400px 1930s decade montage

Història del 1930 al 2020

  • La guerra del desert

    La guerra del desert
    La Pampa i la Patagònia argentina estan marcades per un important esdeveniment ocorregut l'11 d'octubre de 1878 quan va emprendre l'anomenada 'Campanya de desert' o 'Guerra contra l'Indi', una estratègia militar per la qual la República Argentina va ingressar en el territori i va derrotar a les tribus del sud.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    És un document que va ser signat per Alemanya i les potències guanyadores. Aquest és el tractat de pau que posa fi a la I Guerra Mundial. Va entrar en vigència el 20 de Gener de 1920. La delegació i el govern consideraven que estava impost a la força ja que no els van donar lloc a participar-hi, ni tampoc els hi van consultar ni preguntar res. Aquest tractat va ser un tema de tensions polítiques internes, en les quals hi havia gent que no hi estava d’acord i volien la seva revocació.
  • Reforma religiosa i escolar

    Reforma religiosa i escolar
    La qüestió religiosa a la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni, del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.
  • Period: to

    Segona República Espanyola

    Va ser un règim polític democràtic que va existir a Espanya. Hi va haver una evolució política que consta de quatre etapes:
    1- Govern provisional (d'abril al desembre de 1931) va convocar unes eleccios generals i l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1931.
    2- Bienni reformista (1931-1933) durant el qual el govern va fer reformes
    3- Bienni conservador (1933-1935) el govern d'Alejandro Lerroux va intentar frenar les reformes del govern anterior
    4- Front popular -> esquerra guanya al 1936
  • Period: to

    República d'Esquerres

    Amb l'aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap del govern. S’iniciava una nova etapa,en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un programa de reformes, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Eren prioritàries les actuacions davant dels problemes agraris, militars, religiosos, nacionals, socials i culturals.
  • Eleccions municipals 1931

    Eleccions municipals 1931
    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Proclamació de la Segona República - Part 1

    Proclamació de la Segona República - Part 1
    El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar. Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents. Primer per les divisions entre dretes i esquerres.
    En segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República.
  • Proclamació de la Segona República - Part 2

    Proclamació de la Segona República - Part 2
    La història de la Segona República espanyola es divideix en 4 fases: govern provisional (1931), Bienni Reformador (1931-1933), Bienni Negre (1933-1936) i Govern del Front Popular (1936).
    Durant el govern provisional, la base jurídica del nou règim; durant el Bienni Reformador, govern d'esquerres, amb una voluntat transformadora, durant el Bienni Negre, amb govern de dretes, reacció conservadora, finalment, amb el govern del Front Popular, les esquerres recuperen el poder.
  • Proclamació de la Segona República - Part 3

    Proclamació de la Segona República - Part 3
    En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l'estabilitat necessària.
  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    Aquesta constitució representava per a la República l'estabilització dins de la societat espanyola després d'unes eleccions democràtiques en les que el congrés va sortir clarament escorat a l'esquerra. Aquestes eleccions van suposar també una representació de la tònica predominant durant el període posterior a la dictadura de Primo de Rivera, i fins i tot va afegir altres d'importància posteriorment-
  • Estatut de Núria - Part 1

    Estatut de Núria - Part 1
    L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932, també conegut com Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que otorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. D'aquesta manera Catalunya aconseguia el que no va obtenir durant el 1918-1919.
  • Estatut de Núria - Què proposava? - Part 2

    Estatut de Núria - Què proposava? - Part 2
    L’Estatut de Núria proposava una Espanya federal i el català com a única llengua oficial de Catalunya, a més de competències exclusives per a la Generalitat en ensenyament, divisió territorial, règim municipal, justícia, obres públiques, dret civil, ordre públic... I també s’estipula que l’autogovern de Catalunya recau en el Parlament català (legislatiu), en el president de la Generalitat i el seu Consell (executiu) i en el Tribunal Superior de Justícia (judicial).
  • Period: to

    República de dretes

    Al llarg de 1933 la República va entrar en crisi. El proletariat anarquista i socialista, es van desentendre de dels objectius republicans i volien enderrocar les reformes dels primers governs republicans. Hi va haver unes eleccions generals, els resultats de les quals va ser la victòria dels partits de centredreta, inaugurant dos anys de govern conservador que passarien a la història amb el nom de Bienni Negre encunyat per les esquerres.
  • Pujada al poder de Hitler

