Guerra civil bandera mixta

Guerra Civil Espanyola

  • Period: to

    Eleccions del 1936

    Durant la Segona República, es van convocar eleccions al 1936, en què va guanyar el Front Popular (coalició d'esquerres). Es va formar un nou govern format per republicans d'esquerra, on Manuel Azaña era el president i Casares Quiroga cap de govern. Aquest fet, es considera causa de la Guerra Civil per la manca d'acceptació de les dretes espanyoles i les oligarquies ecnòmiques de la derrota electoral.
  • Period: to

    Mola frenat al S. Central i Franco entra a la península

    El general Mola havia intentat arribar a Madrid des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central.
    Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud:
    Al juliol de 1936, les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid.
  • Period: to

    1a etapa de la guerra: Madrid

    L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid.
  • Assassinat de José del Castillo

    Assassinat de José del Castillo
    El tinent José del Castillo, de la Guàrdia d'Assalt, membre de la Unió Militar Republicana Antifeixista i instructor de la milícia de la Joventut Socialista, és assassinat a trets per falangistes.
    Aquest fet es considera un dels detonants de la Guerra Civil.
  • Assassinat de Calvo Sotelo

    Assassinat de Calvo Sotelo
    Després de l'assassinat de José del Castillo, guàrdies d'assalt van assassinar al monàrquic José Calvo Sotelo (es pensa que per venjança). Aquest fet es considera un dels detonants de la Guerra Civil.
  • Aixecament militar a Melilla i Ceuta

    Aixecament militar a Melilla i Ceuta
    El coronel Yagüe (cap de la 2a legió de l'exèrcit d'Àfrica) es va aixecar en armes contra la República a Melilla, i es va estendre a Ceuta.
  • Aixecament al Marroc i les Canàries

    La insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. L’exèrcit d’Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forces armades espanyoles, va esdevenir la força fonamental.
    A més, Franco va assegurar l’èxit de l’aixecament a les Canàries.
  • Franco a Tetuan

    Franco a Tetuan
    El general Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per a posar-se al capdavant de les tropes africanes i va dirigir-se cap a la Península al front de l’exèrcit d’Àfrica.
  • Estat de guerra a Pamplona i Navarra

    Mola va decretar l’estat de guerra a Pamplona i amb l’ajut dels requetès va controlar Navarra. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord, on no van tenir gaire oposició (excepte a Burgos i Valladolid), i també es van imposar a Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla.
  • Queipo de Llano controla Andalusia

    Queipo de Llano controla Andalusia
    Queipo de Llano, amb els reforços procedents d’Àfrica, va controlar tota Andalusia Occidental.
  • Inici del govern de José Giral

    Inici del govern de José Giral
    Casares Quiroga va ser substituït com a cap de govern per José Giral, que va decidir dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les milícies del Front Popular i dels sindicats.
    Part de l’exèrcit i de les forces de seguretat es va mantenir fidel al govern, la qual cosa va fer possible sufocar el cop militar a gran part d’Espanya, concretament allà on les forces obreres i d’esquerres tenien més presència.
  • Fracàs de la insurrecció a Catalunya

    A Barcelona, sota l'ordre de Goded, tropes van sortir de les casernes per ocupar els centres de poder, però alguns militars no hi van acudir i els rebels tenien poc suport civil. Guàrdies i obrers armats van controlar la situació. Goded va ser empresonat i, convençut per Companys, va anunciar la seva derrota per la radio. Fi de l'aixecament a Barcelona.
  • Period: to

    Govern de Giral

    Per aturar la insurrecció, el govern republicà de José Giral va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris. En conseqüència al territori republicà es va crear una estructura de poder popular (sindicats i partits d'esquerres) i el poder de l’Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular.
  • Creació de Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    El Comitè Central de Milícies Antifeixistes, presidit per Companys i integrat per les principals organitzacions d’esquerra i sindicals fidels a la República, es va constituir i durant dos mesos es va convertir en el centre de poder de Catalunya. Es va ocupar de controlar l’ordre públic i d’organitzar les columnes milicians, per recuperar les zones ocupades pels insurrectes (acaben derrotats i retirats).
  • Promulgació del Decret de Col·lectivitzacions

