1930

Història del 1930 al 2020

  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    Tractat de pau signat a Versalles per possar fi a la Primera Guerra Mundial.
  • Reforma religiosa i escolar

    Reforma religiosa i escolar
    Es va fer un article a la Constitució que donava dret a que tothom podia anar a l'escola i així deixar de tenir una població analfabeta.
    Més tard amb la Guerra Civil, Franco va prohibir totes les creences protestants i va perseguir a tots els que tenien creences protestants.
  • Eleccions municipals 1931

    Eleccions municipals 1931
    Aquestes eleccions van determinar la proclamació de la Segona República Espanyola. Alfons XIII va encarregar el govern a Juan Bautista Aznar, el qual va convocar eleccions municipals en comptes de generals.
    Les candidatures republicanes van obtenir la majoria de vots en 41 capitals de província i, això, va suposar el canvi en la forma de govern.
    Aquestes eleccions van suposar la derrota de la Corona en els nuclis urbans i la petita victòria en els nuclis rurals.
  • Proclamació de la Segona República

    Proclamació de la Segona República
    Es va instaurar un règim republicà a causa del fracàs de la "dicta blanda" del general Berenguer. Es va aconseguir per mitjà de la victòria en les eleccions de 1931 convocades per Juan Bautista Aznar.
    En tots els territoris d'Espanya es van alçar les banderes tricolors i en algunes ciutats va sonar la Marsellesa com a símbol de república.
    Aquest mateix dia Lluís Companys, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana.
  • Period: to

    Segona República Espanyola

    La data d'inici és el 14 d'abril de 1931 gràcies a la victòria dels republicans i socialistes en les eleccions convocades a petició del general Primo de Rivera. Durant aquesta etapa, el rei Alfons XIII va abandonar Espanya. Es va formar el govern provisional de la República, dirigit per Niceto Alcalá Zamora. Aquesta etapa va finalitzar l'1 d'abril de 1939 amb la derrota per part del bàndol republicà i, per tant, això va suposar la fi de la Guerra Civil Espanyola. La república es va dissoldre.
  • Period: to

    República d'esquerres

    Aquesta etapa va començar amb la proclamació de la Segona República Espanyola. És anomenada així perquè durant aquests anys van governar partits d'esquerres. Les autoritats republicanes van separar l'Església i l'Estat, van fixar la jornada laboral a un màxim de 8 hores i van impulsar una llei que permetia als militars que no estaven a favor de la República retirar-se i així van evitar conspiracions en contra de la República. Va acabar amb la victòria electroral dels partits de dretes.
  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    Va ser aprovada per les Corts Constituents a causa de la victòria en les eleccions municipals de 1931.
    Va ser vigent fins el final de la Guerra Civil Española (1939).
    La constitució de 1931 s'organitzava en 10 títols, amb 125 articles en total, i dos disposicions transitòries.
    Va ser signada per Niceto, president de la Segona República Espanyola.
    Incloïa drets i garanties constitucionals per garantir el benestar dels espanyols.
    També es va implantar el dret de vot de les dones.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    També anomenat Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932.
    Va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propi i poder exercir determinades competències.
    D' aquesta forma, Catalunya va aconseguir el que no va obtenir durant la campanya autonomista catalana de 1918/1919.
  • Reforma agrària

    Reforma agrària
    És un conjunt de mesures polítiques, econòmiques, socials i legislatives impulsades amb l'objectiu de modificar l'estructura de la propietat i producció de la terra en un lloc determinat.
    Les reformes agràries busquen solucionar dos problemes:
    1-la concentració de la propietat de la terra en pocs propietaris. 2-la baixa productivitat agrícola a causa de no utilitzar tecnologies o l'especulació dels preus de la terra que no fa possible l'ús productiu.
    A España es buscava una igualtat social.
  • Pujada al poder de Hitler

    Pujada al poder de Hitler
    Hindenburg va nombrar canceller a Hitler després de formar-se una coalició entre els nazis i els conservadors nacionalistes.
    Hitler va fer un discurs en el qual un element clau va ser la seva capacitat de reviure el sentiment d'orgull nacional (debilitat en la Primera Guerra Mundial i en el posterior Tractat de Versalles).
    Hitler va prometre rebutjar el Tractat de Versalles, suspendre els pagaments de la indemnització, generar treball, combatre la corrupció i controlar als rics.
  • Eleccions del 1933

