-
Origen de la llengua catalana.
-
Llibres dels judicis(és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments del segle XII que responen a traduccions, cronologia i territori no relacionats) i Homilies d'Organyà( és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904. Representa un dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana)
-
La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en llengua provençal -també la podem anomenar occità.
Un trobador és un autor de poemes. -
Era conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destacava per la seva producció literària en llengua catalana i és considerava el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques. (S. XIII)
-
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps i no s'ha de confondre amb les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona de Pere el Cerimoniós.
-
La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.
-
Les quatre grans Cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
-
El Llibre dels feits o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans Cròniques.
La crònica narra, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). -
Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288. És una de les quatre grans Cròniques, i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al de Pere el Gran
-
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
-
va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII.
El poema més famós escrit per ell va ser "Lo papa de Roma". -
Literatura moderna i literatura contemporània són expressions que la bibliografía. S'utilitza per referir-se a la literatura de l'Edat Contemporània definida habitualment com el període iniciat amb la Revolució francesa (1789) fins al present; i no a la literatura de l'Edat Moderna (segles XV-XVIII)
-
La literatura renaixentista forma part d'un moviment més general del Renaixement que experimenta la cultura occidental en els segles XV i XVI, tot i que les seves primeres manifestacions poden ser observades en la Itàlia dels segles XIII i XIV. Es caracteritza per la recuperació humanista de la literatura clàssica grecollatina i es difon amb gran força gràcies a la invenció de la impremta cap a 1450.
-
Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba.
És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. -
El segle més característic del barroc literari espanyol és el XVII, en el qual aconsegueixen la seva zenit prosistes com Baltasar Gracián i Francisco de Quevedo, dramaturgs com Lope de Vega, Tirso de Molina, Calderón de la Barca i Juan Ruiz d'Alarcón o la producció poètica dels esmentats Quevedo, Lope de Vega i Góngora.
-
Al llarg del segle XVIII eclosió una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc.
-
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.[1] El modernisme es coneix en altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra), Tiffany (als EUA), Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Stile '900, Floreale o Liberty (a Itàlia).
-
En resposta a la crisi dels ideals de la Il·lustració, sorgeix en la primera meitat del segle XIX sorgeix el Romanticisme, moviment cultural i artístic que prioritza la imaginació, la fantasia i el sentiment enfront de la raó.
-
El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle.
-
La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites al final del segle XIX i principis de segle XX que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. No és un moviment sinó un conjunt de moviments que tenen en comú les ànsies de modernitat i el desig de renovació i experimentació formal. Aquesta literatura participa de la fascinació pel progrés i les màquines que influirà també a l'art abstracte.
-
En aquests últims anys, la narrativa ha aconseguit un auge extraordinari. La publicació de novel·les s'ha multiplicat i el mateix pot dir-se dels relats curts. L'interès que desperta la nova narrativa queda patent per la proliferació de ressenyes in publicacions periòdiques, la freqüent aparició d'escriptors en els mitjans de comunicació, els nombrosos premis literaris que es concedeixen i l'interès amb que el públic rep la novetats.
