La Guerra Civil

  • Assassinat Jose Calvo Sotelo

    Assassinat Jose Calvo Sotelo
    Assassinat a Madrid Jose Calvo Sotelo, cap d'un partit monàrquic contrari a la república, com a resposta de l'assassina del tinent Castillo.
  • Tropes de Franco entren a la península

    Tropes de Franco entren a la península
    Al juliol de 1936, les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió.
  • Alçament militar contra la república

    El coronel Yagüe es va aixecar contra la república i es va estendre ràpidament per Ceuta.
  • Period: to

    1a Etapa de la Guerra

    L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid.
    El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central.
  • L'aixecament militar s'estén pel Marroc

    El 18 de juliol l'aixecament militar es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit d'Àfrica va esdevenir la força fonamental del cop d'estat.
  • Franco arriba a la ciutat de Tetuan

    El 19 de juliol Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdavant de les forces africanes i es va dirigir cap a la península al front de l'exèrcit d'Àfrica.
  • Mola decreta l'estat de guerra a Pamplona

    Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i amb l'ajut dels requetés va controlar Navarra.
    El mateix dia altres militars es van aixecar en diverses ciutats i es van imposar a Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla.
  • Fracàs del cop d'estat a Barcelona

    Fracàs del cop d'estat a Barcelona
    A la matinada El dia 19 de juliol A Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l’objectiu d’ocupar els centres de poder de la ciutat, però alguns militars compromesos amb la conspiració no hi van acudir i els rebels tenien un suport civil escàs
  • Period: to

    Govern de Giral

    Per aturar la insurrecció, el govern republicà de José Giral va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d’integrar-s’hi les milícies. En conseqüència al territori republicà es va crear una estructura de poder popular, vertebrada al voltant de sindicats i partits d’esquerres
  • Formació Comité Central de Milícies Antifeixistes

    Aquest òrgan presidit per Companys, es va constituir i durant dos mesos es va convertir en el centre de poder de Catalunya. Es va ocupar de controlar l’ordre públic i d’organitzar les columnes de voluntaris anomenades columnes de milicians per tal d’avançar cap al front d’Aragó, per recuperar les zones ocupades pels insurrectes. També van intentar la conquesta de les illes Balears.
  • Junta de Defensa Nacional

    Junta de Defensa Nacional
    El 24 de juliol de 1936 es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional (JDN) presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana.
  • Promulgació Decret de Col·lectivitzacions

    Per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control, el govern de la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, que va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses amb més de cent treballadors, mentre que les companyies amb capital estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge. Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent de propietat privada., encara que sota la fiscalització d’un comitè obrer.
  • Creació conselleria de Defensa

  • Creació Consell d'Economia de Catalunya

  • Period: to

    Govern de Largo Caballero

    El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. Dos mesos després s’hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat.
  • Tancament frontera francesa

    El setembre de 1936, al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà
  • Franco elegit a Salamanca per exercir el comandament militar únic

    El dia 21 de setembre de 1936 Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir (AMB L’OPOSICIÓ DE CABANELLAS) concentrar en la figura de Franco tots el poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política. D’aquí va sorgir el decret de 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del govern de l’Estat espanyol”. (CAUDILLO)
  • Nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles

    Nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles
    Es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradelles, en el qual estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. La constitució d’aquest govern va permetre l’inici de la reconstrucció de l’aparell d’Estat a Catalunya.
  • Traspàs de poders a Burgos

    El dia 1 d’octubre de 1936 va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut.
  • Gran ofensiva sobre Madrid

    Gran ofensiva sobre Madrid
    A partir del més d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat.
  • Decret per les milícies armades

    El dia 20 de desembre de 1936 es va fer un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s’havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l’exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent.
  • Batalla de Jarama

    Batalla de Jarama
    El febrer de 1937 van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti
  • Ofensiva a Guadalajara

    El més de març de 1937 els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República.
  • Period: to

    Govern de Negrín

    Al maig de 1937, el curs desfavorable de la guerra havia posat en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d’esquerra que van utilitza la negativa de Largo a il·legalitzar el POUM.
    El 1938 la situació va ser molt difícil al territori republicà. Hi mancaven aliments, els revessos militars eren continus i entre la població començava a estendre’s el cansament de la guerra i va publicar el Programa del Tretze Punts
  • Period: to

    2a Etapa

    Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i cocentra les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República.
  • Decret d'unificació

    El dia 19 d’abril de 1937 es va promulgar el decret d’unificació pel qual la falange i el tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim. El cap de la Falange, Miguel Hedilla s’hi va oposar i Franco el va fer empresonar i desterrar, i d’aquesta manera qualsevol oposició va ser silenciada.
    Així s’instaurava una dictadura militar de caràcter feixista
  • Bombardeig de Guernika

    L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26 d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil.
  • Fets de maig de 1937

    Fets de maig de 1937
    Aquests fets de maig marquen un canvi important en l’evolució política de la zona republicana: la influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar en tots els àmbits.
    Es va constituir un nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys
  • Period: to

    Nacionals ocupen Bilbao

    El juny del 1937 i després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao.
  • Period: to

    Batalla de Brunete

    Ofensiva dels republicans
  • Period: to

    Batalla de Belchite

    Ofensiva dels republicans
  • Period: to

    3a Etapa

    Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid.
  • Period: to

    Ofensiva republicana contra Terol

    Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada.
    Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van atacar el front d’Aragó.
  • Nacionals entren a localitats lleidatanes

  • Period: to

    Franco deroga l'Estatut d'Autonomia

  • Republicans es retiren a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida

    Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus.
  • Nacionals arriben al mediterrani ocupant Castelló

    va suposar la separació de Catalunya amb la resta de zona republicana
  • Darrera ofensiva republicana

    El 25 de juliol de 1938, L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant.
  • Period: to

    Batalla de l'Ebre

    Batalla que va acabar amb la derrota del republicans i va afebblir el seu exèrcit
  • Exèrcit franquista entra a Mora d'Ebre

    Exèrcit franquista entra a Mora d'Ebre
  • Republicans es retiren de l'alta riba del riu

  • Period: to

    4a Etapa

    Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya.
  • Va començar la gran ofensiva de l'exèrcit franquista

    Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada.
  • Nacionals entren a Tarragona

    El 15 de gener els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes.
  • L'exèrcit franquista entra a Barcelona

  • Caiguda de Girona

  • Exili de milers de persones

    Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939.
  • Entra en vigor la Llei de responsabilitats polítiques

    Aquesta llei pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana.
  • La guerra a Catalunya es considera acabada

    Arribaren a Puigcerdà i Portbou
  • Franco és reconegut oficialment per França i Gran Bretanya

    Immediatament després Azaña renuncia al càrrec de president de la república
  • Cop d'estat a Madrid

    El 5 de març de 1939, el coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies.
  • Entrada dels nacionals a Madrid

  • Guerra acabada

    Guerra acabada
    Franco firma un comunicat e què donava la guerra per acabada.
    El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.