Guerra Civil Espanyola

  • Period: to

    ELECCIONS DEL FEBRER DE 1936

    Les eleccions van desenvolupar una divisió entre dretes i esquerres, que va donar pas a una gran tensió entre les forces polítiques. Grans propietaris, l'esglèsia i sectors més poderosos de la burgesia recelaven del govern d'esquerres per les seves reformes, que podien alterar l'ordre social i poder econòmic. Es va produir l'assassinat del tinent José del Castillo i com a resposta, van matar un dels líders de la dreta monàrquica, José Calvo Sotelo.
    El govern no podia garantir l'ordre públic.
  • Catalans franquistes.

    Catalans franquistes.
    Tot i que Catalunya va rebutjar l'aixecament militar, molts catalans franquistes es van unir a la causa dels insurrectes. En destaquen: polítics com Cambó, empresaris com Valls i Tabernet, intel·lectuals com Josep Maria de Sagarra i Josep Pla, o fins i tot figures importants com la de Salvador Dalí.
  • Period: to

    PRIMERA ETAPA DEL CONFLICTE: Objectiu va ser Madrid.

    Franco entrar a la península al juliol i a l'agost, les tropes de Yagüe. Franco es va desviar cap a Toledo per alliberar els insurrectes assetjats i al setembre, es va produïr el tancament de la frontera francesa. En octubre va desenacdenar una ofensiva sobre Madrid, però es van topar amb la Junta de Defensa. Al febrer de 1937 van atacar Madrid pel sud, però no van aconsegui aïllar la capital. Els nacionals van ocupar la costa del Mediterrani i els italians inicien una ofensiva, sent derrotats.
  • Period: to

    SUBSTITUCIÓ DEL PODER DE L'ESTAT PEL FRONT POPULAR.

    Entre l'estiu i la tardor de 1936, el poder de l'Estat va ser substituÍt per les forces del Front Popular. Van anar sorgint consells i comitès que s'ocupaven de reclutar una columna de voluntaris per anar al front. Fins i tot, en algunes regions es van unificar per crear consells regionals.
  • Alçament a Melilla.

    Alçament a Melilla.
    L'alçament va començar a Melilla quan el coronel Yagüe es va aixecar en armes contr la República i es va estendre cap a Ceuta.
  • Primers mesos de la guerra.

    Primers mesos de la guerra.
    Els primers mesos de la Guerra Civil es va desencadenr una repressió a la zona republicana on s'anava en contra de tothom que pogués tenir una relació amb els insurrectes. Es caracterizaven per la producció d'assassinats, detencions il·legals, saqueigs, crema d'esglésies i convents i requisa de béns i propietats privades. Molts dels perseguits van optar per fugir a l'estranger, amagar-se o passar-se al bàndol franquista.
  • Period: to

    INICI DE LA GUERRA: COP D'ESTAT

    El cop d'Estat va ser dissenyat per l'exèrcit després del trionf del Front Popular en les anteriors eleccions. Sanjurjo va ser el cap de la conspiració i el general Mola el director, que a més comptava amb l'ajut de la Falange. Es trobava el suport dels sectors militars monàrquics i conservadors, i a més d'alguns militars com el Yagüe, Queipo de Llano i Goded.
  • Extensió cap el Marroc.

    Extensió cap el Marroc.
    La insurrecció es va extendre a la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit africà va esdevenir la força fonamental del cop i més endevant, de la guerra. En el mateix moment, Franco assegura la victòria de l'aixecament a Canàries.
  • El fracàs del cop militar.

    El fracàs del cop militar.
    El dia 19, Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdevant de les tropes africanes, i seguidament, va dirigir-se cap a la Península.
    El mateix dia, Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i va controlar Navarra. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord i Queipo de Llano va controlar tota Andalusia Occidental.
    El cop militar no va triomfar a causa de la divisió de l'exèrcit i les forces de l'ordre públic, l'acció del govern i la resistència del poble.
  • Fracàs de la insurrecció a Catalunya.

