GUERRA CIVIL-MARIA DÍAZ SOLÉ

  • Avanç sobre Madrid

    Avanç sobre Madrid
    Ocupació de Toledo. Campanya de Mola sobre Guipúscoa (ocupació d’Irun i de Sant Sebastià).
  • Fracàs en l’intent d’ocupació de Madrid, defensada per les milícies i les Brigades Internacionals.

    Fracàs en l’intent d’ocupació de Madrid, defensada per les milícies i les Brigades Internacionals.
    El bàndol nacional va intentar ocupar Madrid, però no ho van aconseguir, degut a la resistencia de xoc de les milícies, els sindicats i l'arribada de les Brigades Internacionals. Madrid es va convertir en el símbol mundial de la lluita contra el feixisme.
  • E: ingrés al camp de concentració

    E: ingrés al camp de concentració
    El germà de la tieta tel meu avi, i el pare del meu avi va ser enviar a un camp de concentració de Sevilla, sent ell innocent. És aquesta la data la qual va ingressar al centre.
  • E: retorn a casa del camp de concentració

    E: retorn a casa del camp de concentració
    El germà de la tieta tel meu avi, i el pare del meu avi va ser enviar a un camp de concentració de Sevilla, sent ell innocent. Tres mesos després va poder retornar al poble de Mont-Roig i a casa.
  • Aixecament militar de l'exèrcit al Marroc.

    Aixecament militar de l'exèrcit al Marroc.
    La guerra va començar amb un aixecament militar a la guarnició de Melilla el 17 de juliol de 1936 i es va estendre a l'estat l'endemà. El president Santiago Casares va ser succeït per José Giral, que va ordenar la distribució d’armes entre civils per ajudar a derrotar els insurrectes als principals centres industrials, Madrid i la capital mediterrània, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant.
  • Tropes del Marroc-Estret de Gibraltar

    Tropes del Marroc-Estret de Gibraltar
    Les tropes del Marroc passen per l’Estret de Gibraltar a les costes de Cadis amb l’ajut logístic d’Itàlia, arriben fins a Badajoz i l'ocupen.
  • Extensió de la rebel·lió militar a moltes guarnicions de la Península.

    Extensió de la rebel·lió militar a moltes guarnicions de la Península.
    El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República.
  • Derrota dels insurrectes a Barcelona

    Derrota dels insurrectes a Barcelona
    El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista, però, va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes. El General Goded es va rendir al President de la Generalitat Lluís Companys l'endemà de l'inici de les hostilitats.
  • E: assassinat mestre A. Benaiges.

    E: assassinat mestre A. Benaiges.
    A l'escola i al món de l'educació també hi havia repressió, això va fer que assassinessin un mestre molt reconegut pel poble, el mestre Antoni Benaiges. El van assassinar just a l'inici de la guerra.
  • E: afusellament homes de Mont-Roig

    E: afusellament homes de Mont-Roig
    Els milicians forasters van agafar a set homes i els van portar a la Casa de la Vila, se'ls van emportar amb uns automòbils, i els van afusellar a la vora de les Borges del Camp.
  • Batalla del Jarama

    Batalla del Jarama
    Durant el mes de febrer les tropes franquistes van intentar per travessar el riu Jarama, però no ho van aconseguir hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, amb la participació de diverses Brigades Internacionals..
  • Batalla de Guadalajara-Derrota dels italians

    Batalla de Guadalajara-Derrota dels italians
    Aquest enfrontament va tenir lloc a la ciutat de Guadalajara en un intent d'entrar a la capital espanyola pel nord. Per part de l'Exèrcit Popular de la República, hi van participar les divisions 11,12 i 14, amb les Brigades Internacionals. I per la part dels Nacilals, el Corpo de Truppe Volontarie italià, amb el suport d'altres unitats de l'exèrcit franquista. Això s'engloba dintre del conjunt d'operacions militars que diferents autors consideren com la Batalla de Madrid.
  • Bombardeig alemany sobre Gernika i altres poblacions de Biscaia

