-
Period: to
Guerra dels deu anys
La Guerra dels Deu Anys o Guerra del 68, o la Guerra Gran (1868 - 1878), fou la primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868, a la finca La Demajagua, que pertanyia a Carlos Manuel de Céspedes. Va acabar deu anys més tard, sense que s'hagués assolit la independència de Cuba. -
Period: to
Regnat d’Alfons XII
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Period: to
Govern conservador: Cánovas
Va ser una de les figures més influents de la política espanyola de la segona meitat del segle XIX, en ser el major artífex del sistema polític de la Restauració borbònica, convertint-se en el màxim dirigent del Partit Conservador. És considerat com un dels més brillants polítics conservadors de la història contemporània espanyola i criticat per crear una falsa aparença de democràcia mitjançant el «torn de partits», per suspendre la llibertat de càtedra a Espanya o per la seva postura favorable -
Pau de Zanjón
Es coneix com a Pau de Zanjón o Pacte de Zanjón al document que estableix la capitulació de l'Exèrcit Libertador cubà enfront de les tropes espanyoles, posant fi a l'anomenada Guerra dels Deu Anys (1868-1878). Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals d'aquesta guerra: la independència de Cuba, i l'abolició de l'esclavitud. -
Period: to
Guerra Chiquita
La Guerra Chiquita (1879-1880) va ser el segon dels tres conflictes de la Guerra Cubana de la Independència contra Espanya. Va ser la continuació de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i va precedir a la Guerra d'Independència cubana, que va aconseguir que els cubans s'independitzessin d'Espanya. -
Period: to
Govern liberal: Sagasta
Després de la restauració borbònica a la corona d'Espanya, en la persona d'Alfons XII, Sagasta funda el 1880 el Partit Liberal, partit que al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo constituiria el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria el sistema de la Restauració durant el tram final del segle XIX i la primera part del segle XX. Durant aquest període, Sagasta va arribar a presidir el govern en cinc ocasions. Des del partit Liberal va prendre algunes mes -
Period: to
Govern conservador: Cánovas
Va ser una de les figures més influents de la política espanyola de la segona meitat del segle XIX, en ser el major artífex del sistema polític de la Restauració borbònica, convertint-se en el màxim dirigent del Partit Conservador. És considerat com un dels més brillants polítics conservadors de la història contemporània espanyola i criticat per crear una falsa aparença de democràcia mitjançant el «torn de partits», per suspendre la llibertat de càtedra a Espanya o per la seva postura favorable -
Pacte d’El Pardo
El Pacte del Pardo va ser un acord que suposadament hauria tingut lloc el 24 de novembre de 1885,1 en vigílies de la mort del rei Alfons XII, 2 entre Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta, líders respectius dels dos partits més importants de la restauració monàrquica, el Partit Conservador i el Partit Liberal, amb el propòsit de proporcionar estabilitat al règim, que consideraven amenaçada pel llavors més que probable mort del monarca. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
En morir Alfons XII l'any 1885 Maria Cristina fou nomenada reina regent, càrrec que ocupà fins a l'any 1902, amb la majoria d'edat d'Alfons XIII, fill pòstum d'Alfons XII.
L'obra de govern de Maria Cristina fou la d'aplicar i seguir el Pacte del Pardo de 1879 entre els líders dels partits dinàstics Antonio Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta, per tal de garantir la continuïtat del sistema i evitar inestabilitats polítiques. -
Period: to
Govern liberal: Sagasta
Després de la restauració borbònica a la corona d'Espanya, en la persona d'Alfons XII, Sagasta funda el 1880 el Partit Liberal, partit que al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo constituiria el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria el sistema de la Restauració durant el tram final del segle XIX i la primera part del segle XX. Durant aquest període, Sagasta va arribar a presidir el govern en cinc ocasions. Des del partit Liberal va prendre algunes mes -
Period: to
Govern conservador: Cánovas
Va ser una de les figures més influents de la política espanyola de la segona meitat del segle XIX, en ser el major artífex del sistema polític de la Restauració borbònica, convertint-se en el màxim dirigent del Partit Conservador. És considerat com un dels més brillants polítics conservadors de la història contemporània espanyola i criticat per crear una falsa aparença de democràcia mitjançant el «torn de partits», per suspendre la llibertat de càtedra a Espanya o per la seva postura favorable -
Period: to
Govern liberal: Sagasta
Després de la restauració borbònica a la corona d'Espanya, en la persona d'Alfons XII, Sagasta funda el 1880 el Partit Liberal, partit que al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo constituiria el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria el sistema de la Restauració durant el tram final del segle XIX i la primera part del segle XX. Durant aquest període, Sagasta va arribar a presidir el govern en cinc ocasions. Des del partit Liberal va prendre algunes mes -
Period: to
Guerra de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. La guerra es va iniciar en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca. -
