-
LA GUERRA DE LES COLUMNES
Comença el juliol i acaba a l'octubre.
Columnes d'uns dos mil soldats especialment d'infanteria es desplacen per arribar a ciutats o enclavaments.
En el bàndol Republicà, les columnes formades per voluntaris surten des de BCN i fracassen en la recuperació de Mallorca i Aragó.
En el bàndol Nacional surten des de Sevilla, i Pamplona i volen controlar Madrid. (ocupen Extremadura, la vall del Tajo y Toledo.
Hi participa l'exercit africà de Yague. -
INICI DE LA GUERRA DE MADRID
La batalla de Madrid, és el conjunt d'episodis bèl·lics succeïts a la zona de Madrid durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola. Després del fracàs de la rebel·lió a Madrid, en els dies posteriors al pronunciament la ciutat queda sota el domini governamental de la Segona República Espanyola. Des d'aquest instant, la presa de la ciutat de Madrid era un objectiu militar per les tropes revoltades. -
Period: to
Clima de tensió i enfrontaments
-
Period: to
Govern de Largo cavallero
El setembre de 1936 Largo Cavallero formarà un govern de rpublicans, socialistes i comunistes, i fins i tot amb alguns anarcosindicalistes. Els seus objectius eren prinicpalment guanyar la querra, reorganitzar l'estat, i formar un exèrcit popular. Aquests donen suport a la UGT, PSOE, ERC, PSUC, i esquerra republicana. -
Period: to
OPERACIÓ ÚRSULA
L'Operació Úrsula (en alemany, anomenada Unternehmen Ursula) va ser una operació secreta realitzada per la Kriegsmarine (Marina de guerra) alemanya a suport a l'armada revoltada en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola. Realitzada durant els mesos de novembre i desembre de 1936, com a resultat de la mateixa va ser enfonsat el submarí republicà C-3 enfront de les costes de Màlaga. -
ELS NACIONALISTES REBEN SUPORT DE ALEMANYA I ITÀLIA
La principal novetat en el camp de la guerra aèria de la contesa espanyola va ser que "per primera vegada l'aviació va ser utilitzada intensament en missions de bombardeig sobre la rereguarda". Atès que l'aviació militar espanyola estava obsoleta això només va ser possible perquè tots dos bàndols van rebre ajuda de potències estrangeres que van aportar els seus moderns bombarders. El 26 de juliol de 1936, Itàlia i Alemanya envien 41 avions Junkers-52 en total als nacionalistes. -
INICI DE LA GUERRA CIVIL
El sistema de govern que hi havia a Espanya abans de la guerra civil, era la República, que estava dirigida pel president Juan Negrín i que s'oposava totalment a la Dictadura, que era el règim polític que Francisco Franco volia imposar a Espanya mitjançant un cop d'estat. Davant d'aquesta revolta militar, Espanya es va dividir en dos bàndols: El bàndol revoltat, "nacional", presidida pel general Miguel Cabanellas i el bàndol republicà que es va organitzar en exèrcits populars. -
Alçament militar a Melilla
Es decreta l'estat de guerra a Melilla i Ceuta. El cop d'estat trionfa al nord d'Àfrica gràcies a la conspiració militar dels cap de l'exèrict responsable de la zona. -
Period: to
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
LA REVELIÓ ESCLATA
El cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República. La rebel·lió esclata a la península i en tot just unes hores, els rebels es revolten en gairebé tot el territori peninsular.
El president de la República, Manuel Azaña encarrega al seu amic íntim José Giral que formi un Govern de Guerra. La seva primera mesura: donar armes a sindicats i partits democràtics. -
Insurrecció a la península
L'exèrcit d'Àfrica, ben preparat i fidel al cop d'estat, està pendent a l'arribada de Franco a les Canàries per posar-se al capdavant de l'aixacament militar. A la mateixa vegada es produeix l'alçament a la península -
Franco arriba a Tetuan
Franco va a Tetuan des de Canàries i es posa al capdavant de l'exèrict africà, per poder passar a la península des del sud. -
El cop d'estat a Catalunya
El 19 de juliol la insurrecció va fracassar a Barcelona, un dia més tard, el 20 de juliol fracassa també a Girona i Lleida -
MORT SANJURGO
D'acord amb els plans militars, Sanjurjo havia de ser el cap de l'estat durant la guerra, després anava a fer el pas a la restauració monàrquica, Però al juliol quan el general estava volant des de Lisboa (on estava exiliat) fins a Espanya, va patir un accident i va morir. Per tant és el general Franco qui encapçalarà el Moviment. -
EL COMITÉ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES DE CATALUNYA
Organisme creat el 21 de juliol de 1936 a Barcelona per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l’alçament a Catalunya. Format a proposta de Lluís Companys, s’hi aplegaren les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular.
