Línia del temps 1874-1923

  • Fi Primera República

    Fi Primera República
    Dins l'etapa del Sexenni Revolucionari (1868-1874), la primera República (1873-1874) va ser proclamada com a solució d'urgència davant del buit de poder i, enfront el desprestigi de la monarquia borbònica. El curt període de la República, va finalitzar amb la dictadura de Serrano, és a dir, amb l'ocupació del general Pavía a les Corts qui, amb el suport de l’exèrcit, va posar punt i final a aquesta fase.
  • Manifest de Sandhurst

    Manifest de Sandhurst
    Va ser un manifest de caràcter polític firmat el dia 1 de desembre pel príncep Alfons XII, mentre estava exiliat. En aquest document es mostrava la seva disposició a convertir-se en rei i a ser partidari d'una monarquia parlamentària.
    Així doncs, poc després, el general Martínez Campos, va proclamar-lo rei d'Espanya, iniciant una nova etapa política reconeguda com a Restauració.
  • Fi de la 3ra Guerra Carlina

    Fi de la 3ra Guerra Carlina
  • Constitució del 1876

    Constitució del 1876
    Va ser aprovada oficialment; es tractava d'una constitució conservadora que volia acontentar tots els liberals monàrquics. Va ser un sistema de dues parts que van fer torns i acordaren els resultats, confiant en el caciquisme i l'alternança pacífica de dos grans partits.
  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer
    Va ser un home religiós molt destacat dins la poesia catalana.
    El jurat dels Jocs Florals li va concedir un premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema de L'Atlàntida.
  • Servei militar obligatori

    Servei militar obligatori
    Es va establir el servei militar obligatori a Espanya on la llei forçava a tots els nois menors de 20 anys a fer 4 anys de servei i 4 de reserva. Per evitar-ho podien pagar una quantitat de diners però majoritàriament només s'ho podia permetre fer la gent benestar.
  • Arribada de la fil·loxera

    Arribada de la fil·loxera
    Es va registrar el primera cas de la plaga de la fil·loxera a Espanya. Més tard, al 1879, s'introduí a Catalunya a través de l'Empordà.
  • Pacte de Zanjón

    Pacte de Zanjón
    Va ser un document establert per posar fi a la Guerra dels deu anys i així portar la pau entre les tropes espanyoles i els ciutadans cubans. Els esclaus que van lluitar en diversos llocs varen ser alliberats, però l'esclavitud no es va abolir i els cubans seguien sota el domini espanyol.
  • Primera crisis de govern

    Primera crisis de govern
    A Espanya es produeix la primera crisi total de govern durant el regnat d'Alfons XII. Cessa Cánovas i és substituït per Martínez Campos.
  • Fundació PSOE

    Fundació PSOE
    Pablo Iglesias funda el partit obrer conegut com a PSOE que no serà fins el 1881 que es legalitzarà.
  • El Diari Català

    El Diari Català
    Va ser el primer diari polític escrit en català. Fundat per Valentí Almirall, va defensar el republicanisme federal i va intentar formar consciència catalanista.
  • Primer Congrés Catalanista

    Primer Congrés Catalanista
    Valentí Almirall es considera un dels principals impulsors del catalanisme polític. Va promoure el Primer Congrés Catalanista que pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins La Jove Catalunya (un corrent que va ser fundat per la primera associació catalanista al voltant de la publicació La Renaixença en el 1870).
  • Fi esclavitud cubana

    Fi esclavitud cubana
    Alfons XII decreta l’abolició de l’esclavitud en les colònies de Cuba.
  • Bipartidisme

    Bipartidisme
    L’ origen del bipartidisme i l’alternança de poder va ser a petició de Práxedes Mateo Sagasta que el rei va cridar al seu partit a governar com una alternança amb Antonio Cánovas del Castillo. Aquesta pràctica artificial impulsada per Cánovas i Sagasta, va posar fi al limitat pluralisme polític existent.
  • El Centre Català

    El Centre Català
    Fundat per Valentí Almirall, va ser una de les primeres entitats polítiques encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (LLENGUA, DRET CIVIL, DIVISIÓ COMARCAL, PROTECCIONISME ECONÒMIC) i també de promoure el catalanisme.
  • La crisi de la Borsa

    La crisi de la Borsa
    El canvi de conjuntura econòmica va començar amb la crisi de la Borsa
  • Segon Congrés Catalanista

    Segon Congrés Catalanista
    El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista on es denuncia el caràcter sucursalista dels partits dinàstic a Catalunya i es crida als polítics catalans perquè els abandonin i s’impliquin en organitzacions estrictament catalanes.
  • Memorial de Greuges

