1

Guerra Civil Espanyola

  • Eleccions 16 de febrer de 1936

    Eleccions 16 de febrer de 1936
    Aquestes eleccions es van convocar arran dels escàndols de corrupció del previ govern de dretes. Va guanyar la coalició d'esquerres sota el nom de Front Popular.
  • Period: to

    Govern Front Popular (Republicà)

    Aquest últim període de govern d'esquerres de la Segona República Espanyola es va caracteritzar pel gran clima de divisió entre esquerres i dretes. Comença amb les eleccions del febrer de 1936 i acaba amb la sublevació del juliol de 1936.
  • Assassinat tinent José del Castillo (Republicà)

    Assassinat tinent José del Castillo (Republicà)
    José del Castillo va ser el tinent de la Guàrdia d'Assalt de la Segona República Espanyola el qual va ser assassinat per quatre pistolers carlistes.
  • Assassinat José Calvo Sotelo (Nacional)

    Assassinat José Calvo Sotelo (Nacional)
    José Calvo Sotelo va ser un dels líders de la dreta monàrquica espanyola el qual va ser assassinat com a revenja per l'assassinat del tinent José del Castillo per un grup de guàrdies d'assalt. El seu assassinat va accelerar els plans colpistes.
  • Period: to

    Cop d'estat del 17 de juliol de 1936 (Nacionals)

    El cop d'estat va ser dissenyat per un sector de l'exèrcit després de la victòria del Front Popular. Els organitzadors van ser el general Sanjurjo, el tinent coronel Yagüe, el general Queipo de Llano, el general Goded, el líder Emilio Mola i el general Franco, entre d'altres. El dia 18 de juliol es va estendre a la resta del Marroc, i el dia 19 Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per liderar les tropes africanes.
  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

    Període que compren la Guerra Civil Espanyola, tenint com a inici la sublevació al Marroc el 17 de juliol del 1936 i com a fi el comunicat que va signar Franco per finalitzar la guerra l'1 d'abril de 1939. El bàndol republicà va tenir com a cap de la República a Manuel Azaña, mentre que el líder nacional va ser Francisco Franco.
  • Period: to

    Primera etapa Guerra Civil

    Aquesta primera etapa compren el període que té com a inici la sublevació militar al Marroc el 17 de juliol de 1936 fins a les ofensives italianes a la zona de Guadalajara el 23 de març de 1937. Durant aquest temps, l'objectiu principal de Franco va ser conquerir Madrid.
  • Fracàs insurrecció Catalunya (Nacionals)

    Els militars insurrectes que es van aixecar a Barcelona van fracassar, ja que pocs catalans van optar-hi i, a més, els partits de dretes tenien poca influència a Catalunya. La Lliga Catalana, partit de dretes català, tampoc hi va participar ni va donar suport. Guàrdies civils i obrers armats van controlar els llocs on els militars havien fet forts. Goded va ser empresonat, i el president Companys el va convèncer per anunciar la seva derrota.
  • Period: to

    Govern de Giral (Republicà)

    Immediatament després del cop d'estat del 17 de juliol de 1936, el cap de govern Casares Quiroga va ser substituït per José Giral. Aquest va dissoldre l'exèrcit tradicional i cossos policials i va crear batallons de voluntaris, els quals van unir-s'hi a milícies. Va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven forces del Front Popular. Van començar a aparèixer consells, comitès, juntes...
  • Comitè Central de Milícies Antifeixistes (Republicans)

    Comitè Central de Milícies Antifeixistes (Republicans)
    Va ser un organisme creat per Lluís Companys amb dirigents anarquistes de la CNT i FAI que va acordar integrar organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República, com ara ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC (stalinista), POUM (marxista), la Unió de Rabassaires i Acció Catalana. El 21 de juliol, es va constituir i van organitzar i controlar ordre públic i columnes de milícies per recuperar Balears, Eivissa, Formentera i Mallorca i avançar en el front d'Aragó. Només van recuperar Menorca.
  • Mort del general José Sanjurjo (Nacional)

