Guerra civil espanyola (1936-1939)

By Ugracia
  • Eleccions generals d'Espanya

    Eleccions generals d'Espanya
    El front popular guanya les eleccions.
    Hi ha conflicte social i polític en tota Espanya.
  • Reunió dels militars descontents.

    Reunió dels militars descontents.
    Gil-Robles, Franco, Fanjul, Mola, Kindelán, González Carrasco, Villegas, Ponte, Rodríquez del Barrio, Saliquet i Galarza, es reuneixen a casa de l'amic de Gil-Robles, José Delgado, per acordar un cop d'estat, amb Sarjurjo al capdavant, en cas que perilli la unió d'Espanya.
  • Ilegalització de La Falange

    Ilegalització de La Falange
    S'il·legalitza La Falange espanyola i Primo de Rivera és detingut.
  • Empresonament de Primo de Rivera

    Empresonament de Primo de Rivera
    José Antonio Primo de Rivera, cap del partit d'extrema dreta la Falange, és tancat a presó.
  • Primer aixecament militar

    Primer aixecament militar
    Rodríguez del Barrio intenta un aixecament a Madrid, però falla, la coordinació del cop passa a mans de Mola.
  • Azaña president de la república

    Azaña president de la república
    Manuel Azaña és escollit president de la segona república espanyola.
  • Mort José del Castillo

    Mort José del Castillo
    El tinent José del Castillo, membre de la unió militar republicana antifeixista i instructor de la milicia de la joventut socialista, és assassinat per un grup de quatre falangistes.
  • Mort de Calvo Sotelo

    Mort de Calvo Sotelo
    José Calvo Sotelo és assassinat per guardies d'assalt fidels a la república.
  • Inici segó aixecament

    Inici segó aixecament
    El coronel Yagüe inicia el cop d'estat fent un aixecament armat a Melilla i s'estén ràpidament a Ceuta.
  • La insurrecció s'estén

    La insurrecció s'estén
    L'aixecament arriba a la resta del Marroc, incorporant-se l'eixèrcit de l'Àfrica, el més professional i més bén equipat, a la rebelió.
    El general Franco assegura la victòria de l'aixecamnt a les Canàries.
  • L'aixecament arriba a la panínsula

    L'aixecament arriba a la panínsula
    Franco Es arriba a Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i entra a la península, on Mola decreta l'estat de guerra en Navarra i altres militars participans s'aixequen en diverses ciutats del país. S'assegura el triomf en la Meseta Nord, Saragossa, Galícia, Mallorca i Andalusia Occidental.
  • Insurecció a catalunya

    Insurecció a catalunya
    A la matinada els militars insurrectes, encapçalats per Goded, van sortir de les casernes amb la finalitat d'ocupar centres de poder de Barcelona, però alguns militars compromesos al cop no van acudir, suposant el fracàs del cop a la ciutat i lempresonament de Goded, qui va ser obligat per Companys a anunciar la derrota per la radio.
    Al govern, Casares Quiroga va ser substituït per José Giral com a cap de govern.
  • Govern de Giral

    Govern de Giral
    Azaña demana al seu amic íntim, José Giral, que formi un govern de guerra, comprtant el armament dels sindicats i els partits polítics.
  • Mort Sanjurjo

    Mort Sanjurjo
    José Sanjurjo Sacanell, qui es tenia pensat que seria el capdavant de la revolució, morí a causa d'un accident aeri de camí a Espanya des de Estoril, Portugarl, on era exiliat.
  • Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Comitè Central de Milícies Antifeixistes
    Lluis Companys convoca als dirigents de la FAI i la CNT per controlar als grups radicals, que van iniciar un seguit d'actes violents i assassinats de persones en contra de la república.
  • Columnes de milicians

    Columnes de milicians
    El Comitè Central de MIlícies Antifeixistes s'ocupaven de controlar l'ordre públic i d'organitzar les Columnes de Milicians per avançar pel front d'Aragó i recuperar les illes Balears.
    A partit d'aquest dia els obrers van tornar a la feina però molts caps van fugir o van ser assassinats, obligant a obrers a assumir el control de les empreses.
  • Decret de col·lectivitzacions

    Decret de col·lectivitzacions
    La Generalitat va promulgar aquest decret per legalitzar i ordenar el procés de presa de control de les empreses que es van quedar sense cap. Les empreses amb capital a l'extranger i les caixes i bancs es van manternir al marge.
  • Ajudes internacionals

    Ajudes internacionals
    La part republicana rep les primeres ajudes militars desde França.
    De l'altra banda, Franco envia al cap del partit NAZI del Marroc per demanar ajuda a Hitler.
  • Ajudes nazis i italianes

    Ajudes nazis i italianes
    Entre aquest i el següent dia, els nacionals reben ajudes de les dictadures feixistes. Per part dels alemanys reben 30 avions Junkers-52 i per la part italiana 11 avions Savoia-Manchetti.
  • Conselleria de Defensa

    Conselleria de Defensa
    A Catalunya es va crear la conselleria de Defensa propia i Lluis Companys s'autoproclama president de la generalitat.
  • Comité de no intervenció

    Comité de no intervenció
    França, obligada per Gran Bretanya, i Gran Bretanya signen un acord on es prohibeix la intervenció de països aliens a Espanya al conflicte civil.
  • Consell d'Economia

    Consell d'Economia
    L'autonomia catalana va crear un Consell d'Economia propi.
  • La massacre de Badajoz

    La massacre de Badajoz
    Amb la caiguda de Badajoz es van afusellar entre 2.000 i 4.000 militars i civils defensors de la república a la plaça de toros de la ciutat.
  • Caiguda de Badajoz

    Caiguda de Badajoz
    La ciutat de Badajoz cau en mans de Yagüe després de 4 dies de batalla. I cessen les escaramusses de Gijón.
  • Mort de Lorca

    Mort de Lorca
    L'artista Federico Garcia Lorca mor afusellat, a Granada, per acusacions d'homosexual.
  • Period: to

    Batalla de Irun

    Va ser una ofensiva nacional que va suposar la caiguda de Irun i Sant Sebastià, aquesta va ser iniciada pel general Mola.
  • Govern de Largo Caballero

    Govern de Largo Caballero
    Després de la dimisdió de José Giral Azaña demana a Francisco Largo Caballero la creació un nou govern, aquest cop "de guerra". Aquest va ser una unió entre republicans, socialistes i comunistes per així guanyar la guerra amb la reorganització de l'Estat.
  • Cau San Sebastián

    Cau San Sebastián
    Cau la ciutat de San Sebastián en mans del general Mola i les tropes es es repleguen cap a Bilbao.
  • Period: to

    Tancament de fronteres

    A causa del conflicte França va tancar indefinidament les seves fronteres amb Espanya, evitant l'arribada de material militar al bàndol republicà.
  • Junta de Defensa Nacional (JDN)

    Junta de Defensa Nacional (JDN)
    Es va constuir la JDN a Burgospresidida pel General Miguel Cabanellas, va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana.
  • Francisco Franco

    Francisco Franco
    Els generals de la JDN a Salamanca van escollir a Francisco Franco Bahamonde per exercir de comandament militar únic i, poc despés, màxima autoritat política.
  • Unamuno deixa de ser rector de la Universitat de Salamanca

    Unamuno deixa de ser rector de la Universitat de Salamanca
    Franco destitueix a Unamuno com rector de la Universitat de Salamanca.
  • La Generalitat de Tarradelles

    La Generalitat de Tarradelles
    Es va formar un nou govern de la Generalitat amb Josep Tarradelles com a president, va dissoldre el Comitè Central de Milícies Antifeixistes per reconstruir l'aparell de l'Estat de Catalunya, però va crear un enfrentament entre CNT-FAI, POUM i PSUC contra ERC.
  • El Generalísimo

    El Generalísimo
    Per un decret el General Frnaco va ser nomenat Generalíssim de les forces nacionals i cap de govern de l'Estat espanyol.
  • Traspàs nacional a Burgos

