Història Contemporània d' Espanya (1874-1982)

  • Manifest de Sandhurst (Rosalia Balagueró)

    Manifest de  Sandhurst (Rosalia Balagueró)
    L'1 de Desembre del 1874 el príncep Alfons de Borbó va signar el Manifest de Sandhurst, redactat per Cánovas del Castillo, que s'intetitzava el programa de la nova monarquia alfonsina: un règim de signe conservador i catòlic que garantia el funcionament del sistema polític liberal i restabliria l'estabilitat política i l'ordre social.
  • Period: to

    Restauració Borbònica (1874-1931)

    Després de l'intent d'instaurar un règim democràtic durant el Sexenni (1868-1874) es va restaurar la monarquia borbònica i Espanya va tornar al liberalisme censatarí. El nou sistema polític ideat per Cánovas del Castillo es va fonamentar en l'alternaça en el poder del dos grans partits: el conservador i el liberaral
  • Pronunciament Martinez Campo (Ingrid Antequera)

    ...
  • Tercera Guerra Carlina ( Carla Castellà)

    Tercera Guerra Carlina ( Carla Castellà)
    S'inicià quan els partidaris del descendent Carles aprofitaren la situació d'inestabilitat sorgida arreu de la revolució del 1868 per fer pública una declaració de guerra i intentar proclamar un nou rei. Els escenaris principals de la guerra foren: el País Basc i Catalunya.
    La proclamació d'Alfons XII i la derrota en diferents batalles, precipitaren el final de la guerra.
  • Pau de Zanjon (Edgar Clotet)

    ...
  • Inici Guerra Chiquita (Roger Cuñat)

    Inici Guerra Chiquita (Roger Cuñat)
    La Guerra *Chiquita (1879-1880) va ser el segon dels tres conflictes de la Guerra Cubana de la Independència contra Espanya. Va ser la continuació de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i va precedir a la Guerra d'Independència cubana, que va aconseguir que els cubans s'independitzessin d'Espanya.
    La Guerra dels Deu Anys (1868-1878) havia acabat com un fracàs. El Pacte de *Zanjón va frustrar gairebé qualsevol idea independentista. El descontentament, insatisfacció i incompliment de promeses van
  • Acte inagural del Centre Català (Jordi Albareda)

    Acte inagural del Centre Català (Jordi Albareda)
    El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans. El seu lema fou Catalunya i avant! i es proposava ser una plataforma unitària i ampla per a unir tots els catalanistes tant carlins com federalistes. Valentí Almirall procurà l'abandonament de l'actitud política inicial i aconseguí que el Centre Català organitzés el Segon Congrés Catalanista.
  • Memorial de Greuges (Laia Amores)

    Memorial de Greuges (Laia Amores)
    El Memorial de Greuges (Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña) ,adreçat a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i Gran Bretanya i dels intents d'unificaciódel dret civil. Era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte catalanista oficial dins l'Estat Espanyol.
  • Pacte del Pardo ( Mireia de la Vega)

    Pacte del Pardo ( Mireia de la Vega)
    El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia.
  • Regència de Maria Crisitina ( Yesmina El Khattabi)

    Regència de Maria Crisitina ( Yesmina El Khattabi)
    En morir Alfons XII l'any 1885 Maria Cristina fou nomenada reina regent, càrrec que ocupà fins a l'any 1902, amb la majoria d'edat d'Alfons XIII, fill pòstum d'Alfons XII.
    L'obra de govern de Maria Cristina fou la d'aplicar i seguir el Pacte del Pardo de 1879 entre els líders dels partits dinàstics Cánovas del Castillo i Sagasta, per tal de garantir la continuïtat del sistema i evitar inestabilitats polítiques.
  • Missatge a la Reina Regent (Cristina Boncompte)

    ......
  • Fundació UGT ( Marina Estevan)

    Fundació UGT ( Marina Estevan)
    La UGT fue fundada por un grupo de treinta y dos delegados, representantes de cuarenta y cuatro sociedades de oficios, el 12 de agosto de 1888 en Barcelona. Pablo Iglesias propuso que la organización nacional de sociedades obreras que pretendían crear se denominase Unión General de Trabajadores. A la II República UGT rebasó el millón de afiliados. La UGT fue eximida de toda responsabilidad penal por el Tribunal Supremo.
  • Unio Catalanista ( Antonia Cantacorps)

    Unio Catalanista ( Antonia Cantacorps)
    La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català. Pretenia ésser un grup de pressió que aplegués tots els catalanistes independentment de la seva ideologia. Va pretendre aplegar dos sectors molt diferenciats, el nacionalisme històric i el nacionalisme polític.
  • Bases de Manresa ( Carla Castellà)

    Bases de Manresa ( Carla Castellà)
    Eren un conjunt d'articles constitucionals pels que Catalunya es regiria en relació amb l'Estat. Era un programa teòric de marcat caire conservador i tradicionalista. No donava solució als problemes del moment, tenia un to antiliberal, rebutjava el sistema parlamentari i reivindicava el sufragi corporatiu.
    Era el resultat del predomini del catalanisme d'una intel·lectualitat profundament conservadora, amb preferències per una societat pairal i catòlica. https://www.youtube.com/watch?v=jSGIUx
  • Grito de Baire ( Judit Huguet )

    Grito de Baire ( Judit Huguet )
    El Grito de Baire va donar inici a un nou aixecament, aquest cop generalitzat ja que es van aixecar simultàniament 35 localitats cubanes. Aquest gran aixecament que es va produir va ser la Gran Insurrecció. Els cubans lluitaven per la seva independència. Martínez Campos va ser el militar enviat a controlar la rebel·lió, però va fracasar i el va substituir el general Valeriano Wayler però tampoc amb gaire èxtit.
    La gran insurrecció va ser generalment favorable pels independentistes cubans.
  • Execucions dels processos de Montjuic ( Andrea López)

    El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits. La repressió afectà especialment l'anarquisme obrerista català, i foren detingudes 400 persones, entre elles els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo,Fernando Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve Josep Llunas i Pujals i Teresa Claramunt
  • Assassinat de Canovas del Castillo ( Lorena Lupu)

