Unnamed

Història del 1930 al 2020

By aina_04
  • 1524

    Reforma religiosa i escolar

    Al segle XVI, la gran majoria de la població era analfabeta, tan sols aquells que tenien una posició benestant es podien permetre el luxe de saber llegir i escriure.
    Des de la Reforma s’impulsarà l’educació i l’alfabetització de tota la població, i es farà des de la convicció que han de ser els governs, i no pas les institucions religioses, qui emprenguin aquesta tasca. Aleshores la reforma va ser un factor important per al desenvolupament educatiu
  • Empresonament de Lluís Companys i el seu govern

    Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
    El 1909 va ser detingut i empresonat, per primera vegada a la seva vida, arran de la repressió posterior a la Setmana Tràgica.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats.Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes, la pèrdua de territoris de l'Imperi Otomà.
  • Pujada al poder de Hitler

    Pujada al poder de Hitler
    El ascenso de Adolf Hitler al poder comenzó en septiembre de 1919 en Alemania​. En 1920 el Partido Nacionalsocialista Obrero Alemán, comúnmente denominado Partido Nazi. Este partido político se formó y desarrolló durante la posguerra de la Primera Guerra Mundial, como partido antimarxista y opuesto al Tratado de Versalles y al gobierno democrático de posguerra de la República de Weimar. Defendía el nacionalismo extremo. El ascenso de Hitler terminó en marzo de 1933.
  • Guerra llampec

    És una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. La va usar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França
  • Eleccions municipals 1931

    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Proclamació de la Segona República

    La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).
  • Constitució de 1931

    La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
    La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre.
  • Reforma

  • Period: to

    República d'esquerres (1931-1933)

    S’iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, algunes ja iniciades en el període constituent, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Eren prioritàries les actuacions davant dels problemes agraris, militars, religiosos, nacionals, socials i culturals.
  • Period: to

    República de dretes (1933-1936)

    Al llarg de 1932 les dretes s’havien reorganitzat després de la desfeta republicana. Les eleccions de 1933 van estar marcades per la fragmentació dels partits d’esquerres en un sistema electoral que primava les coalicions. Si aquest sistema havia beneficiat a l’esquerra el 1931, el 1933 va ser la dreta qui va beneficiar-se del sistema electoral. Així, les dretes arribaven a la convocatòria electoral amb un front electoral unificat
  • Reforma agrària

    La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia . El mètode que finalment es va escollir per resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers.
  • Estatut de Núria

    Una llei catalana —però també espanyola— que havia de regir l’estructura jurídica i legal de la nova Generalitat.
    Proposava una Espanya federal i el català com a única llengua oficial de Catalunya, a més de competències exclusives per a la Generalitat en ensenyament, divisió territorial, règim municipal, justícia... I també s’estipula que l’autogovern de Catalunya recau en el Parlament català ,en el president de la Generalitat i el seu Consell i en el Tribunal Superior de Justícia.
  • Mort de Francesc Macià

    Mort de Francesc Macià
    Francesc Macià, l'Avi, com l'anomenava el poble, morí el 25 de desembre de 1933. El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària, similar a la de la mort d'Enric Prat de la Riba. Les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al cementiri de Montjuïc.
  • Eleccions del 1933

    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
  • Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya

    Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
    Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. , en el La Revolta d'Astúries, els fets foren molt més sagnants.
  • Fets d'Octubre de 1934 a Astúries

    Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
    La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934.
  • Pacte Antikomintern

    Pacte Antikomintern
    El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord, ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica
  • Espanya es divideix en dos bàndols

    Espanya es divideix en dos bàndols
  • Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
  • Period: to

    El Front Popular (1936-1939)

    El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
    va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya etc.
    La dreta política va reaccionar amb l'organització d'una insurrecció militar A Catalunya i València era conegut com el Front d'Esquerres.
  • Revolta militar a Melilla i les Canàries

    Revolta militar a Melilla i les Canàries
  • Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil

    Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
  • Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya

    Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
  • Pacte de no-intervenció

    Pacte de no-intervenció
  • Els Fets del Maig de 1937

    Els Fets del Maig de 1937
    Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits.
  • Anschluss

    Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.
  • Conferència de Munich

    L'Acord de Munic es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
  • Bombardejos a Reus

    Bombardejos a Reus
    Les bombes van creuar la ciutat, des del camí de Salou a l’estació del Nord, afectant nombrosos edificis. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal. A la cantonada del carrer de Jesús, una bomba destruí cal Pedrol i deixà molt malmesa la casa Navàs, que va perdre bona part del darrer pis i de la teulada, així com la torreta de la cantonada, que no s’ha arribat a reconstruir. A més, les bombes van destruir una fàbrica de persianes i cremar un magatzem de roba.
  • Pacte d'Acer

    El Pacte d'Acer oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.
  • Invasió de Polònia

    La Invasió soviètica de Polònia de 1939 va ser una operació militar iniciada el 17 de setembre de 1939, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, setze dies després de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi. Va suposar una important victòria per a l'Exèrcit Roig.
  • Period: to

    Dictadura del general Franco (1939-1945)

    .El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat.
  • Entrada dels nacionals a Reus

  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França

    Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
  • Final de la guerra

    Final de la guerra
  • Eix Roma-Berlin

    Eix Roma-Berlin
    Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Els tres principals Poders de l'Eix eren: Alemanya, Itàlia i l'Imperi Japonès.
    Després de la victòria alemanya sobre França, part del govern francès va decidir col·laborar amb els nazis. Més tard, els països de l'est d'Europa es van veure pressionats per Hitler perquè s'unissin a l'Eix: Romania ho va fer el juliol de 1940, Hongria el novembre següent i Bulgària el març de 1941
  • Ocupació de París