    Traspàs nacional a Burgos
    Es va realitzar un traspàs de poders a Burgos, capital de la zona nacional, i es va constiutir la Junta Técnica del Estado, d'aquesta manera Franco anava assumint el poder absolut.
  • Brigades internacionals

    Brigades internacionals
    Al llarg del mes arriben les brigades internacionals d'uns 35.000 soldats, la única ajuda internacional que van rebre el republicans a part de l'URSS. Van suposar un gran paper en la guerra.
  • Reserves d'or a Odessa

    Reserves d'or a Odessa
    Es translladen les reserves d'or del Banc d'Espanya desde Cartagena fins a Odessa
  • El govern a València

    El govern a València
    A causa de l'avanç del nacionalistes cap a Madrid el govern es veu obligat a translladar-se a València.
  • Period: to

    Ofensiva de Madrid

    La ciutat de Madrid va ser de les que més va resistir, fins quasi el final de la guerra,
  • Obres d'art a Valencia

    Obres d'art a Valencia
    Es translladen les obres d'art del museu del Prado cap a València
  • Mort de Primo de Rivera

    Mort de Primo de Rivera
    José Antonio Primo de Rivera és afusellat a la presó d'Alacant.
  • Militarització de les milícies nacionalistes

    Militarització de les milícies nacionalistes
    Es va crear un dectret on deia que les milícies falangistes i dels requetès hauran de ser militarizats, sometent-los a una disciplina de l'exèrcit, ja que Franco pensava que serien un obstacle pel seu poder.
  • Mort de Unamuno

    Mort de Unamuno
    El literari i antic rector de la Universitat de Salamanca mor a la ciutat de Salamanca, després de ser tres mesos sota arrest domiciliari.
  • Evacuació de Madrid

    Evacuació de Madrid
    Es evacua a els ciutadans madrilenys de la seva ciutat, tot i que molts no fan cas i es queden.
  • Batalla de Jarama

    Batalla de Jarama
    Van ser ofensives nacionals amb la finalitat d'entrar pel sud de Madrid a la capital de la República.
  • Period: to

    Ofensiva del Jarama

    Els nacionals, després de caure Ciempozuelos, inicien la ofensiva amb la finalitat de aillar a Madrid, van lluitar quasi 100.000 homes, però després de no aconseguir el seu objectiu es dona per acabada.
  • Caiguda de Malaga

    Caiguda de Malaga
    Al caure la ciutat de Malaga amb ajuda dels italians, s'inicia una represió que va acabar amb la vida de 4.000 republicans. A més, uns 150.000 malaguenys, principalment nens i dones, van haver d'escapar de la ciutat per una carretra mentre eren bombardejats per alemanys i italians desde l'aire i per nacionals desde la cosa amb vaixells. Fet conegut com "la Desbandá"
  • Period: to

    Batalla de Guadalajara

    Els nacionals intenten entrar, amb ajuda italiana, a Madrid pel nordest. La ofensiva va ser fallida, sobretot a Brihuega. el 10 de març es van enfrontar els voluntaris italians nacionals contra la brigada Garibaldi.
  • Period: to

    Ofensiva del País Basc

    Mola va iniciar la ofensiva per ocupar el País Basc.
  • Decret d'Unificació

    Decret d'Unificació
    En el decret d'Unifiació s'unien la falange i el tradicionalisme sota la direcció de Franco, aquesta unió s'anomenà "Falange Española Tradicionalista i de l JONS" sent l'únic partit del nou règim.
    Miguel Hedilla, cap de la Falange, es va oposar i va ser empresonat i desterrat per Franco.
  • Bombardeig de Guernika

    Bombardeig de Guernika
    Va ser el primer acte bel·lic contra la població, va ser comandat per la legió condor. En memòria Picasso va fer un quadre.
  • Enfrontament entre CNT-FAI i la Generlaitat

    Enfrontament entre CNT-FAI i la Generlaitat
    La policia va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona, que era controlada per la CNT-FAI. Aixó va provocar un tiroteig i una revolta dels anarquistes i la POUM, aixecant barricades a la ciutat de Bracelona
  • Fi enfrontament entre CNT-FAI i la Generlaitat