    El govern de La Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control. El Decret va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses, mentre que les companyies amb capital estranger i els bancs es van mantenir al marge. Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent de propietat privada, però sota la fiscalització d’un comitè obrer. Col·lectivitzacions agrícoles més importants al Baix Ebre i al Baix Llobregat.
  • Creació de la JDN

    Es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional (JDN) presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana.
  • Creació de la Conselleria de Defensa

    Per tal de fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d’assumir competències no previstes en l’Estatut d’Autonomia. Així es va crear la conselleria de Defensa i el Consell d’Economia de Catalunya (11/8/1936) i es va fer càrrec d’altres sectors estratègics com: el control de punts duaners o la gestió dels ferrocarrils i dels ports. Això va provocar tensions amb el govern central i amb la mateixa presidència de la República, que ho van veure com una usurpació de funcions de l’Estat.
  • Period: to

    Creació de comitè de no-intervenció

    Gran Bretanya va comunicar a França que si intervenia a Espanya, ajudant la República, no donaria suport a la política internacional francesa davant l’amenaça de Hitler. França es va sotmetre a les
    exigències britàniques i va impulsar la creació d’un comitè de no intervenció, amb seu a Londres, al qual s’hi van adherir vint-i-set països.
  • Period: to

    Yagüe a Extremadura i Franco a Toledo

    A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo (Badajoz) i Mérida, on hi va haver una forta repressió.
    En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat.
  • Creació del Consell d'Economia de Catalunya

    Per tal de fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d’assumir competències no previstes en l’Estatut d’Autonomia. Així es va crear la conselleria de Defensa (31/7/1936) i el Consell d’Economia de Catalunya i es va fer càrrec d’altres sectors estratègics com: el control de punts duaners o la gestió dels ferrocarrils i dels ports. Això va provocar tensions amb el govern central i amb la mateixa presidència de la República, que ho van veure com una usurpació de funcions de l’Estat.
  • Period: to

    Mola al País Basc

    El setembre de 1936, al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià.
  • Period: to

    Govern de Largo Caballero

    El socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Dos mesos després, 4 ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat.
    Finalment, el curs desfavorable de la guerra havia posat en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d’esquerra, que van exigir la seva dimissió.
  • Franco escollit com a comandament militar únic

    Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir concentrar en la figura de Franco tots el poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política.
  • Formació del govern de Tarradellas (Generalitat)

    Formació del govern de Tarradellas (Generalitat)
    Es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradellas, en el qual estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya (CNT també). El Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. La constitució d’aquest govern va permetre l’inici de la reconstrucció de l’aparell d’Estat a Catalunya. Aquest nou govern va prendre mesures importants, però hi havia fortes tensions entre les forces polítiques i sindicals que formaven el govern.
  • Decret de 29 de setembre de 1936

    Després de que Franco es convertís a Salamanca en comandament militar únic i màxima autoritat política, va sorgir el decret de 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del govern de l’Estat espanyol”.
  • Junta Técnica del Estado i traspàs de poders

    Els poders es van traspassar a Burgos, la capital de la zona nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut.
  • Period: to

    Dipòsit d'or a l'URSS

    Per aconseguir armes i productes energètics, el govern espanyol va decidir enviar a la Unió Soviètica (suport al bàndol republicà), l’octubre de 1936, una part de les reserves d’or del Banc d’Espanya per poder pagar les armes comprades per la República. En contrapartida, els consellers militars soviètics van tenir un paper destacat en l’organització tàctica de la guerra.
  • Period: to

    Exèrcit de Galícia a Oviedo i gran ofensiva sobre Madrid.