    Bombardeig alemany sobre Gernika i altres poblacions de Biscaia
  • Fets del maig a Barcelona

    Fets del maig a Barcelona
    A Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT, i la FAI, amb el suport del POUM.
  • Ocupació de Bilbao-Estiu 37

    Ocupació de Bilbao-Estiu 37
    Després d'una llarga i sagnant ofensiva de l'Bàndol revoltat, a principis de juny les seves tropes es trobaven enfront de la capital biscaïna, encara els quedava superar una última barrera: el Cinturó de Ferro.
  • Batalla de Brunete (Madrid)

    Batalla de Brunete (Madrid)
    L'ofensiva llançada per l'exèrcit de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltades sobre Madrid i alleugerir la situació en el front nord.
  • Ocupació Santander

    Ocupació Santander
    La Batalla de Santander durà del 14 d'agost fins l'1 de setembre.
  • Batalla de Belchite (Aragó)

    Batalla de Belchite (Aragó)
    La conquesta va mobilitzar una enorme quantitat d'homes i mitjant de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, el principal objectiu de l'operació.
  • Campanya sobre Asturies-Caiguda de Gijón

    Campanya sobre Asturies-Caiguda de Gijón
    L'ofensiva d'Astúries va ser l'atac executat per les tropes revoltades al setembre de 1937 contra el bàndol republicà situat a la regió d'Astúries, últim territori no pres pel bàndol revoltat a la costa de la Mar Cantàbric. En inferioritat numèrica les forces de l'Exèrcit Popular no van poder resistir per molt temps l'avanç franquista que disposava de més mitjans de combat pel que fa a artilleria i aviació.
  • R: Bombardeig a les case de la ciutat

    R: Bombardeig a les case de la ciutat
    Aquesta vegada el bombardeig va fer que les bombes exmpltessin damunt les cases de la ciutat.
  • Trasllat de la capital desde València a Barcelona.

    Trasllat de la capital desde València a Barcelona.
    Aquest canvi de capital esdevingué per l'assetjament de les tropes colpistes de Franco sobre la ciutat madrilenya. La capital dels valencians va ser també la capital de la primera democràcia espanyola.
  • Batalla de Terol

    Batalla de Terol
    Els republicans van recuperar la ciutat de Terol, però al mes de febrer de 1938 aquesta tornà a caure en mans dels franquistes.
  • Inici de la campanya d'Aragó de l'exèrcit franquista, baixant l'Ebre cap a Catalunya

    Inici de la campanya d'Aragó de l'exèrcit franquista, baixant l'Ebre cap a Catalunya
    Es va iniciar tres setmanes després d'acabar la batalla de Terol. El resultat de l'ofensiva va significar un cop dur a les forces republicanes de l'Exèrcit de Llevant i va partir en dues parts el territori sota administració de la Segona República Espanyola.
  • Inici de la campanya de Catalunya i ocupació del territori català

    Inici de la campanya de Catalunya i ocupació del territori català
    L’ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.
  • R: bombes a les afores.

    R: bombes a les afores.
    Al mes de març caigueren algunes bombes a les afores de la ciutat i també al camí de Riudoms causant la mort de 21 civils.
  • R: Ebre i Reus

    R: Ebre i Reus
    El front de guerra s’havia establert al riu Ebre, tot i que Reus no fou oblidada per l’aviació i van seguir caient bombes als principals carrers de la ciutat com el carrer Ample, carrer de Sant Llorenç,carrer Llovera, carrer Prat de la riba, passeig Mata i sobre un dels principals refugis de la ciutat a la plaça Prim on encara avui s’hi poden veure els impactes de metralla a la columna que fa angle de la Plaça Prim amb el carrer Llovera.
  • R: Primer bombardeig del 1938