    Mort del general José Sanjurjo (Nacional)
    José Sanjurjo va ser un general que va contribuir en els plans conspiratius contra la República des que va protagonitzar la Sanjurjada l'agost de 1932, un intent de cop d'estat. En el moment que la República va guanyar les eleccions del febrer de 1936, Emilio Mola va començar a organitzar un pla contra aquesta, i Sanjurjo hi figurava en aquests. No obstant, Sanjurjo es trobava exiliat a Portugal, i quan va enlairar-se en un avió per tornar, aquest es va estavellar i va morir.
  • Decret de Col·lectivitzacions (Republicans)

    Decret de Col·lectivitzacions (Republicans)
    Generalitat va promulgar aquest decret per permetre als obrers prendre control i col·lectivitzar les empreses, ja que la majoria de caps van marxar al bàndol nacional o a França. Les empreses petites i les companyies amb capital estranger, com ara bancs i caixes, es van mantenir al marge.
  • Junta de Defensa Nacional (Nacionals)

    Junta de Defensa Nacional (Nacionals)
    Va ser un organisme constituit a Burgos presidit pel General Cabanellas, el qual va aprovar decrets que derogaven legislació republicana. Es va formar amb l'objectiu de dirigir el moviment colpista.
  • Period: to

    Comitè de no intervenció

    Va ser una organització formada per uns 27 països, entre ells França i Gran Bretanya, que tenia l'objectiu de no donar suport a la Guerra Civil Espanyola per evitar la seva internacionalització.
  • Conselleria de Defensa (Republicans)

    Conselleria de Defensa (Republicans)
    Va ser un organisme dependent creat per la Generalitat quan aquesta va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia.
  • Period: to

    Conquista Almendralejo, Mérida i Badajoz (Nacionals)

    El 7 d'agost de 1936, els militars insurrectes liderats pel comandant Queipo de Llano van prendre la ciutat d'Almendralejo. Els republicans van resistir fins el dia 15 d'agost, quan els nacionals van bombardejar l'església on es refugiaven.
    El 10 d'agost de 1936, els militars liderats per Yagüe van fer fora els militars republicans i van conquerir la ciutat, fet que els va permetre més endavant el dia 14 d'agost prendre Badajoz. Aquest mateix dia es va donar la Massacre de Badajoz.
  • Consell d'Economia de Catalunya (Republicans)

    Consell d'Economia de Catalunya (Republicans)
    Va ser un organisme on hi van confluir totes les forces sindicals i polítiques que van fer front a l'aixecament militar a Catalunya.
  • Massacre de Badajoz (Nacionals)

    Massacre de Badajoz (Nacionals)
    Va ser una batalla que es va dur a terme entre l'exèrcit sublevat, liderat pel general Yagüe, i els militars republicans a Badajoz. S'estima que van morir unes 4000 persones.
  • Conquista de Badajoz (Nacionals)

    Conquista de Badajoz (Nacionals)
  • Period: to

    Conquista d'Irun, Sant Sebastià i Oviedo (Nacionals)

    El 5 de setembre de 1936, Mola va conquerir la ciutat d'Irun (País Basc). Això va provocar que França tanqués les seves fronteres, fet que va perjudicar molt les tropes republicanes, ja que no van poder rebre suministres. Conseqüentment, el 12 de setembre Sant Sebastià va ser conquerida. El 12 d'octubre, Mola va aturar l'avanç de les tropes, ja que majoria de Guipúzcoa estava ocupada.
    Paral·lelament, les tropes nacionals dirigides pel coronel Antonio Aranda van conquerir Oviedo el 17 d'octubre.
  • Period: to

    Govern de Francisco Largo Caballero (Republicà)

    Francisco Largo Caballero el 5 de setembre de 1936 va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Mesos més tard també es van incorporar ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una aliança republicana, burgesa i obrera per guanyar la guerra. A causa dels fets de maig del 1937, va ser substituït per Juan Negrín.
  • Conquista de Sant Sebastià (Nacionals)

    Conquista de Sant Sebastià (Nacionals)
  • Consell de Defensa d'Aragó (Republicans)

    Consell de Defensa d'Aragó (Republicans)
    Va ser una entitat administrativa influenciada per anarquistes de la CNT que va controlar la meitat oriental d'Aragó. Va ser dissolt l'agost de 1937 després que els seus líders fossin detinguts per contraban de joies.
  • Franco escollit comandant militar únic (Nacionals)

    Franco escollit comandant militar únic (Nacionals)
    Franco va ser escollit a Salamanca per exercir de comandament militar únic. Els generals van concentrar tot el poder en ell. El 29 de setembre de 1936, va sorgir un decret on s'anomenava a Franco com "El Generalíssim de les forces nacionals i cap de govern de l'Estat Espanyol".
  • Govern Generalitat per Josep Terradelles (Republicans)

    Govern Generalitat per Josep Terradelles (Republicans)
    Es va formar un nou govern representat per totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la FAI, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. Va prendre mesures com promulgar el Decret de Col·lectivitzacions i reorganitzar la justícia. Va haver-hi tensió entre els partits que volien aprofundir en el procés revolucionari i els que volien recuperar el control i mantenir l'ordre públic.
  • Traspàs poder nacional a Burgos i constitució Junta Técnica del Estado (Nacionals)

    Traspàs poder nacional a Burgos i constitució Junta Técnica del Estado (Nacionals)
    El bàndol nacional va traspassar els poders a Burgos i va constituir la Junta Técnica del Estado, el qual va ser l'organisme encarregat del govern del bàndol nacional, on Franco assumia el poder absolut.
  • Period: to

    L'or de Moscou (Republicans)

    Poc després de començar la guerra, el govern de la república va enviar una part de la reserva d'or del Banc d'Espanya a la URSS per pagar armament.
  • Period: to

    Ofensiva sobre Madrid (Nacionals)

    El 3 d'octubre de 1936, l'exèrcit nacional va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid, però només van arribar fins als afores de la capital, anomenada la ciutat universitària, ja que es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa.
  • Conquista de Oviedo (Nacionals)

    Conquista de Oviedo (Nacionals)
  • Junta de Defensa de Madrid (Republicans)

    Junta de Defensa de Madrid (Republicans)
    Va ser un organisme creat pel Govern Republicà presidit per Francisco Largo Caballero. Aquest organisme va ser l'encarregat de defensar Madrid dels atacs del bàndol nacional. La seva presidència va ser transferida al general Miaja, i el 23 d'abril de 1937 es va dissoldre.
  • Assassinat José Antonio Primo de Rivera (Nacional)

    Assassinat José Antonio Primo de Rivera (Nacional)
    En iniciar la guerra, José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española, partit feixista, es trobava en el bàndol republicà. Va ser capturat i condemnat a mort per un tribunal de la República, i després va ser afusellat.
  • Decret militarització falangistes i requetès (Nacionals)

    Decret militarització falangistes i requetès (Nacionals)
    Aquest decret va obligar a les milícies armades, com ara els falangistes o els requetès, a militaritzar-se i sotmetre's a la disciplina de l'exèrcit. Franco va considerar que les milícies eren un obstacle per la seva victòria, i va aprovar el decret.
  • Period: to

    Conquista de la província de Màlaga (Nacionals)

    Els nacionals, liderats pel general Queipo de Llano, juntament amb els italians van arrabassar el control de la província de Màlaga. Van tenir el suport dels avions, tancs alemanys i italians. Els submarins i vaixells van bombardejar des del mar les ciutats i els ports, bloquejant la mobilitat dels republicans. La presa de Màlaga va provocar que moltes persones que fugien per la carretera cap a Almeria fossin bombardejades pels nacionals.
  • Period: to

    Batalla del Jarama (Nacionals)

    El 6 de febrer de 1937, les tropes nacionals van atacar el sud de Madrid, al voltant de la zona del riu Jarama, però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, entre les quals estava la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti.
  • Conquista de Màlaga (Nacionals)

    Conquista de Màlaga (Nacionals)
  • Period: to

    Ofensiva a la zona de Guadalajara (Nacionals)

