LA GUERRA CIVIL

By giboal
  • Eleccions del febrer 1936

    Eleccions del febrer 1936
    Es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals de la Segona República, la victòria va ser pel Front Popular, això va crear una gran tensió entre els partits de dretes i els d'esquerres.
  • L'Assasinat del Tinent José del Castillo i Jose Calvo Sotelo

    L'Assasinat del Tinent José del Castillo i Jose Calvo Sotelo
    El clima polític era molt tens, i va empitjorar amb l'assassinat del tinent José del Castillo, militar de la Segona República, en mans dels falangistes. Com a reacció un grup de guardes d'assalt van assassinar al líder de la dreta monàrquica espanyola, José Calvo Sotelo. Aquest fet és considerat com el detonant de la Guerra Civil Espanyola.
  • Alçament militar a Melilla

    Alçament militar a Melilla
    A Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola, el general Yagüe, cap de la legió va declarar la guerra al govern republicà. Abans d'acabar el dia 17, els militars revoltats s'havien fet amb el control de tota la ciutat i els seus voltants, donant el tret de sortida a la rebel·lió del Marroc espanyol.
  • Period: to

    Alçament a Las Palmas

    El 18 de juliol el general Franco es va dirigir a la Comandància Militar de Las Palmas, des d'on proclama l'estat de guerra en tot l'arxipèlag. Poc després es dóna a conèixer a Tenerife un Manifest redactat pel general Franco en el qual justifica l'alçament militar.
    El 19 de juliol arriba a Tetuan, on comença a controlar les tropes Africanes. Gràcies a un pont aeri de les forces alemanyes i italianes feixistes, Franco aconsegueix arribar a la Península
  • Alçament al Nord de la Península

    Alçament al Nord de la Península
    El general Mola, organitzador del cop d'estat, decreta l'estat de guerra en el nord de la península, concretament a Pamplona. En tota Navarra la revolta va triomfar sense oposició, gràcies als carlistes van ser detinguts les principals figures polítiques i sindicals de l'àmbit republicà. La sublimació també triomfa a la Rioja, el País Basc i Galícia, la majoria de la Meseta Nord ja pertanyia al règim feixista espanyol.
  • Fracàs de la Insurrecció a Catalunya

    Fracàs de la Insurrecció a Catalunya
    El general Godet va fer sortir les tropes dels militars insurrectes a Barcelona, per poder ocupar els centres importants de poder, tant polític com econòmic. Aquest intent de cop d'estat va fracassar dins de Catalunya, ja que pocs catalans estaven a favor de la insurrecció, els partits implicats (falangistes i dretes) tenien molt poca influència, i per últim, el partit conservador català no va participar ni va donar suport a les intensions dels colpistes.
  • Period: to

    El govern de Giral

    Es va dissoldre l'exèrcit tradicional i cossos policials, i es van intercanviar per diferents batallons de voluntaris republicans, el poder era dels sindicats de partits d'esquerres, capaços de defensar la lleialtat republicana. També el poder de l'estat va ser substituït per organismes revolucionaris, a poc a poc van anar sorgint consells, comitès i juntes que s'encarregaven d'organitzar els voluntaris militars en el front, alguns comitès es van unificar per crear consells regionals
  • Period: to

    El govern de Giral 2

    Durant aquest període se'n van assassinar diferents persones de forces de dreta, com José Antonio Primo de Rivera, i es van arribar a cremar esglésies, saqueigs a convents... L'exèrcit estava mig desaparegut, ja que molts oficials eren acusats d'estar a favor del cop d'estat, tots aquests van ser detinguts o afusellats.
  • Campanya d'Andalusia

    Campanya d'Andalusia
    A Andalusia el cop d'estat va triomfar en la conca baixa del Guadalquivir, Sevilla, Cadis, Huelva i en part de la província de Còrdova, inclosa la capital, però va fracassar en les altres quatre províncies, excepte a la ciutat de Granada, quedant aquesta província i les de Màlaga, Almeria i Jaén, amb les seves respectives capitals, del costat del bàndol Republicà.
  • Comité Central de Milícies Antifeixistes