    Pujada al poder de Hitler
    El 30 de gener de 1933, després de mesos de negociacions, el president d'Alemanya, Paul von Hindenburg, va designar a Hitler canceller d'Alemanya en un govern aparentment dominat pels conservadors.
    Com que els alemanys que s'oposaven al nazisme eren incapaços d'unir-se en contra seva, Hitler aviat va poder consolidar un poder absolut.
    L'objectiu fonamental d'Hitler al desencadenar la Segona Guerra Mundial era establir un imperi que comprenguera des d'Alemanya fins als Urals.
  • Eleccions de 1933

    Eleccions de 1933
    19 de Novembre de 1933: les primeres Eleccions Generals a Espanya en les que les dones poden votar!
    Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
  • Mort de Francesc Macià

    Mort de Francesc Macià
    Francesc Macià i Llussà va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
    Francesc Macià, l'Avi, com l'anomenava el poble, va morir el 25 de desembre de 1933. El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària.
    Les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al cementiri de Montjuïc
  • Empresonament de Lluís Companys i del seu govern - Part 1

    Empresonament de Lluís Companys i del seu govern - Part 1
    Durant l'any 1934, Lluís Companys va impulsar la polèmica Llei de contractes de conreu, que el va enfrontar amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol.
    El 6 d'octubre del 1934 va protagonitzar una revolta contra la legalitat republicana i va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat.
  • Empresonament de Lluís Companys i del seu govern - Part 2

    Empresonament de Lluís Companys i del seu govern - Part 2
    El Govern català va ser detingut per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l''Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 fou suspès. Companys va ser empresonat primer al vaixell Uruguay, i després traslladat a Madrid, on fou jutjat pel Tribunal de Garanties Constitucionals i condemnat, amb tot el Govern català, a trenta anys de reclusió major.
  • Empresonament de Lluís Companys i del seu govern - Part 3

    Empresonament de Lluís Companys i del seu govern - Part 3
    Aquests fets van coincidir amb la vaga general revolucionària convocada a tot Espanya i amb la insurrecció asturiana. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936.
  • Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya

    Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
    Sis d'Octubre a Catalunya: els fets del 6 d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra el règim republicà. Aquell mateix dia de 1934, el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent va desembocar en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol.
  • Fets d'Octubre de 1934 a Astúries

    Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
    A Astúries, en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries, els fets van ser molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i l'exèrcit contra l'Aliança Obrera.
    La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual eren l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.
  • Reforma Agrària

    Reforma Agrària
    Reforma agrària és un conjunt de mesures polítiques, econòmiques, socials i legislatives impulsades per tal de modificar l'estructura de la propietat i producció de la terra en un lloc determinat.
    Les reformes agràries busquen solucionar dos problemes interrelacionats, la concentració de la propietat de la terra i la baixa productivitat agrícola a causa de la no ocupació de tecnologies o a l'especulació amb els preus de la terra que impedeix o desestima el seu ús productiu .
  • Espanya es divideix en dos bàndols: els republicans i els insurrectes

    Espanya es divideix en dos bàndols: els republicans i els insurrectes
    Aquesta guerra, que comença el 1936 i acaba el 1939, fa que Espanya es divideixi en dos bàndols: bàndol republicà i bàndol rebel, nacional o revoltat. Octubre de 1936 és una data important, ja que el 7 d'octubre d'aquest any es forma el 1r Govern Basc.
    El bàndol republicà va estar constituït al voltant del Govern, format pel Front Popular, que es componia d'una coalició de partits republicans -Esquerra Republicana i Unió Republicana- amb el Partit Socialista Obrer Espanyol.
  • Period: to

    El Front Popular

    A les eleccions del 12 de febrer, es van presentar units els partits republicans d'esquerres i els partits obrers, en una aliança que va ser coneguda com Front Popular. Els partits de dretes no van aconseguir els acords necessaris, i això va afavorir a la victòria del Front Popular. El primer govern va estar format només pels republicans. El règim republicà es va suprimir i Les aspiracions dels republicans de construir un sistema polític democràtic trigar quaranta anys a fer-se realitat,
  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

    Va ser provocada pel cop d’estat dut a terme per una part de les forces armades que feien costat als partits de dreta. Però, el cop d'estat no va triomfar arreu. En algunes zones triomfava de seguida, en d'altres la resistència a la República va impedir-ho. L'Estat espanyol quedava dividit en dues zones: l'Espanya nacional, liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir els sectors esquerrans; i l'Espanya republicana, que era fidel a les institucions de la República.
  • Revolta militar a Melilla i les Canàries