    Memorial de Greuges
    El lideratge d’Almirall va arribar al seu moment culminant quan aconseguí que les organitzacions econòmiques de la burgesia catalana i les institucions culturals més destacades signessin el memorial de Greuges, que és el nom pel qual la Memòria era coneguda popularment en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, enviada al rei Alfons XII d'Espanya a l'estil de les antigues reivindicacions (greuges) de les Corts Catalanes.
  • Pacte del Pardo

    Pacte del Pardo
    Va ser un acord informal entre Cànovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta, líders dels dos partits més importants de la Restauració Monàrquica, el Partit Conservador Liberal i el Partit Liberal Fusionista, amb l'objectiu de donar estabilitat al règim; va tenir lloc durant les vigílies de la mort d'Alfons XII.
  • Mor Alfons XII

    Mor Alfons XII
    Mor Alfons XII de tuberculosis i com que el seu fill Alfons XIII és menor d’edat el substituirà Maria Cristina
  • Abolició definitiva de l'esclavitud cubana

    Abolició definitiva de l'esclavitud cubana
  • La Lliga de Catalunya

    La Lliga de Catalunya
    Va ser una organització catalana fundada a Barcelona per un grup de membres del Centre Català durant la regència de María Cristina d'Habsburg-Lorena.
  • Extensió de la fil·loxera al Panadés

    Extensió de la fil·loxera al Panadés
  • Missatge a la Reina Regent

    Missatge a la Reina Regent
    Va ser un document firmat per 2.601 persones del voltant de Catalunya on demanaven l’autonomia per Catalunya. El govern de Madrid el va refusar però això va servir per enfortir el moviment catalanista.
  • Creació UGT

    Creació UGT
    La Unió General de Treballadors és una organización sindical obrera espanyola. Fundada en el Congrés Obrer de Barcelona.
  • Dissolució Centre Català

    Dissolució Centre Català
    L’oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 va contribuir a l'aïllament i desaparició del Centre Català.
  • Fundació de la primera organització feminista

    Fundació de la primera organització feminista
    La Societat Autònoma de Dones de Barcelona, va ser fundada a aquesta ciutat el 1889 per Amàlia Domingo, Teresa Claramunt i la republicana Ángeles López de Ayala.
  • Intent eliminació dret civil català

    S’engegà una forta campanya popular per evitar que el Codi Civil espanyol que es discutia a les Corts eliminés el dret civil particular català i ho aconseguí.
  • La crisi industrial

    La crisi industrial va seguir a la financera i a l’agrària. La resposta dels industrials bascos i catalans i dels agricultors castellans a la crisi va ser la petició de mesures proteccionistes que aconseguiren del govern l’aranzel.
  • Cració Unió Catalanista

    Cració Unió Catalanista
    Originàriament va ser una confederació d’entitats i associacions de caire catalanista. El seu objectiu era treballar, dins el mar legal, per la propaganda de les idees regionalistes i per la realització del programa catalanisme més enllà del reduït àmbit barceloní. El primer president d’aquesta entitat va ser l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i el, secretari, Enric Prat de la Riba.
  • Les Bases de Manresa

    Les Bases de Manresa
    La unió catalanista va redactar les Bases de Manresa que es tractava d’un projecte d’Estatut d’Autonomia que incloïa elements federalistes i tradicionalistes. Així, proclamava la sobirania de Catalunya, defensava el dret a disposar d’unes Corts pròpies amb poders gairebé sobirans, instituïa el català com a única llengua oficial...
  • Atemptats terroristes a Barcelona

    Atemptats terroristes a Barcelona
    Va tenir lloc una sèrie d'atemptats terroristes a Barcelona contra el general Martínez Campos, durant una parada militar presidida per aquest mateix.
  • La Bomba del Liceu

    La Bomba del Liceu
    Va ser un altre atemptat anarquista en el qual es van llançar dos artefactes explosius sobre el pati de butaca del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Aquest fet, juntament amb l'atac comentat anteriorment, van ser exemples d’una estratègia de lluita que passava per la propaganda pel fet o acció directa.
  • Inici Segona Guerra cubana

    Inici Segona Guerra cubana
    Va tenir lloc la segona i definitiva guerra d’independència cubana (1895-1898). En l’origen d’aquesta sèrie de revoltes, s’hi trobava un problema econòmic (el desig dels criolls cubans de poder comerciar lliurement) i, un aspecte polític (la negativa reiterada de les Corts espanyoles de concedir una autonomia a l’illa)
  • El Grito de Baire

