Del 1930 al 2020

  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre.
  • Eleccions municipals 1931

    Eleccions municipals 1931
    Després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, el rei Alfons XIII va decidir nomenar a l'almirall Juan Bautista Aznar perquè presidís un govern de concentració monàrquica i col·laboració regionalista. Aquest va convocar eleccions municipals, segons el procediment de la llei electoral de 1907, sense tenir en compte l'Estatut Municipal de 1924, que havia atorgat un restringit sufragi femení. Havien de triar-se uns vuitanta mil regidors en tots els ajuntaments d'Espanya.
  • Proclamació de la Segona República

    Proclamació de la Segona República
    La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).
  • Period: to

    Segona República Espanyola

    El 14 d'abril de 1931 es proclamava la SRE en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar.
    Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents.
    La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases: govern provisional, Bienni Reformador, Bienni Negre i Govern del Front Popular.
  • Period: to

    República d'Esquerres

    Amb l’aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap del govern. S’iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes. Eren prioritàries les actuacions davant dels problemes agraris, militars, religiosos, nacionals, socials i culturals.
  • Reforma religiosa i escolar

    Reforma religiosa i escolar
    La qüestió religiosa a la Segona República Espanyola és el conflicte que va sorgir entre la jerarquia de l'Església catòlica a Espanya i els sectors socials que la recolzaven, d'una banda, partidaris de mantenir la posició que ostentava durant la Monarquia; i els governs i partits que defensaven la radical separació de l'Església i l'Estat tal com va quedar plasmada la constitució de 1931, especialment en l'article i sobretot en el polèmic article 26.
  • Reforma agrària

    Reforma agrària
    La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya ja que al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. El mètode que finalment es va escollir per a resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou Impulsat paper Llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i APROVAT en referèndum paper 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria. L'Estatut fou APROVAT a Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932.
  • Pujada al poder de Hitler

    Pujada al poder de Hitler
    Quan es va unir a el partit polític conegut com Deutsche Arbeiterpartei, DAP, el Partit Obrer Alemany. El 1920 va canviar el seu nom a Partit Nacional Socialista Obrer Alemany, comunament denominat Partit Nazi. Aquest partit polític es va formar i va desenvolupar durant la postguerra de la Primera Guerra Mundial, com a partit antimarxista i oposat a el Tractat de Versalles i a el govern democràtic de postguerra de la República de Weimar.
  • Eleccions del 1933

    Eleccions del 1933
    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935 .El president de la República, Niceto va decidir resoldre la crisi plantejada per la dissolució de la coalició republicanosocialista.
  • Period: to

    República de Dretes

    Al llarg de 1933 la República va entrar en crisi. El proletariat, tant l’anarquista (CNT) com el socialista (UGT), va desentendre’s dels objectius republicans i va practicar una estratègia revolucionària; els tradicionalistes i les elits econòmiques, socials i ideològiques (Església, grans propietaris, organitzacions patronals, etc.) s’aglutinaven en la idea d’enderrocar les reformes dels primers governs republicans; i els mateixos republicans dubtaven del camí a seguir.
  • Mort de Francesc Macià

    Mort de Francesc Macià
    Amb la creació d'Estat Català va tractar d'acoblar un ultranacionalisme compatible amb un populisme de izquierdas. Representant d'un nacionalisme radical perifèric, la seva figura va arribar a ser presa conjunturalment com a model per Ernesto a l'hora d'elucubrar sobre la conformació de un nacionalisme espanyol combatiu i fascistizante. Per contra, durant el període de la Segona República, des de la perspectiva del liberalisme europeu, imbuït d'una aura heroica.
  • Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya

    Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
    Els fets del sis de octubre va ser un moviment insurreccional de el govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del RÈGIM republicà, el 6 d'octubre de 1934, Quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desemboca a l'empresonament dels Membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut. A Astúries, els fets foren Molt més sagnants amb centenars de morts.
  • Empresonament de Lluís Companys i el seu govern

    Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
    El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 fou suspès. Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid, on fou jutjat pel Tribunal de Garanties Constitucionals i condemnat, amb tot el Govern català, a trenta anys de reclusió major.
  • Fets d'Octubre de 1934 a Astúries

    Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
    La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934.
  • Espanya es divideix en dos bàndols

    Espanya es divideix en dos bàndols
    La guerra civil espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències.
  • Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)

    Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
    El Comitè de No Intervenció, també conegut com a Comitè de Londres, va ser una organització creada el 1936 a proposta de França i recolzada pel Regne Unit amb l'objectiu de verificar el grau de compliment de l'Pacte de No Intervenció, amb el qual es buscava evitar la intervenció estrangera a la Guerra Civil Espanyola i la internacionalització de l'conflicte en un moment de màxima tensió entre democràcies i dictadures a Europa.
  • Period: to

    El Front Popular

    La dreta espanyola es va oposar radicalment al front popular des del començament, sense parar els preparatius des del mateix febrer fins al juliol.Per a evitar un alçament militar el front popular, que era darrere del govern, va desterrar fora de la península Ibèrica a oficials d'alt rang sospitosos d'alçar-se contra el govern, com per exemple el general Franco i el general Mola.També va fer disminuir progressivament l'exèrcit i la guàrdia civil, mentre augmentava l'espai de la Guàrdia d'Assalt.
  • Revolta militar a Melilla i les Canàries

    Revolta militar a Melilla i les Canàries
    La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'Estat a Espanya, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
    Com ja havia previst el general Mola en el seu plans colpistes, a Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola però començaria el dia 18, no el 17 com va passar. Un registre policial al centre de la conspiració va provocar que els colpistes avancessin el cop, i encara que aquest fet no va pertorbar els seus plans.
  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

    Fou provocada pel cop d’estat dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta (carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA) i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia. Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República.
  • Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil

    Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
    El Movimiento s'inicia al Marroc espanyol. En la revolta van col·laborar alguns diputats de la CEDA, En cap moment els conspiradors van pensar en la possibilitat d'una guerra civil: es preveia una actuació molt violenta i decidida per aconseguir ràpidament el triomf a Madrid, capital de la República, i l'establiment d'un règim dictatorial militar que ni calia que fos permanent ni havia de conduir inevitablement a una monarquia.
  • Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya

    Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
    Des de primeres hores de l'dia 19 de juliol algunes unitats de la guarnició de Barcelona van abandonar els seus aquarteraments i van sortir als carrers, amb l'objectiu d'avançar cap al centre de la ciutat i ocupar els punts clau de la ciutat que els permetés seu control. El comandant militar de Barcelona i cap de la IV Divisió Orgànica, general Francisco Llano de la Encomienda, era contrari al cop militar, però no va aconseguir evitar que part de la guarnició es revoltés.
  • Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
    El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país.
  • Pacte Antikomintern

    Pacte Antikomintern
    Tractat signat per Alemanya i el Japó en el qual es declarava l'hostilitat de tots dos països a el comunisme i la Internacional Comunista. A ell es va unir un any més tard la Itàlia de Mussolini. El 1939 ho va fer l'Espanya de Franco.
    Aquest pacte va ser el primer pas per a la configuració de l'bàndol de l'Eix durant la segona guerra mundial, ban plenament configurat amb la signatura de l'Pacte Tripartit el 2 de setembre de 1940.
  • Els Fets del Maig de 1937

    Els Fets del Maig de 1937
    Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions.
  • Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor

    Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
    El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels cent vint als tres-cents morts.
  • Bombardejos a Reus

    Bombardejos a Reus
    El 26 de març de 1938,sis bombarders S-79 –amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries– van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència.
    Les bombes van creuar la ciutat, des del camí de Salou a l’estació del Nord. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal. A la cantonada del carrer de Jesús, una bomba destruí cal Pedrol i deixà molt malmesa la casa Navàs.
  • Anschluss

    Anschluss
    Anschluss és una paraula alemanya que, en un context polític, vol dir «unió», «reunió» o «annexió». Va ser usada per referir-se a la fusió d'Àustria i l'Alemanya nazi en una sola nació, el 12 de març de 1938 com una província de l'III Reich, passant de Österreich a Ostmark.
    Els successos de el 12 de març de 1938 es va s'emmarquen en els anhels expansionistes d'Adolf Hitler per Alemanya. Van ser precedits per la devolució de l'Sarre en 1935.
  • Conferència de Munich

    Conferència de Munich
    Les insistents reclamacions de Hitler sobre el territori dels Sudets a Txecoslovàquia van precipitar una greu crisi en l'estiu de 1938. Chamberlain no va dubtar a entrevistar-dues vegades tractant de garantir una sortida pacífica a la situació. Finalment, el 29 de setembre es va reunir a Munic una conferència. Ni el govern de Praga, ni l'URSS, que s'havia ofert a complir el seu acord d'assistència mútua amb Txecoslovàquia en cas d'un atac alemany, van ser convidades a la reunió.
  • Guerra llampec