    Va ser una gran ofensiva militar organitzada pels italians del bàndol nacional a la zona de Guadalajara, on va guanyar la República. El primer atac va començar el 8 de març, i va acabar l'11. Entre el 12 i el 14, els republicans van ser atacats pels franquistes. Finalment, entre el 15 i el 27, l'exèrcit republicà va contraatacar, guanyant la batalla.
    Les causes de la derrota nacional van ser a causa de la pluja i la neu, ja que van impossibilitar la mobilització de maquinària italiana.
  • Period: to

    Ofensiva contra el País Basc (Nacionals)

    Va començar el dia 31 de març quan la ciutat de Biscaia va ser bombardejada per artilleria i aviació. Més endavant, el 26 d'abril, es va produir el bombardeig a la ciutat de Guernica. Després de durs enfrontaments, Bilbao va acabar sent conquerida el 19 de juny. Finalment, el dia 1 de juliol, la resta de localitats del País Basc, Carranza, Trucíos i Lanestosa, van ser conquerides pel bàndol nacional.
  • Period: to

    Segona etapa Guerra Civil

    Aquesta segona etapa compren el període que té com a inici una gran ofensiva contra el País Basc fins a les ofensives al centre peninsular a Brunete i al front d'Aragó a Belchite. Durant aquest temps, l'objectiu principal de Franco va ser ocupar la franja cantàbrica a causa de les dificultats que va tenir per conquerir Madrid.
  • Decret unificació (Nacionals)

    Decret unificació (Nacionals)
    Mitjançant aquest decret, la falange i el tradicionalisme s'unificava sota un únic partit anomenat Falange Española Tradicionalista i de las JONS, dirigit per Franco. El cap del partit de Falange Española era Miguel Hedilla, i quan aquest es va oposar a que Franco prengués el poder, va ser empresonat i desterrat.
    D'aquesta manera, s'instaurava una dictadura militar, on Franco acumulava els poders de Cap de l'Estat i del govern, comandant suprem de tots els exèrcits i cap del nou partit.
  • Bombardeig de Guernica (Nacionals)

    Bombardeig de Guernica (Nacionals)
    Va ser un bombardeig aeri que va realitzar la Legió Condor alemanya sobre la ciutat de Guernica, al País Basc. La gran majoria dels edificis van quedar destruïts, i s'estima que van morir unes 150 persones. L'objectiu de l'operació va ser, en realitat, un càstig contra la població civil, com una mena d'avís, ja que aquesta ciutat era molt reconeguda a País Basc. Pablo Picasso es va inspirar en aquest atac i va pintar el quadre del Guernica.
  • Period: to

    Fets de maig de 1937 (Republicans)

    Van ser una sèrie d'enfrontaments que van tenir lloc a Barcelona. El comissari d'Ordre Públic de la Generalitat, Rodríguez Salas, va intentar desallotjar l'edifici de Telefònica, el qual estava sota control de la CNT-FAI, ja que aquests interferien entre les comunicacions entre la Generalitat i la República. Va provocar un tiroteig entre anarquistes i militants de POUM. El govern de la República va enviar 5000 guàrdies d'assalt de València, i conseqüentment va augmentar influència del comunisme.
  • Period: to

    Govern de Juan Negrín (Republicà)

    Curs desfavorable guerra i negativa a il·legalitzar el POUM (Partido Obrero de Unidad Marxista) va provocar la destitució de Largo Caballero per Juan Negrín. Aquest va il·legalitzar el POUM, i el novembre de 1937 va traslladar el govern de València a Barcelona per aprofitar recursos econòmics. Es deixa de banda govern Generalitat, fet que va provocar descontent. Al 1938, mancaven recursos, i el govern va publicar el Programa de Tretze Punts enviat a Franco per aturar la Guerra, qui no l'accepta
  • Mort del general Mola (Nacional)

    Mort del general Mola (Nacional)
    Emilio Mola, l'ànima de la Conspiració militar que havia donat lloc a la Guerra Civil, va morir en un accident d'avió el 3 de juny de 1937. El va succeir el general Dávila.
  • Period: to

    Batalla de Bilbao (Nacionals)

    Els nacionals van aconseguir uns plànols de la línia de defensa de Bilbao, i van descobrir quina d'aquestes era la més dèbil. La nit del 13 de juny es van evacuar la majoria de civils de la ciutat, i tot després la Legió Condor va destruir les defenses de Bilbao. El 19 de juny, Bilbao va acabar caient.
  • Conquista de Bilbao (Nacionals)

