-
Period: to
Revolució liberal
La revolució liberal és una causa de la guerra civil de llarga durada. L'oposició radical de dos blocs adopta la forma d'enfrontament bèl·lic civil amb les 3 guerres carlines. Aquí trobem es orígens de la radicalització social i política i de la intervenció de l'exèrcit com a causes de la guerra civil. -
Revolució industrial
El retard de la modernització ideològica i econòmica del país és una de les causes d'aquesta guerra. La Revolució industrial només té un paper important a Catalunya i el País Basc. A més, els mercats exteriors, els productes espanyols tenien poca força. -
Crisi de 1898
Una altra causa de la guerra civil és aquesta crisi, on l'exèrcit espanyol canvia de mentalitat. Aquest evoluciona des del liberalisme fins al conservadorisme.
La personalitat de Catalunya i el catalanisme polític formen una de les causes més importants de l'aixecament militar. -
Period: to
Batalla de Jarama
Ataquen el sud de Madrid, però no s'aconsegueix aïllar la capital i en la defensa de la ciutat va tenir gran protagonisme les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, com la dirigida per Durruti (líder anarcosindicalista). -
Eleccions generals de febrer del 1936
A Espanya se celebren les terceres eleccions generals i les últimes de la Segona República Espanyola. Aquestes eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres anomenada Front Popular. -
Els catalans franquistes
El juliol de 1936, Catalunya rebutja l'aixecament militar. Molts catalans se sentien identificats al que representava Franco i s'uneixen a la causa dels insurrectes.
Destaquem polítics de dreta com Cambó, empresaris com Valls i Tabernet o intel·lectuals com Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. -
Period: to
Primera etapa militar de la guerra
L'objectiu dels militars insurrectes era ocupar Madrid.
El general Mola ho intenta des del nord, però a les serralades del Sistema Central el van aturar.
Franco inicia un avanç ràpid pel sud. -
Assassinat de José Castillo
Un grup de falangistes (el bàndol de dretes més radical) assassina a José del Castillo, tinent de la Guàrdia d’Assalt i instructor de las milícies socialistes -
Assassinat de José Calvo Sotelo
Un grup de guàrdies d’assalt assassinen a José Calvo Sotelo, un dels líders de la dreta monàrquica espanyola, com a venjança de l’assassinat de José del Castillo.
Aquest fet va provocar que el general Francisco Franco decideixi
unir-se al cop d’Estat que se estava preparant contra la República. -
Alçament militar a Melilla
El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Period: to
El comandament de Franco
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament de
Franco entren a la península amb l’objectiu d’ocupar Madrid. -
Period: to
Cop d’Estat de 1936
És dissenyat per un sector de l'exèrcit després del triomf del Front Popular en les eleccions de 1936. El general Sanjurjo era el cap de la conspiració i va tindre el suport de militars monàrquics i conservadors i de la Falange. Però realment, Mola, que estava destinat a Pamplona va ser el director de la conspiració. Van aixecar-se en algunes ciutats, però no va triomfar a conseqüència de la divisió de l'exèrcit i de les forces de l'ordre públic, l'acció del govern i la resistència popular. -
L'alçament militar
L’alçament militar s'estén a la resta del protectorat del Marroc. La Legió (exèrcit d’Àfrica) va ser la força més important del cop, degut a que era la més ben equipada i la més professional de les forces armades espanyoles.
El mateix dia el general Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a Canàries. -
Dimissió de Casares Quiroga
La situació que va provocar el cop d’estat i la incapacitat de Casares Quiroga per fer front a l’aixecament van provocar la seva dimissió la nit del 18 de juliol de 1936 -
Franco arriba a Tetuan i es decreta l'estat de guerra a Pamplona
Franco arriba a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es dirigeix cap a la Península al front de l'exèrcit d’Àfrica.
El mateix dia Mola decreta l’estat de guerra a Pamplona i amb l’ajut dels requetès té un control a Navarra.