    R: Primer bombardeig del 1938
    Aquesta data marca el primer bombadeig de l'any 1938 a la ciutat de reus. On els llocs més perjudicats van ser: el mas Bertran, el passeig Misericòrdia, la plaça Sant Francesc, carrer de l'Àguila i raval de Jesús.
  • R: Bombardeig

    R: Bombardeig
    Aquest fou un dels bombardejos a la ciutat, els habitants de Reus se'n van decentir molt.
  • R: un dels dies més impactants

    R: un dels dies més impactants
    Un dels dies més impactants va ser el dia 21 de gener on les bombes impactaren per primera vegada en un objectiu militar, a l’Escola del treball, on s’hi muntava un avió caza-Xato diari i que el dia del bombardeig caigueren sobre les naus de muntatge.
  • R: ciutat atadada dues vegades

    R: ciutat atadada dues vegades
    Aquest dia la ciutat de Reus va ser atacada dues vegades pels avions feixistes Saboies S-79 o S-81 amb forts efectes amb un total de 42 víctimes mortals.
  • Ocupació de Lleida i Gandesa

    Ocupació de Lleida i Gandesa
    A finals d’abril l’Exèrcit de Franco arriba a la Mediterrània per Vinaròs, partint en dos el territori republicà i aïllant Catalunya de la resta del territori de la República.
  • Programa dels Tretze Punts del Dr. Negrín

    Programa dels Tretze Punts del Dr. Negrín
    Negrín va redactar 13 punts per fer un pacte amb Franco, però Franco no ho va acceptar.
  • Batalla de l'Ebre

    Batalla de l'Ebre
    Aquesta va ser la última gran ofensiva republicana amb l'intent d'aturar l'avenç feixista. Esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.
  • Exili massiu de gairebé 500.000 persones que creuen la frontera francesa.

    Exili massiu de gairebé 500.000 persones que creuen la frontera francesa.
    Els catalans s'exilien cap a França degut a la derrota.
  • França i el Regne Unit reconeixen el govern del general Franco

    França i el Regne Unit reconeixen el govern del general Franco
  • R: aviació franquista

    R: aviació franquista
    Al gener de 1939 es presentaren un gran nombre d’avions bombarders entre uns 60 i 90 que volaven de ponent cap a occident sense fer cap maniobra i sense descarregar res, només per demostrar a tothom el poder de l'aviació franquista i el domini de tot l’espai aeri sense atacar de nou la ciutat i acabant així amb els bombardejos.
  • E: Entrada tropes franquistes a Mont-Roig

    E: Entrada tropes franquistes a Mont-Roig
    Aquest dia les tropes franquistes vàren entrar al poble de Mont-Roig, venien de Pratdip i es dirigien cap a Montbrió.
  • Cop d'Estat del coronel Casado a Madrid

    Cop d'Estat del coronel Casado a Madrid
    Aquest va rebre el suport de totes les forces polítiques de la zona republicana que advocaven per posar fi a la guerra civil, ja que la consideraven completament perduda, i entre les quals es trobaven els socialistes "antinegrinistes" encapçalats a Madrid per Julián Besteiro, els anarquistes i els republicans d'esquerra.
  • Ocupació de Madrid.

    Ocupació de Madrid.
    El bàndol Nacional va entrar a la ciutat de Madrid i ho van ocupar sense trobar resistencia.
  • Ocupació de València i Alacant

    Ocupació de València i Alacant
    L’ocupació d’aquestes ciutats, que venia precedida de la caiguda dels seus respectius rerepaïsos, deixava reduïda a la mínima expressió la zona territorial sota el control de la República.
  • Final de la guerra

    L'1 d'abril de 1939 acabava el conflicte bèl·lic que durant tres anys havia enfrontat franquistes i republicans. El desenvolupament de la guerra i, sobretot, la caiguda de Catalunya, va generar un èxode de ciutadans republicans.