-
Nacionals entren a la península
El juliol de 1936, les tropes d'Àfrica, els legionaris i regulars, sota el comandament del general Franco, van entrar a la península amb la intenció d'ocupar Madrid. En el seu avanç, el mateix general va decidir desviar-se cap a Toledo per tal d'alliberar els insurrectes que estaven assetjats a l'alcàsser des del cop d'estat. És ben dit que, si aquest no s'hagués desviat i haguessin anat cap a Madrid, l'haurien conquerida, causant la fi de la guerra Civil. -
Period: to
PRIMERA ETAPA: juliol 1936 - març 1937
L'objectiu dels militars rebels fou ocupar Madrid i, tot i intentar-ho des del nord per part del general Mola, aquests van ser frenats a les serralades del Sistema Central pels republicans. Això va causar que Franco iniciés un ràpid avanç des del sud. -
Period: to
Govern de José Giral
-
Nacionals entren a Almendrejo, Mérida i Badajoz
L'agost de 1936, les tropes nacionals sota el comandament del militar Juan Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, conquerint-los i causant una gran repressió en contra dels qui estaven en contra i a favor de la república. -
Tancament de la frontera francesa i ocupació d'Irun i Sant Sebastià
El setembre de 1936, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana, causant una gran desigualtat amb el bàndol nacional respecte a l'armament. Mentrestant, també al nord, les tropes nacionals comandades pel general Emilio Mola van ocupar Irun i Sant Sebastià. A més, a l'octubre, l'exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, la qual es trobava aïllada enmig del territori republicà. -
Period: to
Govern de Francisco Largo Caballero
-
Ofensiva sobre Madrid
A partir del mes d'octubre l'exèrcit insurrecte va portar a terme una gran ofensiva sobre la capital, Madrid. Aquesta va produir-se als afores de la ciutat, a l'anomenada ciutat universitària. Allà, van trobar-se amb una forta resistència ben organitzada pels republicans, especialment per la Junta de Defensa (organisme en mans de Francisco Largo Caballero que té com a objectiu la defensa de Madrid per part de l'exèrcit franquista), fent que no poguessin prendre la ciutat. -
Batalla del Jarama
Enfrontament militar al sud de Madrid entre els dies 6 i 27 de febrer. Rep aquest nom a causa de la conquista de la zona del riu Jarama. L'exèrcit Republicà va aconseguir sufocar l'atac i impedir l'aïllament de la capital, amb l'ajut de les Brigades Internacionals i de les columnes de voluntaris, una d'aquestes dirigides pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. Mentrestant, Queipo de Llano va ocupar la zona del Mediterrani fins a Màlaga, amb el suport dels alemanys i dels italians. -
Ofensiva a Guadalajara
El març de 1937, els italians, que formaven part del suport amb el qual comptaven l'exèrcit nacional, van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van patir una derrota contundent a causa de la gran resistència i l'organització de l'exèrcit de la República. -
Period: to
SEGONA ETAPA: abril 1937 - novembre 1937
A causa del fracàs rebel de conquistar Madrid, Franco abandona i es centra en altres accions cap a la franja cantàbrica. Aquesta franja, la qual comprèn Astúries, Cantàbria i Biscaia, estava en mans de l'exèrcit republicà, tot i quedar aïllada de la resta de península. Mentrestant, els rebels controlaven Navarra, Àlaba i Sant Sebastià (agost 1936), però el territori basc i els seus recursos miners es mantenien a la zona republicana. -
Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS
El 19 d'abril de 1937, es va promulgar el decret d'unificació, en aquest la falange i el tradicionalisme s'unificaven, sota la direcció del general Franco, en una nova organització: Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS. Aquesta es va convertir en el partit únic del nou règim. Cal destacar que el cap de la Falange, Miguel Hedilla, va oposar-s'hi i Franco, en conseqüència, el va fer empresonar i desterrar, silenciant qualsevol mena d'oposició. -
Bombardeig de Guernica
Durant abril de 1937, els Nacionals, dirigits pel general Emilio Mola, desencadenen una gran ofensiva contra el País Basc, on es produeix aquest bombardeig. Aquest fou un atac aeri sobre la ciutat de Guernica, per part dels avions alemanys de la Legió Còndor i els italians de l'Aviació Legionària. S'han arribat a estimar entre uns 120-300 morts. Així doncs, finalment, la ciutat va quedar totalment destruïda, sent un càstig contra la població civil, ja que no hi havia cap objectiu militar. -