    Assassinat de Canovas del Castillo ( Lorena Lupu)
    L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el dia 8 d'agost de 1897 al balneari de Santa Águeda ( Guipúzcoa) on el president del govern español Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra d'un anarquista italià Michele Angiolillo, que li va disparar tres trets amb un revolver. Aquest immediatament va ser detingut, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del proces de Montjuic.
  • Derrota Espanyola a Cuba ( Crsitina Mendoza)

    Derrota Espanyola a Cuba ( Crsitina Mendoza)
    El 18 d'abril de 1898 es van reunir el Congrés i el Senat dels Estats Units i van exigir a Espanya que abandonessin immediatament Cuba. Davant la negativa espanyola, va esclatar la guerra, que va començar el 25 d'abril. Va ser una batalla desigual,va durar dues hores. Podría haver continuat la guerra però no tenien esforços marítims. Cuba havia quedat definitivament aïllada d'Espanya, i va haver de rendir-se. Per aquestes raons, el 26 de juliol Espanya li demanava la pau als Estats Units.
  • Tractat de Pau de París (Victoria Mihasan)

    Tractat de Pau de París (Victoria Mihasan)
    El Tractat de París de 1898 va posar fi a la guerra hispano-estatunidenca del mateix any. En el susdit tractat l'Estat espanyol va cedir Puerto Rico, les Filipines i Guam als Estats Units i va reconèixer Cuba com una república independent sota el protectorat dels Estats Units
  • Tancament de caixes (Jordi Albareda)

    Tancament de caixes (Jordi Albareda)
    El Tancament de Caixes va ser una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona que va consistir en donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal.
    A causa de la crisi colonial de 1898, el ministre Villaverde va imposar uns pressupostos restrictius acompanyat d´un alça d´impostos per a compensar el dèficit de la guerra.
    Aquesta protesta s´estengué també per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca.
  • Lliga Regionalista.(Laia Amores)

    Lliga Regionalista.(Laia Amores)
    Partit polític fundat a Barcelona, el 25 d’abril de 1901, per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català, a fi de presentar-se conjuntament a les eleccions d’aquell any.
    La Lliga Regionalista fou, amb el lerouxisme, la força política hegemònica durant el primer quart del segle XX. Els trets principals de la seva política són: l’autonomia de Catalunya, el proteccionisme econòmic, la conservació del dret català, la intervenció en el govern d’Espanya i la defensa de la llengua
  • Inici Reinat d'Alfons XIII (Antonia Cantacorps)

    Inici Reinat d'Alfons XIII (Antonia Cantacorps)
    En morir Alfons XII, l'any 1885, la reina Maria Cristina fou nomenada reina regent. Alfons XIII, fill póstum d'Alfons XII, va ser rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la II República al 14 d'abril de 1931.
    Mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals. Irritat per la manca de docilitat de Maura, el deixà caure davant la protesta contra la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), Confià el govern a José Canaleja
  • Solidaritat catalana (Ignaci Pedrol

    Solidaritat catalana (Ignaci Pedrol
    La Solidaritat Catalana (1906-1909) va ser un moviment unitari de grups i partits catalanistes arran de la "Llei de Jurisdiccions" (1906).
    Aquest moviment unitari, format per la Lliga Regionalista, republicans, carlins i federals, va sofrir els seus alts i baixos i desaparagué amb els Fets de la Setmana Tràgica (1909).
    El manifest,publicat el mateix dia que s´apropava la llei de Jurisdiccions, convocava una rebuda dels diputats que venien de Madrid i d´aquesta manera manifestar el rebuig popular
  • Partido Republicano Radical (Pol Pedrós)

    Partido Republicano Radical (Pol Pedrós)
    ......El Partit Republicà Radical va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux el 1908 a Santander, en escindir-se aquest de la històrica Unió Republicana de Nicolás Salmerón. De bases ideològiques molt volàtils, els seus plantejaments van oscil·lar entre el radicalisme anticlerical i violent, que li va dur a participar molt activament en els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), el republicanisme moderat i el conservadorisme i la col·laboració amb la dreta monàrquica
  • Atac càbiles rifenyes als obrers del ferrocarril.(Anivid Pedrós)

    Atac càbiles rifenyes als obrers del ferrocarril.(Anivid Pedrós)
    Guerra de MelillaL'atac dels càbiles rifenyes el 9 de juilol de 1909 marcà l'inici de la Guerra de Melilla. Un capatàs i tretze treballadors espanyols foren tirotejats en iniciar la seva jornada laboral en la construcció del pont sobre el barranc de Sidi Musa en la línia del ferrocarril miner d’aquesta ciutat. De l’incident en resultaren 4 morts i la resta aconseguiren escapar i retornar a Melilla amb la locomotora de la Companyia del Nord Africà.
  • Inici Setmana Tràgica (Marc Sarri)

    Inici Setmana Tràgica (Marc Sarri)
    La setmana tràgica fou una revolta social què va passar a Barcelona al 1909. . La setmana tràgica es va orginar en gran part per motius militars perquè la gent més rica podia pagar uns diners per tal de no anar a la guerra a l' Àfrica, i també l'augment de les ideologies Lerrouxistes va fer què la gent acusés també a l' església d'estar sempre a favor dels poderosos, això provocà què molta gent sigués anticlerical això va fer què es cremessin molts convents i esglésises durant aquest període.
  • Derrota del Barranco del Lobo (Maria Puebla)

    Derrota del Barranco del Lobo (Maria Puebla)
    100 anysEl desastre del barranc del Llop fou una greu derrota militar patida el 27 de juliol de 1909 per Espanya en la lluita contra els grups armats (harques) de les cabiles (subtribus) de la rodalia de Melilla, que s'oposaven amb ple dret a la construcció d'un ferrocarril per explotar unes mines de les que eren propietaris i la concessió de les quals s'havia adquirit fraudulentament, que fou coneguda com a campanya de 1909.
  • Fundació CNT ( Diana Renghea)

