Portada

Guerra Civil Espanyola

  • Period: to

    Dictadura Mussolini

    El model feixista dirigit per Mussolini a Itàlia va ser una de les causes de curta durada de la Guerra Civil. Aquest es caracteritzava pel nacionalisme agressiu, la negació de la llibertat i el partit únic.
  • Period: to

    Dictadura Hitler

    El model feixista dirigit per Hitler a Alemanya va ser una de les causes de curta durada de la Guerra Civil. Aquest es caracteritzava pel nacionalisme agressiu, la negació de la llibertat i el partit únic.
  • Les eleccions de febrer de 1936

    Les eleccions de febrer de 1936
    Es van desenvolupar enmig d'un clima de gran divisió entre dretes i esquerres. Malgrat la victòria del Front Popular (esquerres), els mesos que van precedir a l'esclat de la Guerra Civil es van caracteritzar per la tensió entre les forces socials i polítiques, no obstant, a Catalunya hi havia una relativa calma.
  • Period: to

    Poder de l'Estat

    Entre l’estiu i la tardor del 1936 el poder de l’Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Van anar sorgint consells que organitzaven les columnes de voluntaris per anar al front, l’ordre públic, l’economia... A algunes regions els comitès i les juntes es van unificar per formar consells regionals.
  • Period: to

    Primera Etapa de la Guerra: Objectiu Madrid

    L'objectiu dels militars rebels va ser ocupar la capital de l'Estat, Madrid. El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central.
    Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud.
  • Period: to

    Tropes d'Àfrica

    Les tropes d'Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat
  • Period: to

    Els catalans franquistes

    Catalunya va rebutjar majoritàriament l'aixecament militar, però van ser molts els catalans que es van unir a la causa dels insurrectes, entre ells: Cambó (president de la Lliga Catalana), empresaris com Valls i Tabernet, o intel·lectuals com Josep Maria de Sagarra i Josep Pla.
  • Comité de No-Intervenció

    Comité de No-Intervenció
    Es va crear un Comité de no-intervenció (amb seu a Londres) al qual es van adherir uns vint-i-set països, entre ells Gran Bretanya i França. Va ser una política de neutralitat, per la qual aquests països no intervenien de cap manera en el conflicte de la Guerra Civil espanyola.
  • Assassinat de José del Castillo

    Assassinat de José del Castillo
    Va tenir lloc l'assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo, penetrat per falangistes.
  • Asssassinat José Calvo Sotelo

    Asssassinat José Calvo Sotelo
    Es va produir a Madrid l'assassinat de José Calvo Sotelo, dirigent d'un partit monàrquic contrari a la República, anomenat Renovación Espanyola, a mans d'un grup d'esquerrans. Va sorgir com a resposta a l'assassinat del tinent Castillo. Davant aquesta situació, el govern no podia garantir l'ordre públic.
  • Inici alçament militar

    El coronel Yagüe s'aixeca en armes contra la República, es va estendre ràpidament a Ceuta
  • Period: to

    Cop d'Estat

    El cop d'estat va ser dissenyat per un sector de l'exèrcit després del triomf del Front Popular en les eleccons de febrer de 1936. Sanjurjo actuava com a cap de la conspiració, que troba ràpidament el suport dels sectors militars monàrquics i conservadors. El director de la conspiració fou Mola.
  • S'estén la insurrecció

    La insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit d'Àfrica esdevé la força fonamental del cop. Franco assegura l'èxit de l'aixecament a Canàries.
  • Arribada a Teutan

    Arribada a Teutan
    El general Franco arriba a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al front de l'exèrcit d'Àfrica. Mola decreta l'estat de guerra a Pamplona i controla Navarra. Els militars s'aixequen en diverses ciutats. Triomfa el cop a la Meseta Nord i Andalusia occidental
  • Fracàs de la insurrecció a Catalunya

    A Barcelona els militars insurrectes, sota direcció del general Goded, fan sortir les tropes de les casernes amb l'objectiu d'ocupar els centres de poder de la ciutat. Alguns militars no van acudir i tenien poc suport civil ja que pocs catalans estaven a favor i la Lliga no va participar-hi. Així que van sufocar els insurrectes. Guàrdies i obrers armats van anar controlant als rebels. Finalment, empresonen a Godet i acaba l'aixecament a Barcelona.
  • Period: to