    Conquista de Bilbao (Nacionals)
  • Publicació carta pastoral (Nacionals)

    Publicació carta pastoral (Nacionals)
    En aquesta carta pastoral publicada de l'episcopat (grau superior de l'ordre) es va justificar l'aixecament militar i la guerra, ja que l'església havia estat en conflicte amb el govern de la república i les seves reformes religioses. Per tant, van mostrar el seu suport al bàndol nacional, el qual era tradicionalista i religiós. De fet, l'església donava a entendre la guerra civil com a una "cruzada".
  • Period: to

    Ofensiva Brunete i Belchite (Republicans)

    Amb l'objectiu d'alliberar pressió nacional per les ofensives al País Basc, els republicans van començar ofensives al centre peninsular amb la batalla de Brunete, la qual va iniciar el 5 de juliol i va acabar el 25 de juliol. No es va aconseguir cap aventatge estratègica, només pèrdues humanes i de maquinària.
    La batalla de Belchite es va dur a terme al front d'Aragó entre el 24 d'agost i el 3 de setembre. Els nacionals van aconseguir aturar l'ofensiva, i els republicans no van aconseguir res.
  • Period: to

    Batalla de Santander i Astúrias (Nacionals)

    El bàndol nacional va acabar conquistant la resta de zona republicana al nord d'Espanya amb aquestes dues batalles. Això va significar la pèrdua del sector metal·lúrgic per part de la República, fet que va afeblir molt el bàndol.
    La Batalla de Santander va tenir lloc entre el 14 d'agost i l'1 de setembre, i l'Ofensiva d'Astúries entre l'1 de setembre i el 21 d'octubre. Durant aquesta última, va tenir especial importància la Legión Condor, la qual va bombardejar ciutats com Gijón o Àviles.
  • Consejo Soberano de Astúrias (Republicans)

    Consejo Soberano de Astúrias (Republicans)
    Va ser una institució sobirana proclamada en Gijón. Aquests van haver de canviar de bàndol cap al nacional per culpa de l'avanç de les tropes de Franco pel nord després d'haver aconseguit Santander.
  • Bombardeig de Belchite (Nacional)

    Bombardeig de Belchite (Nacional)
    Belchite va ser una ciutat que va estar enmig de l'enfrontament entre el bàndol nacional i el bàndol republicà. Els republicans, per intentar alliberar pressió, van conquerir la ciutat de Belchite. Més endavant, entre el 24 d'agost i el 3 de setembre va ser bombardejada per ambdós bàndols fins quedar ensorrada.
  • Conquista de Santander (Nacionals)

    Conquista de Santander (Nacionals)
  • Conquista d'Astúries (Nacionals)

    Conquista d'Astúries (Nacionals)
  • Period: to

    Reformes exèrcit (Republicans)

    L'exèrcit Republicà, davant la pressió franquista i la pèrdua del sector metal·lúrgic, va decidir dur a terme una sèrie de reformes relacionades amb l'exèrcit. Entre aquestes, Vicente Rojo va ser col·locat al capdavant de l'exèrcit, dotar de comandaments professionals i integrar quadres procedents de milícies i brigadistes internacionals.
  • Period: to

    Tercera etapa Guerra Civil

    Aquesta etapa va començar el desembre de 1937 amb l'ofensiva republicana sobre Terol, i va finalitzar amb la Batalla de l'Ebre el novembre de 1938. El bàndol nacional tenia un obvi avantatge amb la conquesta del sector metal·lúrgic de la República, però aquests últims encara tenien esperança i van seguir lluitant i duent reformes amb la finalitat de guanyar.
  • Period: to

    Ofensiva sobre Terol (Republicana)

    Aquesta ofensiva va ser protagonitzada pels republicans, ja que aquests tenien esperança en guanyar tot i haver perdut part del sector metal·lúrgic. El 15 de desembre de 1937, els republicans van atacar Terol, i el 22 de desembre van aconseguir conquerir la meitat de la ciutat, però més tard les tropes franquistes van arribar i van controlar el seu avenç. El 17 de gener de 1938, els nacionals van trencar línies de defensa, i el 22 de febrer de 1938 van tornar a conquerir la ciutat.
  • Conquista de Terol (Nacionals)