    Comité Central de Milícies Antifeixistes
    Dins de Catalunya el president Companys va crear un organisme que organitzava militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. Dins d'aquest organisme estaven convocats els dirigents de la CNT-FAI, ERC, FAI,UGT, PSUC,POUM, la Unió dels Rabassaires i Acció Catalana.
  • 21 de Juliol de 1936

    21 de Juliol de 1936
    Aquell dia va haver-hi un intent de reconquesta de les Illes Balears, es van ocupar Eivissa, Formentera i Cabrera, però finalment van ser derrotades pels avions italians. Després del 21 de juliol molts obrers van decidir reincorporar-se als seus llocs de treball, però com molts propietaris havien estat assassinats, van assumir el control de les empreses, això va suposar un increment dins de l'economia.
  • Dret de Col·lectivitzacions

    Dret de Col·lectivitzacions
    Aquesta jornada, presidida per Lluís Companys, es va celebrar al Palau de la Música Catalana i al Palau Nacional de Montjuïc. Va ser una de les transformacions socials més radicals que es produïren al segle XX, que afectaren l'activitat política, econòmica i el model de relacions personals. És un procés de col·lectivització d'empreses, que passaren a ser gestionades per comitès dels seus obrers.
  • Junta de Defensa Nacional

    Junta de Defensa Nacional
    S'havia previst que per a dirigir el moviment de cop d'estat es constituís un Directori Militar presidit pel general José Sanjurjo Sacanell, però aquest mor el 20 de juliol de 1936 en un accident d'aviació, per la qual cosa acorden formar la Junta de Defensa Nacional que seria l'òrgan suprem dels nacionals. El 24 de juliol es va contituir inicialment a Burgos, presidida per Cabanellas.
  • Comité de no intervenció

    Comité de no intervenció
    Els insurrectes comptaven amb l'ajuda del govern feixista alemany i italià. La República va demanar suport militar a França i Gran Bretanya, dos països en contra de l'Alemanya Nazi. Però aquestes dos forces europees van crear una organització amb l'objectiu de verificar el grau de compliment del Pacte de No-Intervenció, amb el qual es buscava evitar la intervenció estrangera en la Guerra Civil Espanyola i la internacionalització del conflicte en un moment de màxima tensió.
  • Franco Màxima Autoritat

    Franco Màxima Autoritat
    El 21 de setembre Franco va ser escollit a Salamanca com general de comandament militar únic i pocs dies després, els generals de la JDN decideixen atorgar-li tots els poders, de manera que es convertís en la màxima autoritat política.
  • Nou govern de la Generalitat

    Nou govern de la Generalitat
    Es va formar un nou govern representat pràcticament per forces republicanes i obreres catalanes, i presidit per Josep Tarradelles. Es va dissoldre el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, i es va donar inici a la reconstrucció de l'aparell d'Estat a Catalunya. Tarradelles s'exilià a França el febrer de 1939 fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977 on va presidir durant prop de tres anys al primer govern d'unitat de la Generalitat restaurada.
  • Burgos

    Burgos
    El 1 d'octubre es van traspassar els poders a Burgos, nomenada com la capital del bàndol nacional. El mateix dia es va construir la Junta Técnica del Estado, un embrió d'un nou govern presidit per Franco.
  • Period: to

    El govern de Largo Caballero

    El govern de Largo Caballero estava constituït per republicans, socialistes, comunistes i ministres anarcosindicalistes. Aquesta aliança progressista tenia com a objectiu crear una gran aliança republicana per així poder guanyar la guerra. Durant aquest període moltes forces polítiques van demanar poder tenir més poder estatal. Va ser incapaç d'organitzar un exèrcit, i va preferir armar als sindicats, la qual cosa va augmentar el caos. Després va fugir a França.
  • Batalla Jarama

    Batalla Jarama
    La batalla del Jarama va tenir lloc en les proximitats del curs mitjà del riu Jarama, entre els dies 5 i 25 de febrer de 1937. L'objectiu dels nacionals era aïllar Madrid de València mitjançant una ràpida maniobra que li permetés tallar la carretera que uneix totes dues ciutats, i arribar posteriorment fins a Alcalá de Henares. Finalment els nacionals van fracassar.
  • Period: to

    Batalla de Guadalajara

    Van participar l'Exèrcit Popular Republicà i el Corpo Truppe Volontarie italià, en la zona de Guadalajara. La batalla va començar amb una ofensiva italiana el 8 de març que va concloure l'11 de març, quan les tropes de l'Exèrcit Popular Republicà degueren retrocedir davant l'embranzida dels italians, perdent diverses localitats.
  • Decret d'Unificació

    Decret d'Unificació
    El 19 d'abril es va donar pas a la unificació de la falange i el tradicionalisme, sota la direcció de Franco es va crear una nova organització feixista; La Falange Española Tradicionalista i de las JONS, tenia com a objectiu principal guanyar la guerra. Va ser l'únic partit existent del nou règim, d'aquest mode s'instaurava una dictadura militar feixista amb un dictador totalitari, El Caudillo.
  • Bombardeig de Guernika

    Bombardeig de Guernika
    El bombardeig, dut a terme per la Legió Còndor alemanya i la Aviazione Legionària italiana sota comandament del general alemany Wolfram von Richthofen, va durar més de tres hores. Les bombes incendiàries van arrasar la ciutat basca i van provocar un elevat nombre de víctimes que encara avui no es coneix amb exactitud. Encara que l'atac havia estat orquestrat pel bàndol nacional, els serveis de propaganda del general Franco van negar l'ocorregut.
  • Period: to

    El govern de Negrín

    Manuel Azaña va encarregar la formació d'un nou govern a Juan Negrín, seguidament va instaurar una sèrie d'accions amb el fi del bé de la república; principalment van ser detinguts els militars del POUM, també va decidir traslladar el govern Valencià a Barcelona, on estaven refugiats alguns governs republicans. El govern va asumir el control de l'ordre públic i tenia com objectiu o necessitat controlar els recursos economics i militars de les zones riques republicanes.
  • Period: to

    El govern de Negrín 2

    El 1938 va començar ha haver-hi escassetat de recursos al front republicà. A causa d'això el govern va decidir publicar el programa d'Unió Nacional conegut com els Tretze Punts o Finalitats de Guerra de la República. Un manifest inspirat en els catorze punts que el president nord-americà Woodrow Wilson havia assenyalat com a objectiu dels aliats en la Primera Guerra. El programa fixava les bases mínimes per a una possible solució negociada interna i internacional del final de la guerra
  • Els fets de Mag de 1937

    Els fets de Mag de 1937
    Foren uns enfrontaments a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Aquests fets van marcar un canvi en l'evolució política de la zona, ja que la influència anarquista va disminuir i la comunista va augmentar.
  • Batalla de Bilbao

    Batalla de Bilbao
    Es va produir la primavera de 1937. Per evitar la caiguda de Biscaia en mans dels insurrectes, el govern basc va aixecar el denominat Cinturó de Ferro, una línia defensiva estàtica, destinada a la defensa de Bilbao, però finalment va fracassar.
  • Period: to

    Batalla de Brunete

    Va tenir lloc als voltants d'aquest poble pròxim a Madrid. Aquesta ofensiva del bàndol republicà tenia com a objectiu atrapar a les forces del bàndol nacional que pressionaven Madrid i també evitar la presa de Santander en el nord d'Espanya per les tropes de Franco.
  • Period: to