    Revolta militar a Melilla i les Canàries
    El cop d'estat del 18 de juliol de 1936, fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
  • Revolta militar a la Península i Inici de la guerra civil

    Revolta militar a la Península i Inici de la guerra civil
    El cop d'Estat a Espanya va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any que va tenir lloc al juliol d'aquest any. El seu fracàs va conduir a una guerra civil i,a l'establiment d'una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del seu màxim dirigent Franco el 1975.
    La Guerra va començar quan els generals Emilio Mola i Francisco Franco van iniciar una revolta per enderrocar la República elegida democràticament.
  • Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya

    Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
    El Cop d'Estat de juliol de 1936 contra el govern de la República Espanyola, que va donar començament a la Guerra Civil, no va aconseguir triomfar a Barcelona, ​​el que portaria a el fracàs de la revolta militar a tot Catalunya.
    Des de primeres hores del dia 19 de juliol algunes unitats de la guarnició de Barcelona van abandonar els seus aquarteraments i van sortir als carrers amb l'objectiu d'avançar cap al centre de la ciutat i ocupar els punts clau de la ciutat que els permetés el seu control
  • Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
    El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya va ser un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola. També per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país.
  • Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)

    Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
    El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra Civil Espanyola.
    Hi participaren un total de 27 països.
    El 9 de setembre el comitè es reuní per primer cop a Londres, amb representació de tots els països, tret de Portugal.
  • Eix Roma-Berlin

    Eix Roma-Berlin
    El terme Eix Roma-Berlin va ser utilitzat per primera vegada per Benito Mussolini al novembre de 1936. Quan referint-se al tractat d'amistat signat el 25 d'octubre de 1936 entre el Regne d'Itàlia i l'Alemanya nazi, diu que els dos països formarien un Eix al voltant de el qual girarien els altres estats d'Europa.
  • Pacte Antikomintern

    Pacte Antikomintern
    El Pacte Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord, ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica.Un mes després que es formalitzés l'Eix Roma-Berlín, l'Imperi del Japó signa amb l'Alemanya nazi el 'Pacte Antikomintern ', on els dos països s'alien contra la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
  • Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor

    Bombardeig de Gernika  i la Legió Cóndor
    El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola.
    Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels 120-300 morts, cent vint segons l'estudi més recent i exhaustiu
  • Period: to

    Els Fets del Maig de 1937

    Els Fets de maig del 1937 van ser els enfrontaments que succeïren a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya. Els enfrontaments van acabar amb uns 500 morts i més de 1000 ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Els Fets de Maig indiquen l'inici de la sortida d'anarquistes i comunistes trotskistes de les institucions republicanes.
  • Anschluss

    Anschluss
    Anschluss és una paraula alemanya que, en un context polític, vol dir unió o reunió. Va ser utilitzada per referir-se a la fusió d'Àustria i l'Alemanya nazi en una sola nació, el 12 de març de 1938 com una província de l'III Reich, passant de Österreich a Ostmark (Marca de l'Est).
  • Bombardejos a Reus

    Bombardejos a Reus
    Fa 80 anys, Reus va patir uns bombardeigs molt greus que quedaren gravats en el record de la gent.
    Després dels primers temps de la Revolució, el 1936, la vida quotidiana en bona mesura es va normalitzr, pels carrers no hi havia por de que estaven en guerra. I és que fins a la tardor de 1937 la gent no va prendre consciència de què era un bombardeig, tot i que es van fer alguns simulacres que la gent es va prendre de broma. La por els hi va entrant poc a poc
  • Conferència de Munich

    Conferència de Munich
    Va ser un pacte realitzat a la Conferència de Munich. Un acord signat a la conferència de Munic de setembre de 1938 va cedir a Alemanya la regió txecoslovaca dels Sudets, de parla alemanya. L'acord es va celebrar entre Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i França. Txecoslovàquia no tenia permès concórrer a la conferència.
  • Guerra Llampec

    Guerra Llampec
    Amb la invasió de Polònia, el concepte de Guerra Llampec va aparèixer (Blitzkrieg). Aquest concepte, ideat i posat en pràctica per l’exèrcit alemany, es basava en conquerir territoris basant-se en la sorpresa i la rapidesa provocant que l’enemic quedés destruït, i els seus territoris, devastats.
    Gràcies a aquest concepte, en tres setmanes es va arribar a Varsòvia, que era l’objectiu principal en aquell moment.
  • Period: to