    Govern de Giral

    Les forces d'esquerra veuen la possibilitat de dur a terme una revolució social. La insurrecció va provocar un clima revolucionari. així que Giral decidí dissoldre l'exèrcit tradicional i cossos policials, va crear batallons de voluntaris (s'integraven les milícies)
  • Mort del general Sanjurjo

    Mort del general Sanjurjo
    José Sanjurjo era el general que s'havia de posar al capdavant dels insurrectes, però això no va ser possible ja que va morir en un accident aeri, mentre viatjava des de Portugal (on estava exiliat) a Espanya.
  • Comité Central de Milícies Antifeixistes

    Comité Central de Milícies Antifeixistes
    El govern de la Generalitat va convocar als dirigents de la CNT-FAI per aturar als insurrectes, i els va oferir la formació d'un Comité Central de Milícies Antifeixistes, integrat per organitzacions d'esquerra i sindicats fidels a la República (ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana).
  • Govern de la República reacciona

    El govern de la República reacciona, Casares Quiroga va ser substituït com cap de govern per José Giral, que decideix dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les organitzacions del Front Popular i dels sindicats.
  • Columnes de milicians

    Columnes de milicians
    El Comité Central de Milícies Antifeixistes es va convertir, durant dos mesos, en el centre de poder de Catalunya. Es va ocupar de controlar l'ordre públic i d'organitzar les columnes de voluntaris, anomenades columnes de milicians, per tal d'avançar cap al front d'Aragó. Van intentar la conquesta de les Illes Balears, i després d'ocupar Eivissa, Formentera i Cabrera, a Mallorca van ser derrotades. Els nacionals van recuperar les illes, totes menys Menorca.
  • Decret de Col·lectivitzacions

    Decret de Col·lectivitzacions
    Per tal de legalitzar i ordenar el procés de la presa de control, la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, que va afectar a grans i mitjanes empreses. Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent de propietat privada. Al camp, les col·lectivitzacions agrícoles més importants van tenir lloc al Baix Ebre i al Baix Llobregat.
  • Junta de Defensa Nacional

    Els nacionals van constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional (JDN), presidida pel general Cabanelles, que va aprobar alguns decrets que derogaven la legislació republicana.
  • Conselleria de Defensa

    Per tal de fer front a la situació, la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. Per aquest motiu, es va crear la Conselleria de Defensa. Això va provocar tensions amb el govern central, que ho va veure com una usurpació de funcions de l'Estat.
  • Consell d'Economia de Catalunya

    A més de la Conselleria de Defensa la Generalitat va crear el Consell d'Economia de Catalunya, per fer front a la situació que s'estava vivint. També es va fer càrrec d'altres sectors com: el control de punts duaners o la gestió dels ferrocarrils i dels ports. Tot això va provocar tensions amb el govern central, que ho va vure com una usurpació de funcions de l'Estat.
  • Period: to

    Tancament de la frontera francesa

    Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà.
  • Period: to

    Govern de Largo Caballero

    Gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les experiències d’autogestió i d’autonomia de les columnes de milicians i posés fi al terror revolucionari. El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Posteriorment, també van unir-se anarcosindicalistes.
  • Period: to

    Brigades Internacionals

    Les tropes de voluntaris, anomenades Brigades Internacionals, van acudir a Espanya per lluitar amb el bàndol republicà contra el feixisme. Hi havia brigadistes procedents d'Europa i d'Amèrica, que eren majoritàriament d'ideologia progressista o d'esquerres.
  • La figura de Franco

    La figura de Franco
    Franco va ser escollit a Salamanca pel generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i, poc després, els generals van decidir concentrar en la figura de Franco tots els poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política.
  • Nou govern de la Generalitat

    Nou govern de la Generalitat
    Es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradelles, en el qual estaven representades les forces obreres i republicanes de Catalunya. El comité de Milícies Antifeixista es va disoldre. El nou govern va prendre mesures com: el decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la justícia. Però hi havia tensions entre algunes forces polítiques i sindicals del govern: d'una banda hi havia la CNT-FAI, el POUM i el PSUC, i de l'altra, ERC i el govern de la Generalitat.
  • Franco, Caudillo d'Espanya

    Franco, Caudillo d'Espanya
    Va sorgir un decret que nomenava Franco com "Generalíssim de les forces nacionals" i "Cap de govern de l'Estat espanyol" (CAUDILLO).
  • Burgos, capital de la zona nacional

    Burgos, capital de la zona nacional
    Traspàs de poders a Burgos, capital de la zona nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado. Així Franco va anar assumint el poder absolut.
  • Period: to

    Ofensiva sobre Madrid

    A partir del més d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat.
  • L'URSS a favor de la República

    L'URSS a favor de la República
    L'URSS va donar suport a la república a canvi que el govern espanyol enviés a la Unió Soviètica una part de les reserves d'or del Banc espanyol per poder pagar les armes comprades per la República. En contrapartida, els militars soviètics van tenir un paper destacat en l'organització tàctica de la guerra.
  • Asssassinat José Antonio Primo de Rivera

    Asssassinat José Antonio Primo de Rivera
    Els primers mesos de la guerra es reprimeix a tothom que pogués tenir relació amb els insurrectes: l’església, l’alta burgesia i els propietaris van ser perseguits. Es va assassinar presos polítics de dretes. També a José Antonio Primo de Riera afusellat a la presó d’Alacant. detencions il·legals, saqueigs i crema d’esglésies i convents i requisa de béns i propietats privades. Molts dels perseguits van fugir a l’estranger, es van amagar o van passar a la zona insurrecta.
  • Militarització de les milícies nacionals

    Es va fer un decret pel qual les milícies armades dels falangistes i dels requetès (carlins) s'havien de militaritzar i, per tant, van haver de sotmetre's a la disciplina de l'exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle per al seu poder.
  • Period: to

    Govern de Negrín

    La negativa de Largo Caballero a il·legalitzar el POUM per forçar una crisi i exigir la seva dimissió. Manuel Azaña va encarregar la formació d'un nou govern a Juan Negrín. Al novembre del 1937, Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona. El govern republicà va assumir el control de moltes competències i va deixar de banda el govern de la República.
  • Period: to

    Presa de Màlaga

    Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans
  • Period: to

    Batalla del Jarama

    Van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. L'ofensiva la va iniciar l'exèrcit nacional amb la intenció de tallar les comunicacions de Madrid. En la seva resistència van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti.
  • Period: to

    Ofensiva a Guadalajara

    Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República.
  • Period: to

    Segona Etapa de la Guerra: Ocupació franja Cantàbrica

    Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i cocentra les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República.
  • Decret d'unificació de Franco

    Decret d'unificació de Franco
    Franco va promulgar el decret d'unificació pel qual la falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las JONS. Es va convertir en el partit únic del nou règim. El cap de Falange, Miguel Hedilla, es va oposar a Franco i aquest el va fer empresonar i desterrar.
  • Bombardeig de Guernika

    Bombardeig de Guernika
    L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika . Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil.
  • Period: to

    Fets de Maig del 1937

    Les dues forces polítiques: una formada per CNT-FAI, PSUC i POUM, i l'altra per ERC i el Govern de la Generalitat, van enfrontar-se al maig de 1937. Va començar quan la policia va intentar desallotjar l'edifici de Telefònica ocupat per la CNT-FAI. En els quatre dies va haver centenars de morts i més d'un miler de ferits. Això va provocar que la influencia anarquista disminuís i que la presencia comunista augmentés. El nou govern va ser presidit per Companys, format per ERC i el PSUC.
  • Period: to

    Ocupació de Bilbao

    Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao.
  • Assassinat d'Andreu Nin

    Assassinat d'Andreu Nin
    Amb l'arribada de Juan Negrín al poder el POUM va ser declarat il·legal: els seus militants van ser detinguts i el dirigent, Andreu Nin, va ser assassinat per la polícia soviètica.
  • Importància de l'església

    Es va publicar una carta pastoral de l'episcopat on es justificaven l'alçament militar i la guerra. El suport de l'església, que va donar caràcter de "cruzada" a la guerra, va ser molt important a l'hora de mobilitzar sectors catòlics en el bàndol insurrecte.
  • Period: to