    El Grito de Baire
    Va ser l'inici d’un alçament simultani de diverses localitats cubanes, on va haver una guerra en la qual el Govern espanyol va haver de desplaçar un fort contingent de tropes i d’utilitzar una flota envellida.
  • Àngel Guimerà

    Àngel Guimerà
    Des d'aquest moment s'inicià una recuperació pública de llengua catalana en sectors de la societat que només l'havien acceptat com a manifestació folklòric; el dramaturg, polític i poeta català Àngel Guimerà, va estrenar el càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès amb un discurs en favor de l'ús públic de la llengua catalana, essent la primera intervenció pronunciada en aquesta institució.
  • Arribada del General Weyler

    Arribada del General Weyler
    El general Weyler va arribar disposat a reprendre una lluita sense treva contra els insurrectes cubans amb mesures dràstiques de repressió (la més dura va ser el ban de concentració de la població rural).
    Paral·lelament a l'aixecament cubà, va esclatar un moviment independentista a les Filipines dirigit per Emilio Aguinaldo.
  • Creació cossos especials de policia

    Com a conseqüència dels processos de Montjuïc, la legislació espanyola s’endurí contra l’anarquisme i el 1896 mateix, es van crear cossos especials de policia sota comandament militar, per actuar contra l’anarquisme a Barcelona i Madrid.
  • Processos de Montjuïc (1896-1897)

    Processos de Montjuïc (1896-1897)
    Nom que va rebre el judici militar que va seguir l'atemptat terrorista a la processó del Corpus al carrer Canvis Nous de Barcelona (hi va haver 4000 empresonaments i 5 execucions, molts dels quals no tenien cap relació directa amb el terrorisme).
  • Mor Cánovas del Castillo

    Mor Cánovas del Castillo
    Relacionat amb el procés de Montjuïc, Cánovas del Castillo va ser assassinat a mans d’un anarquista italià anomenat Michele Angiolillo que va actuar per venjar als anarquistes jutjats en aquelles dates; poc després l’activitat terrorista del moviment obrer, començà a disminuir.
    El torn de partits de la Restauració va entrar en crisi després de la mort de Cánovas.
  • Declaració de guerra a l'Estat Espanyol

    Declaració de guerra a l'Estat Espanyol
    La duresa del general Weyler, va provocar que els nord-americans donessin més suport als independentistes cubans i així, durant un incident puntal i encara no aclarit (la explosió del cuirassat nord-americà Maine al port de l’Havana), va servir d’excusa perquè EUA declarés la guerra a l’Estat espanyol. Un conflicte que va durar pocs mesos.
  • Tractat de París

    Tractat de París
    Després d’una curta guerra amb els Estats Unitat, l’estat Espanyol va perdre les darreres posicions del seu imperi colonial: Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Però l’abast del desastre no va ser únicament militar i econòmic sinó també polític, ja que va desprestigiar els partits dinàstics i va provocar una profunda crisi en el sistema polític que havia estat creat per Cánovas. Donant pas al desastre del 98, al regeneracionisme i la Generació del 98.
  • Tancament de caixes

    Tancament de caixes
    Fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela.
  • Moviments migratoris

    Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors entre 1900 i 1931; això va produir una significativa redistribució territorial de la població. Així, un volum considerable de la població va desplaçar-se cap als territoris on l'economia presentava característiques modernes produint un important descens de la població activa agrària.
  • Quatre presidents

    Quatre presidents
    Van aconseguir presentar a les eleccions a diputats a Corts una candidatura coneguda com la dels quatre presidents, que va guanyar per un estret marge de vots a la circumscripció de Barcelona. Aquesta victòria va animar al catalanisme conservador a crear una plataforma electoral.
  • La Lliga Regionalista

    La Lliga Regionalista
    Naixement d’un nou partit de la burgesia catalana industrial: la Lliga Regionalista, catalanista i conservadora, a la justa mesura que necessitaven aquests grups econòmics i polítics. Un dels seus dirigents més carismàtics fou Enric Prat de la Riba, advocat i polític catalanista, director i editorialista de La Veu de Catalunya.
  • Mor Francesc Pi i Maragall

    Mor Francesc Pi i Maragall
    Mor el polític espanyol, assagista i historiador de la ideologia republicana federal, president de la Branca Executiva de la Primera República.
  • Altos Hornos de Vizcaya

    Altos Hornos de Vizcaya
    Va ser l'empresa més gran d'Espanya durant gran part del segle XX. Va sorgir de la fusió de diverses empreses siderometalúrgiques a Biscaia
  • El rei Alfons XIII