    Fracàs de la insurrecció a Catalunya.
    A Barcelona els insurrectes, sota Goded, van sortir amb l'objectiu d'ocupar els centres de la ciutat, però tenia un suport civil escàs ja que pocs catalans optaven per la insurrecció i els partits implicats tenien poca implantació a Catalunya, i la Lliga Catalana no va participar. Així dons, la Generalitat va poder defensar la legalitat de la República i sufocar els insurrectes.
    Guàrdies d'assalt, civils i obrers van aconseguir armes gràcies a l'assalt de casernes i es va anunciar la derrota.
  • Period: to

    GOVERN DE GIRAL

    Les forces esquerranes van intentar dur a terme una revolució social. Per aturar la insurrecció, el govern de José Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris.
    Com a resposta es va crear una estructura de poder popular al voltant dels partits d'esquerres, sent l'única capaç de defensar la legalitat republicana.
  • Formació del CCMA.

    Formació del CCMA.
    A Catalunya, al assabentar-se que si volien restablir l'ordre calia comptar amb dirigents anarquistes. Així donç, el president Companys v oferir als dirigents de la CNT-FAI, la formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
  • CCMA

    Aquest organ es va convertir en el centre de poder de Catalunya per durant dos mesos. Controlava l'ordre públic i les columnes de milicians per tal de recuperar les zones dels insurrectes. Van intentar la conquesta de les illes Balears, Eivissa, Formentera i Cabrera, però van ser derrotats en Mallorca. Els nacionals, llavors, van recuperar les illes. A partir d'aquest dia, els obrers van tornar a la feina, que van assumir el control de moltes empreses, i així acabant amb un gran poder econòmic.
  • Decret de Col·lectivitzacions.

    Decret de Col·lectivitzacions.
    Per legalitzar i ordenar el procés de presa de control, la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, afectant només a les grans i mitjanes empreses. Les més importants van tenir lloc al Baix Ebre i al Baix Llobregat.
  • Junta de Defensa Nacional.

    Junta de Defensa Nacional.
    El 24 de juliol de 1936 es creà a Burgos la Junta de Defensa Nacional, presidida per Cabanellas, que va aprobar alguns decrets que derogaven la legislació republicana.
  • Favorables a l'aixecament: Intervenció alemana i italiana.

    Favorables a l'aixecament: Intervenció alemana i italiana.
    En la nit de l'25 a el 26 de juliol va tenir lloc la conversa de Hitler amb Langenheim i Bernhardt, qui van transmetre la petició de Franco de l'enviament de la Legió Còndor, i finalment es va prendre la decisió de donar suport a el general espanyol, que va utilitzar la Guerra Civil com a camp de proves d'algunes armes.
    Itàlia va enviar el Corpo Truppe Volontaire, que va enviar de milers de soldats i d'armament.
    Es comptava amb el suport de Salazar, catolicisme i papat, i soldats marroquins.
  • Conselleria de Defensa i el Consell d'Economia de Catalunya.

    Per enfrontar-se a la nova situació, la Generalitat va assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia, llavors es va crear la Conselleria de Defensa el 31 de juliol i l'11 d'agost es va crear el Consell d'Economia de Catalunya que es va fer càrrec d'altres sectors estratègics. Això va provocar tensions amb el govern central i la presidència de la República.
  • Política de no-intervenció.

    Política de no-intervenció.
    La República va demanar suport militar i polític a França, però, Gran Bretanya va comunicar a França que si participava en la guerra recolzant a la República, no donaria suport a la política internacional francesa davant l'amenaça de Hitler. Llavors, França es va sotmetre a la creació d'un comité de no intervenció a finals d'agost de 1936. Però a més, s'hi van afegir la Societat de Nacions i 27 països més. Aquesta política acabaria sent una de les raons de la derrota republicana.
  • Period: to

    GOVERN DE LARGO CABALLERO.

    Es va reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que: concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les experiències d'autogestió i d'autonomia de les columnes de milicians i que posés fi al territori revolucionari.
    El dia 5 de setembre, Largo Caballero va formar un govern a Madrid amb republicans, socialistes i comunistes. Ell pretenia crear una aliança entre forçes republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra, gràcies a la reorganització de l'Estat.
  • Period: to

    TANCAMENT DE FRONTERES AMB FRANÇA

    França va decidir tancar les seves fronteres amb Espanya a causa del conflicte.
  • La màxima autoritat polítca, Francisco Franco.

    La màxima autoritat polítca, Francisco Franco.
    Franco va ser escollita a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic, i dies després, els generals van dipositar tots els poders a Franco, així convertint-se en la màxima autoritat política. D'aquí sorgeix el decret del 29 de setembre anomenat "Generalíssim de les forces naciomals" i "cap del govern de l'Estat espanyol.
  • Nou govern de la Generalitat.

    Nou govern de la Generalitat.
    Es va formar un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles, on estaven representades todes les forces republicanes i obreres de Catalunya. Es van prendre mesures importants: el decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la justícia.
    Però, la CNT-FAI, el POUM i PSUC volien aprofundir en el procés revolucionari, ja que era la única forma de guanyar la guerra. La ERC i govern de la Generalitat volien recuperar el control de lasituació i mantenir l'ordre públic.
  • Traspàs a Burgos i constitució de la Junta del Estat embrió.

    L'1 d'octubre es va traspassar els poders a burgos, la capital de la zona nacional i es va constituir la Junta del Estat embrió d'un futur govern. Franco, poc a poc, anava assumint el poder absolut.
  • Favorables a la República: Les Brigades Internacionals i la URSS.

    Favorables a la República: Les Brigades Internacionals i la URSS.
    Van arribar, el 14 de octubre per Albacete, les tropes voluntàries anomenades Brigades Internacionals, procedents de Europa i Amèrica de ideologia progressista.
    A la mateixa vegada, la Unió Soviètica va recolzar als republicans mitjançant l'enviament d'assessors militars, voluntaris i armes, que van aconseguir gràcies a l'enviament d'una part de les reserves d'or del Banc d'Espanya.
  • Favorables a la República: Les Brigades Internacionals i la URSS.

    Van arribar, el 14 de octubre per Albacete, les tropes voluntàries anomenades Brigades Internacionals, procedents de Europa i Amèrica de ideologia progressista.
    A la mateixa vegada, la Unió Soviètica va recolzar als republicans mitjançant l'enviament d'assessors militars, voluntaris i armes, que van aconseguir gràcies a l'enviament d'una part de les reserves d'or del Banc d'Espanya.
  • Creació del decret.

    Es va crear un decret pel qual les milícies armades dels falangistes s'havien de militaritzar, i van sotmetre's a la disciplina de l'exèrcit, ja que Franco veia que aquestes milícies eren obstacle pel creixement del seu poder.
  • Franco inicia una sèrie d'accions per dotar de més unitat el conjunt de forces que suportaven els insurrectes.

  • Period: to

    SEGONA ETAPA: Ocupació cantàbrica

    Franco es dirigeix a la franja cantàbrica. En abril, els comandants de Mola provoquen una ofensiva al País Basc, on es va produïr el bombardeig de Guernika. Al juny, els republicans van cedir i els insurrectes van ocupar Bilbao. Al juliol, els republicans inicien la Batalla de Brunete al centre peninsular i la Batalla de Belchite al front d'Aragó.
    Ningun dels dos bàndols va aconseguir avenços territorials ni es va impedir la caiguda del nord peninsular ni de la indústria metal·lúrgica.
  • Decret d'unificació.

    Es va promulgar el decret d'unificació on la falange i el tradicionalisme s'unificaven sota el mandat de Franco, anomenant-se: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, convertint-se en el partit únic del nou règim. El cap de la Falange, Miguel Hedilla s'hi va oposar i Franco el va empresonar i desterrar, provocant que qualsevol oposició va ser silenciada.
    Aquest va ser l'inici d'una dictadura militar feixista amb un líder que ocupava tots els poders possibles.
  • Bombardeig de Guernika.

    Bombardeig de Guernika.
    El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. El dictador Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. La seva repercussió va fer que fos mundialment reconeguda.
  • Revolta a Barcelona.

    Revolta a Barcelona.
    El 3 de maig la policia sota les instruccions de l'Ordre Públic, va intentar desllotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona, ja que els anarquistes interferien en les comunicacions la Generalitat i la República. Això va provocar un tiroteig i els anarquistes i la POUM es van revoltar contra la Generalitat, que van aixecar barricades al carrer. la confrontació va durar 4 dies i va acabar amb centenars de morts i milers de ferits. Uns 5000 guàrdies van ser manats per restablir l'ordre.
  • Period: to

    GOVERN DE NEGRÍN.