    El 10 de maig de 1940, i que suposà el final de la Guerra de Broma. A l'inici, Fall Gelb (Cas Groc) les unitats cuirassades alemanyes van travessar la regió boscosa de les Ardenes, per aïllar i envoltar les unitats aliades que havien avançat a Bèlgica. La Força Expedicionària Britànica, a més de tropes franceses, van ser evacuats de Dunkerque en l'operació Dinamo.
    5 de juny, les tropes alemanyes van flanquejar la Línia Maginot per atacar el territori francès. París va ser ocupat el 14 de juny.
  • Batalla d'Anglaterra

    La Batalla d'Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada fins a la data. El fracàs de l'Alemanya Nazi en assolir els seus objectius (destruir les defenses aèries de Gran Bretanya o forçar al Regne Unit a abandonar la guerra forçant un armistici o la rendició) és considerat tant la seva primera gran derrota com un punt d'inflexió crucial en la guerra.
  • Operació Barba-Roja

    La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
    L'atac va ser per sorpresa.
    L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts. L'objectiu de Hitler era encerclar i derrotar ràpidament a l'exèrcit soviètic a les planes de Bielorússia i Ucraïna per després ocupar tota la part europea
  • Atac a Pearl Harbour

    L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941 (data hawaiana), el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament
  • Historia del meu avi

    Nèix el 9 de desembre de 1942 a Badajoz.
    Ell quan va emigrar cap a Catalunya tindria uns 18 anys, no recorda que hi hagués cap guerra encara que hi quedaba alguna cosa.
    Quan era jove hi dedicaba temps al camp amb els animals i algun cop s'ajuntaba amb els amics als estius. Ell quan es va traslladar a Reus va treballar d' agricultor i ell sempre a sigut un home treballador.
    Va morir el 21 de juliol de 2010.
  • Guerra del desert

    Guerra del desert
    La Guerra del Desert, va ser l'etapa inicial de la Campanya del nord d'Àfrica durat la Segona Guerra Mundial. La campanya va ser enormement influenciada per la disponibilitat de transport i de subministraments. La capacitat de les forces aliades, operant des de l'assetjada Malta per atacar els combois de l'Eix era crítica. Els atacs aliats negaven al comandant alemany Erwin Rommel, el combustible i els reforços que necessitava desesperadament en els moments crítics.
  • Batalla de Stalingrad

    La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943 i va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars
  • Batalla de Guadalcanal

    La Batalla de Guadalcanal, també coneguda com a Campanya de Guadalcanal, foren una sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial.
    Els japonesos estaven construint un aeroport a l'illa, des del qual podrien enviar avions i interceptar les rutes marítimes entre Estats Units i Austràlia. Els americans, australians i neozelandesos van decidir atacar i prendre l'aeroport abans que en finalitzessin les obres.
  • Desembarcament de Normandia

    Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada. El Dia 6 de juny de 1944. Les fases eren: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França.
  • Derrota del Tercer Reich

    La vasta majoria dels alemanys va donar suport al règim nazi fins a la seva caiguda. Alemanya es va rendir davant els aliats el 8 de maig de 1945. Aquest dia, el "Tercer Reich" va arribar a la seva fi.
  • Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara.
  • Judici de Nuremberg

    El procés de Nuremberg es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció pena internacional. Sobre la base de diversos acords entre els Aliats, aquest procés es portà a terme sota la jurisdicció del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg.El tribunal es va reunir en execució del Tractat signat el 8 d'agost de 1945 per tal de jutjar els dirigents de Tercer Reich.
  • ONU

    L'Organització de les Nacions Unides (ONU), o simplement les Nacions Unides (NN. UU.), És la major organització internacional existent. Es va crear per mantenir la pau i seguretat internacionals, fomentar relacions d'amistat entre les nacions, aconseguir la cooperació internacional per solucionar problemes globals i servir de centre que harmonitzi les accions de les nacions.
  • Conferència de Postdam

    La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial.
    Va succeir a Churchill després de guanyar les eleccions de 1945 havien acordat decidir com administrarien Alemanya.
  • Història de la meva àvia

    Nèix el 29 de semptembre del 1946 a Granada. Va estar fins als 10 anys i deprés va emigrar cap a Catalunya, exactament a Falset.
    Quan era petita recorda que la vida a Granada no era bastant bona com ara i era basant petita i no recorda gaire. Es va fer més gran hi vivia a Falset, d'aquella epoca recorda una vida millor, va conèixer al meu avi, a les seves amigues i fins i tot a part de cuidar als seus germans hi treballaba a un col.legi.
    Als 21 va tindre a la meva tieta i als 26 a la meva mare.
  • Period: to

    Regnat de Joan Carles I (1975-2014)

    Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó, sota el nom de Joan Carles I fou rei d'Espanya entre 1975 i 2014. Accedí a la prefectura de l'Estat espanyol el 22 de novembre de 1975 després de la mort del dictador Francisco Franco. El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, moment en què fou proclamat com a rei d'Espanya el seu fill, Felip VI. Tot i la renúncia al tron, manté la dignitat de rei.
  • Period: to

    Transició Democràtica (1975-1982)

    La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya
  • Period: to

    Catalunya, Comunitat Autònoma (1975-fins ara)

    Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord.
    Gran part de la història de Catalunya, fins al 1714, està vinculada a l'establiment d'una unió dinàstica d'Aragó i Catalunya que es materialitzà políticament en la Corona d'Aragó.
  • Period: to

    Regnat de Felip VI (2014-fins ara)

    Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.
    Fou proclamat davant de les Corts Generals el 19 de juny del 2014 després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare .Seguint la numeració dels reis d'Aragó li correspondria el nom de Felip V d'Aragó.