    El rei Alfons XIII
    Va accedir al tron d'Alfons XIII, ja que compleix la majoria d'edat (16 anys) amb Antonio Maura com a cap de govern, que buscava impulsar una política d'obertura que evités la temuda revolució obrera: eliminació o mitigació del caciquisme electoral i la descentralització administrativa.
  • Vaga general a Barcelona

    Vaga general a Barcelona
    Barcelona queda paralitzada per una gran vaga en totes les activitats industrials, en demanda de la jornada de 9 hores. La vaga afectà tot el Principat
  • Mor Práxedes Mateo Sagasta

    Mor Práxedes Mateo Sagasta
  • Els fets del Cu-cut

    Els fets del Cu-cut
    Conegut per ser un assalt i una destrossa al setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya per part d'uns oficials de l'exèrcit espanyol. El motiu d'això, va ser la publicació d'una vinyeta humorística que els oficials consideraven insultant. No només els agressors no van ser arrestats i jutjats, sinó que van rebre el suport de l'alt comandament de l'Exèrcit i el rei.
  • La Solideritat Catalana

    La Solideritat Catalana
    Aparició de la Solidaritat Catalana, una coalició de partits espanyols d'abast català que va existir després d'haver aconseguit un èxit significatiu a les eleccions de 1907, juntament amb ajuda dels carlins.
  • Conferència Internacional de Algeciras

    Conferència Internacional de Algeciras
    A partir d'aquesta conferència, l'Estat espanyol va començar a exercir el protectorat sobre una part del Marroc.
  • Llei de Jurisdiccions

    Llei de Jurisdiccions
    Llei que va impulsar el Gover espanyol com a reacció davant els fets del Cu-Cut. Aquesta permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes persones varen interpretar-ho com un atac a Catalunya
  • Solideritat Obrera

    Solideritat Obrera
    Més de 50 societats obreres van crear una confederació sindical anomenada Solidaritat Obrera a Barcelona. Aquesta era formada per socialistes i anarquistes, volia ser una alternativa obrera al republicanisme lerrouxista i al catalanisme regionalista.
  • El Partit Republicà Radical

    El Partit Republicà Radical
    Lerroux va fundar aquest partit polític espanyol que es va convertir en un partit modern i, tot plegat, va que durant uns quants anys, Lerroux aconseguís el suport de les classes populars catalanes.
  • Desastre del Barranco del Lobo

    Desastre del Barranco del Lobo
    Els Rifenys van infligir una important derrota contra les tropes espanyoles al Barranc del Lobo, causant nombroses baixes. Llavors es va decidir augmentar el nombre de soldats al Rif amb reservistes, molts d'ells casats i amb fills; la qual cosa va provocar un moviment de protesta.
  • La Setmana Tràgica

    La Setmana Tràgica
    La mobilització contra la Guerra del Marroc, va tenir lloc a Barcelona durant l'enviament d'algunes tropes. Es va constituir un comitè de vaga format principalment per republicans, socialistes i anarquistes. Aquesta vaga va provocar una revolta popular que va desbordar l'objectiu inicial de protesta contra la guerra del Marroc i va acabar sent un esclat espontani de totes les tensions socials acumulades.
  • Fi torn pacífic

    Fi torn pacífic
    Els líders del Partit Liberal (Moret i Canalejas) van anunciar que trencaven relacions amb el Partit conservador i iniciaren una campanya de boicot total al govern. Davant l'estat d'opinió creat per aquesta campanya, el rei va retirar la seva confiança en Maura i va encarregar la formació d'un nou govern liberal. Així doncs, el torn havia deixat de ser pacífic i el sistema de la Restauració començava a esquarterar-se.
  • Confederació Nacional del Treball

    Confederació Nacional del Treball
    La proposta per a la creació de la CNT, va ser el fruit sostingut i pacient per trobar una coordinació necessària i beneficiosa per a la classe treballadora en la seva lluita contra el capitalisme i per al desenvolupament d'una nova societat basada en la tesi anarquista.
  • La Canadenca

    La Canadenca
    L'electrificació va comportar la disminució de la dependència energètica gràcies a la hidroelectricitat, resultat de la construcció de centrals elèctriques al Pirineu, que van proporcionar energia elèctrica abundant. En destaca La Canadenca, la primera gran empresa creadora i distribuïdora d'electricitat.
  • Mor Canalejas

    Mor Canalejas
    José Canalejas va ser un advocat espanyol i regenerador polític i liberal. Com a president del Consell de Ministres, va ser afusellat en un atac terrorista a Madrid.
  • Dimissió de Maura

