Cuanto sabes sobre historia de espana haz este test

Història del 1930 al 2020

  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat de Versalles va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats.
  • Eleccions municipals 1931

    Eleccions municipals 1931
    Les eleccions municipals celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Proclamació de la Segona República

    Proclamació de la Segona República
    La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer.
  • Period: to

    Segona República Espanyola

    La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931, data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional, bienni reformista, bienni conservador i Front Popular. que es mantingué fins a l'esclat del cop d'estat del 18 de juliol del 36.
  • Period: to

    República d'esquerres

    El 28 de juny se celebren eleccions a les corts constituents, de nou amb victòria aclaparadora de les esquerres. La primera legislatura republicana no va satisfer ningú: l'Església catòlica ja que el govern prohibia l'ensenyament als religiosos i extingia la Companyia de Jesús, als terratinents i bona part dels militars,, a l'altre extrem, els anarquistes les van considerar insuficients. En aquest context, les mostres de rebuig a la República seran constants.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    L'Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès). L'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles.
  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
  • Reforma agrària

    Reforma agrària
    Va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya, propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. El mètode que finalment es va escollir per resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers.
  • Reforma religiosa i escolar

    Reforma religiosa i escolar
    La qüestió religiosa a la Segona República Espanyola és el conflicte que va sorgir entre la jerarquia de l'Església catòlica a Espanya i els sectors socials que la recolzaven, d'una banda, partidaris de mantenir la posició que ostentava durant la Monarquia; i els governs i partits que defensaven la radical separació de l'Església i l'Estat tal com va quedar plasmada la constitució de 193.
  • Pujada al poder de Hitler

    Pujada al poder de Hitler
    Adolf Hitler fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.
  • Period: to

    República de dretes

    Les eleccions generals del 1933 es van celebrar el 18 de novembre. El resultat en va ser la victòria dels partits de centredreta, fet que va inaugurar dos anys de govern conservador, un període que fou anomenat Bienni Negre per les esquerres. El nou govern va iniciar la seva acció paralitzant una gran part la reforma agrària.
  • Eleccions de 1933

    Eleccions de 1933
    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
  • Mort de Francesc Macià

    Mort de Francesc Macià
    Francesc Macià i Llussà va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
  • Derrota del Tercer Reich

    Derrota del Tercer Reich
    El Tercer Reich és el nom que rep el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme. La designació de Hitler com a canceller (30 de gener de 1933) significà la fi de la República de Weimar i la transformació de l'Estat amb línia a les doctrines del nazisme
  • Fets d’Octubre de 1934 a Astúries

    Fets d’Octubre de 1934 a Astúries
    La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934.
  • Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya

    Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
    Va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà,quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol.
  • Empresonament de Lluís Companys i el seu govern

    Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
    El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l''Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 fou suspès. Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid, on fou jutjat pel Tribunal de Garanties Constitucionals i condemnat, amb tot el Govern català, a trenta anys de reclusió major.
  • Espanya es divideix en dos bàndols : els republicans i els insurrectes

    Espanya es divideix en dos bàndols : els republicans i els insurrectes
    La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
  • Period: to

    El Front Popular

    A Espanya, les eleccions del 16 de febrer de 1936 són guanyades de forma aclaparadora pel Frente Popular, mentre a Catalunya guanyà el Front d'Esquerres. A partir dels mesos de febrer i març de 1936, el Front popular i les dretes seguiren camins diferents: la dreta inicià el camí de la conspiració per guanyar allò que havia perdut a les urnes, mentre que a l'esquerra i comunistes es radicalitzen i ocupen finques agràries.
  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

    La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes.El cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
  • Revolta militar a Melilla i les Canàries

    Revolta militar a Melilla i les Canàries
    La rebelión militar de Melilla fue el primer movimiento del golpe de Estado en España, que significó el inicio de la Guerra Civil Española.Como ya había previsto el general Mola en su planes golpistas, en Melilla empezaría la rebelión militar contra la II República Española pero empezaría el día 18, no el 17 como ocurrió.
  • Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil

     Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
    El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
  • Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya

    Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
    El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a Barcelona arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista, però, va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes.
  • Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
    El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país.
  • Pacte de no-intervenció

    Pacte de no-intervenció
    El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres, fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
  • Pacte Antikomintern

    Pacte Antikomintern
    El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord, ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica.
  • Els Fets del Maig de 1937

     Els Fets del Maig de 1937
    Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits.
  • Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor

     Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
    El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut.
  • Conferència de Munich

    Conferència de Munich
    L'Acord de Munic es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
  • Anschluss

    Anschluss
    Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.
  • Bombardejos a Reus

    Bombardejos a Reus
    El 26 de març de 1938, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders S-79 –amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries– van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència.
  • Period: to

    Ramon Boràs Fernàndez

    No el vaig poder conèixer per tant no puc posar res.
  • Guerra llampec

    Guerra llampec
    La Blitzkrieg (en català, guerra llampec) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. La va usar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França.
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia
    La Campanya o invasió de Polònia fou una sèrie de batalles que es van dur a terme a Polònia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial. L'intent de reconstrucció de l'imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya.
  • Entrada dels nacionals a Reus (15/01/1939)

    l'entrada de l'exèrcit 'nacional' a Reus i en altres viles i pobles de les nostres contrades. És un fet històric del qual encara en paguem -i en pagarem força temps- les conseqüències.
  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França