Period: to
Govern conservador: Cánovas
Va ser una de les figures més influents de la política espanyola de la segona meitat del segle XIX, en ser el major artífex del sistema polític de la Restauració borbònica, convertint-se en el màxim dirigent del Partit Conservador. És considerat com un dels més brillants polítics conservadors de la història contemporània espanyola i criticat per crear una falsa aparença de democràcia mitjançant el «torn de partits», per suspendre la llibertat de càtedra a Espanya o per la seva postura favorable -
Explosió del cuirassat Maine
A les 21:40 del 15 de febrer de 1898, una explosió il·luminà el port de L'Havana. El Maine havia saltat pels aires. Dels 355 tripulants, van morir 254 homes i 2 oficials. La resta de l'oficialitat gaudia, a aquelles hores, d'un ball donat en el seu honor per les autoritats espanyoles. -
Period: to
Guerra de Filipines
El conflicte armat sorgí arran dels impulsos independentistes de la Primera República Filipina, aleshores sota control americà. La guerra forma part d'una sèrie de conflictes que precediren independència filipina en els quals també hi ha la Revolució Filipina i la Guerra Hispano-estatunidenca. -
Sorgiment del regeneracionisme
Aquest corrent intenta connectar amb la realitat social, amb no gaire èxit, estant impregnada de certa utopia. És un moviment espontani i poc coordinat que comença al voltant de 1890 i que es propaga a partir del desastre colonial del 98. -
Period: to
Govern conservador: Silvela
Després de la mort de Cánovas en 1897, Silvela va ser nomenat cap indiscutible del Partit Conservador. Entre 1899 i 1903 va ocupar dues vegades la presidència del Consell de Ministres incorporant al seu gabinet figures de la talla de Raimundo Fernández Villaverde, Polavieja, Maura o Eduardo Dato.
Tot i les polítiques reformistes, aquest primer govern va caure el 22 d'octubre de 1900 desprestigiat, entre altres coses, per haver dut l'Estat espanyol al greu desastre de 1898. -
Tancament de Caixes
El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre del 1899. -
Period: to
Regnat d’Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931 - 1941). Fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.
Alfons XIII fou declarat major d'edat als setze anys (1902) i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals (encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia). -
Period: to
Govern conservador: Maura
Antoni Maura i Montaner (Palma de Mallorca, 2 maig 1853-Torrelodones, 13 desembre de 1925) va ser un polític espanyol, president del Consell de Ministres en cinc ocasions durant el regnat d'Alfons XIII.
Va pertànyer a la facció gamacista del Partit Liberal.
Va propugnar en els seus dos primers governs una «revolució des de dalt» que tractaria de regenerar les institucions i combatre l'oligarquia i el caciquisme. -
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 havia començat la Guerra de Melilla. -
Period: to
Govern liberal: Canalejas
José Canalejas Méndez (Ferrol, 31 juliol 1854-Madrid, 12 novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol. Sent president del Consell de Ministres, va morir assassinat en un atemptat terrorista, seguint l'estela de Joan Prim el 1870 i d'Antonio Cánovas del Castell en 1897, encara que no seria l'últim. -
Period: to
Pràctica del pistolerisme
El pistolerisme va ser una pràctica que va tenir lloc a Espanya sota la monarquia d'Alfons XIII, particularment entre 1917 i 1923, utilitzada principalment per empresaris, que consistia en contractar pistolers i altres «matons» per matar destacats sindicalistes i treballadors, per així frenar les seves reivindicacions. -
Crisi de 1917: Política social i militar
Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària). -
Vaga de la Canadenca
La companyia també és coneguda històricament famosa per la vaga que es va originar entre febrer i març del 1919, i que constituí tota una fita en el moviment obrer català. -
Desastre de l’Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí. En la historiografia espanyola és coneguda popularment com a Desastre d'Annual. -
Assassinat del Noi del Sucre “Salvador Seguí”
Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, l'Urgell, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle XX. Rep el seu sobrenom pel costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers per al cafè. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera: Directorio Militar
El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada en Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del Cop d'estat de Primo de Rivera del 13-15 de setembre de 1923. Integrada exclusivament per militars (vuit generals i un contraalmirall) que sota la presidència del general Primo de Rivera havia d'assessorar-li en les funcions de govern i en la promulgació dels decrets. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera: Directorio Civil
El Directori civil constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya. Va substituir el Directori Militar, amb el propòsit d'estabilitzar el seu règim "gràcies a la creació d'una base civil de suport". Però el projecte d'institucionalització fracassar i Primo de Rivera va presentar la dimissió al rei Alfons XIII, que també li havia retirat el seu suport, al gener de 1930, donant pas a la "Dictablanda" del general Berenguer. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a que van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.