    Eleccions del 1933
    Es van convocar unes eleccions generals, les quals per primera vegada, les dones podien votar lliurement.
    El resultat de les eleccions van aportar una majoria parlamentària als partits de centre-dreta i de dretes.
    Es va iniciar l'anomenat bienni radical-cedista o bienni negre (entre 1933-1936).
  • Period: to

    República de dretes

    Aquesta etapa va començar amb la victòria electoral dels partits de dretes. El nou president de l'Estat, Alejandro Lerroux, va aturar les reformes que havia fet el govern d'esquerres. Va incorporar al govern ministres que pertanyien a un partit antirepublicà i contrari a les autonomies i això va provocar inseguretats en els pagesos i obrers, i en el govern de Catalunya. Van haver-hi nombroses revoltes les quals van finalitzar a causa de l'imposició de l'exèrcit. L'etapa va acabar amb la GCE.
  • Mort de Francesc Macià

    Mort de Francesc Macià
    Francesc Macià va ser un polític i militar espanyol d'ideologia republicana i independentista catalana, president de la Generalitat de Catalunya i un dels fundadors dels partits Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya.
    El seu successor com a president de la Generalitat de Catalunya va ser Lluís Companys a causa de la seva mort als 74 anys.
  • Fets d'Octubre de 1934 a Astúries

    Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
    Amb la proclamació de la vaga general revolucionària, els miners asturians van fer-se amb el control de tota la conca minera.
    Els principals centres s'ubicaven a Mieres i Sama de Langreo, i les accions dels miners van portar a la rendició de 23 casernes de la Guàrdia Civil.
    Les milícies obreres van aconseguir la victòria a les immediacions d'Oviedo.
    A Trubia hi ha la fàbrica d'armament la qual va ser assaltada i van fer més producció per repartir les armes entre els habitants dels pobles propers
  • Empresonament de Lluís Companys i el seu govern

    Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
    Lluís Companys i Jover va ser un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina d'España el 1933 i president de la Generalitat de Catalunya fins el 1940.
    A causa de proclamar la República catalana, ell i el seu govern van ser condemnats a 30 anys de presó i d'inhabilitació absoluta.
    Més tard van ser exiliats i, finalment van ser afusellats per les tropes franquistes al castell de Montjuic.
  • Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya

    Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
    Es va proclamar l'Estat Català dins de la "República Federal Espanyola" per part del president de la Generalitat de Catalunya , Lluís Companys.
    Amb la proclamació es van produir barricades i diversos altercats.
    El 7 d'octubre van ser detinguts Lluís Companys i els seus diputats.
    Van haver-hi moltes conseqüències com, per exemple, moltes morts de civils i militars, empresonaments, etc.
  • Espanya es divideix en dos bàndols: els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals)

    Espanya es divideix en dos bàndols: els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals)
    Es van formar dos bàndols.
    -Bàndol republicà: van defensar la República durant la consegüent guerra civil. Altres denominacions que rep habitualment són bàndol governamental i bàndol lleial. Els bàndol contrari els anomenava «bàndol vermell».
    -Bàndol insurrecte o nacional: recolzat fonamentalment per les classes conservadores i pels sectors religiosos. Va tenir major acceptació en les zones rurals i en regions de tall conservador. També denominats "fatxes","opressors","sediciosos", etc.
  • Period: to

    El Front Popular

    Va ser un pacte de coalició electoral que va provocar diversos canvis polítics. A Catalunya es coneixia com el Front d'Esquerres. Durant aquest període, a Catalunya, el president va ser Lluís Companys. Els fronts populars no es van crear a Espanya únicament, sinó que va ser una tendència molt estesa de les ideologies d'aquells temps que apostaven per a una gran aliança d'esquerres per a combatre el creixement del feixisme a Europa. Va finalitzar amb la proclamació de la Guerra Civil Espanyola.
  • Entrada dels nacionals a Reus

    Entrada dels nacionals a Reus
    Amb la derrota del bàndol republicà a la Batalla de l'Ebre, els franquistes van ocupar el territori de Catalunya.
    Quan van ocupar Reus, la ciutat estava devastada a causa de les bombes que va patir anteriorment.
    El tinent Amalio Esteve va ser l’encarregat de pujar a l’Ajuntament i va fer-se càrrec de la ciutat fins a l’arribada de les autoritats militars. Va substituir una bandera catalana per una monàrquica. Aquest va representar el punt final de la Guerra Civil a Reus.
  • Revolta militar a Melilla i les Canàries