    Dictadura del General Franco

    La dictadura del general Franco forma part de la història. Franco va començar l'asalt al poder al juliol de 1936 contra la Segona República i va culminar a l'abril de 1939, després de la victoria d'una guerra civil molt llarga. La primera etapa d'aquesta dictadura va anar del 1939 al 1950: autarquia i aïllament.
    Franco, va imposar un règim feixista i va reprimir durament tots els sectors esquerrans.
    La primera etapa caracteritzada per l'aïllament i el canvi de la política, va acabar al 1945
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia
    La invasió alemanya de Polònia, es va iniciar l'1 de setembre de 1939. Ha estat considerada el detonant de la Segona Guerra Mundial. Abans d'això, la qüestió de Polònia figurava entre les clàusules secretes de l'Pacte de no agressió signat entre Alemanya i l'URSS, a l'agost de 1939.
  • Entrada dels nacionals a Reus - Part 1

    Entrada dels nacionals a Reus - Part 1
    Testimoni en primera persona de l’entrada de les tropes nacionals a Reus. L’escriptor Xavier Amorós va acompanyar un grup de soldats fins la plaça de Prim aquell dia enmig d’una ciutat desèrtica.
    En arribar a l’emblemàtic espai ciutadà que seria recurrent en la seva obra literària posterior, Amorós recorda que van començar a emergir diferents persones.
  • Entrada dels nacionals a Reus - Part 2

    Entrada dels nacionals a Reus - Part 2
    Després, Amorós va apropar-se a la plaça del Mercadal, on va viure el moment en què un reduït grup de carlins va penjar d’una de les finestres secundàries del consistori una senyera de petites dimensions.
    Posteriorment, es va penjar la bandera espanyola d’un balcó principal i la catalana va desaparèixer de l’espai físic.
  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França - Part 1

    Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França - Part 1
    Catalunya havia estat, el 1938, la destinació de milers de ciutadans espanyols.
    L'exili dels derrotats del 1939 fou molt superior i, evidentment, molt més tràgic que el de la primera riuada de persones que marxaren del país després del fallit cop d'estat militar a Catalunya. En aquells moments, la Generalitat republicana presidida per Lluís Companys va ajudar molta gent a fugir de la ira revolucionària que es desfermà a les principals ciutats catalanes l'estiu del 1936.
  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França - Part 2

    Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França - Part 2
    Es calcula que el Govern català va expedir més de 100 mil passaports a molts catalans que creuaren la frontera, la majoria dels quals tornaren a la Península en destinació a Sant Sebastià i altres ciutats del nord d'Espanya preses pels feixistes.
    Com que interessava que el nombre de refugiats no augmentés, els francesos van iniciar una campanya propagandística recomanant als exiliats que podien tornar a l'Espanya de Franco sense por de represàlies sempre que no haguessin comès delictes de sang.
  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França - Part 3

    Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França - Part 3
    Els que accediren a les recomanacions franceses, van comprovar ben aviat que tot plegat era una farsa. Els càstigs en camps de concentració a la Península, penes de presó i afusellaments sistemàtics foren el perdó que Franco els preparà.
  • Final de la Guerra

    Final de la Guerra
    Posant fi a gairebé tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat (format per la Falange espanyola i altres grups conservadors), va acabar l'u d'abril de 1939 amb la victòria de el bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant.
  • Pacte d'Acer

    Pacte d'Acer
    El Pacte d'Acer oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial va començar el dia 3 de setembre de 1939, després de que les tropes de Hitler van envaïr Polònia. França i el Regne Unit van declarar la guerra a Alemanya. S'iniciava així
  • Period: to

    Batalla d'Anglaterra

    La batalla d'Anglaterra és el nom amb el qual es coneix a el conjunt de combats aeris lliurats a cel britànic i sobre el canal de la Mànega, entre juliol i octubre de 1940, quan Alemanya va buscar destruir la Real Força aèria britànica (RAF) per obtenir la superioritat aèria necessària per a una invasió de la Gran Bretanya, l'Operació Lleó Marí.
    Va ser la primera batalla que els nazis no van poder guanyar
  • Period: to

