Història del 1930 al 2020

  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat fou signat a 1918. Els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes, la pèrdua de territoris de l'Imperi Otomà, cessions territorials que van suposar la reorganització política d'Europa; i la desmilitarització dels països centrals i el pagament de reparacions de guerra.Les bases d'aquest tractats són els Catorze Punts del president nord-americà, per mitjà dels quals es creava la Societat de Nacions.
  • Sufragi femení per primera vegada a Espanya

    Sufragi femení per primera vegada a Espanya
    Les Corts van redactar una Constitució democràtica que reconeixia per primera vegada a Espanya, el sufragi femení.
    Aquest nou règim havia de transformar l'estat espanyol en un país democràtic, just i descentralitzat.
  • Eleccions municipals 1931

    Eleccions municipals 1931
    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Proclamació de la Segona República

    Proclamació de la Segona República
    La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).
  • Constitució espanyola de 1931

    Constitució espanyola de 1931
    La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre.
  • Period: to

    República d'esquerres

    Les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Eren prioritàries les actuacions davant dels problemes agraris, militars, religiosos, nacionals, socials i culturals.
  • Reforma agrària

    Reforma agrària
    Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària.Els polítics republicanosocialistes volien atreure les masses camperoles sobre tot del centre i del sud cap a la causa republicana. La reforma va consistir en l’expropiació de les terres de l’Espanya latifundista.
  • Reforma religiosa i escolar

    Reforma religiosa i escolar
    Moviment religiós cristià iniciat a Alemanya al segle XVI per Martí Luter, que va portar a un cisma de l'Església catòlica per donar origen a nombroses esglésies agrupades sota la denominació de protestantisme.
    La Reforma va tenir el seu origen en les crítiques i propostes amb les que diversos religiosos, pensadors i polítics europeus van buscar provocar un canvi profund i generalitzat en els usos i costums de l'Església catòlica, a més de negar la jurisdicció papa sobre tota la cristiandat.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès).
  • Pujada al poder de Hitler

    Pujada al poder de Hitler
    Al 23 de març de 1933, el parlament es reuneix a Berlín. A l'agenda està planejada una nova llei, la " Llei del poder ". Aquesta permet Hitler promulgar lleis, durant quatre anys, sense interferència del president o del parlament alemany.
  • Mort de Francesc Macià

    Mort de Francesc Macià
    Va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Francesc Macià, l'Avi, com l'anomenava el poble, morí el 25 de desembre de 1933. El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària, similar a la de la mort d'Enric Prat de la Riba. Les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al cementiri de Montjuïc.
  • Eleccions del 1933

    Eleccions del 1933
    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
  • Period: to

    República de dretes

    Va ser un partit polític espanyol liderat per Niceto Alcalá Zamora que va existir durant el període de la Segona República Espanyola.
    El seu objectiu era una Constitució viable per a tots els espanyols i una Constitució que no reculli els radicalismes o sectarismes d'esquerra o de dreta ...Amb aquesta Constitució creien haver fet un bé a la República espanyola, perquè creixi sana, creixi robusta i pugui fer d'Espanya un país lliure, tolerant i gran.
  • Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya

    Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
    Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol.
  • Fets d'Octubre de 1934 a Astúries

    Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
    L’octubre de 1934, els miners asturians van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Columnes de miners armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre gran part de les casernes de la Guàrdia Civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat.
  • Eix Roma - Berlin

    Eix Roma - Berlin
    Estava format per el bàndol bel·ligerant que es va enfrontar als aliats en la Segona Guerra Mundial. Estava format per Alemanya, l'Imperi del Japó i el Regne d'Itàlia, van signar el Pacte Tripartit. Aquest nou bloc va aconseguir el seu establiment a causa de les coincidències que existien entre els sistemes de govern, econòmic i ideològic dels tres països. De la mateixa manera, compartien tres coincidències de connotació negativa: van ser els països més perjudicats pel Tractat de Versalles.
  • Pacte Antikomintern

    Pacte Antikomintern
    El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord, ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica. L'Imperi del Japó signa amb l'Alemanya nazi el 'Pacte Antikomintern ', on els dos països s'alien contra la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
  • Revolta militar a Melilla i les Canàries

    Revolta militar a Melilla i les Canàries
    La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'Estat a Espanya,va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
    A Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola. Abans d'acabar el dia 17, els militars revoltats s'havien fet amb el control de tota la ciutat i els seus voltants, donant el tret de sortida a la rebel·lió de l'Marroc espanyol.
  • Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil

    Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
    El cop d'estat del 18 de juliol de 1936, (Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol naciona) fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
  • Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya

    Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
    El Cop d'Estat de Barcelona (la Batalla de Barcelona), són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades. L'intent colpista va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes. El General Goded es va rendir al President de la Generalitat Lluís Companys l'endemà de l'inici de les hostilitats.
  • Espanya es divideix en dos bàndols