    A l’octubre, l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà.
    A partir d'aquest més, l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat.
  • Afusellament de J. Antonio Primo de Rivera

    Afusellament de J. Antonio Primo de Rivera
    Un cop iniciada la Guerra, José Antonio Primo de Rivera fou condemnat a mort per un tribunal de la República i afusellat el 20 de novembre del 1936 a la presó d'Alacant. D'aquesta manera, Franco va aconseguir eliminar l'únic personatge que li podia fer ombra en l'àmbit polític en el nou règim que volia instaurar.
  • Decret de 20 de desembre de 1936

    Es va fer un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s’havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l’exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent.
  • Period: to

    Queipo de Llano a la costa del Mediterrani fins a Màlaga

    Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans.
  • Period: to

    Batalla de Jarama

    El febrer de 1937, els nacionals van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti.
  • Period: to

    Batalla de Guadalajara

    El més de març de 1937, els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República.
  • Period: to

    Ofensiva nacional contra el País Basc

    L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26/4/1937).
  • Period: to

    2a etapa de la guerra: Ocupació de la franja cantàbrica.

    Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i concentra les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba, i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República.
  • Promulgació del Decret d'unificació

    Es va promulgar el Decret d’unificació pel qual la falange i el
    tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las JONS (partit únic del nou règim).
    Aquesta unificació es va acceptar, però el cap de la Falange, Miguel Hedilla, s’hi va oposar i Franco el va fer empresonar i desterrar.
    Així s’instaurava una dictadura militar de caràcter feixista amb un líder (caudillo Franco) que acumulava tots el poders (Estat totalitari).
  • Bombardeig de Guernica

    Bombardeig de Guernica
    El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat per la Legió Còndor (alemanys) contra la població basca de Guernica. La ciutat va quedar totalment destruïda. El bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil.
  • Period: to

    Fets de maig de 1937

    Les dues forces polítiques del govern de la Generalitat van topar violentament.
    Inici de l'enfrontament: la policia intentà desallotjar la Telefònica de Barcelona. Això provocà tiroteigs i barricades durant 4 dies (centenars de morts i ferits). El govern de la República va enviar-hi guàrdies d’assalt i va decidir recuperar les competències d’ordre públic de la Generalitat.
    A partir d'aquí, la influència anarquista disminueix i la comunista augmenta. A Catalunya l’ordre va tornar
    a als carrers.
  • Nou govern de Companys (Generalitat)

    Nou govern de Companys (Generalitat)
    Durant els fets de maig de 1937, es va constituir un nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys i integrat bàsicament per ERCi el PSUC. La CNT-FAI va quedar fora del govern.
  • Period: to

    Govern de Negrín

    El president Manuel Azaña va encarregar un nou govern al socialista Juan Negrín (POUM il·legal i els seus militants detinguts). El govern republicà va assumir diversos càrrecs i va deixar de banda el govern de la Generalitat, (friccions amb el govern autonòmic). El 1938 la situació va ser molt difícil al territori republicà: manca d'aliments, revessos militars continus, cansament, etc. Negrín pensava que Europa formaria part d’una aliança antifeixista, però no va ser així (acord de Munic).
  • Period: to

    Publicació del Programa dels Tretze Punts

    El govern de la República (de Negrín), al voltant del maig, va proposar una sortida negociada a la guerra i va publicar el Programa del Tretze Punts on proposava les condicions per al cessament de la lluita armada, que foren rebutjades per Franco.
  • Period: to

    Republicans cedeixen i nacionals ocupen Bilbao.

    El juny del 1937 i després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao.
  • Assassinat d'Andreu Nin

    Assassinat d'Andreu Nin
    El dirigent principal del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), Andreu Nin, va ser assassinat per agents de la policia soviètica, durant el govern de Negrín.
  • Publicació de carta pastoral

    La jerarquia eclesiàstica va donar suport actiu a la insurrecció militar: va publicar una carta pastoral de l’episcopat on es justificaven l’alçament militar i la guerra.
    El suport de l’església que va arribar a donar caràcter de “cruzada” a la guerra, va ser molt important a l’hora de mobilitzar sectors catòlics en el bàndol rebel. Entre les poques excepcions a aquest suport hi va haver la de l’església basca i la de l’arquebisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer.
  • Period: to

    Batalla de Brunete

    Al juliol de 1937 i amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete.
    Posteriorment al front d’Aragó amb la batalla de Belchite.
  • Period: to

    Franco a Santander i Astúries

    Al més d’agost, les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries. Així doncs, des del punt de vista estratègic les campanyes van ser defensives, ja que no van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular.
  • Period: to

    Batalla de Belchite

    Al juliol de 1937 i amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete i posteriorment al front d’Aragó amb la batalla de Belchite.
  • Period: to

    Trasllat del govern a Barcelona.