    Fundació CNT ( Diana Renghea)
    CNTLa Condefereació Nacional del Treball(CNT) és una confederació de sindicats que agrupen treballadors de tots els oficis. La CNT és una eina de lluita per tota la classe treballadora.
    Es va fundar al 1910 a Barcelona a partir de la unió de les societats obreres.
    És l'únic sindicat a l'estat espanyol totalment independent de directrius polítiques en el qual els que decideixen són els treballadors afiliats.
  • Assassinat de Canalejas (Josep Ricart)

    Assassinat de Canalejas (Josep Ricart)
    El president del Consell de Ministres i líder del Partit Liberal José Canalejas va ser atacat mentre mirava els llibres exposats a l'aparador de la Llibreria San Martín, a la cantonada de la Puerta del Sol amb el carrer Carretas, en ple centre de Madrid. L'agressor, Manuel Pardiñas, que no figurava en el registre policial dels anarquistes fitxats, li disparà tres trets per l'esquena. Instants després va ser reduït per un policia a cops de porra i en sentir-se acorralat es va suïcidar dispar
  • Assemblea de Parlamentaris (Àlex Tàpia)

    Assemblea de Parlamentaris (Àlex Tàpia)
    Francesc Cambó juntament amb els diputats I senadors Catalans van reclamar una reforma de la Constitució.
    Cambo va viatjar a Madrid i no li van permetre aquesta reforma. El dia 5 de juliol es van reunir diputats i senadors catalans per fer una reunio on reafirmaven la voluntat de Catalunya i de constituirse en una regió autónoma. Dato va utilizar aquesta situación per fer creure que Catalunya volia l’independència i que el moviment que estaven fent servir era "separatista i “revolucionari”.
  • Vaga general a Barcelona (Sergi Tarruella)

    Vaga general a Barcelona (Sergi Tarruella)
    La vaga general del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any Assemblea de Parlamentaris i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes.
  • Convocatòria Vaga General (Hanna Zanzan)

    Convocatòria Vaga General (Hanna Zanzan)
    Les vagues generals d'Espanya són vagues de caràcter general que afecten simultàniament a totes les activitats laborals, i que es desenvolupen en el territori espanyol durant l'Edat Contemporània i inscrites en la història contemporània d'Espanya. Des dels seus començaments les vagues van ser promogudes i convocades pels col·lectius obrers i treballadors organitzats, primer en associacions de treballadors i després en associacions sindicals -que acabaran conformat el que coneixem com sindicats.
  • Desastre d'Annual (Cristina Boncompte)

    .....
  • Fi Dictadura Primo de Rivera (Miquel Seall)

    ......
  • Pacte de Sant Sebastià ( Edgar Clotet)

    Pacte de Sant Sebastià ( Edgar Clotet)
    El Pacte de Sant Sebastià va ser la reunió promoguda per l'Aliança Republicana que va tenir lloc a Sant Sebastià el 17 d'agost de 1930 a la qual van assistir representants de tots els partits republicans, a excepció del Partit Federal Español, i en la qual es va acordar l'estratègia per posar fi a la monarquia d'Alfonso XIII i proclamar la Segona República Espanyola.
  • Eleccions Municipals (Roger Cuñat)

    Eleccions Municipals (Roger Cuñat)
    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Proclamació II República Espanyola (Mireia de la Vega)

    Proclamació II República Espanyola (Mireia de la Vega)
    La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil Espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).
    L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes: El Govern Provisional, Bienni reformista, Bienni Conservador i Front Popular.
  • Proclamació República Catalana (Yesmina El Khattabi)

    Proclamació República Catalana  (Yesmina El Khattabi)
    Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral "la República catalana" el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom de Generalitat de Catalunya.
  • Period: to

    II República ( 1931-1936)

    El 14 d'abril es 1921 es va proclamar la República espanyola. El nou règim va ser rebut amb estusiasme per les classes mitjanes i populars, que apareixia com una oportunitat per impulsar la modernització i democratització de l'Estat.
    La república va nèixer en circumstàncies difícils: a nivell internacional (crisi 29,depressio 30, feixisme) i a nivell nacional: la manca de tradició democràrica, la conflictivitat social,la lentitud reformes i oposició dels grups conservadors.
  • Referèndum Estatut de Núria (Judit Huguet)

    Referèndum Estatut de Núria (Judit Huguet)
    Les negociacions amb el govern provicional de la República i Madrid dóna lloc a la Generalitat de Catalunya. La tasca primordial d'aquest govern va ser l'elaboració d'un projecte d'Estatut d'Autonomia, es va comvocar una assamblea de representatnts dels ajuntaments al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d'Estatut, així sorgeix l'Estatut de Núria, i partia del fet que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania residia en el poble de Catalunya.
  • Govern Azaña (Andrea López)

    Govern Azaña (Andrea López)
    Manuel Azaña forma el nou govern mantenint bàsicament a les mateixes persones encara que canviant les carteres que van tenir en l'anterior gabinet. Acció Republicana comptava amb la presidència i dues carteres, ja que Manuel Azaña seguia en Presidència i Guerra. El PSOE manté els seus tres igual que el Partit Republicà Radical Socialista les seves dues carteres. El mateix succeeix amb la Federació Republicana Gallega. L'únic canvi de calat és l'eliminació dels ministres que el Partit Republicà
  • Govern Azaña. Bienni Progressista (Cristina Mendoza)

    Govern Azaña. Bienni Progressista (Cristina  Mendoza)
    El bienni progressista, va durar entre els anys 1931-1933, Manuel Azaña era el cap de govern. Ell va ser qui va fer la reforma agrària, amb una llei de reforma agrària l'any 1932, va eliminar el latifundis i crear una classe de petits propietaris, a través, de l'expropiació amb indemnització o no, pero va comportar problemes. La repressió contra l'agitació social van provoca la desunió de l'esquerra i el descrèdit d'Azaña i Alcalà Zamora, retira la confiança a Azaña.
  • Aixecament anarquista Llobregat (Victoria Mihasan)

    Aixecament anarquista Llobregat (Victoria Mihasan)
    El gener de 1933, a la conca minera de l’Alt Llobregat, novament els anarquistes de la CNT van propiciar una sublevació dels obrers. L’aixecament revolucionari va comportar que, al llarg d’una una setmana, es proclamés el comunisme llibertari a poblacions com Sallent, Fígols o Cardona. Les forces d’ordre públic van restablir la situació, aquest cop sense morts, però amb molts deportats cap a Guinea. Quedava de manifest que la CNT havia optat clarament per la via insurreccional per assolir la rev
  • Intent de cop d'estat del general Sanjurjo (Sergi Omedes)

     Intent de cop d'estat del general Sanjurjo (Sergi Omedes)
    La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, i després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), Des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936.
  • Aprovació Estatut de Núria a les Corts ( Xavier Pedrol)

    Aprovació Estatut de Núria a les Corts ( Xavier Pedrol)
    L'estatut d'autonomia català de 1932, o també anomenat Estatut de Núria, és el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, en Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. Un dels principals punts de l'Estatut de Núria és que este definix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; aquesta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol.
  • Fets de Casas Viejas (Pol Pedrós)

    Fets de Casas Viejas (Pol Pedrós)
    ...L'11 de gener de 1933 va tenir lloc en la localitat gaditana que actualment es diu Benalup-Casas Viejas una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT que va decidir fer la revolució pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de la Guàrdia Civil on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir de mort el sergent i un dels homes.
  • Fundació Falange (Anivid Pedrós)

    Fundació Falange (Anivid Pedrós)
    "Falange Española"Falange Española(FE) fou un partit polític espanyol d'ideologia feixista i naciosindicalista fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera. El partit es dissolgué el 15 de febrer de 1934.
    Constituïen un moviment antimarxista que refusava alhora la lluita de classes i el sistema social capitalista. Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari i imperialista, i l'organització corporativa de l'estat.
  • Eleccions. Victòria de la CEDA (Maria Puebla)

    Eleccions. Victòria de la CEDA (Maria Puebla)
    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, el que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
  • Govern Lerroux (Diana Renghea)

    Govern Lerroux (Diana Renghea)
    LerrouxAlejandro Lerroux va fundar el partit polític espanyol anomenat Partit Radical en 1908 durant el període de la restauració borbònica. Durant els primers anys va tenir un paper discret i durant la Segona República Espanyola es va convertir en un dels principals partits polítics espanyols, arribant a participar al govern en diverses ocasions.
    A les eleccions del 1936 va guanyar el Front Popular i Lerroux va decidir abandonar la política. Després, la guerra civil va acabar amb aquest partit.
  • Llei de Contractes de Conreu ( Josep Ricart)

    ....
  • Entrada CEDA al Govern. Vaga General (Marc Sarri)

    Entrada CEDA al Govern. Vaga General (Marc Sarri)
    Al 1934 van entrar tres ministres de la CEDA al govern, la CEDA era un partit de caire conservador i els sindicats obrers van mostrar el seu descontent a l'entrada de més dirigents de dretes. A partir d'aquests fets la UGT convoca una vaga general què tingué éxit a Catalunya i al principat d'Astúries.
    A Catalunya Companys declarà la república catalana i fou empresonat després perquè no fou seguida. A Astúries hi va haver una vaga de minaires però fou reprimida.
  • Revolució d'Octubre a Catalunya i Astúries (Alexandra Surd)

    Revolució d'Octubre a Catalunya i Astúries (Alexandra Surd)
    La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Comunista d'Espanya.
  • Proclamació de l'Estat Català (Alex Tàpia)

    Proclamació de l'Estat Català (Alex Tàpia)
    Lluís Companys com a president de la Gene. de Catalunya va proclamar la República Federal Espanyola el 6 d’Octubre de 1934 al balcó de l’Ajuntament de Barcelona. Aquests fets es troben dins del moviment insurreccional produït per l’entrada de la CEDA en el govern de la República, com tenien a favor els resultats de les eleccions generals de novembre al 1933. L’empresonament de membres del G. de Catalunya i suspensió de l’Estatut de Núria van succeir gràcies a aquest clar moviment secessionista.
  • Dimissió de Lerroux com President del Govern (Seall)

    ....
  • Creació Front Popular ( Sergi TArruella)

    Creació Front Popular ( Sergi TArruella)
    El Frente Popular fue una coalición electoral creada en enero de 1936 por los principales PARTIDOS de izquierda españoles. El 16 de febrero, conseguirá ganar las últimas elecciones DURANTE la Segunda República antes del golpe de Estado que produciría la Guerra Civil. El Frente Popular no se presentó en Cataluña, en donde una coalición equivalente llamada Front d'Esquerres, nucleada en torno a Esquerra Republicana de Catalunya, tomó su lugar. En Valencia también tomó el NOMBRE de Front d'Esquerre
  • Victòria electoral del Front Popular ( Jordi Albareda)

    Victòria electoral del Front Popular ( Jordi Albareda)
    Els dies 16 i 23 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres anomenada Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya), que, amb més del 60% dels diputats electes, agrupava PSOE, Esquerra Republicana, Unió Republicana, ERC, PCE, Acció Catalana , POUM, Partit Sindicalista i altres.
  • Azaña President República. (Hanan Zanzan)

    Azaña President República. (Hanan Zanzan)
    Manuel Azaña Díaz, President de la República des del 10 de maig de 1936 al 1 d'abril de 1939. Va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern de la Segona República. A mes va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle XX. Va identificar la democràtica amb amb la república i va postular com a base per aconseguir la unió de republicnas i socialistes. Azaña va reconèixer que, de donar-se la voluntat per part de CAT de separar-se d'Espanya.
  • Assasinat Tenent Castillo i Calvo Sotelo (Anton Zurita)