    Batalla de Brunete

    Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete. Si bé els republicans no van aconseguir els objectius planificats per Miaja i V. Rojo, la batalla va acabar en taules des del punt de vista estratègic i una lleugera victòria tàctica dels republicans ja que van moure el front uns quants quilòmetres.
  • Period: to

    Entrada a Santander i Astúries

    Des del punt de vista estratègic, tant la batalla de Brunete com la de Belchite van ser defensives, ja que no van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular. Al més d’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur per la República.
  • Period: to

    Batalla de Belchite

    L'exèrcit republicà llança una ofensiva al sector de Saragossa per aconseguir el que no s'havia aconseguit amb Batalla de Brunete,: detenir l'avanç nacional al nord on Santander estava amenaçada. Va ser planejada pel govern de Juan Negrín i Prieto. La batalla de Belchite es va saldar finalment amb la presa pels republicans del poble, que va quedar completament devastat.
  • Govern de la República traslladat a Barcelona

    El govern de la República es va traslladar a Barcelona, fet que va comportar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat ja que el Govern central va assumir noves competències, com l'Administració de Justícia.
  • Period: to

    Tercera Etapa de la Guerra: Batalla de l'Ebre

    Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid.
  • Period: to

    Batalla de Terol

    Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada.
  • Reconquesta Terol

    Al mes de febrer els franquistes van infligir als republicans una dura derrota a la zona de l'Alfambra. Després d'això, el camí estava obert i el 22 de febrer la ciutat de Terol tornava a mans de Franco. Tot i que les operacions van suposar un greu desgast per a tots dos exèrcits, aquest el van patir especialment els republicans.
  • Front d'Aragó

    Franco va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març van atacar el front d’Aragó. Els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
  • Ocupació de Lleida

    Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus.
  • Ocupació Castelló

    Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. Amb l’entrada de l’exèrcit franquista en terres catalanes, Franco va derogar l’Estatut de Catalunya.
  • Programa dels Tretze Punts

    El 1938 la situació va ser molt difícil: hi mancaven aliments i començava a regnar el cansament entre la població. Al maig el govern de la República va prpoposar el Programa dels Tretze Punts: una sortida negociada amb les condicions per al cessament de la lluita armada, que va ser rebutjat per Franco.
  • Darrera ofensiva

    L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant.
  • Period: to

    Derrota en la Batalla de l'Ebre

    Va començar una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. Finalment , una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15, els republicans van acabar retirant-se. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb el desgast republicà a la Batalla de l’Ebre.
  • Period: to

    Quarta Etapa de la Guerra: Ocupació Catalunya

    Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya.
  • Gran ofensiva de l'exèrcit franquista

    Va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada.
  • Entrada a Tarragona

    Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes.
  • Entrada a Barcelona

    L'exèrcit franquista va entrar a Barcelona, les avantguardes de l'Cos d'Exèrcit navarrès i de l'Cos marroquí arribaven a l'Tibidabo. Barcelona s'estenia als seus peus, exhausta i sense forces militars que la defensessin. Els organismes oficials de la República i la Generalitat havien estat evacuats el dia 22, mentre les restes de l'exèrcit republicà intentaven defensar sense èxit la línia del riu Llobregat.
  • Caiguda de Girona

    L'avanç de l'bàndol revoltat seguia el seu ritme gairebé sense trobar resistència, fins al punt que les avançades de general Yagüe (incloent italians, marroquins i requetés navarresos) van prendre Girona, forçant el govern republicà a fugir a Figueres.
  • Exilis

    La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la república Manuel Azaña, de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939.
    Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats.
  • Llei de responsabilitats polítiques

    Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques, que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja”. A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana.
  • Acaba la guerra a Catalunya

    Les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou
    Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya.
  • Period: to

    Fi de la República

    El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà.
  • Reconeixement del govern de Franco

    El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República.
  • Cop d'estat a Madrid

    El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies.
  • Ocupació total del territori

    Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà.
  • Fi del conflicte

    Fi del conflicte
    Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada. Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.