    Revolta militar a Melilla i les Canàries
    Va ser el primer moviment del cop d'Estat a Espanya, va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
    S'havia previst fer el cop d'Estat el dia 18 i no el 17 (com va ocórrer a causa d'un registre policial al centre de la conspiració).
    El dia 17 els militars alçats s'havien fet amb el control de tota la ciutat. Es va provocar la rebel·lió del Marroc espanyol.
    Molts dels encarregats del cop d'Estat en altres punts de la Península no sabien si havien de seguir les dates previstes o avançar-les.
  • Period: to

    Guerra civil espanyola

    Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. La guerra es va iniciar amb un alçament militar a Melilla i posteriorment es va estendre per la resta de l' Estat. Durant aquesta etapa la població d'Espanya va patir molt a causa de l'esclat de la guerra, El conflicte va finalitzar amb la victòria per part del vàndol franquista.
  • Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil

    Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
    El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 (Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional) va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
    Els primers passos del complot militar s'havien donat en temps del bienni dretà. El cop no va comptar amb la resistència popular.
  • Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya

    Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
    També conegut com a Batalla de Barcelona,són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar.El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat.L'intent colpista va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes.El General Goded es va rendir al President de la Generalitat Lluís Companys l'endemà de l'inici de les hostilitats.
  • Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
    El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya va ser una entitat administrativa creada el pel president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sota la pressió exercida per les centrals sindicals anarquistes C.N.T. i F.A.I. que havien capitalitzat la lluita obrera als carrers de Barcelona en un intent de doblegar els militars revoltats contra la Segona República Espanyola i en el context de la Revolució Espanyola de 1936.
  • Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)

    Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
    També conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), va ser una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tenia l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
    Hi participaren un total de 27 països.
    Tant Alemanya,Itàlia,Portugal,Unió Soviètica,no respectaren el compromís de no intervenir i ajudaren l'exèrcit de Franco.
  • Eix Roma-Berlín

    Eix Roma-Berlín
    Tractat d'amistat signat entre el Regne d'Itàlia i l'Alemanya nazi. Aquests dos països serien els principals i els altres girarien al seu voltant.
  • Pacte Antikomintern

    Pacte Antikomintern
    Tractat signat entre l'Alemanya nazi i l'Imperi del Japó.
    Els signants es comprometien a salvaguardar-se de l'amenaça de la Internacional Comunista o Komintern (liderat per la Unió Soviètica).
  • Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor

    Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
    Va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana,que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola.
    Les víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels 120 als 300 morts segons l'estudi més recent i exhaustiu.
    La Legió Còndor va ser el nom donat a la força d'intervenció majoritàriament aèria del III Reich.
  • Els Fets del Maig de 1937

    Els Fets del Maig de 1937
    Van ser els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions.
  • Avi matern

    Va néixer a Alcalá la Real (Jaén).
    Va patir la guerra civil espanyola i totes les etapes posteriors fins l'actualitat.
    Va emigrar a Astúries als 16 anys i va treballar en la siderúrgia.
    Als 21 anys va marxar a Alemanya a treballar.
    Anys deprés va emigrar a Suissa.
    I finalment, es va casar i va emigrar junt amb la seva esposa (la meva àvia) a Catalunya, on actualment resideixen.
  • Bombardejos a Reus

    Bombardejos a Reus
    Durant la guerra civil, Reus va ser centre estratègic de comunicacions fèrries. A més, contribuïa a l’esforç de la guerra a través de l’aeròdrom i de la fàbrica de l’aviació que hi havia a l’antiga Escola del Treball, l'actual facultat de Medicina de la URV.
    La ciutat va sofrir un total de 67 atacs, que van deixar 214 víctimes mortals documentades, i van afectar 976 edificis.
    A causa dels bombardejos es van construir refugis antiaeris per protegir a la població.
  • Anschluss

    Anschluss
    Fusió entre Àustria i l'Alemanya nazi en una sola nació.
  • Conferència de Munich

    Conferència de Munich
    Acords signats per solucionar la crisi dels Sudets.
  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França

    Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
    A causa de la imminent caiguda de Catalunya, que es va produir amb la derrota de la batalla de l'Ebre, la tardor del 1938, espanyols i catalans van començar a mirar cap a França.
    El drama va augmentar quan milers de persones van arribar a la frontera francesa entre finals de 1938 i el gener del 1939 i es trobaren les portes tancades.
    La nit del 27 de gener, les autoritats franceses van permetre l'entrada de dones i nens, tres dies després dels ferits i, finalment, dels homes civils i militars.
  • Final de la guerra