    Assasinat Tenent Castillo i Calvo Sotelo (Anton Zurita)
    El 12 de juliol , després d'assistir als toros , és advertit per una militant socialista que corren rumors que aquesta nit es va a atemptar contra la seva vida, però Castillo, després fer una passejada amb la seva dona, decideix incorporar- se al seu lloc com cada dia . No obstant això , a les deu de la nit, quan doblega la cantonada del carrer Augusto Figueroa amb Fuencarral , per encaminar a la caserna , quatre pistolers d'extrema dreta , li disparen.
  • Cop d'Estat (Anton Zurita)

    Cop d'Estat (Anton Zurita)
    El cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 fou una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins 1975. El cop d'estat va iniciar-se el 17 de juliol de 1936 quan la guarnició militar de Melilla es va revoltar contra el Govern de la Segona República Espanyola.
  • Period: to

    Guerra Civil ( 1936-1939)

    Fou el fet més rellevant i tràgic de la història d'Espanya. S'hi van concentrar molts problemes de la societat espanyola.Els militars que es van revoltar contra la República havien plantejat un cop ràpid i efectiu però el país va quedar dividit, convertint-se en una larga guerra civil entre els insurrectes i el poder legítim republicà.
  • Creació Comite Milicies Antifeixistes (Sergi Tarruella)

    Creació Comite Milicies Antifeixistes (Sergi Tarruella)
    El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona PER Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya DURANT la Guerra Civil Espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya ENTRE juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país.
  • Creació de la Junta de Defensa Nacional (Alex Tàpia)

    Creació de la Junta de Defensa Nacional (Alex Tàpia)
    La Junta de Defensa Nacional va ser un organisme per militars revoltats en un fracàs de cop d’Estat el dia 24 de juliol de 1936. Aquest cop d’Estat va ser la cause dela mundial Guerra Civil Espanyola. La Junta va assumir durant una quantitat de temps de forma general tots els poders de l’Estat del territori dels insurrectes.
  • Decret de col·lectivització Generalitat de Catalunya ( Alexandra Surd)

    Decret de col·lectivització Generalitat de Catalunya ( Alexandra Surd)
    Organisme de control econòmic de la Generalitat de Catalunya amb la missió de dirigir l'economia catalana i de formalitzar un programa comú de totes les organitzacions polítiques i sindicals.col·lectivització de la gran indústria,dels serveis públics ide la gran propietat rural i urbana,control obrer de la banca i de la petita indústria no col·lectivitzada,intervenció dels establiments abandonats pels propietaris,reabsorció dels obrers sense feina i política fiscal orientada a crearun.sol impost
  • Ocupació Badajoz pels Nacionals (Miquell Seall)

    ....
  • Govern de Largo Caballero (Marc Sarri)

    .....
  • Ocupació d'Irun ( Josep Ricard)

    .....
  • Franco anomenat Cap d'Estat i Generalissim ( Diana Renghea)

    Franco anomenat Cap d'Estat i Generalissim ( Diana Renghea)
    Franco El dia 1 d’abril de 1939, Franco emetia el darrer comunicat militar, en el qual s’anunciava la fi de la guerra. El resultat final va ser la consolidació del règim dictatorial que els insurrectes contra la República havien començat a construir des del mes d’octubre del 1936 ( Franco va ser anomenat “Cap de Govern de l’Estat i Generalíssim de l’Exèrcit”, màxima autoritat política i militar). Les autoritats republicanes s’havien exiliat o es trobaven tancades a les presons.
  • Arribada a Barcelona de les Brigades Internacionals (Maria Puebla)

    Arribada a Barcelona de les Brigades Internacionals (Maria Puebla)
    Unitats militars integrades per voluntaris estrangers que lluitaren a favor dels republicans durant la guerra civil espanyola de 1936-39. Els primers grups es formaren pel juliol del 1936 amb participants a l'Olimpíada Popular de Barcelona, enquadrats en les centúries Thaelmann, alemanya, Gastone Sozzi i Giustizia e Libertà, italianes, Commune de París, franco-belga, i Thomas Mann, anglesa. La seva organització es plantejà en la reunió del Komintern del 26 de juliol de 1936, amb el propòsit d'in
  • Azaña s'instala a València (Anivid Pedrós)

    Azaña s'instala a València (Anivid Pedrós)
    El mes d’octubre el general Franco inicia l’assalt a Madrid des de Toledo. Les forces colonials compten amb vuit columnes, combinant l'acció amb la cavalleria de Mola i carros de combat alemanys. La ciutat comença a ser bombardejada durament i regularment i més tard assaltada pel sud i per l’oest. Sota aquest context de tensió, el 6 de novembre el govern va fugir fora de la zona de combat en direcció València. Manuel Azaña s’instal•la a València després de mesos al marge del Govern Republicà.
  • Ocupació de Malaga pels nacionals (Pol Pedrós)

    .....
  • Guadalajara. Victòria Republicana (Xavier Pedrol)

    .....
  • Bombardeig de Guernica (Sergi Omedes)

    Bombardeig de Guernica (Sergi Omedes)
    El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història que una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut.
  • Inici Fets de Maig (Victoria Mihasan)

    Inici Fets de Maig (Victoria  Mihasan)
    Van començar el 3 de maig.L'enfrontament va començar quan un comissari d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya i militant del PSUC, va ocupar amb 200 guàrdies d'assalt, l'edifici de la Telefónica situat a la plaça de Catalunya, que era sota control de la CNT, acusant el comitè d'empresa d'extralimitació en les seves funcions.
  • Nou Govern Negrín ( Cristina Mendoza)

    ....
  • Nou govern Negrin (Cristina Mendoza)

    Nou govern Negrin (Cristina Mendoza)
    Maig37-març 39. Comunistes controlen el govern de la Republica. Generalitat per poder. Zona republicana dividida en dos. Insurrectes arriben al mar des de Aragó. Catalunya aïllada de la resta del territori. Batalles de Brunete(juliol 37), Belchite(nov.37), Terol(gener 38) i Ebre( juliol fins octubre 38). Febrer 39: ocupació de Catalunya i finals de la guerra. Queda Madrid i la costa fins València, en poder republica, on es rendirá dies més tard.
  • Batalla de Brunete (Lorena Geanina Lupu)