    Fi enfrontament entre CNT-FAI i la Generlaitat
    Finalement acaba el conflicte dels anarquistes contra la Generalitat amb un centenars de morts, més d'un miler de ferits i el POUM va ser il·legalitzat.
  • Govern de Negrín

    Govern de Negrín
    A causa de no il·legalitzar el POUM, Largo Caballero perd el suport dels comunistes obligant-li a ditir. Així doncs, Azaña encarrega la formació de govern a Juan Negrín Lopez, qui si il·legalitza el POUM.
  • Assassinat dirigents del POUM

    Assassinat dirigents del POUM
    Després de ser il·legalitzat el grup polític els seus dirigents són assassinats per agents de la policia soviètica.
  • Mort de Mola

    Mort de Mola
    Emilio Mola mor a causa d'un accident d'avió, igual que Sanjurjo i amb el mateix pilot, a Castil de Peones, Burgos.
  • Desaparició del POUM

    Desaparició del POUM
    El govern central il·legalitza el POUM i detenen al seu cap, Andreu Nin, qui va desapareixer.
  • Caiguda de Bilbao

    Caiguda de Bilbao
    Bilbao va caure en mans de Mola i va obligar a moure el govern basc a Barcelona.
  • Period: to

    Batalla de Brunete

    Va ser una ofensiva republicana per alleugerir la pressió del nort.
  • Period: to

    Batalla de Belchite

    Ofensiva republicana al front d'Aragó.
  • El govern a Barcelona

    El govern a Barcelona
    Pels perills que suposaven els nacionalistes el govern espanyol va ser translladat de València a Barcelona, on es trobarà amb el govern basc.
  • Period: to

    Batalla de Terol

    Els republicans van iniciar una ofensiva a Terol, però van desgastar les seves tropes deixan que els nacionals iniciïn l'ofensiva d'Aragó.
  • Period: to

    Ofensiva d'Aragó

    Les tropes nacionals inicien una de les campanyes més decisives de la guerra.
  • Caiguda del Serós, Aitona i Soses

    Caiguda del Serós, Aitona i Soses
    Per la defensiva d'Aragó les tres ciutats lleidetanes van caure en mans nacionals.
  • Bombes a Igualada

    Bombes a Igualada
    Un dia inexacte del més d'abril cau una bomba al carrer de l'Àngel a causa dels bombardeijos de la conca d'Òdena.
  • Retirada del Segre

    Retirada del Segre
    Les tropes republicanes es van retirar de la riba de l'esquerra del Segre deixant que els nacionals ocupin Lleida
  • Caiguda de Castelló

    Caiguda de Castelló
    Els nacionals van arribar al Mediterrani atravesant CAstelló, van separar Catalunya de la resta de l'Estat republicà.
  • Els Tretze Punts de Negrín

    Els Tretze Punts de Negrín
    És un programa creat pel govern de Negrín amb la finalitat de finalitzar la guerra, però Franco es nega.
  • Period: to

    Ofensiva de Llevant

    Va ser una ofensiva nacional amb la finalitat d'ocupar el Mediterrani i després València, però va resultar una defensa exitosa dels republicans.
  • Darrera ofensiva republicana

    Darrera ofensiva republicana
    Els republicans intenten una ultima ofensiva conquerint Ascó, Mora de l'Ebre i Flix. Van arribar fins la vora del riu Ebre.
  • Period: to

    Batalla de l'Ebre

    Va ser una de les batalles més lalrgues i devastadores, va ser de desgas totalment, semblant a la primera guerra mundial (de trincheres). Va suposar el cop final per l'exèrcit republicà.
  • Disolució de les Brigades Internacionals

    Disolució de les Brigades Internacionals
    Temps després de retirar als internacionals de les files republicanes es signa oficialment la disolució de les brigades.
  • Acrods de Munich

    Acrods de Munich
    Els caps de govern de Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia amb la finalitat de solucionar la crisi dels Sudets.
  • Retirada de les brigades internacionals