    El president de la República, Manuel Azaña, després del fracàs del govern de Caballero, va demanar la formació d'un nou govern al cap de Juan Negrín. Al novembre va traslladar-se a Barcelona per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars de la zona, on el govern de la Generalitat va ser substituït per aquest.
    Al 1938, la situació era molt dolenta. Al maig, llavors, es proposa el Programa dels Tretze Punts on es proposava les condicions pel cessament del la lluita armada.
  • "Cruzada"

    "Cruzada"
    Es va decretar l'estat de guerra i es va practicar judicis de penes de mort en ciuadans a favor d'esquerres. També va haver-hi una persecució religiosa produïda per part dels republicans, que va fer que l'església recolçara a la insurrecció. L'1 de juliol de 1937 es va publicar una carta pastoral on es justificava l'alçament militar i la guerra. El suport de la església va arribar a donar caràcter de "cruzada" a la guerra.
  • Period: to

    BATALLA DE BRUNETE

    La Batalla de Brunete fou el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 5 i el 25 de juliol del 1937, en la població que porta el mateix nom, a l'oest de Madrid. L'ofensiva llançada per l'exèrcit de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltades sobre Madrid i, al mateix temps, alleugerir la situació en el front nord.
  • Period: to

    BATALLA DE BELCHITE.

    La batalla de Belchite va ser una batalla que va tenir lloc a Belchite, Saragossa, entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació.
  • Govern de la Generalitat de Lluís Companys.

    Govern de la Generalitat de Lluís Companys.
    Després dels fets del 3 de maig de 1937, que va marcar un gran canvi en l'evolució política republicana, ja que la influència anarquista va disminuir i els comunistes van augmentar. Es va constituir llavors, un nou govern lliderat per Lluís Companys. El mes d'octubre del mateix any, el govern de la República es va traslladar a Barcelona, que va causar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat.
  • Period: to

    TERCERA ETAPA: Batalla de l'Ebre.

    Al desembre, Terol va ser ocupada pels republicans, i al febrer va ser ocupada per Franco i van atacar el front d'Aragó. El 29 de març, entren a Lleida i l'ocupen i el 4 d'abril es retiren a la riba esquerra del Segre, convertint-se en un límit entre bàndols. El 13 d'abril arriben al Mediterrani i Franco deroga l'Estatut de Catalunya a l'abril. El 25 de juliol s'inicia la Batalla de l'Ebre, on republicans van intentar avançar i van acabar sent derrotats pels nacionals, desgastant l'exèrcit.
  • Period: to

    QUARTA ETAPA: Ocupació de Catalunya.

    Després de la derrota a la Batalla de l'Ebre, i aprofitant la debilitat republicana, es produeix l'ocupació de Catalunya. El 23 de desembre entren pel nord i avançen ràpidament. El 15 de gener entren a Tarragona i el 26 a Barcelona, mentre l'aviació bombardejava les localitats. El 4 de febrer cau Girona i el dia 10 arriben a Puigcerdà i Portbou. La guerra es considerava acabada a Catalunya., i va comportar l'exili, la mort i l'empresonament de milers de persones.
  • Ofensiva de Cataluña.

    Ofensiva de Cataluña.
    La pèrdua de control va possibilitar que la tensió social i política derivés a la violència. Grups radicals van iniciar un seguit d'actes violents i assassinats contra les persones considerades enemigues de la revolució, a més de atacs a esglésies i convents.
  • Period: to

    FI DE LA REPÚBLICA.

    Al febrer només queda la zona centre republicana, on el seu president va intentar reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori. El 5 de març de 1939, Casado dona el cop d'Estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir la pau honorosa, sense represàlies. Franco va rebutjar la negociació i en tres dies van ocupar la resta del territori republicà. L'1 d'abril, Franco signa un comunicat que donava la guerra per finalitzada.
  • La llei de responsabilitats polítiques.

    La llei de responsabilitats polítiques.
    El 2 de febrer entra en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia liquidar les a tot a qui va contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. Funcionaris i docent de la República van ser objectiu de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits i van quedar prohibides tot tipus de manifestacions de identitat nacional catalana. El govern de Franco, a més, va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya.