arabització. Van anomenar els seus territoris com Al-Àndalus.
-
Alta edat mitjana que comprén des del segle V fins al segle XI.
Baixa edat mitjana que comprén des del segle XII al XV. -
Aquesta poesia va tindre una influència decisiva en el conjunt de la literatura europea. entre altres raons perquè va ser un dels primers moviments poètics cultes en què es va utilitzar una llengua romànica de manera decidida en lloc del llatí. Es va convertir en un model literari per a molts escriptors de l'època. Els trobadors o trobairitzs componien els poemes juntament amb la melodia. Els intèrprets eren els joglars.
El gènere més important de la poesia trobadoresca fou la caçó. -
El comte Ramon Berenguer IV, que representava als comtats catalans, es casà amb Peronella D'Aragó per formar la Corona d'Aragó. -
Període de Regnat de la Corona d'Aragó.
-
A mesura que la Corona d'Aragó amplia els seus dominis cap a les Balears i València, es va estendre la influència trobadoresca. Els poetes començaren a deixar de banda l'occità. Alguns exemples son:
Jaume, Pere i Ausiàs March. -
Aquesta crònica és una autobiografia escrita per Jaume I. narra la seva vida i les seves gestes més importants. La crònica comença amb el seu naixement el 1208 i finalitza amb la seva mort el 1276.
-
Aquesta època va ser un període de malestar amb la noblesa, que el rei va aplacar, i també d’una important expansió territorial.
-
- El Llibre d'Evast e Blaquerna. protagonitzat per un ermità. Dona exemples d'una vida consagrada a la religió. En aquesta obra està el Llibre d'amic e amat.
- El Llibre de meravelles. protagonitzat per Fèlix, que fa un camí cap a la perfecció espiritual. El llibre inclou el Llibre de les Bèsties, que es una faula protagonitzada per animals que son una representació simbòlica del defectes i virtuts de les persones.
-
Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof, poeta, místic, teòleg i missioner mallorquí que va viure al segle XIII i XIV. Va escriure 243 llibres que inclouen matèries diverses. Algunes de les seves obres més importants són el Llibre de les bèsties, l’Arbre de ciència, el Blanquerna, el Llibre de contemplació i el Llibre de l’ordre de cavalleria.
Va ser un figura de les mes transcendentals i extraordinàries en la historia de la cultura medieval, oscil·lant entre la filosofia i la literatura. -
El Regne de València va ser un regne que va formar part de la Corona d’Aragó i que va abastar gran part de les actuals terres valencianes.
Textos argumentatius:
1. El Llibre del repartiment.
2. El Llibre dels Furs (1707).
3. El Llibre del Consolat de Mar.
Aquests textos demostren la voluntat de voler crear una llengua comuna per als territoris que la integraven. -
Les cròniques són quatre grans obres de la literatura catalana.
-
En aquesta crònica, Desclot parla dels fets i de les conquestes que van fer els nobles reis que hi va haver a Aragó. En la crònica parla de Ramon Berenguer IV i Petronila d’Aragó fins a Pere el Gran, centrant-se més en aquest últim. Es va escriure després del 1282, menys o menys una dècada després. -
És la més llarga de les quatre cròniques i comprèn des de l’engendrament de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328).
-
La motivació principal que va moure el rei Pere a escriure la crònica fou el desig de justificar la seva política. La crònica s’ha conservat en dues redaccions: la primera redacció fou acabada al 1382, mentre que la segona redacció fou acabada al 1835.