Crisi de la Restauració (1898-1931)

  • Period: to

    Liberals - Sagasta

  • Pau de Paris

    Pau de Paris
    El Tractat de París, signat el 10 de desembre de 1898, va donar per finalitzada la Guerra hispàno nord-americana i per ell Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència. Filipines, Guam i Puerto Rico van ser oficialment lliurades als Estats Units.
  • Period: to

    Conservadors - Silvela

  • Tancament de caixes

  • Period: to

    Liberals - Sagasta

  • Fundació de la Lliga Regionalista

    Fundació de la Lliga Regionalista
    El partit va néixer l'abril de 1901 com a resultat de la fusió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista.
  • Vaga general a Barcelona

    Esclata a Barcelona una vaga general el dia 17 de febrer. Barcelona queda paralitzada per una gran vaga en totes les activitats industrials, en demanda de la jornada de 8 hores.
  • Period: to

    Conservadors - Silvela i Maura

  • Llei de descans dominical

    La Llei del descans dominical, aprovada pel Congrés dels Diputats, és una llei que va servir perquè en l'Espanya de principis del s. XX s'avancés en favor dels drets dels treballadors. És la que obliga que no es treballés els diumenges.
  • Period: to

    Liberals - Montero Ríos i Moret

  • Incidents del Cu-Cut!

    Incidents del Cu-Cut!
    Els Fets del ¡Cu-Cut! van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
  • Conferència d'Algesires. Solidaritat Catalana

    La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc en la ciutat d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril de 1906. L'objectiu de la conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya.
    Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potències colonials exercirien el seu protectorat.
  • Period: to

    Conservadors - Maura

  • Nova Llei electoral. Solidaritat Obrera

    Solidaritat Obrera va ser una organització sindical espanyola formada en 1907 sobre les estructures de la "Unió Local de Societats Obreres de Barcelona" a fi de reorganitzar els sindicats catalans molt debilitats a conseqüència del fracàs de la vaga general obrera de 1902 a reivindicació de la jornada de 8 hores i el reconeixement de dret de vaga.
  • Partit Radical

    El Partit Republicà Radical (PRR), de vegades més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux el 1908, durant el període de la Restauració.
  • Period: to

    Liberals - Moret, Canalejas i Romanones

  • Massacre al Barranco del Lobo (Setmana Tràgica)

    Massacre al Barranco del Lobo (Setmana Tràgica)
    Es coneix com Desastre del Barranc del Llop l'acció militar esdevinguda en aquest lloc, pròxim a Melilla, el 27 de juliol de 1909 a la qual les tropes espanyoles van ser derrotades pels rifenys. És considerada una part de la Guerra de Melilla.
  • Fundació de la CNT. Unió Federal Nacionalista Republicana. "Ley del Condado"

    Fundació de la CNT. Unió Federal Nacionalista Republicana. "Ley del Condado"
    Fundada a Barcelona l'1 de novembre de 1910 a partir de grups organitzats al voltant del sindicat Solidaritat Obrera.
  • Protectorat al Marroc. Assassinat de Canalejas

  • Period: to

    Conservadors - Dato

  • Constitució de la Mancomunitat de Catalunya

    Constitució de la Mancomunitat de Catalunya
    La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política.
  • Period: to

    Primera Guerra Mundial

  • Period: to

    Liberals - Romanones i García Prieto

  • Period: to

    Govern de Concentració

  • Period: to

    Conservadors - Dato

  • Juntes de defensa

    Juntes de defensa
    Les Juntes de Defensa van ser unes organitzacions corporatives militars legalitzades a Espanya al juny de 1917 durant el regnat d'Alfons XIII. Emparades pel Rei van exercir com a grup de pressió militar sobre el poder civil, intervenint activament en la vida política.
  • Assamblea de Parlamentaris. Vaga general. Partit Republicà Català

    Assemblea de Parlamentaris fou un conjunt de diputats que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917. El 1917 l'estat espanyol vivia una gran crisi formada per crisi econòmica, descontentament de l'exèrcit i diverses reivindicacions socials (un catalanisme creixent que reclamava autonomia).
  • Period: to

    Liberals

  • Period: to

    Pistolerisme a Barcelona

    La patronal catalana tenia una forma per lluitar contra l’amenaça obrerista:
    - Organitzar partides de pistolers per eliminar els líders obrers.
    Van matar els principals líders sindicals de la CNT, com ara l’advocat obrerista i membre del sindicat anarquista, en Francesc Layret, o ara bé en Salvador Seguí, el noi del sucre.
  • Period: to

    Trienni Bolxevic

    Des de la crisi de 1917, la situació precària dels treballadors, tant en el camp, com a les fàbriques era insostenible (augment de l'atur, disminució dels salaris reals davant l'augment dels preus, etc.) Es va produir un increment notable de l'afiliació sindical. Les principals reivindicacions dels treballadors se centraven en l'augment salarial i la disminució de la jornada laboral. Les ideologies que predominaven en el moviment obrer espanyol era les anarquista.
  • Vaga de la Canadenca

    Vaga de la Canadenca
    La Vaga de La Canadenca fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
  • Period: to

    Conservadors - Maura i Dato

  • Period: to

    Guerra del Marroc

    La Guerra del Marroc fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, a les tropes espanyoles.
  • Period: to

    Govern Concentració

  • Assassinat de Dato

    Assassinat de Dato
    El 8 de març de 1921 el president del Consell de Ministres Eduardo Dato e Iradier va patir un atemptat a Madrid que li va causar la mort i va provocar una greu crisi política a Espanya.
  • Desastre d'Annual

    Desastre d'Annual
    La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim.
  • Fundació del PCE

    Fundació del PCE
    El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol de tendència marxista format el 14 de novembre de 1921 a arran d'una escissió del Partit Socialista Obrer Espanyol.
  • Period: to

    Liberals - G. Prieto

  • Acció Catalana. Estat Català. Unió de Rabassaires.

    Acció Catalana. Estat Català. Unió de Rabassaires.
    Acció catalana es va fundar durant la Conferència Nacional Catalana, una assemblea política que els dies 4 i 5 de juny de 1922 va congregar a Barcelona els elements de la Joventut Nacionalista, dissidents amb la Lliga Regionalista, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i altres joves intel·lectuals independents.
  • Assassinat Salvador Seguí "El noi del sucre".

    Assassinat Salvador Seguí "El noi del sucre".
    Salvador Seguí i Rubinat conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle xx. Rep el seu sobrenom pel costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers per al cafè. Va ser assassinat d'un tret al carrer a causa del pistolerisme.
  • Unió Socialista de Catalunya

    La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar.
  • Period: to

    Dictadura Primo de Rivera

    La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera.
  • Period: to

    Directori Militar

    En una primera etapa establí un Directori militar que, en el terreny social, restablí l'ordre públic basant-se en una forta repressió del moviment obrer i la prohibició dels drets públics, els partits polítics i les organitzacions sindicals.
  • Supressió de la Mancomunitat de Catalunya

    El 24 desembre 1923 va dimitir Josep Puig i Cadafalch en senyal de protesta per la política anticatalanista de la Dictadura de Primo de Rivera, instaurada tres mesos abans, i es va exiliar a Francia.
    El 12 gener 1924 Primo de Rivera va dissoldre totes les diputacions provincials, excepte les forals ja que segons ell el regionalisme podia contribuir a desfer la gran obra d'unitat nacional.
  • Fundació de la Unión Patriótica

    Fundació de la Unión Patriótica
    Unión Patriótica va ser un partit polític espanyol creat per Miguel Primo de Rivera com una associació de ciutadans, una associació de "tots els homes de bona voluntat", que integraria a tota la societat i substituiria als partits tradicionals, als quals considerava corruptes, per donar suport al nou règim.
  • Estatut Provincial

    L'Estatut Provincial de 1925 va ser la norma reguladora de les diputacions provincials a Espanya promulgada el 21 de març de 1925 per la Dictadura de Primo de Rivera. Així en aprovar l'Estatut Provincial es va produir la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya, ja molt minvada de competències des de l'aprovació de l'Estatut Municipal de 1924.
  • Desembarcament d'Alhucemas

    Desembarcament d'Alhucemas
    El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles que propiciaria la fi de la Guerra del Rif.
  • Period: to

    Directori Civil

    El 1925, Primo de Rivera va passar a governar el país a través d’un directori civil composat per tecnòcrates i polítics, tot i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va deixar de ser mai una dictadura.
  • Els Fets de Prats de Molló

    Els Fets de Prats de Molló
    Els Fets de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planificat per Francesc Macià, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes —una des de Sant Llorenç de Cerdans; l'altra, des del coll d'Ares, — que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.
  • Assemblea Nacional Consultiva

    Assemblea Nacional Consultiva
    L'Assemblea Nacional Consultiva substituí a Espanya al Parlament encara que sense assumir el poder legislatiu durant la Dictadura de Primo de Rivera. Les sessions s'inicien el 10 d'octubre de 1927, concloent el 15 de febrer de 1930.
  • Exposició Internacional de Barcelona

    Exposició Internacional de Barcelona
    L'Exposició Internacional de Barcelona va tenir lloc el 20 maig de 1929 a Barcelona (Espanya). Celebrada a la muntanya de Montjuïc. Entre la vintena europea de nacions que oficialment van participar països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania i Suïssa.
  • Period: to

    Berenguer, La Dictablanda

  • Pacte de Sant Sebastià

    Pacte de Sant Sebastià
    El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a que van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la II República i liquidar la monarquia borbònica.
  • Period: to

    Aznar

  • Eleccions Municipals

    Eleccions Municipals
    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com una assamblea. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia. El rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • La "Sanjurjada"

    La "Sanjurjada"
    La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat per part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.