    Final de la guerra
    La victòria de la batalla de l'Ebre va ser decisiva per la final de la guerra civil. Una vegada ocupada Catalunya, Franco va signar l'últim comunicat de guerra.
    La final de la guerra civil espanyola va suposar la fi de la democràcia espanyola i de l'autonomia de Catalunya.
    També va significar la instauració d'una dictadura que va durar 40 anys, dirigida per Francisco Franco.
    Va causar més de 450.000 morts i va suposar l'exili de més de 300.000 republicans.
  • Period: to

    Dictadura del general Franco

    A causa de la victòria de la Guerra Civil, Franco es va proclamar "Caudillo de España por la gracia de Dios", convertint el sistema polític d'Espanya en una dictadura a càrrec seu. Va incorporar mesures totalitaristes amb influència d'Alemanya i Itàlia. Va privar a la població de moltes llibertats. Francisco Franco va tornar a instaurar la monarquia. Va nomenar príncep d' Espanya a Juan Carlos de Borbón i després de la mort de Franco (i final de la seva dictadura) es va proclamar rey d'Espanya.
  • Pacte d'Acer

    Pacte d'Acer
    Acord polític-militar signat entre l'Alemanya nazi i el Regne Italià en el qual signaven un futur suport entre ells si hi havia una guerra.
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia
    Els militars de l'Alemanya nazi van conquerir Polònia.
    Va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial.
  • Àvia materna

    Va néixer a Alcalá la Real (Jaén).
    Va viure el final de la guerra i totes les etapes posteriors fins l'actualitat.
    Amb 25 anys es va casar (amb el meu avi) i van emigrar a Catalunya, on actualment resideixen.
  • Batalla d'Anglaterra

    Batalla d'Anglaterra
    Conjunt de combats aeris que van tenir lloc pel cel britànic quan Alemanya va buscar destruir la Real Força Aèria britànica (RAF) per obtenir la superioritat aèria necessària per a una invasió de la Gran Bretanya, l'Operació Lleó Marí.
    Alemanya va ser derrotada.
    El conflicte va quedar en "empat".
  • Guerra del desert

    Guerra del desert
    Va ser un continu "estira i arronsa".
    Es van enfrontar a Líbia les forces italianes contra les forces britàniques de la Mancomunidad de Nacions estacionades al Regne d'Egipte.
  • Ocupació de París

    Ocupació de París
    Les forces de l'Eix van ocupar París.
  • Operació Barba-roja

    Operació Barba-roja
    Va ser el nom en clau donat per Adolf Hitler al pla d'invasió a la Unió Soviètica per part de les Forces de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial.
    Aquesta operació va obrir el Front Oriental, que es va convertir en el teatre d'una de les operacions més grans de la guerra, escenari de les batalles més grans i brutals de conflicte a Europa.
    El nom de l'operació és un homenatge a Frederic I Barba-roja (el nom està unit a el nacionalisme alemany de el segle XIX).
  • Atac a Pearl Harbour

    Atac a Pearl Harbour
    Va ser una ofensiva militar sorprenent efectuada per l'Armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor (Hawaii).
    L'atac pretenia ser una acció preventiva destinada a evitar la intervenció de la flota de el Pacífic dels Estats Units en les accions militars que l'Imperi de Japó estava planejant realitzar al Sud-est Asiàtic contra les possessions ultramarines del Regne Unit, França, Països Baixos i Estats Units.
  • Batalla de Guadalcanal

    Batalla de Guadalcanal
    Codificada pels aliats com Operació Watchtower, es va desenvolupar entre el 7 d'agost de 1942 i el 9 de febrer de 1943 al voltant de l'illa de Guadalcanal en el marc de el front de el Pacífic de la Segona Guerra Mundial . Aquesta campanya militar va ser la major ofensiva llançada pels Aliats contra les forces de l'Imperi de Japó.
  • Batalla de Stalingrad

    Batalla de Stalingrad
    Enfrontament bèl·lic entre l'Exèrcit Vermell de la Unió Soviètica i la Wehrmacht de l'Alemanya nazi i els seus aliats de l'Eix pel control de la ciutat soviètica de Stalingrad, actual Volgograd.
    La batalla es va desenvolupar en el transcurs de la invasió alemanya de la Unió Soviètica (durant la Segona Guerra Mundial).
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França que va iniciar-se.
  • Guerra llampec