Fou dissolt el 27 de setembre pel govern de la Generalitat, i les milícies obreres, militaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular republicà. -
LLUIS COMPANYS ES PROCLAMA PRESIDENT DE CATALUNYA
Davant el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, Lluís Companys recorre a la ràdio per animar els barcelonistes a defensar el règim republicà contra la mobilització militar. Després de la victòria de la mobilització popular i especialment dels anarquistes de la CNT. El mateix, Companys reconeix davant els líders de la CNT la importància del paper del sindicat. Aprofitant el caos del buit de poder dels primers dies, Lluís Companys s'autoproclama president de Catalunya. -
PACTE DE NO-INTERVENCIÓ
L'1 d'agost, Léon Blum, governador francès, proposa als països europeus un pacte de "no-intervenció" en el conflicte espanyol, per tal d'evitar una guerra més general. Signat uns dies més tard, el pacte no serà respectat per ells tots. Alemanya i Itàlia enviaran armes i homes per enfortir els nacionalistes revoltats mentre que l'URSS els proporcionarà mitjans importants de defensa als republicans. -
COSELL D'ECONOMIA DE CATALUNYA
Creat l'11 d'agost, va dissenyar un pla socialista de l'organització de l'economia -
FRANCO ÉS ANOMENAT GENERALÍSSIM I CAP DE GOVERN
El 21 de setembre de 1936, el general Francisco Franco, després d'una reunió dels alts comandaments militars del sector de l'exèrcit que s'havia revoltat l'anterior mes de juliol, va ser nomenat generalíssim a l'aeròdrom de Salamanca de Sant Ferran. El nomenament es va oficialitzar per la junta de defensa nacional nou dies després. -
Junta de Defensa Nacional, BURGOS
El govern del bàndol sublevat era presidit per Miguel Caballenas.
Es va prohibir cap mena de partit política, la constitució és suspesa i es paral·litza la reforma agriària. -
PRIMER PRESIDENT DEL GOVERN VASC
Davant la impossibilitat de celebrar eleccions a Parlament Basc a causa de la guerra, en una disposició transitòria de l'Estatut d'Autonomia es va establir que el primer president de govern basc seria nomenat pels regidors dels ajuntaments no ocupats pels franquistes. Així va ser com el 7 d'octubre de 1936 va ser elegit lehendakari a la Casa de Juntes de Guernica José Antonio Aguirre, el líder del PNB, per unanimitat. -
DECRET DE COL·LECTIVITZACIONS
Va ser aprovat el 24 d'octubre, establia la possiblitat del control obrer de les indústries i comerços. Al final de la guerra hi havien aproximadament 2000 empreses col·lectivitzades i unes 4200 controlades per obrers. -
EL GOVERN DE FRANCO REP EL RECONEIXEMENT DE HITLER I MUSSOLINI
El govern de Franco rep el reconeixement del líder nazi Adolf Hitler i del líder feixista Benito Mussolini. Aquest es deu al pensament ideològic que compartien els tres. Aquest suport per part d'Itàlia i Alemanya va ser molt important per al transcurs de la guerra. -
ARRIBEN LES "CAMISES NEGRES" A CÀDIZ
Desembarquen a Cadis, procedents de Nàpols, els primers contingents italians per donar suport a l'Exèrcit revoltat. Són 3.000 "Camises Negres" comandats pel general Mario Roatta, que s'havia distingit durant la invasió i conquesta d'Abissínia. -
GOVERN DE NEGRIN
Els fets de maig van disminuir la influècnia de l'anarquisme, i van enfortir les posicions comunistes. (sobretot per l'ajuda de la URSS)
Els comunistes espanyols van demanar la dissolució de la POUM i la detenció dels seus líders i Largo Cavallero s'hi va negar i va dimitir.