    Retirada de les brigades internacionals
    Les brigades internacionals, després de dos anys, se'n van d'Espanya amb uns 20.000 homes que han sobreviscut. I van ser acomiadats amb un discurs de "La Pasionaria", Dolores Ibarruri.
  • Caiguda de la Mora de l'Ebre

    Caiguda de la Mora de l'Ebre
    Després d'una ofensiva nacional cau Mora de l'Ebre.
  • Retirada de l'Ebre

    Retirada de l'Ebre
    Per la forta ofensiva nacional els republicans es veuen obligats a creuar el riu Ebre.
  • Ofensives nacionals

    Ofensives nacionals
    Es van iniciar dues ofensives a Catalunya, una pel nord i la'altra pel sud. La segona van ser, principalment, italians.
  • Caiguda de Tarragona

    Caiguda de Tarragona
    Cau la ciutat de Tarragona, a l'hora, es bombardegen diferents ciutats de Catalunya.
  • Segona bomba a Igualada

    Segona bomba a Igualada
    Una segona vegada cau a la ciutat d'Igualada, aquesta vegada al carrer de la Creueta.
  • Ultim bombardeig a Igualada

    Ultim bombardeig a Igualada
    Un tercer, i últim, atac aeri cau sobre la ciutat igualadina, aquesta vegada amb dos bombes als carrers de Sant Agustí i al de l'Argent
  • Caiguda d'Igualada

    Caiguda d'Igualada
    Les tropes de voluntaris, conegudes com 4a divisió Littorio, comandades pel general Gambara van signar un document on acordaven que la ciutat anoienca era part dels nacionals.
  • Entrada dels italians a Igualada

    Entrada dels italians a Igualada
    Després de signar el document les tropes de voluntaris italians entren a la ciutat i, per celebrar el fi de la guerra, es van fer tres misses al balcó de l'ajuntament. Un avió republicà va sobrevolar la ciutat i va ametrallar, causant una mort italiana.
  • Caiguda de Barcelona

    Caiguda de Barcelona
    Cau la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.
  • Caiguda de Girona

    Caiguda de Girona
    Cau la ciutat de Girona en mans dels nacionals.
  • Exili dels governants

    Exili dels governants
    Manuel Azaña (president de la república), Lluís Companys (president de Catalunya), J.A de Aguirre (president del govern basc), Juan Negrín (cap de govern) i Diego Martínez Barrio (presiden de les Corts) es van exiliar a França.
  • Llei de responsabilitats polítiques

    Llei de responsabilitats polítiques
    Entra en vigor la llei de responsabilitats polítiques que pretenia liquidar les culpes dels contribuidors del mantenimen de la sublevació roja.
  • Fi de l'ofensiva a Catalunya

    Fi de l'ofensiva a Catalunya
    L'exèrcit nacional arriba a Puigcerdà i Portbou, donant per finalitzada la guerra a Catalunya. Deixant com únic territori de la república la "zona centre", Madrid, la Manxa i des del nord de València fins Almeria.
  • Govern de Franco és reconegut

    Govern de Franco és reconegut
    França i Gran Bretanya reconeixen el govern de Franco. Immediatament Azaña renuncia al carrec de president de la república.
  • Cop d'Estat a Madrid

    Cop d'Estat a Madrid
    El coronel Casado dona un cop d'Estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, amb socialistes, anarquistes i republicans (exclou als comunistes), amb la finalitat d'arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. Però Franco va rebutjar-la, i totes les negociacions.
  • Caiguda de Madrid

    Caiguda de Madrid
    Les tropes de Franco entren, finalment, a la ciutat de Madrid.
  • Fi del territori republicà

    Fi del territori republicà
    Cauen sublebades Cartagena i Murcia, les dues últimes ciutats republicanes en peu.
  • Fi de la Guerra Civil

    Fi de la Guerra Civil
    Finalment, Franco signa en Burgos un comunicat on es dóna per finalitzada la Guerra Civil. Aquesta va comportar aproximadament 400.000 morts i uns tants exiliats.
    Després de la guerra va inicar l'Estat Dictatorial de Franco, que va durar fins la seva mort.