    Espanya es divideix en dos bàndols
    Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un Cop d'Estat orquestrat des de la dreta contra el govern del front popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d’àmplies conseqüències. Es va dividir en dos bàndols: els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals)
  • Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)

    Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
    El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres, fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
    Hi participaren un total de 27 països.
    Aquest comitè fou una farsa en l'acompliment de l'objectiu d'evitar la internacionalització de la guerra.
  • Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
    El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya ser un entitat administrativa creada el 21 de juliol de 1936 pel president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sota la pressió exercida per les centrals sindicals anarquistes C.N.T. i F.A.I. que havien capitalitzat la lluita obrera als carrers de Barcelona en un intent de doblegar els militars revoltats contra la Segona República Espanyola i en el context de la Revolució Espanyola de 1936.
  • Period: to

    El Front Popular

    El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer de 1936. Va guanyar-les i va fer canvis polítics substancials per a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, amnistia de presoners polítics, etc.
    Lluís Companys era el president.
  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

    El cop d’estat va ser el preludi d’una guerra en què s’enfrontarien dos bàndols ideològicament antagònics. El bàndol dels insurrectes era format per feixistes, monàrquics i diversos grups de dretes antidemocràtics. Aquest bàndol s’anomenava nacional. L’altre era el republicà, constituït per demòcrates, comunistes i anarquistes.
    El 17 de juliol les guarnicions militars de les Canàries i del Marroc es van aixecar en armes sota el comandament del general Francisco Franco.
  • Avi patern.

    Avi patern.
    Francisco Cort Ramón, va néixer a Reus, el 28 de març de 1937.Va començar la seva afició per les flors als 10 anys, però també li agradava molt dibuixar. Va agafar una malaltia als pulmons que és derivada de la inflamació de la pleura però va poder recuperar-se. Després de casar-se va obrir una floristeria situada al Raval Robuster de Reus on avui en dia encara hi és.
  • Els Fets del Maig de 1937

    Els Fets del Maig de 1937
    Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, contra milicians de la CNT i la FAI. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic. Els Fets de Maig indiquen l'inici de la sortida d'anarquistes i comunistes trotskistes de les institucions republicanes.
  • Bombardeig de Gernika (26/04/1937I i la Legió Cóndor

    Bombardeig de Gernika (26/04/1937I i la Legió Cóndor
    El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels cent vint als tres-cents morts, cent vint segons l'estudi més recent i exhaustiu.
  • Anschluss

    Anschluss
    L'exèrcit de la Wehrmacht va travessar la frontera i no hi va haver combats.
    Hitler va arribar en cotxe a Braunau, la seva ciutat natal, la mateixa tarda, i va rebre una calorosa benvinguda, i tot seguit va recórrer Àustria en una ruta triomfal, que va culminar en una rebuda de 200.000 persones per escoltar el seu discurs de proclamació de l'Anschluss.La intervenció alemanya encara va trigar tres dies a ocupar tot el territori.
  • Conferència de Munich

    Conferència de Munich
    Va ser per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.El president txecoslovac, no va ser convidat. La conseqüència fou que Hitler va assolir desestabilitzar la defensa de Txecoslovàquia (que tenia un sistema defensiu militar molt ben preparat) i es va obrir el camí per a l'ocupació de Txecoslovàquia pocs mesos després.
  • Bombardejos a Reus

    Bombardejos a Reus
    El primer bombardeig a Reus fou el 9 d’abril de 1937 i el darrer, el 15 de gener de 1939. En mig, la ciutat patí almenys 67 atacs, la majoria portats a terme per l’aviació legionària italiana, procedent de Mallorca, però també, en la darrera etapa de la guerra, a càrrec de la Legió Còndor alemanya, procedent de les bases peninsulars. Hidroavions alemanys amb base a Mallorca bombardejaren en algunes ocasions, però que escampaven el terror, amb el seu pas, cada nit.
  • Pacte d'Acer

    Pacte d'Acer
    Fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.
    La signatura del Pacte d'Acer va deixar de tenir valor l'1 de setembre de 1939, quan va començar la Segona Guerra Mundial i quan Mussolini va ser arrestat en un cop d'estat, i el nou govern italià va signar un armistici amb els aliats.
  • Guerra llampec

    Guerra llampec
    Amb la invasió de Polònia,aquest concepte alemany, es basava en conquerir territoris basant-se en la sorpresa i la rapidesa provocant que l’enemic quedés destruït, i els seus territoris, devastats.
    En tres setmanes es va arribar a Varsòvia, l’objectiu principal. Part del territori conquerit es va incorporar a l’Imperi i l’altra es va quedar sota l’administració nazi. Una part de Polònia va ser ocupada per l’exèrcit soviètic que es va expandir cap a Finlàndia i cap a les repúbliques bàltiques.
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia
    La invasió alemanya de Polònia va ser una acció militar de l'Alemanya nazi encaminada a annexar el territori polonès. L'operació tècnica es va iniciar l'1/9/ 1939. Va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial a Europa i va acabar amb la Segona República Polonesa. L'exèrcit polonès va ser derrotat, al no poder fer front a les superiors tropes germàniques,
    L'estratègia "guerra llampec" és basada en el moviment ràpid dels blindats i la màxima potència de foc brutalment aplicada.
  • Entrada dels nacionals a Reus

    Entrada dels nacionals a Reus
    L'ocupació es va produir el 15 de gener de 1939 a les 12 hores del migdia després de dos anys i set mesos de guerra, i va suposar el final de la guerra civil espanyola a la ciutat.
  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França

    Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
    Va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer de 1939 al territori català sota control republicà durant la guerra civil espanyola. Fou l'ho últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència.
  • Final de la guerra

    Final de la guerra
    Posant fi a gairebé tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat, va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant.
  • Period: to

    Dictadura del General Franco

    Després de la victòria dels insurrectes en la Guerra Civil Espanyola, el general Franco va imposar una dictadura. Aquest període s’anomena franquisme.
    Les característiques són:
    Concentració del poder polític i miliar en la seva persona.
    Caràcter antidemocràtic, antiliberal i anticomunista.
    Exaltació del nacionalisme nacional i concepció unitària i centralista de l’Estat.
    Manca de les llibertats bàsiques.
    Repressió contra els enemics.
    Censura dels mitjans de comunicació.
    Catolicisme present.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial és el conflicte internacional que va esclatar quan els alemanys van envair Polònia l'1/9/1939. Després van atacar altres països i van arribar a dominar bona part d'Europa fins que el 1943 van ser derrotats pels russos a Stalingrad. La guerra va durar fins que els països aliats, liderats per Estats Units, van derrotar a Alemanya, Itàlia i el Japó en 1945. Els dictadors que van provocar la guerra van ser Adolf Hitler d'Alemanya i Benito Mussolinni d'Itàlia.
  • Ocupació de París

    Ocupació de París
    El 25 d'agost de 1944 una avançada de les forces aliades, a el comandament de l'general Philippe Leclerc entra a París amb els seus tancs i escombra tots els focus subsistents de l'ocupació nazi. El governador militar de París pels alemanys, i el seu Estat Major, hissen la bandera blanca. Són arrestats, i Von Choltiz signa la capitulació de les seves tropes.El dia 25, el general Charles De Gaulle,pronuncia un fort discurs, des del Hôtel de Ville de Paris, amb les seves cèlebres paraules.
  • Batalla d'Anglaterra

    Batalla d'Anglaterra
    La Batalla d'Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada fins a la data. El fracàs de l'Alemanya Nazi en assolir els seus objectius és considerat tant la seva primera gran derrota com un punt d'inflexió crucial en la guerra. A mesura que la batalla progressava, les operacions es van estendre a nivell estratègic.
  • Empresonament de Lluís Companys i el seu govern

    Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
    Dos dies després de la proclamació de la República, el govern català és empresonat i condemnat a 30 anys de presó i l’autonomia és suspesa. L’exèrcit ocupa la plaça de Sant Jaume i controla la Generalitat i l’Ajuntament, la repressió s’estén als carrers de tots els municipis del país. El Front d’Esquerres triomfa a les eleccions. D’aquesta manera, s’aconsegueix restituir el Govern i l’amnistia. L’1 de març de 1936, Lluís Companys encapçala la comitiva del Govern que torna a Barcelona.
  • Avi matern.

    Avi matern.
    Antonio Reche García va néixer el 11 de juny de 1941 a Partaloa. Va anar molts pocs anys a l'escola perquè havia d'ajudar als seus pares junt amb els altres set germans a les tasques fent treballs al camp.La seva família va emigrar a Barcelona per millorar la seva situació econòmica, allà van dedicar-se a la restauració, donant servei a molts treballadors dedicats a la construcció que en aquells moments era una de les activitats laborals principals a la ciutat.
  • Operació Barba-roja

    Operació Barba-roja
    L' Operació Barba-roja va significar un dur cop per a les desprevingudes forces soviètiques, que van patir fortes baixes i van perdre grans extensions de territori en poc temps. No obstant això, l'arribada de l'hivern rus va acabar amb els plans alemanys d'acabar la invasió en 1941. Durant l'hivern, l'Exèrcit Rojonota 1 contraatacar i va anul·lar les esperances d'Hitler de guanyar la batalla de Moscou. L'operació va acabar el 5 de desembre de 1941 amb la retirada de l'exèrcit alemany.
  • Atac a Pearl Harbour

    Atac a Pearl Harbour
    El 7/12/1941 l'aviació japonesa va atacar per sorpresa la base naval de Pearl Harbor a Hawaii, on es concentrava la flota de guerra nord-americana del Pacífic.Roosevelt va aconseguir que a l'endemà, el 8/12/1941, el Congrés aprovés la declaració de guerra contra Japó.
  • Batalla de Stalingrad

    Batalla de Stalingrad
    La batalla de Stalingrad va ser un enfrontament bèl·lic entre l'Exèrcit Vermell de la Unió Soviètica i la Wehrmacht de l'Alemanya nazi, entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943. La batalla es va desenvolupar en el transcurs de la invasió alemanya de la Unió Soviètica. La greu derrota de l'Alemanya nazi i els seus aliats en aquesta ciutat va significar els resultats finals de la guerra.
  • Batalla de Guadalcanal

    Batalla de Guadalcanal
    Aquesta campanya militar va ser la major ofensiva llançada pels Aliats contra les forces de l'Imperi de Japó.
    El seu objectiu era impedir que aquestes illes fossin utilitzades com a bases des de les quals es amenacessin les rutes de subministrament entre els Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda.
  • Guerra del desert

    Guerra del desert
    Va ser l'etapa inicial de la Campanya a Àfrica del Nord de la Segona Guerra Mundial.
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, durant la Segona Guerra Mundial. El Dia de l'operació, esdevingué el 6 de juny de 1944, i l'Hora-H van ser les 6:30 AM. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França que va iniciar-se a les 06:30.
  • Derrota del Tercer Reich

    Derrota del Tercer Reich
    El somni del Tercer Reich de dominar Europa i de tornar a la glòria imperialista del passat va acabar per enfonsar-se tan ràpid com va néixer, i va quedar enrere la promesa d'Hitler que duraria mil anys.
    La Segona Guerra Mundial va acabar en forma oficial el 8 de maig de 1945, amb la rendició incondicional de el règim alemany, l'existència amargar a la comunitat mundial durant sis anys.
  • Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
    Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 i el 9/8/1945 per iniciativa del govern dels Estats Units, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara.Va ser precedit per un període de sis mesos amb bombes convencionals sobre 67 ciutats de Japó. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó.
  • Judici de Nuremberg

    Judici de Nuremberg
    El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
  • ONU

    ONU
    És la major organització internacional existent. Es va crear per mantenir la pau i seguretat internacionals, fomentar relacions d'amistat entre les nacions, aconseguir la cooperació internacional per solucionar problemes globals i servir de centre que harmonitzi les accions de les naciones. La seva seu està a Nova York i està subjecta a un règim d'extraterritorialitat.
    L'ONU es regeix per la Carta de les Nacions Unides, que va entrar en vigor el 24 d'octubre de 1945
  • Conferència de Potsdam

    Conferència de Potsdam
    La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Havien acordat decidir com administrarien Alemanya.
    Els objectius de la conferència també incloïen l'establiment d'un ordre de postguerra, assumptes relacionats amb tractats de pau i l'estudi dels efectes de la guerra.
  • Period: to

    Regnat de Joan Carles I

    El rei Joan Carles va ser proclamat Rei el 22 de novembre de 1975, i va pronunciar a les Corts el seu primer missatge a la nació, en el qual va expressar les idees bàsiques del seu regnat: restablir la democràcia i ser el Rei de tots els espanyols, sense excepció . El 14 de maig de 1962 va contreure matrimoni a Atenes amb la Princesa Sofia de Grècia. Va tindre tres fills amb ella.
    El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya.
  • Period: to

    Regnat de Felip VI

    El 19 de juny de 2014 va ser proclamat rei davant de les Corts Generals, amb el nom de Felipe VI, en una cerimònia laica celebrada al Congrés dels Diputats de Madrid, on va jurar la Constitució.
    Va remarcar que Espanya és un país que històricament ha estat i segueix estant divers i que això és el que fa la força i unitat.
    A 2020, va renunciar a l'herència monetària i financera del seu pare que no s'ajustés a la legalitat, rectitud i integritat de l'activitat institucional i privada.
  • Period: to

    Transició Democràtica

    És el pas de la dictadura franquista a un sistema democràtic. Després de la mort del dictador, com estava previst en la Llei de successió de 1969, el príncep Joan Carles de Borbó va jurar el càrrec com a rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975.
    Durant els primers mesos de 1976 hi va haver manifestacions multitudinàries a les principals ciutats espanyoles, per les conseqüències de la crisi econòmica de 1973 i per l'acció organitzada de l'oposició antifranquista.
  • Period: to

    Catalunya, Comunitat Autònoma

    La comunitat autònoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constitució espanyola li garanteix com a nacionalitat. La norma institucional bàsica de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia. D'acord amb aquest, l'autogovern de Catalunya s'organitza políticament en l'administració de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya està formada per diverses institucions de govern.