    Conquista de Terol (Nacionals)
  • Period: to

    Ofensiva d'Aragó (Nacionals)

    El bàndol nacional va iniciar la campanya d'Aragó el 7 de març amb bombardeigs de la Legió Condor aprofitant la feblesa republicana. El 10 de març, va entrar a la ciutat de Belchite, i el 15 de març van prendre Caspe, on Vicente Rojo havia instal·lat el centre d'operacions. El 22 de març van caure les defenses d'Aragó, i el 25 van ocupar la ciutat de Fraga, des d'on van entrar a Catalunya. Finalment, el 15 d'abril de 1938 van separar les dues zones amb la conquesta de Vinaroz, a Castellón.
  • Conquista de Aragó (Nacionals)

    Conquista de Aragó (Nacionals)
  • Period: to

    Batalla de Lleida (Nacionals)

    L'exèrcit franquista va iniciar l'ofensiva el 29 de març de 1938 amb la conquesta de la localitat de Masalcorreig, a la província de Lleida. El mateix dia, Lluís Companys va fer un comunicat on va incitar als catalans a lluitar. El dia 27, la Legió Condor va bombardejar la ciutat de Lleida, i el 29 van ocupar el Serós, Aitona i Soses. El 31 les tropes franquistes van començar a atacar el perímetre de la ciutat, i el 4 d'abril van ocupar Lleida. El riu Segre va separar les zones de cada bàndol.
  • Conquista de Lleida (Nacionals)

    Conquista de Lleida (Nacionals)
  • Llei de derogació Estatut de Catalunya (Nacionals)

    Llei de derogació Estatut de Catalunya (Nacionals)
    Un cop l'exèrcit franquista va entrar en terres catalanes, es va aplicar la derogació de l'Estatut de Catalunya en aquestes mitjançant aquesta llei, i un cop es va conquistar tota Catalunya, es va derogar completament. El primer article d'aquesta deia que les quatre provincies de Catalunya, Tarragona, Lleida, Barcelona i Girona es regirien per les mateixes normes generals que la resta del territori franquista. El segon article revertia el poder legislatiu i executiu que se li havia dotat.
  • Period: to

    Ofensiva de Llevant (Nacional)

    Va ser una ofensiva que va dur a terme el bàndol nacional amb l'objectiu de capturar València i la zona tocant el Mediterrani. El 23 d'abril va començar l'avenç dels nacionals cap al sud. Les tropes van seguir fins arribar a Castelló, la capital de la qual va resistir fins el 14 de juny. La conquesta de Castelló va suposar l'aïllament de la zona nacional catalana de la resta d'Espanya. Més endavant, els nacionals no van poder conquerir València per la manca d'infraestructura per la Legió Condor.
  • Programa dels Tretze Punts (Republicans)

    Programa dels Tretze Punts (Republicans)
    Redactat per Juan Negrín, cap de govern de la República, va ser un programa propagandístic que buscava, entre d'altres, aturar la Guerra. Aquest va ser entregat a Franco, qui no el va acceptar. Ni França ni Gran Bretanya van donar-li atenció, i vista la derrota republicana en l'Ofensiva d'Aragó, Stalin va deixar d'enviar recursos a la República.
  • Conquista de Castelló (Nacionals)

    Conquista de Castelló (Nacionals)
  • Period: to

    Batalla de l'Ebre (Republicans)

    Aquesta batalla va ser l’últim intent del bàndol republicà a la zona de Catalunya per recuperar territori després que es derogués l’Estatut de Catalunya. El 25 de juliol, l'exèrcit republicà va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres localitats. Van dur a terme dues ofensives a la zona nord i sud per poder avançar pel centre fins als Alts dels Auts, on després van haver de retrocedir per la pressió fins que el 8 de novembre els nacionals van reprendre el territori.
  • Acord de Munic