Els colpistes triomfen a la Meseta Nord i s'imposen a Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla, on Queipo de Llano controla tota Andalusia Occidental. -
José Giral, nou cap de govern de la República
Giral substitueix a Casares Quiroga com a cap de govern i per tal de fer front al cop d’estat decideix dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les organitzacions (milícies) del Front Popular (republicans, socialistes i comunistes) i dels sindicats (socialistes i anarquistes). -
La caserna de Montaña
El general Fanjul (encarregat de la revolta a Madrid) entra
a la caserna de la Montaña. Proclama l’estat de guerra sense sortir amb les tropes per prendre els punts vitals de la ciutat. Tenia el suport de 1.500 militars i 180 falangistes, però el 20 del mateix mes s'inicia el canoneig de la caserna dirigit pel tinent d’artilleria Orad de la Torre i es posa fi a la revolta. -
La insurrecció a Catalunya fracassa
Els colpistes, sota la direcció de Goded, intenten ocupar els centres de poder de Barcelona. No ho aconsegueixen, perquè no comptaven amb el suport civil, el de la Lliga Catalana ni el de la Guàrdia Civil ni la Guàrdia d’Assalt. Finalment, els guàrdies d'assalt, guàrdies civils i els obrers armats controlen els llocs on s'havien aixecat els militars i Goded acaba empresonat.
Aquest empresonament posa fi a l'aixecament a Barcelona. -
Period: to
El govern de Giral
Durant el govern de Giral una part de les forces d’esquerra van intentar fer una revolució social. Per aturar la insurrecció, el govern republicà va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d’integrar-s’hi les milícies.
El territori republicà com a resposta va crear una estructura de poder popular i el poder de l’Estat va quedar en mans dels revolucionaris que donaven suport al Front Popular. -
Formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Catalunya es presenta amb un nou escenari polític on milers de persones armades circulaven i constituïen un poder paral·lel al del govern.
El govern de la Generalitat compren que si volia restablir l'ordre havia de comptar amb els dirigents anarquistes.
El president Companys convoca els dirigents de la CNT-FAI (que van intervenir de manera important per aturar els insurrectes) i els ofereix la formació d'aquest comitè, integrat per organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República. -
Mort del General José Sanjurjo
El fracàs del cop militar en molts llocs d'Espanya fa que l'objectiu principal dels rebels militars fos guanyar la guerra: l'ordre i la disciplina seran una exigència absoluta. Per això es volia un comandament unificat, Sanjurjo havia de ser el cap d'aquests insurrectes però mor en un accident aeri. -
Gran poder econòmic dels obrers
A partir del 21 de juliol de 1936, els obrers es reincorporen als seus llocs de treball. Com que un bon nombre de propietaris havien estat assassinats o havien fugit, els treballadors assumeixen el control de les empreses i reprenen la producció. Aquest procés revolucionari provoca una disposició d'un gran poder econòmic per part dels obrers. -
Constitució del comitè Central de Milícies Antifeixistes
L'òrgan és presidit per Companys i es converteix en el centre de poder de Catalunya. S'encarregava de controlar l'ordre públic i organitzar les columnes de voluntaris anomenades columnes de milicians per avançar cap al front d'Aragó i recuperar les zones ocupades pels insurrectes.
Els nacionals comptaven amb l'ajuda d'avions italians i recuperen les illes, menys Menorca que es manté sota el control de la República des del primer moment. -
Decret de Col·lectivitzacions
Per legalitzar i ordenar el procés de presa de control, el govern de la Generalitat promulga aquest decret. Això afecta a grans i mitjanes empreses amb més de 100 treballadors, tot i que les companyies amb capital estranger i les caixes i bancs es mantenen al marge. Les empreses petites, botigues i tallers continuen sent propietat privada, però sota la fiscalització d'un comitè obrer.
Les col·lectivitzacions agrícoles importants al camp són al Baix Ebre i al Baix Llobregat. -
Constitució de la Junta de Defensa Nacional (JDN)
Es constitueix a Burgos la Junta de Defensa Nacional presidida pel general Cabanellas i aprova alguns decrets que abolien la legislació republicana -
Creació d'un comitè de no intervenció
La República demana ajut militar i polític a França, però Gran Bretanya li prohibeix amenaçant-la amb no donar-li suport davant l'amenaça de Hitler. França se sotmet a la creació d'un comitè de no intervenció, impulsat per Gran Bretanya, amb la qual s’hi van adherir vint-i-set països.
Aquesta política de neutralitat suposa una gran injustícia per a la República i va ser una de les causes de la seva derrota.
A més, aquest comitè comptava amb el suport de la Societat de Nacions. -
La Legió Còndor
El govern nazi alemany veu la guerra civil espanyola com una manera de frenar l’expansió del comunisme i decideix enviar als nacionalistes ajut militar.
El 26 envien els primers 20 avions de transport Junker, i més tard va envien la Legió Còndor (la seva aviació) -
Corpo Truppe Volontaire
Al igual que Alemanya, Itàlia també donà suport als colpistes i els envien ajut militar.
El 30 envien els primers 9 avions a Franco, i més tard envien el Corpo Truppe Volontarie (desenes de milers de soldats i armament) -
Creació de la conselleria de Defensa
Per fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. Es crea aquesta conselleria i el Consell d'Economia de Catalunya (11 d'agost de 1936) i s'encarrega d'altes sectors estratègics com el control de punts duaners. Això provoca tensions amb el govern central i amb la presidència de la República, que opinaven que era com una usurpació de les funcions de l'Estat. -
Period: to
El comandament de Yagüe
Les tropes nacionalistes sota el comandament de Yagüe entren a
Almendralejo, Mérida i Badajoz, hi ha una forta repressió. -
Consell d'Economia de Catalunya
Com hem esmentat abans per fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. Es crea la conselleria de Defensa i el Consell d'Economia de Catalunya i s'encarrega d'altes sectors estratègics com el control de punts duaners. -
Tancament de la frontera francesa
Aquesta tancament va fer impossible l’arribada de
material bèl·lic a la zona republicana, i Mola ocupa Irun i Sant Sebastià. -
Period: to
El govern de Largo Caballero
Gran part de les forces polítiques reclamen un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les experiències d'autogestió i autonomia de les columnes de milicians i finalitzés el terror revolucionari.
El 5 de setembre el socialista Caballero forma a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes (per primer cop). Ell pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra. -
Franco és escollit per exercir de comandament militar únic
Franco és escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i poc després, els generals decideixen concentrar la figura de Franco tots els poders, es converteix en la màxima autoritat política. -
Period: to
Desviació de Franco cap a Toledo
En el transcurs de Franco es desvia cap a Toledo per alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l'alcàsser des del cop d'Estat. -
Govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles
Es forma un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles amb el qual estan representades totes les forces republicanes i obreres de Catalunya; el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es dissol.
La seva constitució permet l'inici de la reconstrucció de l'aparell de l'Estat a Catalunya.
Hi ha tensions entre les forces polítiques i sindicals del govern: uns volien aprofundir en el procés revolucionari. I altres volien recuperar el control de la situació i mantenir l'ordre públic -
El Decret de nomenament a Franco
Sorgeix el decret que nomenava a Franco "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol". -
Traspàs de poders a Burgos
Es traspassen els poders a Burgos, la capital de la zona nacional i es construeix la Junta Técnica del Estado (serà elemental en el futur del govern).
Franco va assumint el poder absolut. -
Or de Moscú
L'octubre de 1936, el govern republicà envia una part de les reserves d’or del Banc d’Espanya a la Unió Soviètica a canvi de les armes i els productes energètics comprats per la República, degut a que l’URSS donà suport a la República, aquest or es coneix com Or de Moscú. -
Period: to
Batalla de Madrid
L’exercit nacional comença una gran ofensiva sobre Madrid, arribant fins les afores de la ciutat però frenats per la resistència
de la Junta de Defensa que els va impedir prendre la capital. -
Brigades Internacionals
Els republicans també tenien l'ajut de les Brigades Internacionals. Tropes voluntàries procedents d’Europa i d’Amèrica, que eren d'ideologia progressista o d’esquerres.
El 14 comencen a arribar els primers brigadistes procedents sobretot de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. -
Connexió entre Galícia i Oviedo
L'exèrcit de Galícia es connecta amb Oviedo la qual estava aïllada enmig del territori Republicà. -
Afusellament de José Antonio Primo de Rivera
Al començament de la guerra va haver-hi una repressió espontània per part dels republicans contra tothom que pogués tenir relació amb els insurrectes. Aquesta repressió va deslligar diversos assassinats, detencions il·legals, saqueigs i crema d'esglésies. Entre d'altres es va produir l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera.
A més l’exercit republicà va quedar desorganitzat. -
Decret on les milícies s'havien de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit
Es fa un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s'han de militaritzar, s'havien de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit perquè Franco pensava que aquestes milícies serien un impediment en el seu poder. -
Més unitat a les forces a favor dels insurrectes
A partir de gener de 1937, Franco decideix fer una sèrie d'accions per cedir de més unitat el conjunt de forces a favor dels insurrectes -
Ocupació de Màlaga
Ocupació de Màlaga desprès que els nacionals ocupessin la
costa mediterrània fins a Màlaga sota el comandament de Queipo de Llano amb el suport de l’aviació alemanya i italiana i dels vaixells i submarins italians, que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Period: to
Gran ofensiva a Guadalajara
Els italians inicien una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on pateixen una derrota contundent per part dels republicans. -
Period: to
Segona etapa militar
Franco decideix ocupar la franja cantàbrica, després de desistir amb l’atac de prendre la capital degut a les dificultats que donava. -
Ocupació de Biscaia
Els nacionals inicien una ofensiva contra el País Basc dirigits per Mola el 31 de març de 1937 -
Falange Española Tradicionalista i de las JONS
Es pronuncia el decret d'unificació on la falange i el tradicionalisme s'uneix sota la direcció de Franco: Falange Española i de las JONS, partit únic del nou règim. La unificació s'accepta ja que es volia guanyar la guerra.
Llavors s'instaura una dictadura militar de caràcter feixista on Franco posseïa tots els poders. Poc després es crea un Estat totalitari i Franco és el caudillo. -
Bombardeig de Guernika
La ciutat va quedar totalment destruïda desprès de ser bombardejada per l'aviació alemanya Legió Còndor, duta a terme amb l’objectiu de ser un càstig per a la població civil i no amb objectius militars. -
Period: to
El govern de Negrín
A causa del curs estrepitós de la guerra, comunistes, socialistes i republicans d'esquerra es posen en contra del govern de Largo i il·legalitzen el POUM per forçar una crisi de govern i que dimitís. Azaña encarrega la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín i el POUM es declara il·legal i els seus militants són detinguts. El seu dirigent principal, Andreu Nin, és assassinat per agents de la policia soviètica. -
Els fets de maig de 1937
Les dues forces polítiques esmentades anteriorment es topen violentament a la primavera del 37. Les forces d'ordre públic s'enfronten contra els revoltants i hi ha molts morts.
Aquests fets marquen un canvi en l'evolució política de la zona republicana: la influència anarquista disminueix i la presència comunista augmenta. El POUM es il·legalitzat i els dirigents són perseguits i detinguts.
Es constitueix un nou govern presidit per Companys integrat per ERC i el PSUC. -
Els nacionals ocupen Bilbao
Després dels durs enfrontaments, els nacionals ocupen Bilbao. Els republicans la cedeixen ja que es troben sense artilleria ni aviació. -
Paper de l'església
Es publica una carta pastoral de l'episcopat on es justificava l'alçament militar i la guerra.
El suport de l'església que fins i tot dona caràcter de croada a la guerra és important en relació a la mobilització dels sectors catòlics en els insurrectes. -
Period: to
Batalla de Brunette
Aquesta batalla juntament amb la de Belchite, es realitza amb la finalitat d'alleugerir la pressió del nord. Els republicans inicien una ofensiva al centre peninsular amb dita batalla. -
Period: to
Batalla de Belchite
Aquesta batalla es realitza al front d'Aragó. -
Pèrdua de la industria metal·lúrgica republicana
Les tropes dirigides per Franco entren a Santander i Astúries amb el resultat de la pèrdua de la indústria metal·lúrgica republicana, que suposa un cop molt dur. -
Trasllat del govern de la República a Barcelona
El govern es trasllada de Barcelona i comporta un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, degut a que el govern central assumeix noves competències com l'Administració de justícia. -
Trasllat del govern de València a Barcelona
Negrín decideix traslladar el govern a Barcelona (on també es refugia el govern basc des de la caiguda del nord) per tal de controlar els recursos econòmics i militars de una de les zones més riques controlades pels republicans.
El govern republicà controla l'ordre públic, la gestió dels proveïments, comerç exterior, administració de justícia i la indústria de guerra i deixa de banda el govern de la Generalitat (provoca enfrontaments amb el govern autonòmic) -
Period: to
Tercera etapa militar
Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l'Ebre que suposa el desgast definitiu de l'exèrcit republicà -
Period: to
Batalla de Terol
S'inicia una important ofensiva per part dels republicans sobre Terol que va ser ocupada -
Reformes republicanes de l'exèrcit
A finals de desembre, els republicans estaven esperançats en poder guanya la guerra i van intentar unes reformes de l’exèrcit: com dotar als comandaments professionals, integrar el quadres que venien de les milícies i de les brigades internacionals i posar al capdavant al
general Vicente Rojo (defensor de Madrid). -
Franco torna a ocupar Terol
Aprofitant el desgast que estava patint les tropes republicanes, Franco torna a ocupar Terol i inicia la campanya d'Aragó. -
Period: to
Els nacionals ataquen el front d'Aragó
-
Entrada a les localitats lleidatanes
Els soldats nacionals entren a Serós, Aitona i Soses -
Segre, un límit fronterer
Els republicans es retiren de la riba esquerra del Segre i els nacionals ocupen Lleida. D’aquesta manera el Segre es converteix en un límit fronterer i Lleida passa ser primera línia de foc durant uns 9 mesos. -
Derogació de l'Estatut de Catalunya
Amb l'entrada de l'exèrcit franquista en terres catalanes, Franco deroga l'Estatut de Catalunya. -
Ocupacions centrals hidroelèctriques
Després de l'ocupació de Lleida els nacionals ocupen Balaguer, Camarasa i les centrals hidroelèctriques del Pirineu. -
Ocupació de Castelló
Les tropes franquistes arriben al Mediterrani ocupant Castelló. Va
suposar la separació de Catalunya de la zona republicana. -
Programa dels Tretze Punts
Al 1938 la situació era difícil al territori republicà: hi havia mancança d'aliments, els revessos militars eren continus i la població començava a cansar-se d'aquesta guerra.
Al maig, el govern proposa una sortida negociada a la guerra publicant aquest programa, el qual proposava condicions per al fi de la lluita armada, però Franco les va rebutjar. -
L'última ofensiva republicana de l'Estat Major
L’Estat Major republicà intenta una última ofensiva i penetra el riu Ebre on conquereix Ascó, Mora d’Ebre i Flix, i aconsegueix prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella. Un cop establert el marge dret del riu Ebre se li va fer impossible continuar avançant. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
Es produeix la Batalla de l'Ebre, un intens conflicte entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes els quals tenen com a frontera el riu Ebre. Va ser una guerra de posicions on es lluitava per cada pam de terreny. -
Acord de Munic
Negrín es plantejava que la situació internacional a Europa tindria repercussions a Espanya i aquesta formaria part d'una aliança antifeixista, però aquest acord pel qual Gran Bretanya i França renunciaven davant l'expansionisme nazi, suposa un fort cop per la República.