Azaña va col·locar al socialista d'influència comunista Negrin al govern. Aquí s'il·legalitza la POUM, no inclou els sindicats UGT i CNT, s'estableix un control sobre la producció industrial i agriària. -
Catalunya amb Negrin (continuació)
A Catalunya Negrin va decidir translladar el novembre del 1937 el govern de València a Barcelona, per tal de controlar directament els recursos econòmics i militars de la zona. -
BATALLA DEL NORD
Aquesta va durar de l'abril a l'octubre del 1937.
L'objectiu que tenen els insurrectes és tallar les comunicaions amb València.
- Guanyen els republicans a la batalla del Jeramai del Guadalajara.
Franco decideix translladar al nord.
-El 26 d'abril Guermika és bombardejat molt bruscament, s'utilitzen tècniques d'atac semblants a la de la 2a guerra mundial.
- Els franquistes ocupen Santander, Gijón, i la nena d'asturies.
- Franco controla la zona industrial i minera. -
Batalla de Terol
Al 1937 de desembre: El general Vcante Rojo planifica la batallla del Terol.
L'exèrcit republicà es reorganitza amb la creació de les Brigades Mixtes.
al 1938 de febrer: les forces feixistes fan evacuar els republicans de Madird. El govern central es troba a barcelona, Terol cau, aquesta caiguda suposarà el trencament del front d'aragó, i el pas de les tropes nacionals per a catalunya.
Al 1938 a l'abril: Cau Tremp, Balanguer, Vinarós..., la República queda partida en dos zones. -
MANUEL AZAÑA S'INSTAL·LA A VALÈNCIA
El president de la República, Manuel Azaña, s'instal·la a València, la qual havia estat proclamada capital mesos abans. Arribades des de Sevilla i Granada, tres columnes rebels arriben Màlaga i inicien la batalla per la presa de la ciutat. -
OPERACIÓ RUGEN
El bombardeig de Guernica, o operació Rügen, és un dels fets més transcendentals de la Guerra Civil Espanyola. Aquest va tenir lloc a la localitat biscaïna de Guernica, on les aviacions alemanyes i italianes van provar una gran varietat del seu armament. -
Decret d'unificació
Segons aquest decret només hi ha un únic partit a l'estil feixista, la Falange Española Tradicionalista i de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET i JONS) -
ELS FETS DE MAIG (ANARQUISTES VS COMUNISTES)
El 3 de maig de 1937 les tensions entre els diferents grups antifeixistes van exclatar, sobretot a Barcelona, quan les forces governatives van procedir a desallotjar els anarquistes radicals i membres de la POUM que havien ocupar l'edifici de Telefònica. Van haver unes 200 morts per l'enfrontament entre militants de la CNTi POUM amb PSUC, ERG, i la UGT, on van perdre la CNT i la POUM. El govern republicà va intervenir a Catalunya amb 5000 guàrides d'assalt. -
MORT DEL GENERAL MOLA
El general Mola va morir el 3 de juny de 1937, en un accident d'avió al municipi burgalès d'Alcocero, quan s'estava viatjant a Segòvia per supervisar a les seves tropes. Circulen rumors sobre una mà negra del general Franco a la mort del General, però no hi ha proves que hagués sabotatge, encara que la mort afavoria clarament al dictador a l'haver eliminat al seu rival. -
ENFRONTAMEN PER ACONSEGUIR "EL CINTURÓ DE FERRO"
L'11 de juny de 1937, l'Exèrcit del Nord va reprendre els combats amb el bombardeig preliminar de 150 peces d'artilleria, acompanyat per intensos atacs aeris. Aquell cop va trencar la resistència dels defensors bascos concentrats en l'última cota de terreny immediatament anterior al "Cinturó de Ferro".
Al vespre, els coronels García Valiño, Bautista Sánchez i Bartomeu, amb tres de les sis brigades navarreses, van aconseguir la cèlebre línia defensiva. -
LES TROPES DE FRANCO OCUPEN BILBAO
El 19 de juny de 1937 els "nacionals" ocupaven Bilbao, un cop produït l'ensorrament del sistema defensiu anomenat "Cinturó de Ferro" creat amb vista a preparar-se pels avenços dels nacionals. Se suprimien els concerts econòmics de Biscaia i Guipúscoa, així com l'Estatut Basc. -
FINAL DE LA COPA D'ESPANYA LLIURE
Durant la Guerra Civil no es va celebrar El Campionat Nacional de Lliga, però sí una Copa, anomenada la Copa d'Espanya Lliure. La final es va jugar a l'Estació Casa Ràbia (Barcelona) i es van enfrontar el València F.C i el Llevant F.C. L'esport va ser dels únics bons fets de la Guerra Civil. -
Política de resistència, Negrin
El govern de Negrin va orientar la seva política a la resitència de l'Estat i a potenciar un exèrcit popular.
Va proposar en un programa anomenat; "Programa dels 13 punts", unes condicions per al final de la guerra a Franco, que aquest va negar obviament. -
REPUBLICANS CONQUEREIXEN TERUEL
Enfrontament bèl·lic, de gran abast històric i sota duríssimes condicions climatològiques, esdevingut en la ciutat de Terol, els seus voltants i ribes del riu Alfambra, des de mitjans de desembre de l'any 1937 fins a finals de febrer de 1938; període durant el qual es va estar jugant a Terol el destí d'Espanya. A les ordres del coronel Rojo, l'exèrcit de la República intenta aconseguir un èxit militar que elevi la moral dels seus combatents. El seu objectiu: la reconquesta de Terol. -
APROVACIÓ DE LA LLEI "FUERO DEL TRABAJO"
El Fur del Treball és una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme. Aquest text és d'ideologia falangista, família franquista que va tenir certa influència en la qüestió laboral i els mitjans durant la guerra i la dictadura, i entre els seus principals punts s'expliquen la regulació de la jornada laboral i del descans, i la creació de la Magistratura del Treball i els sindicats verticals. Va ser parcialment modificat el 1958 amb la Llei de Convenis Col·lectius. -
INICI DE LA BATALLA DE L'EBRE
El 25 de juliol de 1938, es va donar el començament de la Batalla de l'Ebre, una de les batalles més importants de la Guerra Civil Espanyola Va ser el xoc en què més soldats van participar, i malauradament, la més sagnant de tota la guerra. Aquesta va tenir lloc entre la zona occidental de la província de Tarragona i la zona oriental de la província de Saragossa, i es va desenvolupar entre els mesos de juliol a setembre. -
ES CREA LA "ONCE"
L'Organització Nacional de Cecs es va fundar per un Decret de 13 de desembre de 1938. Amb la seva creació, les diferents associacions sorgides a inicis de segle, a més de la seva unió en una sola organització, van obtenir el reconeixement i protecció de l'Estat. Es proporcionava una activitat laboral a moltes persones cegues venent loteries, actualment aquesta organització segueix en funcionament. -
OCUPACIÓ DE BARCELONA
Barcelona havia patit gairebé tres anys de privacions, fam, repressió, bombardejos i estava abarrotada de refugiats desmoralitzats. El dia 26 de gener es va procedir a la seva ocupació. Els tancs nacionals van desfilar davant la nul·la resistència republicana. L'ocupació va significar la derogació de l'autonomia catalana. Va quedar prohibit qualsevol símbol que fes olor de catalanitat. L'èxode de població des de la capital catalana cap a la frontera francesa va ser el més terrible de la guerra. -
Conseqüències de la guerra
- Va haver més d'1 milió de víctimes de guerra. A catalunya entre 54.000 i 69.000.
- Van emigrar unes 300.000 persones.
- La repressió franquista i l'exili va afectar a unes 800.000 famílies.
- Va augmentar la mortalitat, i va disminuir la natalitat com en qualsevol guerra.
- Destrucció i costos econòmics importats.
- Molts diners destinats a armament.
- Descens de la producció agrícola i industrial, i altres treballs, per tant hi ha una caiguda de la renda per càpita.
-
FI DE LA GUERRA CIVIL
Després d'haver caigut Catalunya el següent objectiu seria Madrid. El 28 de Març cau la capital sense cap resistència. En els dies següents cauran les últimes capitals de província que mantenia en poder la força republicana. L'1 d'abril de 1939, Franco publica un lacònic comunicat de victòria: "La guerra ha acabat". És la fi d'una guerra civil de tres anys que va costar a Espanya prop de 400.000 morts. Amb la fi de la guerra també arriba el cap de la II República -
FRANCO SIGNA EL PACTE DE GUERRA
Declara fi a la guerra un cop va conquerir tot el territori espanyol.
