DEL COP D'ESTAT A LA GUERRA CIVIL: INICI DE LA GUERRA CIVIL

  • Eleccions de febrer 1936

    Eleccions de febrer 1936
    El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.
  • 14 de juliol 1936

    14 de juliol 1936
    El dia 14 de juliol es va produir a Madrid l’assassinat del dirigent monàrquic José Calvo Sotelo. La mort del polític va accelerar els plans colpistes.
  • 17 de juliol 1936

    17 de juliol 1936
    La mort del polític va accelerar els plans colpistes i la sublevació va començar al Marroc el dia 17 de juliol. Això va ser l’inici d’una guerra civil que va durar tres anys.
  • Catalans Franquistes

    Catalans Franquistes
    Catalunya va rebutjar majoritàriament l'aixecament militar però molts catalans se sentien afins a tot allò que Franco representava. Podem destacar a polítics de dreta com Cambó.
  • 18 de juliol 1936

    18 de juliol  1936
    La insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit d'Àfrica va esdevenir la força fonamental del cop i de la guerra. Franco va assegurar l'èxit de l'aixecament a les Canàries.
  • 19 de juliol 1936

    19 de juliol 1936
    Franco va arribar a la ciutat de Tetuan i es va dirigir cap a la Península al front de l'exèrcit d'Àfrica. Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i va controlar Navarra. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord, excepte a Burgos i Valladolid. També es van imposar a Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla. Queipo de Llano amb els reforços d'Àfrica va controlar tota Andalusia Occidental.
  • Period: to

    Govern de Giral

    La insurrecció miltar va provocar un clima revolucionari. Per aturar aquesta, el govern republicà de José Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons voluntaris, en els quals havien d'integrar-se les milícies. El poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Es van produir assassinats com els dels presos polítics de dretes i de Jose Antonio Primo de Rivera.
  • 20 de juliol 1936

    20 de juliol 1936
    Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció molt important per aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, integrat per les principals organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República,
  • 21 de juliol 1936

    21 de juliol 1936
    L'òrgan presidit per Companys es va constituir i es va convertir en el centre de poder de Catalunya durant dos mesos. Es va ocupar de controlar l'ordre i d'organitzar les columnes de milicians per avançar cap al front d'Aragó i recuperar les zones ocupades pels insurrectes. També van intentar la conquesta de les Illes Balears ocupant Eivissa, Formentera i Cabrera, també van desembarcar Mallorca. . Els nacionals que tenien l'ajut dels avions italians van recuperar les illes.
  • 24 de juliol 1936

    24 de juliol 1936
    El govern de la Generalitat va promulgat el Decret de Col.lectivitzacions, que va afectar a les grans i mitjanes empreses amb més de cent treballadors. Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent propietat privada però sota la fiscalització d'un comitè obrer. Les col.lectivitzacions agrícoles més importants van tenir lloc al Baix Ebre i al Baix Llobregat.
  • 24 de juliol 1936

    Es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional (JDN) presidida pel general Cabanellas , que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana.
  • Conselleria de Defensa

    Es va crear la Conselleria de Defensa.Va existir durant els primers anys de la Guerra Civil Espanyola per a fer-se càrrec de les qüestions militars, malgrat el fet que les competències de defensa eren exclusives al govern de la República.
  • Consell d'Economia de Catalunya

    Creació del Consell d'Economia de Catalunya. Es va fer càrrec del control dels punts duaners, gestió dels ferrocarrils i dels ports. Va provar tensions amb el govern central i amb la mateixa presidència de la República, que ho van veure com una usurpació de funcions de l'Estat.
  • Setembre de 1936

    Setembre de 1936
    Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l'arribada de material bèl.lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l'octubre l'exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà.
  • Period: to

    Govern de Largo Caballero

    Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. També, més tard, es van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l'Estat.
  • 21 setembre 1936

    21 setembre 1936
    Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir que Franco fos la màxima autoritat política.
  • Nou govern de la Generalitat

    Nou govern de la Generalitat
    Es va formar un nou govern presidit per Josep Terradelles, on estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent la CNT , i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. La consititució d'aquest govern va permetre l'inici de la reconstrucció de l'aparell d'Estat de Catalunya.
  • Decret de 29 de setembre de 1936

    Decret de 29 de setembre de 1936
    El decret de 29 de setembre de 1936 nomenava Franco "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol".
  • 1 octubre 1936

    1 octubre 1936
    Traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona nacional, i també es va constituir la Junta Técnica del Estado embrió d'un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut.
  • A partir del mes d'octubre 1936

    A partir del mes d'octubre 1936
    L'exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins a les afores de la capital, però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat.
  • Legió Còndor

    Legió Còndor
    Entra en escena la Legió Còndor, força militar que va enviar Hitler per ajudar als franquistes.
  • Brigades Internacionals

    Brigades Internacionals
    Arriben els primers membres de les Brigades Internacionals, unitats militars de voluntaris estrangers que van lluitar amb l'exèrcit de la República.
  • 20 de desembre 1936

    20 de desembre 1936
    Es va fer un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s'havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent.
  • Batalla del Jarama

    Batalla del Jarama
    Van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti.
  • Març 1937

    Març 1937
    Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara , on van sofrir una derrota contundent per part de l'exèrcit de la República.
  • FETS DE MAIG

    FETS DE MAIG
    L’enfrontament es va iniciar quan la policia d’acord amb les instruccions del comissari d’Ordre Públic de la Generalitat (Rodríguez Salas) va intentar desallotjar l’edifici de la Telefònica de Barcelona que estava sota el control de la CNT-FA. Les forces de l’ordre públic es van enfrontar als revoltats. La confrontació va durar quatre dies, va haver centenars de morts molts ferits. Es va constituir un nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys i integrat per ERCi el PSUC.
  • Period: to

    Ocupació franja cantàbrica. Abril 1937- Maig 1937

    Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i concentra
    les accions militars cap a la franja cantàbrica. Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i
    els seus recursos miners es mantenia en mans de la República.
  • Decret d'unificació

    Decret d'unificació
    e la Falange i el tradicionalisme s'unifiquen en una
    nova organització: Falange espanyola Tradicionalista y de les JONS (partit únic del nou règim). Miguel Hedilla (cap de la Falange) es va oposar i Franco va manar empresonar-lo i desterrar-lo. Així qualsevol oposició a la unificació va ser silenciada. Es va instaurar una dictadura militar de caràcter feixista. El líder acumulava tots els poders. S'havia creat un Estat totalitari i Franco n'era el caudillo.
  • Bombardeig de Guernika

    Bombardeig de Guernika
    Els nacionals comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat va ser atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor i va quedar totalment destruida. El bombardeig va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil.
  • Period: to

    Govern de Negrín

    Manuel Azaña va encarregar la formació d'un nou govern a Juan Negrín i el POUM va ser declarat il.legal i els seus militants detinguts. El dirigent principal, Andreu Nin va ser assassinat per agents de la policia soviètica. Al novembre de 1937, Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona, on també s'havia refugiat el govern basc per la caiguda del nord. El govern republicà va assumir el control deixant de banda a la Generalitat. El 1938 va ser molt difícil per al territori republicà.
  • Paper de l'església

    Paper de l'església
    Es va publicar una carta pastoral de l’episcopat on justificaven l’alçament militar i la guerra.Bisbes, capellans i frares van ser molt actius en el seu suport al bàndol franquista . No van donar suport: l’Església basca i l’arquebisbe de Tarragona (Francesc Vidal i Barraquer) considerava que els bisbes no havien de prendre part a favor de cap bàndol.
  • Period: to

    Juliol 1937

    Amb la finalitat d'alleugir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la Batalla de Bunete (5-25 de juliol de 1937).
  • Batalla de Belchite

    Batalla de Belchite
    Batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació.
  • Trasllat del govern de la República a Barcelona

    Trasllat del govern de la República a Barcelona
    El govern de la República es va traslladar a Barcelona. Això va comportar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, ja que el govern central va assumir noves competències com l'Administració de justícia.
  • Desembre 1937

    Desembre 1937
    Important ofensiva republicana sobre Terol (inici de la tercera etapa)
    La Ciutat de Terol va ser ocupada pels republicans i (posteriorment) reconquerida pels franquistes (febrer de 1938).
  • Març 1938

    Març 1938
    Franco va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la campanya d'Aragó. El dia 19 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
  • 4 de abril

    4 de abril
    Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. El riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus.
  • Separació de Catalunya de la zona republicana

    Separació de Catalunya de la zona republicana
    Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. Franco va derogar l'Estatut de Catalunya.
  • Period: to

    Batalla de L'Ebre

    L’estat Major republicà intenta una darrera ofensiva.
    Els resultats de la batalla van ser desastrosos per a la Segona República espanyola, amb desenes de milers de morts i ferits. Va ser una clara victòria per a l'exèrcit nacionalista
  • Començament de la gran ofensiva franquista

    Començament de la gran ofensiva franquista
    Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L'ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada.
  • Entrada a Tarragona

    Els nacionals entraven a Tarragona, i paral.lelament l'aviació bombardejava nombroses localitats catalanes.
  • Entrada a Barcelona

    Entrada a Barcelona
    L'exèrcit franquista va entrar a Barcelona.
  • Caiguda de Girona

    El 4 de febrer va caure Girona.
  • Exili a França

    Exili a França
    Els presidents de la república Manuel Azaña, de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França.
  • Llei de responsabilitats polítiques

    Llei de responsabilitats polítiques
    La llei pretenia "liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja". A partir d'aquest moment , funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana.
  • Guerra acabada a Catalunya

    Guerra acabada a Catalunya
    Les tropes franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou. Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. La retirada de l'exèrcit republicà va comportar l'exili de milers de persones.
  • Febrer 1939

    L'únic territori en mans de la República era l'anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània del del nord de València fins Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà.
  • 27 de febrer 1939

    27 de febrer 1939
    El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República.
  • Cop d'estat

    Cop d'estat
    El coronel Casado va donar el cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure`n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies.
  • Entrada a Madrid

    Entrada a Madrid
    Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà.
  • Fi de la guerra

    Fi de la guerra
    Franco va signar un comunicat en què donava la guerra per acabada. Els dies posteriors l'exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l'ocupació d'Albacete, Alacant i València. Va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte. El triomf li permetrà a Franco instaurar una dictadura en Espanya fins a la seva mort, en 1975.