    Caiguda de Catalunya  i exili de molts republicans a França
    L'1 d'abril de 1939 acabava el conflicte bèl·lic que durant tres anys havia enfrontat franquistes i republicans. El desenvolupament de la guerra i, sobretot, la caiguda de Catalunya, va generar un èxode de ciutadans republicans
  • Final de la guerra

    Final de la guerra
    L'últim comunicat de la Guerra Civil espanyola signat per Francisco Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya, que resa el següent:
    « En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, han aconseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat.
  • Period: to

    Dictadura del General Franco

    La dictadura de Francisco Franco o règim franquista es, desde la fi de la guerra civil al 1939 fins la seva mort y succesió al 1975.La seva àmplia dimensió temporal i la marcada presència del propi Fronco en tota ella fa que moltes vegades s'utilitzi la expresió era de Franco.
  • Period: to

    Primera etapa del Franquisme

    El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola.
  • Pacte d’Acer

    Pacte d’Acer
    El Pacte d'Acer, oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones.
  • Eix Roma - Berlín

    Eix Roma - Berlín
    Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Els tres principals Poders de l'Eix eren: Alemanya, Itàlia i l'Imperi Japonès.
  • Batalla d’Anglaterra

    Batalla d’Anglaterra
    La Batalla d'Anglaterra és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya (Luftwaffe) van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force (RAF) britànica, especialment sobre el Comandament de Caces.
  • Ocupació de París

    Ocupació de París
    A la Segona Guerra Mundial, la Batalla de França, també coneguda com a Caiguda de França, va ser la invasió alemanya de França i de Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, que va començar el 10 de maig de 1940, i que suposà el final de la Guerra de Broma.
  • Period: to

    Maria Vidal Besora

    Va néixer a Reus y va viure la segona guerra mundial però com que era molt petita no se'n recorda, també va estar en la època de Franco i a vegades explica que a en els bar hi habien espies per veure si algú anaba a reboltar-se i un d'ells era el seu amic Lluís.
  • Guerra del desert

    Guerra del desert
    Durant la Segona Guerra Mundial, la Campanya del Nord d'Àfrica, també coneguda com la Guerra del Desert, que tingué lloc al desert del nord d'Àfrica entre el 10 de juny de 1940 i fins al 16 de maig de 1943. Va incloure campanyes a Líbia i Egipte , Marroc i Algèria i Tunísia.
  • Operació Barba-roja

    Operació Barba-roja
    La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial. L'atac va ser per sorpresa, ja que fins a la data, Alemanya i la Unió Soviètica havien signat un pacte de no agressió, Pacte Molotov-Ribbentrop
  • Atac a Pearl Harbour

    Atac a Pearl Harbour
    L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941
  • Batalla de Guadalcanal

    Batalla de Guadalcanal
    La Batalla de Guadalcanal, foren una sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacífic, la marina aliada i 16.000 soldats dels Estats Units van assaltar, el 7 d'agost de 1942, l'illa de Guadalcanal, aleshores ocupada pel Japó.
  • Batalla de Stalingrad

    Batalla de Stalingrad
    La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad , al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. Està entre les batalles més sagnants en la història de la guerra.
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. El Dia D de l'operació, posposat 24 hores per la pluja, i l'Hora-H van ser les 6:30 AM.
  • ONU

    ONU
    L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
  • Conferència de Potsdam

    Conferència de Potsdam
    La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial.
  • Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
    Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara.
  • Judici de Nuremberg

    Judici de Nuremberg
    El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
  • Period: to

    Joan Villalba València

    Ell explica que no se'ls permitia parlar en català ni di res, i explica moltes batalletes de quan ell anava a la mili que sembla que va ser dur i encara ara arrossega una lesió al genoll
  • Period: to

    Josefa Maria Sotoca Martí

    L'àvia a vegades comenta que una vegada ella amb els seus amics estaven al carrer de nit i que els van exampar uns militars i els van interogar a veure a on anaven i amb qui.
  • Period: to

    Transició Democràtica

    És el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. Nombroses fonts coincideixen en designar com a culminació de la transició les eleccions del 28 d'octubre de 1982, en produir-se l'alternança política.
  • Period: to

    Regnat de Joan Carles I

    Joan Carles I fou rei d'Espanya entre 1975 i 2014. Accedí a la prefectura de l'Estat espanyol el 22 de novembre de 1975 després de la mort del dictador Francisco Franco. És considerat com un dels actors de la Transició espanyola del franquisme al sistema constitucional de 1978.El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, moment en què fou proclamat com a rei d'Espanya el seu fill, Felip VI. Tot i la renúncia al tron, manté la dignitat de rei.
  • Period: to

    Catalunya, Comunitat Autònoma

    Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Se situa a la costa nord-est de la península Ibèrica. El 1978, es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d'Espanya. En l'actualitat Catalunya és una de les comunitats més pròsperes i riques d'Espanya.
  • Period: to

    Regnat de Felip VI

    Felip VI d'Espanya és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades. Fou proclamat davant de les Corts Generals el 19 de juny del 2014 després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare.