-
Period: to
Estat dirigit per organismes revolucionaris populars
Així entre l’estiu i la tardor del 1936 el poder de l’Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Van anar sorgint consells, comitès, juntes que s’ocupaven d’organitzar les columnes de voluntaris per anar al front, l’ordre públic, l’economia... A algunes regions els comitès i les juntes es van unificar per formar consells regionals -
Period: to
Primera etapa de la guerra
L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid. El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. -
L’alçament militar
Va començar a Melilla quan el coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Sublevació
Va ser un aixecament militar liderat pel general Francisco Franco contra el govern republicà de la Segona República Espanyola. L'aixecament va ser recolzat per la dreta i combatut per l'esquerra i els republicans. La sublevació va desencadenar una guerra civil que duraria fins al 1 d'abril de 1939, data en què les forces republicanes es van rendir davant l'exèrcit franquista, donant lloc a una dictadura que es va prolongar durant 36 anys. -
Contínua l'alçament militar
L’alçament militar es va estendre a la resta del protectorat
del Marroc. L’exèrcit d’Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forces armades espanyoles, va esdevenir la força fonamental del cop i, posteriorment, de la guerra. Al mateix moment Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a les Canàries. -
Contínua l'alçament militar
El general Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per a posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al front de l’exèrcit d’Àfrica. El mateix dia, Mola va decretar l’estat de guerra a Pamplona i amb l’ajut dels carlins va controlar Navarra. Simultàniament, va haver-hi altres aixecaments al país. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord, on no van tenir gaire oposició, excepte a Burgos i Valladolid, també es van imposar a tota Andalusia Occidental. -
Fracàs d'alçament a Catalunya
A Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l’objectiu d’ocupar els centres de poder de la ciutat, però alguns militars compromesos amb la conspiració no hi van acudir i els rebels tenien un suport civil escàs.
Els guàrdies d’assalt, guàrdies civils i obrers armats van anar controlant els llos on s’havien fet forts els militars rebels. Això va suposar la fi de l’aixecament militar a Barcelona i va influir a Catalunya. -
Period: to
El govern de Giral
El govern republicà de José Giral va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, al territori republicà es va crear una estructura de poder popular, l’única força militar capaç de defensar la legalitat republicana. -
La Junta de Defensa Nacional (Burgos)
Va ser un organisme creat a Burgos, després de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. La junta estava formada per generals rebels que s'havien sublevat contra el govern republicà. El seu objectiu era coordinar les forces militars que lluitaven contra la República i dirigir l'estratègia bèl·lica dels sublevats. La Junta de Defensa Nacional va ser l'embrió del futur govern franquista que s'establiria a Espanya després de la victòria del bàndol sublevat. -
Pacte de no-intervenció
Va ser un acord signat per 27 països, incloent-hi França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, per no intervenir en la Guerra Civil Espanyola. L'objectiu era evitar que la guerra s'estengués a altres països i mantenir la neutralitat internacional.
El Pacte no va ser efectiu i molts països van violar-ne les clàusules, especialment Alemanya i Itàlia que van ajudar a les tropes franquistes. La intervenció estrangera va ser un factor clau en la victòria final dels nacionalistes. -
Period: to
El govern de Largo Caballero
El socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. Dos mesos després s’hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una granaliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat. -
Franco nomenat generalíssim i cap del govern
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JdN per exercir de comandament militar únic. La figura de Franco tindra tots el poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política. D’aquí va sorgir el decret de 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del govern de l’Estat espanyol”. (CAUDILLO) -
Traspàs de poders a Burgos
Es van traspassar els poders a Burgos, la capital de la zona
nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
Tropes italianes i alemanyes arriben per ajudar els franquistes
Els governs d'Itàlia i Alemanya van enviar material militar, aviació i tropes per ajudar els rebels. Aquest suport va ser clau per a l'èxit de les operacions militars dels rebels i va permetre la creació d'un exèrcit ben equipat i entrenat. A canvi, els governs italià i alemany van aconseguir reforçar la seva influència a Espanya i van provar el seu material militar en un conflicte real, cosa que els va permetre preparar-se per als esdeveniments que vindrien a Europa en la Segona Guerra Mundial. -
La Legió Còndor
Va ser una unitat militar de l'aviació alemanya que va ser enviada a Espanya per ajudar les forces franquistes durant la Guerra Civil Espanyola.
La Legió Còndor estava formada per avions de combat, bombers i avions de reconeixement, i va ser utilitzada en operacions de bombardeig contra poblacions civils i en suport a les operacions terrestres dels rebels. Va jugar un paper clau en el bombardeig de Guernica el 26 d'abril de 1937, en el qual van morir centenars de persones. -
Militarització de les milícies armades
Es va fer un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s'havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent. -
Truppe Volontarie (Brigades internacionals)
Eren una força militar formada per voluntaris estrangers que van lluitar al costat del bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola. Organitzats principalment pel Partit Comunista d'Itàlia, els voluntaris van tenir un paper important en diverses batalles clau, però van patir pèrdues importants. Després de la victòria dels nacionalistes, van ser capturats i empresonats o deportats als seus països d'origen, i les Truppe Volontarie van ser dissoltes oficialment el 23 de setembre de 1938. -
Els fets de maig de 1937
Van ser enfrontaments armats que van tenir lloc a Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola entre les forces comunistes i anarquistes. La tensió política entre ambdues ideologies va ser la causa principal dels fets. Els enfrontaments van culminar amb l'atac comunista al barri anarquista de Montjuïc, que va durar diversos dies i va deixar centenars de morts i ferits. Aquesta divisió va debilitar el bàndol republicà i va representar la consolidació del poder comunista a la regió. -
Millora forces franquistes
Franco va iniciar una sèrie d’accions per dotar de més unitat el conjunt de forces que donaven suport als insurrectes. -
Period: to
El govern de Negrín
Al maig de 1937, el curs desfavorable de la guerra havia posat en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d’esquerra que van utilitza la negativa de Largo Caballero a il·legalitzar el POUM per forçar una crisi de govern i exigir la seva dimissió. -
Batalla de Guadalajara
Va ser una confrontació clau de la Guerra Civil Espanyola, on les tropes republicanes van derrotar les forces italianes franquistes.
La batalla va ser important perquè va demostrar que les tropes republicanes podien derrotar als exèrcits professionals que combatien al costat dels franquistes, i va donar un impuls a la moral republicana. Així mateix, la Batalla de Guadalajara va posar de manifest la importància de l'ajuda internacional en la Guerra Civil Espanyola. -
Period: to
Segona etapa de la guerra
Ocupació de la franja cantàbrica.
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l'atac i cocentrar les accions militars cap a la franja cantàbrica. L'estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l'agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenien en mans de la República. -
Falange Española Tradicionalista i de las JONS
Decret pel qual la falange i el tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las JONS.
El cap de la Falange, Miguel Hedilla s’hi va oposar i Franco el va fer empresonar i desterrar, i d’aquesta manera qualsevol oposició va ser silenciada.
Així s’instaurava una dictadura militar de caràcter feixista amb un líder que acumulava tots el poders. -
L'atac aèri de Guernica
Bombardeig massiu de la ciutat basca de Guernica per part de l'aviació nazi alemanya durant la Guerra Civil Espanyola. L'atac va ser ordenat per Franco per sotmetre la població basca, que es considerava hostil al règim franquista. L'atac va ser extremadament cruel i va causar la mort de centenars de persones, moltes de les quals eren civils indefensos. Va provocar una gran indignació a tot el món i es va convertir en un símbol de la brutalitat de la guerra. -
Quadre de Guernica
És una obra de l'artista espanyol Pablo Picasso realitzada a petició del Govern de la Segona República Espanyola, que representa la tragèdia de l'atac aèri nazi a la ciutat basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. La pintura, realitzada el 1937, simbolitza el patiment i la crueltat de la guerra.
La pintura va ser exposada per primera vegada a l'Exposició Internacional de París de 1937 i va ajudar a donar a conèixer la tragèdia de Guernica al món sencer. -
Period: to
Tercera etapa de la guerra
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l'exèrcit. El nou exèrcit republicà va desfermar diferents ofensives.
Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l'Ebre que va suposar el desgast definitiu de l'exèrcit republicà. -
La Batalla de l'Ebre
Va tenir lloc al voltant del riu Ebre, a Catalunya. Les forces republicanes van intentar travessar el riu per establir una línia de front que pogués frenar l'avanç dels franquistes. La batalla va ser extremadament ferotge i va durar 115 dies, amb un gran nombre de morts. Malauradament, les forces republicanes van acabar sent derrotades, la batalla va ser un punt d'inflexió que va portar a la fi de la guerra. Va ser un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil Espanyola. -
Acord de Munic
Pacte subscrit pels caps de govern d'Alemanya, Itàlia, França i Gran Bretanya per resoldre la crisi dels Sudets a la Txaquia. Va permetre a Alemanya anexionar la regió dels Sudets, a canvi de la promesa d'Hitler de no buscar més territoris a Europa. Va ser signat sense la participació del govern txaquès i va accelerar la carrera armamentística a Europa. Va ser considerat com un exemple de la política d'apaciguament, que va fracassar quan Hitler va invadir Polònia, iniciant la 2ª Guerra Mundial. -
Period: to
Quarta etapa de la guerra
Ocupació de Catalunya.
Després de la derrota a a la batalla de l'Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya. Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. La retirada de l'exèrcit republicà va comportar l'exili de milers de persones. Durant aquest període es va iniciar una important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
Period: to
La fi de la república
L'únic territori en mans de la República era l'anomenada zona centre. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà.
Els dies posteriors l'exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. El dia 1 d'abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte. -
Último parte de guerra
Franco va signar el "Último parte de guerra" declarant la fi d'aquesta, amb els residus del govern de la República en exili i sense legitimitat internacional, milers de refugiats fugint del país, i havent deixat el país en ruïnoses condicions econòmiques (pèrdua de població activa, infraestructura, etc.) i gairebé mig milió de morts, a més dels milers de ferits i presoners de guerra. S'iniciava el període de la dictadura franquista. -
Period: to
Dictadura de Francisco Franco