    Operació Barba-roja

    Juny 1941: va donar començament l'Operació Barbarroja. Aquest és el nom en clau que Alemanya va posar a la invasió de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.
    En l'Operació Barbarroja, Hitler pretenia avançar simultàniament amb tres grups d'exèrcits, que havien de voltar als exèrcits soviètics en enormes maniobres, per aniquilar posteriorment.
    En l'Operació no van estar sols, van participar tropes d'Hongria, Romania, Eslovàquia, Itàlia, Finlàndia,Bèlgica, França, Croàcia i Espanya.
  • El meu avi Fèlix Civor

    El meu avi Fèlix Civor
    Va néixer el 23/03/1941 a Maella, un poble de Saragossa. Es va criar allà, i no va emigrar a cap lloc; només va marxar durant 1 any i mig, quan va anar a fer el servei militar. Afortunadament, no va viure cap dificultat en lo que a la guerra o postguerra suposa. Va anar a escola fins als 8 anys i va treballar tota la vida al camp, fins als 70 que ho va deixar. Tenia una vida molt senzilla, anaven al camp, a caçar amb els amics, al mas, i quan no hi havia treball al camp, tornaven a l'escola.
  • Atac a Pearl Harbor - Part 1

    Atac a Pearl Harbor - Part 1
    La aviació japonesa va atacar per sorpresa la base naval de Pearl Harbor a Hawaii, on estava la flota de guerra nord-americana del Pacífic.
    Els vaixells de guerra ancorats al port van ser presa fàcil per als 360 avions de guerra japonesos. L'atac va danyar el poder naval i aeri nord-americà.
  • Atac a Pearl Harbor - Part 2

    Atac a Pearl Harbor - Part 2
    Aquesta agressió va motivar al poble nord-americà i Roosevelt va aconseguir que a l'endemà, 8 de desembre de 1941,el Congrés aprovés la declaració de guerra contra el Japó.
    La manca de previsió de les autoritats militars davant l'atac va provocar dures crítiques en aquell moment. I,fins i tot, alguns historiadors han suggerit que Roosevelt coneixia l'atac i no va fer res per impedir-ho per així ficar als Estats Units en la guerra.
  • La meva àvia Carme Bondia

    La meva àvia Carme Bondia
    Va néixer el 25/09/1941 a Maella, un poble de Saragossa. Es va criar allà, i no va patir cap tipus de dificultat en quant a la guerra o postguerra. No va emigrar a cap lloc, la seva vida va transcurrir al mateix poble. Va anar a escola fins als 14 anys, i després, va ajudar a treballar al camp, i quan no hi havia treball, feia labors de casa. En el seu temps lliure jugava amb amics i li agradava cosir. Es va casar i va continuar fent el mateix, ajudant al camp i fent les tasques de casa.
  • Period: to

    Batalla de Stalingrad

    La batalla de Stalingrad va ser un enfrontament bèl·lic entre l'Exèrcit Vermell de la Unió Soviètica i la Wehrmacht de l'Alemanya Nazi i els seus aliats, pel control de la ciutat de Stalingrad, actual Volgograd, que va succeir entre agost de 1942 i febrer de 1943, durant la Segona Guerra Mundial. Amb unes estimades 3 o 4 milions de persones, entre soldats de tots dos bàndols i civils, és considerada la més sagnant en la història de la humanitat.Els alemanys la van anomenar 'la guerra de rates'.
  • Period: to

    Batalla de Guadalcanal

    La batalla naval de Guadalcanal o tercera batalla de l'illa de Savo/ tercera batalla de la mar de Salomó va ser una batalla que va enfrontar a les forces Aliades (principalment nord-americans) contra les forces japoneses, en el que tradicionalment s'ha denominat com la batalla de Guadalcanal.
  • Period: to

    Batalla de Guadalcanal - Part 2

    La batalla va consistir en una seqüència d'atacs combinats per mar i aire que va durar més de quatre dies (des del 12 a el 15 de novembre de 1942), la major part d'ells en els voltants de l'illa de Guadalcanal a prop de l'illa de Savo, i van ser duts a terme per contrarestar l'esforç japonès per reforçar les seves forces terrestres a l'illa. Durant dos combats nocturns entre vaixells de guerra, tots dos adversaris van perdre nombrosos vaixells.
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    El 6 de juny de 1944, els aliats van iniciar el desembarcament d'un exèrcit més de 150.000 soldats sobre les platges de Normandia.
    La coneguda com a Operació "Overlord", la invasió de França havia començat. Comandats pel general Eisenhower, les tropes aliades van superar les defenses organitzades pel mariscal alemany Rommel.
    Els avions aliats van destrossar la major part dels ponts sobre el Sena i el Loira, impedint que els alemanys poguessin enviar reforços a Normandia.
  • Desembarcament de Normandia - Part 2

    Desembarcament de Normandia - Part 2
    L'èxit d'el desembarcament va permetre el ràpid avanç de les tropes aliades cap al cor de França. El desembarcament va ser un dels elements clau de la derrrota de l'III Reich.
  • Ocupació de París

    Ocupació de París
    El 25 d'agost de 1944 París va posar fi a l'ocupació nazi iniciada el 1940. L'alliberament de la capital francesa es va produir després dels importants avanços de les tropes aliades gràcies als desembarcaments de Normandia (6 de juny) i Provença (15 d'agost)
    La ocupació la va fer Alemanya, i a partir d'aquell moment París pertany a Alemanya
  • Period: to

    El meu avi José Luis Castilla

    Va néixer el 27/03/1945 a Ledesma, Salamanca. Es va criar allà, i va deixar l'escola amb només 7 anys, per posar-se a treballar en tot tipus de feines. No va patir cap dificultat en quant a la guerra o postguerra suposava. Va passar l'adolescència en la mateixa Ledesma, fins que als 23 anys va emigrar a Lion, França. Allà va treballar en l'automoció. Després, va marxar a Holanda un any, perquè a Espanya la qualitat de vida era més baixa, el que significava que a Holanda guanyaves més diners.
  • Period: to

    El meu avi José Luis Castilla - Part 2

    Va marxar allà a treballar perquè suposaria un benefici per ell. Després de passar un any a Holanda, va tornar a Espanya, per casar-se amb la meva àvia (1971).Una vegada casats, van emigrar els dos cap a Holanda un altre cop, on van passar 29 anys. Ell va treballar a un escorxador durant la seva estància allà. Al 2000 van tornar a Espanya, per cuidar a les seves netes. Van arribar prejubilats, i no van treballar.

    Va ser una persona increïble en tots els aspectes.Ens va deixar el 27/10/2018
  • Period: to

    Judici de Nuremberg

    Van ser una sèrie de judicis celebrats a Nuremberg, Alemanya en 1945-1946, en els quals antics líders nazis van ser acusats i jutjats com a criminals de guerra per un Tribunal Militar Internacional.
    Aquest tribunal s'encarrega de jutjar els 'crims més greus internacionals'. Els judicis de Nuremberg van ser el primer pas d'un camí encara llarg per assolir la justícia global.
    Molts altres criminals, però, mai van anar a judici.
  • Period: to

    Conferència de Potsdam - Part 1

    Els "Tres Grans", després de culminar la derrota de l'Alemanya nazi, es van reunir a Potsdam, a les afores de Berlín, per concretar la sort del vençut.
    L'ambient a la conferència havia canviat respecte a Teheran o Ialta, tal com havien canviat els seus protagonistes.
  • Period: to

    Conferència de Potsdam - Part 2

    Els dirigents de la Gran Aliança van acordar establir una autoritat suprema interaliada a Alemanya en la qual el poder reial residiria en un Consell Suprem de Control format pels comandants militars de les quatre zones d'ocupació: americana al sud-oest, britànica a nord-oest, francesa en l'oest i soviètica a l'est.
    Era una simple divisió administrativa d'Alemanya i, en aquell moment, cap dels líders reunits va pensar en una divisió política de la potència derrotada.
  • Period: to

    Conferència de Potsdam - Part 3

    Es va definir l'anomenat pla de les quatre "D": desnazificació, desmilitarització, descartelización (abolició dels grans "cartells" econòmics germans) i democratització. Aquest pla havia de ser la base de la reconstrucció d'Alemanya.
    Els ministres d'afers exteriors van quedar encarregats de preparar un tractat de pau definitiu amb Alemanya.
    Pel que fa a les reparacions de guerra, es va acordar després aspres discussions que serien extretes per cada potència en la seva àrea d'ocupació.
  • Derrota del Tercer Reich

    Derrota del Tercer Reich
    La caiguda del Tercer Reich. Fa 60 anys es va suïcidar Adolf Hitler i es va rendir Alemanya. Les tropes de Stalin eren al cor d'aquest Tercer Reich, que segons Adolf Hitler duraria mil anys però que amb prou feines es va sostenir de 1933 a 1945.
  • Period: to

    Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki van ser atacs nuclears ordenats per Harry S. Truman, president dels Estats Units, contra l'Imperi de Japó. Els atacs es van efectuar el 6 i el 9 d'agost de 1945, respectivament, el que va contribuir, juntament amb la Guerra soviètic-japonesa, a la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial.
    S'estima que cap a finals de 1945, les bombes havien matat 166.000 persones a Hiroshima i 80.000 a Nagasaki, totalitzant unes 246.000 morts
  • ONU

    ONU
    L'ONU o Organització de Nacions Unides és una organització internacional formada per 192 països. Des de la seva creació, ha rebut 11 vegades el Premi Nobel de la Pau per els seus programes i membres del seu personal.
    Els objectius d'aquesta Organització són: mantenir la pau i la seguretat internacionals, prendre mesures col·lectives eficaces per prevenir i eliminar amenaces a la pau, i suprimir actes d'agressió i aconseguir els principis de la justícia i de el dret internacional.
  • La meva àvia Adoración Encinas

    La meva àvia Adoración Encinas
    Va nèixer el 30/11/1946 a Salamanca. Havien passat pocs anys des del fi de la Guerra Civil, i hi havia escassetat de menjar i diners. Tenia 4 germanes, per tant se'ls considerava una familia nombrosa. Els hi van donar una cartilla de racionament després de la Guerra, en la que deia que segons les persones que vivien a casa, podíen comprar més o menys quantitat de productes. Recorda que a la seva infància no hi havia ni joguines ni regals, per tant la descriu dient que tenien molta necessitat.
  • La meva àvia Adoración Encinas - Part 2

    La meva àvia Adoración Encinas - Part 2
    Va deixar l'escola amb 13 anys. Als 14 va anar a Madrid a ajudar a la seva germana a cuidar als seus fills, i va tornar a Salamanca. Va començar a treballar a una fàbrica de bolsos fins als 24. Es va casar i als 24(1971),va marxar de Salamanca per emigrar a Holanda amb el meu avi.A Holanda van estar fins al 2000, i ella va treballar en quatre llocs diferents en tots aquells anys. Al 2000 van tornar a Espanya, i van cuidar de la meva germana i de mí, i no van treballar perquè estaven prejubilats.
  • Period: to

    Regnat de Joan Carles

    El 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Franco, Joan Carles I fou proclamat rei. Després de succeïr a Franco com a cap de l'estat, fou un dels actors d'Espanya, des del Franquisme cap a una monarquia constitucional.
    Després d'un canvi per a tota Espanya, de la dura dictadura del General Franco, va arribar Joan Carles I disposat a canviar les condicions de vida i de política dels espanyols. Ho va fer durant 39 anys. Anuncià la seva abdicació del seu regnat el 2 de juny de 2014.
  • Period: to

    Transició Democràtica

    Després de la mort de Franco, Joan Carles I va jurar el seu càrrec com a rei d’Espanya, volent promoure un canvi polític.
    Però el nou govern, es va mostrar incapaç de dur a terme reformes democràtiques i el rei va forçar la seva dimissió.
    El juliol del 1976 va ser nomenat nou president del govern Adolfo Suárez, un polític que va iniciar el camí legal per desmantellar el franquisme.
    Es va aprovar la Llei per a la Reforma Política.
    Va arribar Felipe González, que va ser president del govern també
  • Period: to

    Catalunya, Comunitat Autònoma

    Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica.
    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 estatueix que el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania ha definit Catalunya com a nació, tot i que la Constitució espanyola limita el reconeixement de la realitat de Catalunya al d'una nacionalitat històrica.
    Avui en dia, és una c.autònoma i una part d'aquesta, lluita per aconseguir la independència
  • Period: to

    Regnat de Felip VI

    Felip VI d'Espanya, és l'actual rei d'Espanya, fill de Joan Carles I, l'anterior rei. El 19 de juny de 2014 va ser proclamat rei davant de les Corts Generals, amb el nom de Felipe VI en una cerimònia laica celebrada al Congrés dels Diputats de Madrid, on va jurar la Constitució amb presència de les màximes autoritats polítiques i institucionals del país.
    I així ho està fent, fins avui en dia que continua sent el rei d'Espanya, i té pinta de que per molts anys més ho continuarà sent.