    Dimissió de Maura
    Maura abandona el seu escó i dimiteix del cap del Partit Conservador, fent una dura crítica al marc polític que havia emanat de la Restauració.
  • Reial Decrect

    Després de llargues negociacions, el govern d'Eduardo Dato, va promulgar un Reial Decret que autoritzava les diputacions catalanes a mancomunar-se amb una finalitat exclusivament administrativa.
  • La Primera Guerra Mundial

    La Primera Guerra Mundial
    Es va donar l'inici de la Primera Guerra Mundial durant el 1914; l'Estat espanyol es va declarar neutral.
  • La Mancomunitat de Catalunya

    La Mancomunitat de Catalunya
    Es va constituir la Mancomunitat de Catalunya sota la presidència d'Enric Prat de la Riba i vuit consellers. Aquesta fou la principal concessió aconseguida pel catalanisme. Catalunya aconseguia així el reconeixement del seu particularisme i la Lliga assolia el seu èxit més gran.
  • La crisi múltiple

    La crisi múltiple
    Va ser el nom que se li va donar al conjunt d'esdeveniments que van tenir lloc a l'estiu del 1917 a Espanya, en particular tres reptes simultanis van posar en perill el govern i fins i tot el propi sistema de restauració: un moviment militar, un moviment polític i un moviment social.
  • Pistolerisme (1917-1923)

    Pistolerisme (1917-1923)
    Va ser un moviment utilitzat a Espanya que va tenir lloc durant la monarquia d'Alfons XIII. Consistia en l'assassinat de persones com empresaris, treballadors, advocats i sindicalistes per així frenar les seves reivindicacions. El seu pla d'acció va ser principalment Barcelona i hi van participar alguns membres de la Confederació Nacional del Treball.
  • Finalitza la Primera Guerra Mundial

    Finalitza la Primera Guerra Mundial
  • Trienni bolxevic

    Trienni bolxevic
    Període en el que es van produir importants conflictes socials a Espanya amb revoltes, manifestacions i vagues produïdes a la meitat sud d'Espanya i especialment al camp andalús. Les esperances provocades per les notícies que arribaven de la revolució russa es van deixar notar en moviments urbans o rurals.
  • Congrés de Sants

    Congrés de Sants
    El primer CRTC, va ser una important reunió de l' obrerisme català a Barcelona.
  • Vaga a La Canadenca

    Vaga a La Canadenca
    Hi va haver una vaga a La Canadenca amb una duració d'un mes i mig on l'empresa i el govern, van veure's obligats a accedir a la major part de les reivindicacions obreres com la readmissió dels acomiadats, la introducció de millores salarials i l'establiment de la jornada laboral de vuit hores.
  • Llei de fugues

    Va ser una pràctica portada a terme que simulava la fugida d'un detingut per tal de suprimir la vigilància de la força que el custodia i encobrir l'assassinat del pres, tot dient que es permet fer foc a un fugitiu que no obeeix.
  • El desastre d'Annual

    El desastre d'Annual
    Va ser una greu derrota militar espanyola en la Guerra del Rif i una important victòria per als rifenys comandats per Abd el-Krim. Amb la derrota van perdre tot el territori guanyat a les cabiles i van patir prop de 13.000 baixes. La pèrdua llançava a les escombraries els darrers deu anys de guerra i, aquest desastre va tenir una repercussió immediata en la política espanyola.
  • Estat Català

    Estat Català
    Era un partit polític de caràcter independentista català, fundat per Francesc Macià com a "organització política i de combat nacionalista català", no rebutjava la via insurreccional per aconseguir l'objectiu independentista.
  • Acció Catalana

    Acció Catalana
    Dins l'àmbit nacionalista esquerrà també es va crear Acció Catalana, que partia de les inicials formulacions autonomistes de la Lliga.
  • Creació Unió Socialista de Catalunya

  • Investigació dels fets del Desastre d'Annual

    Investigació dels fets del Desastre d'Annual
    Es va posar en marxa una comissió parlamentària per investigar els fets del desastre Anuual que va succeïr a l'estiu del 1921.
  • Cop d'Estat de Primo Rivera

    Cop d'Estat de Primo Rivera
    Enmig d'una crisi política i militar després de les desfetes espanyoles al Marroc, el capità general Miguel Primo de Rivera, encapçalarà un cop d'Estat militar que com a conseqüència s'instaurà una dictadura gràcies al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i, també va nombrar el general revoltat com a cap del Govern. La constitució del 1876 va quedar anul·lada.