Acord de Munic: Pacte subscrit pels caps de govern d’Alemanya , Itàlia, França i la Gran Bretanya, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d’un plebiscit supervisat internacionalment. -
Contraofensiva dels nacionals
Es dona una contraofensiva per part dels nacionals amb un gran desplegament de forces militars i amb la qual van aconseguir avançar. -
L'exèrcit franquista entra a Mora d'Ebre
-
Desgast definitiu republicà
Els republicans acaben retirant-se a l'altra riba del riu. La derrota fa afeblir definitivament l'exèrcit republicà. -
Period: to
Quarta etapa militar
Després de la derrota de la Batalla de l'Ebre, els republicans quasi no podien oferir resistència. Durant aquesta fase es produeix la campanya d'ocupació de Catalunya -
Inici de la gran ofensiva franquista per ocupar Catalunya
Les tropes franquistes entren pel nord i trenquen el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, els italians i el Cos de Navarra ataquen Sarroca i Maials. L'ofensiva anava avançant progressivament davant d'una resistència dispersa i mal coordinada -
Nacionals entren Tarragona
Aquests entren a Tarragona al mateix temps que l'aviació bombardejava moltes localitats catalanes. -
Franquistes entren a Barcelona
-
Period: to
Retirada de l'exèrcit republicà
Aquesta retirada té com a conseqüència l'exili de moltes persones. S'inicia una important repressió que dona lloc a moltes morts i empresonaments. -
Cau Girona
-
Presidents i caps catalans s'exilien cap a França
Azaña (president de la república), Companys (president de la
Generalitat), Aguirre (president del govern basc), Negrín (cap de govern de la república) i Diego Martínez Barrio (president de les Corts) -
Llei de responsabilitats polítques
Aquesta llei entra en vigor i tenia la finalitat de liquidar les culpes d’aquells que van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. En aquell moment, funcionaris i docent fidels a la República van experimentar represàlies; els partits, sindicats i manifestacions de la identitat nacional catalana es van eliminar, acabant així amb tota la
llibertat democràtica. -
La guerra al territori català és acabada
Abans de donar per finalitzada la guerra amb Catalunya, l'exèrcit franquista entra a Puigcerdà i Portbou -
Franco és reconegut oficialment per França i Gran Bretanya
Franco es reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i
Azaña renuncia al càrrec de president de la República. -
Únic territori republicà
L'únic territori que estava en mans republicanes era l'anomenada zona centre (comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria).
El president del govern republicà torna de França i intenta fer un últim esforç amb el fi de reorganitzar l'exèrcit i defensar el seu territori -
Period: to
Fi de la República
-
Cop d'estat del coronel Casado
El coronel Casado (que era republicà), dona el cop d'estat a Madrid i crea el Consejo de Defensa Nacional on compta amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Exclou els comunistes i intenta arribar a un acord amb el caudillo per obtenir una pau honrosa i sense represàlies. -
Exèrcit franquista entra a Madrid
Franco rebutja qualsevol negociació i el seu exèrcit s'introdueix a Madrid. -
Period: to
Ocupació del que queda de territori republicà
Les tropes franquistes ocupen la resta de territori republicà que quedava, concretament la zona mediterrània. Tot i la resistència de les tropes comunistes que no van poder impedir
l’ocupació d'Albacete, Alacant i València. -
Fi de la guerra
El generalíssim Franco signa a Burgos un comunicat en el que anuncia la derrota de l’exèrcit republicà i dona la guerra per finalitzada.