    Batalla de Brunete (Lorena Geanina Lupu)
    La Batalla de Brunete va ser el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la població que porta el mateix nom i d'altres properes, a l'oest de Madrid, durant la Guerra Civil Espanyola. L'objectiu de de l'ofensiva de l'exércit de la República era disminuir la pressió de les forces revoltades sobre Madrid i, al mateix temps, alleugerir la situació en el front nord. www.grandesbatallas.es/batalla%20de%20brunete.html
    https://www.youtube.com/watch?v=czi86gMD_jM
  • Batalla de Belchite (Andrea López)

    La Batalla de Belchite fou el combat que s'establí entre les forces governamentals republicanes i els revoltats franquistes a l'intentar de recuperar Saragossa per part de l'exèrcit republicà i aturar així l'avanç franquista durant la Guerra civil espanyola.
    https://www.youtube.com/watch?v=ZlarESiQng0
    https://sites.google.com/site/gceformulario/batalla-de-belchite
  • Ocupació Gijón pels nacionals (Judit Huguet)

    Ocupació Gijón pels nacionals (Judit Huguet)
    Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va descidir concentrar els esforços a la zona nord. L'octubre de 1937, mesos més tard del bombardeig de Gernika i l'ocupació de Bilbao les tropes de Franco van entrar a Astúries i Santander; així tenint el control de la zona nord d'Espanya.
  • Fuero del Trabajo (Yesmina El Khattabi)

    Fuero del Trabajo (Yesmina El Khattabi)
    Fuero del Trabajo és una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, elaborada abans de la fi de la guerra civil espanyola, en el moment de la seva promulgació els nacionals duien un clar avantatge en la contesa; va ser el 1938 quan Francisco Franco va crear el Govern d'Espanya.
    Aquest text és d'ideologia falangista i entre els seus principals punts es conten la regulació de la jornada laboral i del descans, es crea la Magistratura del Treball i així mateix es creen els sindicats verticals.
  • Bombardejos sobre Barcelona (Mireia de la Vega)

    .....
  • Ocupació de Lleida pels nacionals (Roger Cuñat)

    .....
  • 13 punts de Negrin (Edgar Clotet )

    13 punts de Negrin (Edgar Clotet )
    Els Tretze punts de Negrín, també coneguts com Tretze punts del govern de Negrín, són el primer acte polític del govern socialista de Juan Negrín durant la Guerra Civil Espanyola. Van ser publicats el 30 d'abril de 1938, i eren una exposició del seu programa polític. Es tracta d'un programa propagandístic i estratègic, que per la seva moderació tractava de buscar suports internacionals, i, en última instància, finalitzar la Guerra Civil mitjançant una pau negociada entre els bàndols en pugna.
  • Ocupació de Castellò pels Nacionals ( Carla Castellà)

    Ocupació de Castellò pels Nacionals ( Carla Castellà)
    El 13 de Juny de 1938, despres de que el general francès ordena torrnar a tancar la frontera amb Espanya. Els nacionals (Aranda) ocupen Castelló de la Plana. França tanca la frontera espanyola.
    El 16 de Juny de 1938 els nacionals eliminen la “Bossa de Bielsa”. Rojo ordena una ofensiva parcial de l’Exèrcit de l’Est: contraatacs de tropes republicanes, comandades pel general Rojo, a La Pobla de Segur. Arran d'aquets fets comença la Batalla de l'Ebre. https://www.youtube.com/watch?v=3C5ScyIU_6U
  • Inici Batalla de l'Ebre (Antonia Cantacorps)

    Inici Batalla de l'Ebre (Antonia Cantacorps)
    El procés de les tropes insurrectes va quedar aturat quan l'exèrcit republicà va reorganitzar les unitats des de Catalunya fent una poderosa ofensiva i amb noves armes sobre el riu Ebre. Els republicans van avançar fins a Gandesa, on van resistir tres mesos. Franco hi va enviar reforços alemanys, italians, entre d'altres; van aturar l'avanç i van contraatacar. A la primeria del novembre els republicans es van haver de replegar a l'altra riba del riu mentre Franco avançava fins a Tarragona.
  • Ocupació de Barcelona (Crsitina Boncompte)

    Ocupació de Barcelona (Crsitina Boncompte)
    El dia 26 de gener a migdia es va procedir a l'ocupació de Barcelona. Els tancs nacionals van desfilar per la Diagonal davant la baixa resistència republicana. Tot el que podia sortia de Barcelona en direcció a la frontera francesa. Per contra, altres ciutadans van sortir al carrer celebrant l'ocupació, eren aquells que havien simpatitzat des del principi amb la causa nacional L'ocupació va significar la derogació de l'autonomia catalana.
  • Ocupació de Figueres ( Ingrid Antequera)

    L'ocupació de figueres va ser el 8 de febrer de 1939 i es va estendre per les altres terres del nord de Catalunya,
  • Retorn de Negrín (Rosalia Balaguero)

    Retorn de Negrín (Rosalia Balaguero)
    El govern de Negrín va posar l'èmfasi en una ferma centralització política i militar per poder guanyar la guerra. Per això es va reforçar el poder central, es va unificar la direcció bèl·lica, es van integrar totes les milísicies en l'exèrcit popular i es va establir un control sobre la producció industrial i agrària.
  • El nacionals entren a Madrid (Jordi Albareda)

    El nacionals entren a Madrid (Jordi Albareda)
    Les tropes de Franco, van entrar a Madrid sense trobar-hi cap resistència. Els dies posteriors l'exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. els nacionals entraven a Madrid enmig d'un silenci fantasmal. Seguidament van caure ciutats com Jaén, Cartagena, Cuenca, Guadalajara o Ciudad Real. El 31 de març, tot Espanya estava en mans dels nacionals. Cuatre díes després es fa oficial el final de la Guerra Civil
    https://www.youtube.com/watch?v=xIB8uJlGdVY
  • Darrer part de la Guerra.Fi Guerra ( Ingrid Antequera)