    Guerra llampec
    Tàctica militar que consistia primer en un bombardeig i, seguidament, en un atac amb velocitat per impedir la defensa de l'adversari.
  • Derrota del Tercer Reich

    Derrota del Tercer Reich
    Amb la invasió de la zona de Berlín per part de l'exercit rus i el suïcidi de Adolf Hitler al seu bunker el 1945 es dona per finalitzar el Tercer Riech.
    Això va suposar la divisió d'Alemanya en diverses àrees administratives.
  • Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
    Van ser atacs nuclears ordenats per Harry S. Truman, president dels Estats Units,contra l'Imperi de Japó. Els atacs es van efectuar el 6 i el 9 d'agost de 1945,el que va contribuir, juntament amb la Guerra soviètic-japonesa, a la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial.Després de sis mesos d'intens bombardeig d'altres 67 ciutats, l'arma nuclear Little Boy va ser deixada anar sobre Hiroshima el dilluns 16 d'agost de 1945 i seguida per la detonació de la bomba Fat Man sobre Nagasaki.
  • Judici de Nuremberg

    Judici de Nuremberg
    Van ser un conjunt de processos jurisdiccionals empresos per iniciativa de les nacions aliades vencedores a la fi de la Segona Guerra Mundial, en què es van determinar i van sancionar les responsabilitats de dirigents, funcionaris i col·laboradors de el règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler en els diferents crims i abusos contra la humanitat comesos en nom del Tercer Reich.
  • ONU

    ONU
    L'Organització de les Nacions Unides és la major organització internacional existent. Es va crear per mantenir la pau i seguretat internacionals, fomentar relacions d'amistat entre les nacions, aconseguir la cooperació internacional per solucionar problemes globals i servir de centre que harmonitzi les accions de les nacions.
  • Conferència de Potsdam

    Conferència de Potsdam
    Va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945 i que va tenir lloc al palau Cecilienhof. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar a les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial.
  • Avi patern

    Va néixer a Grao (Astúries).
    Va patir la dictadura i les etapes posteriors fins l'actualitat.
    No va emigrar.
    Resideix a Astúries juntament amb la meva àvia.
  • Àvia paterna

    Va néixer Ponferrada (León).
    Va patir la dictadura i totes les etapes posteriors fins l'actualitat.
    Als 15 anys va emigrar a Astúries on actualment resideix juntament amb el meu avi patern.
  • Period: to

    Transició Democràtica

    És el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.Durant aquesta etapa podem trobar dos tipus de monarquies: l'absoluta i la constitucional. El 1978 es va aprovar la Costitució. La durada d'aquest període pot variar segons les fonts que mirem. Però, es considera que va durar des del 1945 al 1982 (que va ser quan es van convocar eleccions i es va produir l'alternança política i van guanyar-les per majoria absoluta el PSOE).
  • Period: to

    Regnat de Joan Carles I

    Va accedir a la corona el 22 de novembre de 1975 després de la mort del dictador Francisco Franco. És considerat com un dels actors de la Transició espanyola del franquisme al sistema constitucional de 1978. Ell va jurar continuar amb el règim franquista però, finalment, no ho va complir exactament. A causa de diversos fets familiars, el seu regnat, ha patit per falta de credibilitat en certs moments. El seu regnat va acabar amb la seva abdicació i la coronació del seu fill Felip VI.
  • Period: to

    Catalunya, Comunitat Autònoma

    La dura repressió aplicada pel règim franquista durant la dictadura no va aconseguir posar fi als sentiments nacionalistes a Catalunya. Aquest sentiment es conserva en l'actualitat fins al punt de voler la independència. Va aconseguir l'estatut d'autonomia. Des d'aquell moment han hagut diversos presidents de la Generalitat de Catalunya ,com per exemple, Jordi Pujol , Pasqual Maragall, José Montilla i Aguilera, Artur Mas i Gavarró, Carles Puigdemont i Casamajó, Joaquim Torra i Pla.
  • Reforma

    Va consistir en reformar les deficiències per posar Espanya al dia i a peu de competència amb les principals potències europees mantenint les bases d'un sistema al que no consideraven dolent.
  • Period: to

    Regnat de Felip VI

    Va succeir al seu pare Joan Carles I. Fins llavors era Príncep d'Astúries. Durant el seu regnat, el 3 de maig de 2018 l'organització armada ETA anuncia el seu desarmament definitiu, gairebé 7 anys després de l'alto el foc pactat l'octubre del 2011.
    Durant aquests 6 anys no han hagut gaires més actes destacables.