    El govern de la República es va traslladar a Barcelona, el més d’octubre de 1937. Això va comportar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, ja que el govern central va assumir noves competències com l’Administració de justícia.
  • Period: to

    Trasllat del govern de Negrín.

    Negrín va decidir de traslladar el govern de la República de València a Barcelona, on també s’hi havia refugiat el govern basc des de la caiguda del nord. La decisió va estar motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d’una de les zones més riques que quedaven sota el control republicà.
  • Period: to

    Republicans ocupen Terol (ofensiva)

    Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol, que va ser ocupada.
  • Period: to

    3a etapa de la guerra

    Al final del 1937, els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar reformes de l’exèrcit com dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals, i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. El nou exèrcit republicà va desfermar diferents ofensives. Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l’Ebre.
  • Period: to

    Franco ocupa Terol

    Al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol, que havia estat ocupat pels republicans al desembre.
  • Period: to

    Ofensiva d'Aragó

    Després de la batalla de Terol, Franco va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar l'ofensiva d’Aragò, una campanya militar portada a terme per les tropes de l'Exèrcit Franquista, que van atacar el front d’Aragó.
  • Inici de la batalla de Lleida

    Els soldats nacionals van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
  • Republicans es retiren a la riba del Segre

    Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans, i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus.
  • Franco deroga l'Estatut de Catalunya

    Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes, l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya.
  • Franquistes al Mediterrani i Castelló

    Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana.
  • Republicans travessen l'Ebre i conquisten poblacions

    L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. Va començar aleshores una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny.
  • Period: to

    Batalla de l'Ebre

    La batalla de l'Ebre va ser un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes. Va ser la batalla més llarga de la Guerra Civil, amb un gran nombre de baixes.
    Va esdevenir decisiva per a la República, ja que va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i armament.
  • Acord de Múnic

    L'acord de Múnic va ser aprovat i signat durant la nit de el 30 de setembre de 1938 pels caps de govern de Regne Unit, França, Itàlia (Mussolini) i Alemanya (Hitler), amb l'objecte de solucionar la Crisi dels Sudets. Aquí, Gran Bretanya i França claudicaven davant l’expansionisme nazi. A Espanya, va causar que el bàndol republicà no tingués suport per part d'Europa, després de que França i Gran Bretanya decidís no intervenir-hi.
  • L'exèrcit franquista entra a Mora d'Ebre

  • Retir dels republicans a l'altra riba del riu Ebre

    La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà.
  • Period: to

    4a etapa de la guerra: Ocupació de Catalunya

    Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir
    resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya.
  • Gran ofensiva franquista

    Va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista:
    Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada.
  • Nacionals a Tarragona i bombardeigs.

    Els nacionals entraven a Tarragona i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes.
  • L'exèrcit franquista entra a Barcelona

  • Period: to

    Fi de la República

    El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà.
  • Girona cau en el poder franquista

  • Exili de caps d'estat i govern

    El president de la república Manuel Azaña, el de la Generalitat Lluís Companys, el del govern basc J. A. de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts Diego Martínez Barrio es van exiliar a França.
  • Llei de responsabilitats polítiques

    Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja”.
    A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana.
  • Franquistes a Puigcerdà i Portbou

    Finalment, les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou.
    Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya.
  • Govern de Franco reconegut oficialment i dimissió d'Azaña

    El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i
    Gran Bretanya. Immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República.
  • Cop d'estat a Madrid i creació del Consejo de Defensa Nacional

    El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies.
  • Exèrcit de Franco entra a Madrid

    Franco va rebutjar qualsevol negociació de Casado i el seu exèrcit va entrar a Madrid.
  • Comunicat de fi de guerra

    Franco signava un comunicat a Burgos en què donava la guerra per acabada i anunciava derrota de l’exèrcit republicà (Fi de la República).
    Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València.