    El febrer del 1939, l'unic territori a mas de la República era l'anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió meditarrània des del nor de València fins a Almeria.
    Al març es va produir una insurrecció a Mdadrid.
    Despres d'una forta lluita amb les unitats comunistes, Casado va aconseguir el seu objectiu.
    Es va crear una Junta de Defensa amb la missió de negociar una "pau honorable".Franco només va acceptar una rendició sense condicions i va obligar lliurar armes.
  • Period: to

    Franquisme (1939-1975)

    El franquisme va ser una fèrrie dictadura que va exercir una represió ferotge sobre els seus opositors. Va ser un règim profundament anticalalà que va anul·lar les institucions d'autogovern de Catalunya i va reprimir qualsevol manifestació d'identitat nacional catalana.
  • Creació INI (Albareda)

    Creació INI (Albareda)
    Juan Antonio Suanzes és nomenat director de l'Institut Nacional d'Indústria, (INI)El principi del INI és fomentar la indústria en sectors no desenvolupats per la iniciativa privada o de caràcter estratègic. Per compensar la falta de petroli, promou un projecte de destil·lació de pissarres líquides, però aquest no es concreta fins a 1950. S'encarrega de desenvolupar la marina mercant, la producció d'alumini, d'energia elèctrica i de carbó, d'automòbils.
  • Condena ONU del Règim Franquista (Antequera)

    ....
  • Ley Constitutiva de las Cortes. (Balaguero)

    Ley Constitutiva de las Cortes. (Balaguero)
    És una llei fonamental que definia les Corts com a òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat. Tots els seus representats, anomenats procuradords, eren designats pel poder i entre ells hi havia els ministres, els membres del Consejo Nacional del Movimiento i de l'organització sindical.
  • (Boncompte)Franco abandona la " no beligerància" per tornar a la "neutralitat"

    .....
  • Retorn de la "División Azul" (Castellà)

    Retorn de la "División Azul" (Castellà)
    La Divisió Blava(División Azul) va ser una unitat d'espanyols que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Unió Soviètica. Fou un fracàs militar, polític i un taca que la dictadura no va poder netejar fins que l'any 1953 fou admesa per raons geoestratègiques a les Nacions Unides.
  • Intent ocupació maquis Vall d'Aran ( Clotet)

    ....
  • Fuero de los Españoles (Cuñat)

    ....
  • Ley de Referendum Nacional (del a Vega)

    .....
  • Condenma ONU Règim Franquista (El Khattabi)

    Condenma  ONU Règim Franquista (El Khattabi)
    Resolució ONUEspanya, s'havia convertit en un país exclòs dels plans de postguerra, especialment els relatius a la instauració d'un nou sistema de organització internacional sota les Nacions Unides i basades en els postulats de la Carta.
    L'ONU condemna al règim franquista pel seu passat feixista de col·laboració amb l'Eix en la Segona Guerra Mundial i recomana l'adopció de sancions amb el propòsit de forçar un canvi democràtic a Espanya, canvi en el qual no es confia que pugui liderar el propi Franco.
  • Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (Esteban)

    ....
  • Concordat amb la Santa Seu (Huguet)

    Concordat amb la Santa Seu (Huguet)
    L'any 1951 Franco va procedir a una remodelació del govern que facilités el seu apropament a les potències occidentals i li permetés aconseguir alguns èxits en política.
    L'any 1953, Franco va obtenir el definitiu reconeixement internacional del règim gràcies a la signatura dels acord amb els Estats Units i el concordat amb la Santa Creu. L'acceptació del Vatricà exigia a canvi el restabliment de la confessionalitat de l'Estat i un considerable estatus de privilegi per a l'Església Catòlica.
  • Ingrès d'Espanya a l'ONU (López)

    .....
  • Protestat estudiantil a Madrid ( Lorena Lupu)

    Protestat estudiantil a Madrid ( Lorena Lupu)
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_1956El 8 de febrer del 56 la facultat va ser atacada pels falangiestes.L'endemà els estudiants van sortir a manifestar-se pel carrer es van trobar amb falangistes. La nit del 9 van córrer rumors que Falange estava planejant una sagnant venjança per reafirmar la seva posició política. L'exercit, va avisar la seva intenció de prendre Madrid si es feia mal a alguna de les persones de la "llista negra" que se sabia que havia confeccionat Falange. El 10 la Universitat Complutense es va tancar.
  • Govern amb ministres de l'Opus Dei (Mendoza)

    Govern amb ministres de l'Opus Dei (Mendoza)
    L'any 1957 fins 1959 porta al règim franquista a uns canvis en el govern on els tecnòcrates de l'Opus Dei guanyen pes i canvien la política economica pero no canvien les característiques dictatorials de la política del règim. Tots ells estaven protegits per Carrero Blanco perseguit per Manuel Fraga, Lopez Rodó, Alberto Ullastres i Lopez Bravo. Aquests canvis van comportar unes conseqüencies: Franco impulsor creixement econòmic, dirigien economia, educació i justicia. tensions entre falangistes.
  • guerra amb Marroc per lfni (Mihasan)

    guerra amb Marroc per lfni (Mihasan)
    La Guerra d'Ifni fou una guerra colonial silenciada que enfrontà Marroc de Muhàmmad V i Hassan II i l'Espanya franquista. Ifni era un territori a la costa oest d'Àfrica, situat més o menys en el paral·lel de les Illes Canàries, territori que Espanya havia ocupat el 1934 reivindicant un tractat amb el sultà del Marroc del segle XIX. Com que era una colònia on hi imperava un règim militar s'hi va crear una guarnició típicament colonial dotada d'efectius indígenes i, als anys 50, també d'europeus,
  • Ley de Principios del Movimiento Nacional (Omedes)

    ...
  • Espanya ingresa al FMI i al Banc Mundial ( Pedrol)