    Guerra llampec
    És el nom popular que rep una tàctica militar d'atac que implica un bombardeig inicial, seguit d'l'ús de forces mòbils atacant amb velocitat i sorpresa per impedir que un enemic pugui dur a terme una defensa coherent. Els principis bàsics d'aquest tipus d'operacions es van desenvolupar al segle XX per diverses nacions, i es van adaptar anys després de la Primera Guerra Mundial, principalment per la Wehrmacht, per incorporar armes i vehicles moderns.
  • Entrada dels nacionals a Reus

    Entrada dels nacionals a Reus
    Arran de la gran ofensiva sobre Catalunya ordenada pel general Franco poc abans del Nadal de 1938, l'exèrcit republicà no va poder fer gaire cosa més que replegar-se d'una manera més o menys ordenada. El matí del dissabte 14 de gener, les tropes franquistes van ocupar Valls i, per la tarda, la seva aviació va bombardejar Tarragona i les seves rodalies. Aquell mateix dia, el pregoner municipal de Tarragona havia difós un ban d'evacuació.
  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França

    Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
    L'exili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment.
  • Carmelo Martínez Ruiz (Avi Patern)

    El meu avi patern va morir el dia 9 de juny de 2005.
    - La Guerra de Croàcia
    - La Guerra de Marroc
    Però no hi ha participat en cap, però les que més li han marcat han sigut aquestes dues. El meu avi també ha patit molt els últims 30 anys va tenir càncer i això el va portar cada cop de cap a caiguda i va acabar morint.
  • Final de la guerra

    Final de la guerra
    L'operació, que pretenia ser una acció militarment limitada, però políticament ambiciosa mantenir l'esperit de resistència fins que la situació internacional permetés una sortida més favorable al conflicte per als interessos republicans-, va acabar per desgastar bona part de les unitats més combatives de les que disposava Vicente Rojo mentre s'esfumaven, després de la conferència de Munic, les possibilitats que les potències internacionals intervinguessin.
  • Period: to

    Dictadura del General Franco

    El general Francisco Franco va començar l'assalt a el poder amb una revolta militar contra la Segona República i el va culminar a l'abril, després de la victòria en una guerra civil de gairebé mil dies.
    Quan va acabar, més de la meitat dels 28 Estats europeus estaven dominats per dictadures amb poders absoluts, que no depenien de mandats constitucionals ni d'eleccions democràtiques. Excepte la Unió Soviètica de Stalin, totes aquestes dictadures procedien de l'afirmament polític de la ultradreta.
  • Pacte d'Acer

    Pacte d'Acer
    Oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou 1 acordar politico-militar Signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre a els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano paper Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya , en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.
  • Ocupació de París

    Ocupació de París
    Igual que el 1870, i ara sí amb una amenaça real, les tropes s’apropaven perillosament a la capital. Així, les dues primeres setmanes de juny es desencadenava la batalla. El dia 2 els avions bombardejaven Billancourt i altres districtes perifèrics, encertant les fàbriques de Renault i Citröen i causant prop d’un centenar de ferits. Els carrers parisencs s’omplen de refugiats que intenten fugir cap el sud carregant les seves pertinences com bonament poden.
  • Invasió de Polònia

     Invasió de Polònia
    La invasió de Polònia va ser la primera de les agressions bèl·liques que l'Alemanya de Hitler emprendria. L'exèrcit polonès va ser fàcilment derrotat, al no poder fer front a les superiors tropes germàniques que estaven usant la seva famosa tècnica anomenada blitzkrieg,basada en el moviment ràpid dels blindats i la màxima potència de foc brutalment aplicada. La caiguda de Polònia seria accelerada la invasió per la Unió Soviètica i l'absència d'ajuda dels seus aliats.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món incloent-hi totes les grans potències,organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones.Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.
  • Eix Roma-Berlin

    Eix Roma-Berlin
    Formaven el bàndol bel·ligerant que es va enfrontar als Aliats en la Segona Guerra Mundial. Estava format per Alemanya, l'Imperi del Japó i el Regne d'Itàlia, i va comptar amb l'adhesió d'altres països. Aquestes nacions van signar el Pacte Tripartit. Aquest nou bloc va aconseguir el seu establiment a causa de les coincidències que existien entre els sistemes de govern, econòmic i ideològic dels tres països.
  • Guerra del desert

    Guerra del desert
    Va ser una campanya militar duta a terme pel govern argentí en el segle XIX contra les nacions maputxe, tehuelche i ranquel, amb l'objectiu d'obtenir el domini territorial de la Pampa i la Patagonia oriental, fins llavors sota control indígena.
  • Batalla d'Angaterra

    Batalla d'Angaterra
    La Batalla d'Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada fins a la data. El fracàs de l'Alemanya Nazi en assolir els seus objectius (destruir les defenses aèries de Gran Bretanya o forçar al Regne Unit a abandonar la guerra forçant un armistici o la rendició) és considerat tant la seva primera gran derrota com un punt d'inflexió crucial en la guerra.
  • Operació Barba-roja

     Operació Barba-roja
    Va ser el nom en clau donat per Adolf Hitler a el pla d'invasió a la Unió Soviètica per part de les Forces de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta operació va obrir el Front Oriental, que es va convertir en el teatre d'una de les operacions més grans de la guerra, escenari de les batalles més grans i brutals del conflicte a Europa.
    L'Operació Barbarroja va significar un dur cop per a les desprevingudes forces soviètiques, que van patir fortes baixes i van perdre grans parts.
  • Atac a Pearl Harbor

    Atac a Pearl Harbor
    El bombardeig a la base naval va encendre els ànims dels nord-americans, que van començar a mirar amb odi les comunitats japoneses que vivien i treballaven als Estats Units.La tensió va esclatar el 7 de desembre del 1941, quan els japonesos van atacar la base de Pearl Harbor, a Hawaii. Els nord-americans entraven a la guerra. L'atac va encendre els ànims dels nord-americans, que van començar a mirar amb odi les comunitats japoneses que vivien i treballaven als Estats Units.
  • Carmen Cebrián Guerrerro (Àvia Paterna)

    La meva àvia paterna també ha viscut les mateixes que els meus avis materns però les dues més significatives per a ella, que s'enrrecordi i que li hagin marcat més també van ser:
    - La Guerra de Croàcia
    - La Guerra de Marroc
    Però com tots els meus avis no hi ha participat en cap, va tenir molta sort.
  • Batalla de Guadalcanal

    Batalla de Guadalcanal
    Va ser una ofensiva militar sorprenent efectuada per l'Armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor. El seu objectiu era impedir que aquestes illes fossin utilitzades com a bases des de les quals es amenacessin les rutes de subministrament entre els Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda. Els Aliats també buscaven utilitzar Guadalcanal i Tulagi com a bases que poguessin donar suport a una campanya que els permetés capturar o neutralitzar.
  • Batalla de Stalingrad

    Batalla de Stalingrad
    Va ser un enfrontament bèl·lic entre l'exèrcit Vermell de la Unió Soviètica i la Wehrmacht de l'Alemanya nazi i els seus aliats de l'Eix pel control de la ciutat soviètica de Stalingrad. La batalla es va desenvolupar en el transcurs de la invasió alemanya en el marc de la Segona Guerra Mundial amb baixes estimades en més de dos milions de persones entre soldats de tots dos bàndols i civils soviètics, la batalla de Stalingrad és considerada la més sagnant de la història de la humanitat.
  • Antoni Caballero Josa (Avi Matern)

    El meu avi matern va viure la Guerra amb Marroc, però no hi va participar-hi.
    També va viure el moment de la Postguerra de la Guerra Civil d'Espanya on hi va haver una gran crisis.
    I en la Guerra Mundial Espanyola ell encara no hi havia nascut, però la té present perquè els seus pares li van parlar molt sobre aquella guerra.
    El meu avi es una persona molt emprenedora, que ha viscut moments de la seva joventut molt durs però que hi ha tingut sort i no hi ha patit res greu.
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    Van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada durant la Segona Guerra Mundial. El Dia de l'operació, posposat 24 hores per la pluja. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França que va iniciar-se a les 06:30. Va requerir el transport de soldats i material des del Regne Unit.
  • Conferència de Potsdam

    Conferència de Potsdam
    Va ser una reunió duta a terme a Potsdam (prop de Berlín), Alemanya i que va tenir lloc al palau Cecilienhof. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar a les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren el secretari general de Partit Comunista de la Unió Soviètica, Stalin.
  • Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
    Aquests actes de guerra representin a els Únics bombardeixos nuclears. El bombardeig Atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 Ciutats japonesos. La fi de les hostilitats va ser efectiva sis dies després. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó. Aquests són a els Únics bombardeixos nuclears que han tingut lloc en temps de guerra.
  • ONU

    ONU
    1942 | Roosevelt encunya el nom de Nacions Unides Durant la II Guerra Mundial, el president dels Estats Units va utilitzar aquest nom per primera vegada quan 26 països van aprovar la Declaració de les Nacions Unides.
    1945 | Neixen les Nacions Unides els representants de 50 països s'uneixen. Aquest dia, la carta va ser ratificada per la Xina, França, la Unió Soviètica, Regne Unit, Estats Units i altres signataris i va néixer el que és l'ONU a dia d'avui.
  • Judici de Nuremberg

    Judici de Nuremberg
    Van ser un conjunt de processos jurisdiccionals empresos per iniciativa de les nacions aliades vencedores a la fi de la Segona Guerra Mundial, en què es van determinar i van sancionar les responsabilitats de dirigents, funcionaris i col·laboradors de el règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler en els diferents crims i abusos contra la humanitat comesos en nom del Tercer Reich Alemany.
  • Derrota del Tercer Reich

    Derrota del Tercer Reich
    Les tropes de Stalin eren al cor d'aquest Tercer Reich, que segons Adolf Hitler duraria mil anys però que amb prou feines es va sostenir de 1933 a 1945. Si la porció oriental de Berlín anava a quedar per a la Unió Soviètica, la oest era ocupada pels aliats occidentals. En aquesta primavera, aquests "van córrer" cap a l'est amb la segona intenció de detenir l'avanç dels seus amics. Fins i tot un controvertit general nord-americà va ser destituït del la comanda del Tercer Exèrcit.
  • Period: to

    Catalunya, Comunitat Autònoma

    El territori que actualment es coneix com a Catalunya va ser una possessió de l'Imperi Romà que va passar a mans dels gots i dels alans el segle V dC. Els musulmans la van conquerir l'any 712, però en van ser expulsats. Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un territori independent que es va confederar el 1137 amb la Corona d'Aragó,i va acabar la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el 1154.
  • Period: to

    Transició Democràtica

    Els darrers anys de la dictadura no van portar cap estovament a l'hora de reprimir els sindicats o associacions polítiques, o bé de signar sentències de mort en els casos de terrorisme, excepció feta del Procés de Burgos.
    És el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.
    La perspectiva d'un augment de l'atur i d'una davallada del nivell de vida avançaven un augment paral·lel de la militància obrera.
  • Period: to

    Regnat de Joan Carles I

    Considerat una peça clau de la Transició, gaudí d’una gran popularitat durant la major part del seu regnat, i fins i tot fou acceptat per partits i organitzacions tradicionalment republicans. El 2 de juny de 2014 el president del govern espanyol anuncià l’abdicació imminent de Joan Carles I en el seu fill Felip, després d’aprovar-se la llei orgànica que regulava l’abdicació. Nomenat rei emèrit, el 2 de juny del 2019 es retirà de l'activitat pública.
  • Mariluz Gabás López (Àvia Materna)

    La meva àvia materna ha viscut una vida molt complicada va tindre càncer en una generació molt jove per a ella on no va arribar a sobreviure.
    Va morir el mes de juliol del 2020 amb 54 anys.
    I ella juntament amb el meu avi per part de mare van viure les mateixes guerres i postguerres, és a a dir, els van marcar molt però no hi van participar:
    - La Guerra del Marroc
    - La Postguerra de la Guerra Civil d'Espanya
    - I en la Mundial no havien nascut encara però els hi havien parlat
  • Period: to

    Regnat de Felip VI

    Començà el 19 de juny de 2014 quan el fins llavors príncep d'Astúries Felip de Borbó va jurar la Constitució davant les Corts Generals com a successor del seu pare, el rei Joan Carles I, que havia anunciat la seva intenció d'abdicar la Corona el 2 de juny de 2014, tot i que l'abdicació no va ser efectiva fins al dia 19, quan es va publicar la Llei Orgànica que la regulava en el Butlletí Oficial de l'Estat.