    Acord de Munic
    Va ser un pacte subscrit per caps de govern de diversos països, com ara d'Itàlia, França, Gran Bretanya i Alemanya (Mussolini, Daladier, Chamberlain i Hitler, respectivament) on es va pactar que la regió dels sudets perteneixia al Tercer Reich.
  • Period: to

    Ofensiva sobre Catalunya (Nacionals)

    Inicià el 23 de desembre amb una ofensiva nacional a la zona del Segre: trencaren el front de Tremp amb l'ajut de la Legió Condor, direcció a Artesa de Segre. Pel sud, tropes italianes i del Cos de Navarra capturaren Sarroca, Maials, Utxesa i Torrebesses. El 12 de gener van conquistar Montblanc, i gràcies a això el 15 de gener entraren a Tarragona. El 26 arribaren a Barcelona, i finalment el 10 de febrer entraren a Puigcerdà i Portbou. La caiguda de Catalunya es considera la fi de la República.
  • Period: to

    Quarta etapa Guerra Civil

    Aquesta quarta etapa va iniciar amb la gran ofensiva de l'exèrcit franquista a Catalunya el 23 de desembre de 1938, i va acabar amb la conquista d'aquesta el 10 de febrer de 1939. Durant aquest temps, l'objectiu principal de Franco va ser ocupar la Catalunya, ja que aquesta no podia oferir resistència després de la batalla de l'Ebre. La pèrdua de Catalunya va suposar pràcticament la derrota del bàndol republicà.
  • Conquista de Tarragona (Nacionals)

    Conquista de Tarragona (Nacionals)
  • Conquista de Barcelona (Nacionals)

    Conquista de Barcelona (Nacionals)
  • Conquista de Girona (Nacionals)

    Conquista de Girona (Nacionals)
  • Exili presidents republicans a França

    Exili presidents republicans a França
    La pèrdua de Catalunya va obligar als liders republicans a exiliar-se a França. Entre aquests, el president de la República Manuel Azaña, el president de la Generalitat Lluís Companys, el del govern basc Jose A. de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín i el president de les Corts Diego Martínez Barrio. Juan Negrín va acabar tornant a Espanya per dirigir el govern de la República desfavorida, Azaña va morir a França, Companys va ser detingut per la GESTAPO i Aguirre va anar a Nova York
  • Llei de responsabilitats polítiques (Nacional)

    Llei de responsabilitats polítiques (Nacional)
    Va ser una llei dictada al final de la Guerra Civil pel govern franquista. Aquesta pretenia exigir responsabilitats polítiques contra aquelles persones o institucions que haguessin col·laborat amb la República durant la Guerra Civil o, fins i tot, els governs d'esquerres durant la Segona República. En conseqüència, molts partits i sindicals van ser prohibides, així com les manifestacions a favor de la nacionalitat catalana.
  • Conquista de Puigcerdà i Portbou (Nacionals)

    Conquista de Puigcerdà i Portbou (Nacionals)
  • Period: to

    Última etapa república

    Durant aquest últim període, el bàndol republicà únicament tenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins Almeria. El president Juan Negrín va tornar a Espanya per intentar reorganitzar la situació desfavorable.
    El 5 març de 1939, el coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid, i va crear el Consejo de Defensa Nacional per derrocar a Negrin.
    El 28 març, els nacionals entren a Madrid, i en 3 dies conqueriren tot el territori Republicà.
  • Franco reconegut oficialment per França i Gran Bretanya

    Franco reconegut oficialment per França i Gran Bretanya
    Franco el dia 25 de febrer de 1939 va fer amb França el Pacte de Bérard-Jordana, on es declaraven neutrals i a canvi el franquisme era reconegut per França. Gran Bretanya va també el va reconèixer.
  • Conquista de Madrid (Nacionals)

    Conquista de Madrid (Nacionals)
  • Conquista de València (Nacionals)

    Conquista de València (Nacionals)
  • Fi de la Guerra Civil

    Fi de la Guerra Civil
    Francisco Franco l'1 d'abril de 1939 va signar un comunicat a Burgos anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte, el que va significar l'inici de la dictadura franquista, la qual va durar des del 1939 fins al 1975