    Espanya ingresa al FMI i al Banc Mundial ( Pedrol)
    Un 17 de maig de 1958, Espanya ingressava en el Fons Monetari Internacional i al Banc de Reconstrucció i Foment. Després de llargs anys d'aïllament després de la Segona Guerra Mundial, allò significava un importantíssim reconeixement internacional per a l'Espanya de Franco.
    En 1945, en acabar la guerra, la pressió soviètica i de l'esquerra mundial havia condemnat Espanya a l'ostracisme: es veia a Franco com un col·laborador de l'Alemanya Nazi,
  • Aprovació Pla d'Estabilització (Pedrós)

    Aprovació Pla d'Estabilització (Pedrós)
    El Pla Nacional d'Estabilització Econòmica va ser un conjunt de mesures econòmiques aprovades per decret llei pel Govern franquista espanyol el 21 de juliol de 1959. En la seva elaboració participaren els economistes Joan Sardà i Enrique Fuentes Quintana. L'objectiu del pla va ser l'estabilització i liberalització de l'economia espanyola va suposar la ruptura amb la política d'autarquia del franquisme i va possibilitar l'inici d'una època de creixement econòmic al país durant els anys seixanta.
  • Mort de Quico Sabaté (Puebla)

    Mort de Quico Sabaté (Puebla)
    55 aniversariEl 1959, en el seu exili a França, va rebre la carta d'un company arrestat a Barcelona i condemnat a 30 anys de presó. Com a home lleial amb les seves amistats i d'acció, va decidir realitzar una incursió en territori espanyol al costat dels homes de la seva partida de maquis. Del 17 de desembre de 1959 al 3 de gener de 1960, Quico i els seus homes (Antoni Miracle Guitart, Roger Madrigal Torres, Francisco Conesa Alcaraz i Martín Ruiz Montoya) van aconseguir evadir les patrulles, primer de la pol
  • ( Ricart)Creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants. "Caputxinada"

    .....
  • Fets del Palau de la Música (Renghea)

    Fets del Palau de la Música (Renghea)
    Fets del PalauEs van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960. Són considerats com l'inici del renaixement del catalanisme polític després de la Guerra Civil Espanyola. Aquest dia l'Orfeó no va interpretar El cant de la Senyera, però una part del públic sí. Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.
  • Execució de Juam Grimau. Dirigent del PSUC ( Sarri)

    .....
  • Creació de Comisions Obreres (Surd)

    Creació de Comisions Obreres  (Surd)
    A l'any 1964 es va promulgar una llei de negociació col·lectiva, que tancava l'etapa en què era el Govern exclusivament qui fixava les condicions laborals i obria la posibilitat de negociació entre represents.L'objectiu era ser una organització de majories, oberta, a la qual poguessin pertànyer totes aquelles persones que, per la seva manera de guanyar-se la vida, se sentissin membres d'una CLASSE social, la dels assalariats, cosa absolutament impossible si parlem d'una organització clandestina.
  • Ley Orgánica del Estado (Tàpia)

    .....
  • Primer assassinat d'ETA (Tarruella)

    ...
  • Independència de Guinea ( Zanzan)

    .....
  • (Zurita) Franco designa Juan Carlos de Borbon succesor

    (Zurita) Franco designa Juan Carlos de Borbon succesor
    Per un acord entre Franco i Juan de Borbón, els seus fills, incloent Juan Carlos de Borbón van ser educats a Espanya.
    El 22 de juliol de 1969 Franco dessigna com a successor a Juan Carlos de Borbón (no el seu pare, encara viu, Juan de Borbón) amparant-se en la llei de Successió aprovada el 1947.
    Juan Carlos assoleix completament la posició de cap d'estat amb la mort de Franco el 1975.
    El 1977 Juan Carlos renuncia als seus drets dinàstics i el 1978 es derogada la llei de Successions franquista.
  • Escandol Matesa (Zurita)

    Escandol Matesa (Zurita)
    Era una empresa dirigida per Joan Vilà Reyes dedicada a la producció de maquinària tèxtil entre elles el teler sense llançadora Iwer, que es va veure en el centre del major escàndol financer del final del Franquisme. El 1969, però, la visita del ministre argentí d'Indústria va destapar un cas de corrupció que afectava de ple els ministeris econòmics del govern franquista i que havia creat un forat de més d'onze mil milions de pèrdues per a l'estat.
  • Consell de Guerra de Burgos (Balagueró)

    ....
  • Fundació de l'Assemblea de Catalunya (Boncompte)

    ....
  • Govern d`Arias Navarro (Castellà)

    Govern d`Arias Navarro (Castellà)
    Carlos Arias Navarro fou un polític espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976. Tot i que fou reciclat com a dirigent moderat durant la darrera etapa del franquisme i al començament de la transició democràtica espanyola, Carlos Arias Navarro havia estat involucrat en les accions de la repressió franquista durant el desmantellament de la República Espanyola. Arias Navarro va ser responsable de signar condemnes a mort.
  • Execució Puig Antich (Cantacorps)

    .....
  • Inici Marxa Verde (Clotet)

    .....
  • Mort de Franco ( Cuñat)

    ....
  • Adolfo Suárez President del Govern

    Adolfo Suárez González ( 25 de setembre de 1932 –23 de març de 2014) . Va ser president del govern d'Espanya (1976-1981) i va ser una figura rellevant de la Transició espanyola.L'any 1977, guanya les eleccions municipals amb el partit centredretà anomenat UCD(Unió de Centre Democràtic). Guanya dos eleccions seguides, fins la seva dimissió el 1981. Amb altres exdirigents creen el partit Centro Democrático y Social (CDS) i aconsegueix recuperar el seu escó, el 1991 abandona l'escena política.
  • Period: to

    Transició

  • Aprovació de la LLei de la Reforma Política

    .........
  • Ley de reforma Política

    ....
  • Assassinat advocats d'Atocha

    .....
  • Legalització del PCE

    ......
  • Primeres eleccions democràtiques

    .....
  • Retorn President Tarradelles

    ....
  • Aprobació en referèndum de la Constitució

    .....
  • Eleccions Generals

    .........
  • Aprovació Estatut de Catalunya

    .......
  • Cop d'Estat de Tejero

    ......
  • Eleccions Generals

    ...