    Batalla de Belchite

    L'exèrcit popular de la II República Espanyola va llançar una ofensiva en el sector de Saragossa amb la finalitat d'aconseguir el que no s'havia aconseguit en la Batalla de Brunete, el detenir l'avanç nacional en el nord on Santander estava seriosament amenaçada.
  • Period: to

    Batalla de Terol

    Va ser una important ofensiva republicana sobre Terol, finalment va ser ocupada, però, poc temps desprès al febrer Franco i el seu exèrcit nacional va tornar a ocupar-la aprofitant el desgast del front republicà.
  • La Campanya d'Aragó

    La Campanya d'Aragó
    Va ser una campanya del bàndol nacional iniciada amb prou feines tres setmanes després de finalitzar les hostilitats de la Batalla de Terol. Aquesta ofensiva va començar el 7 de març de 1938 i va concloure el 19 d'abril del mateix any. El resultat de l'ofensiva va significar un cop dur a les forces republicanes.
  • Period: to

    La Batalla del Segre

    La Batalla del Segre va ser un combat en una franja entre la desembocadura del riu Segre fins als Pirineus. El front del Segre era important no sols per protegir la resta del territori de l'ocupació franquista, sinó també per garantir el control de les preses i les centrals hidroelèctriques. Després de la caiguda de Lleida, l'exèrcit republicà es retirà direcció Balaguer perseguit per les tropes franquistes. El riu es va convertir en un límit fronterer entre els dos bàndols.
  • Period: to

    La Batalla de l'Ebre

    Tot s'anava a decidir en la batalla de l'Ebre, ja que anava a tenir lloc la major batalla en territori espanyol.Finalment els republicans van fracassar finalment en la seva ofensiva i abans que tot fos pitjor, van decidir retirar-se. Els recursos que van perdre els republicans en la batalla de l'Ebre, ja mai es tornaria a recuperar-se. Després de l'Ebre, els republicans retrocedirien davant les tropes nacionals fins a la seva rendició final, ja mai més tornarien a prendre la iniciativa
  • Period: to

    L'Ocupació de Catalunya

    Va començar l'ofensiva de l'exèrcit nacional dins de Catalunya. Van trencar el front de Tremp en direcció a Artesa del Segre. Pel sud atacaven els italians, i l'ofensiva avançava ràpidament. El 15 de gener el front feixista entra a Tarragona i el 26 del mateix mes a Barcelona, i el 4 de febrer cau Girona. Finalment la guerra es considerava acabada a Catalunya i tots els polítics republicans van marxar a l'exili. Durant aquest període Franco va imposar una gran repressió dinsdel territori català
  • Llei de Responsabilitats Polítiques

    Llei de Responsabilitats Polítiques
    Va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil per Franco. El primer govern de la dictadura franquista va dictar la norma invocant que es «busca liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir a forjar la subversió» que va culminar en el sagnant enfrontament. Seguidament es van eliminar els sindicats, així com tota mena de llibertats democràtiques. El mateix mes, el govern de Franco va ser acceptat i reconegut per França i Gran Bretanya.
  • Cop d'Estat a Madrid

    Cop d'Estat a Madrid
    Madrid juntament amb la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria encara seguia sent territori republicà. Però finalment el 5 de març, el coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid, allà va crear El Consejo de Defensa Nacional, on van participar republicans, socialistes i anarquistes, per arribar a un acord de pau honrosa i sense represàlies amb Franco.
  • Ocupació resta del territori

    Ocupació resta del territori
    Finalment Franco va rebutjar la idea d'intentar arribar a un acord, i va decidir entrar amb el seu exèrcit dins de Madrid. En pocs dies van aconseguir ocupar la resta del territori republicà que quedava.
  • Final de la Guerra

    Final de la Guerra
    L'1 d'abril de 1939 Franco va donar per acabada la guerra signant un comunicat a Burgos, on destacava la derrota de l'exèrcit republicà i donava pas a un règim feixista totalitari dins d'Espanya.