Period: to
Govern de Juan Negrín
-
Ocupació de Bilbao
El juny de 1937, després de nombrosos, durs i sagnants enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir davant els esforços nacionals, i aquests van acabar ocupant Bilbao. -
Batalla de Brunete
Considerada com una de les batalles més sagnants, la batalla de Brunete, succeïda entre el 5 i el 25 de juliol, fou una ofensiva per part dels republicans a l'oest de Madrid amb l'objectiu de disminuir la pressió exercida per les forces revoltades Franquistes i alleujar la situació al front Nord. Tot i això, a causa de la gran defensa del bàndol nacional, no van complir-se els objectius i no van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord. -
Batalla de Belchite
Aquesta batalla, succeïda entre el 24 d'agost i el 3 de setembre, va tenir lloc a una localitat de Saragossa per part dels republicans. Tot i que el principal objectiu era la capital aragonesa. Van comptar amb l'ajut de 80000 homes de l'exèrcit de l'est i les Brigades Internacionals. Tot i això, no van aconseguir avenços territorials significatius ni impedir la caiguda del nord peninsular, ja que, a l'agost, Franco entra a Santander i Astúries, perdent la indústria metal·lúrgica. -
Period: to
TERCERA ETAPA: desembre 1937 - novembre 1938
Al final de 1937, els republicans encara confiaven en el fet que podien guanyar la guerra, per aquest motiu van intentar diverses reformes de l'exèrcit. Entre aquestes trobem:
- Dotar de comandaments professionals.
- Integrar els quadres procedents de les milícies i dels Brigadistes Internacionals.
- Col·locar al capdavant al general Vicente Rojo. -
Ofensiva republicana sobre Terol i nacional sobre Aragó
El desembre de 1937, els comandaments republicans van portar a terme una gran i important ofensiva a Terol, la qual va acabar sent ocupada per aquests. Tot i això, al mes de febrer, Francisco Franco, va tornar a ocupar Terol i, aprofitant el desgast per part de les tropes republicanes, va iniciar la campanya d'Aragó. Finalment, el març de 1938, els nacionals van atacar el front d'Aragó. -
Nacionals entren a Lleida
El març de 1938, més exactament el 29 de març, els soldats nacionals van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. Això va causar la retirada republicana a la riba esquerra del Segre i l'ocupació de Lleida per part dels nacionals. Així doncs, el riu Segre va acabar convertint-se en un límit fronterer i Lleida va esdevenir primera línia de foc. Més tard, els mateixos van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació de Castelló
L'abril de 1938, específicament el 13 d'abril de 1938, les tropes nacionals en mans del comandant Francisco Franco van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, fet que va causar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana.
Així doncs, amb l'entrada de les tropes franquistes en les terres catalanes, Franco va decidir derogar l'Estatut de Catalunya. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
Aquesta batalla fou la més sagnant de tota la Guerra Civil, causant el desgast definitiu de l'exèrcit republicà.
El 25 de juliol, els republicans intenten la darrera ofensiva, travessant el riu Ebre i conquerint Ascó i Mora d'Ebre, entre d'altres. Aleshores, no van poder seguir avançant i, a l'octubre, els nacionals van fer una contraofensiva amb desplegament militar. El 8 de novembre aquests entren a Mora d'Ebre i el 15 es retiren els republicans a l'altra riba del riu, afeblint el seu exèrcit. -
Period: to
QUARTA ETAPA: desembre 1938 - febrer 1939
Després de la derrota a la batalla de l'Ebre, l'exèrcit republicà no podia oferir cap mena de resistència davant les ofensives militars dels nacionals, pel fet que va causar el seu afebliment total. És per aquest motiu que, durant aquesta quarta etapa va produir-se la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Gran ofensiva de l'exèrcit Franquista
El desembre de 1938, específicament el 23 de desembre de 1938, l'exèrcit franquista va portar a terme la seva gran ofensiva sobre Catalunya. Van començar entrant pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Mentrestant, pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. A causa de la resistència aïllada i la mala coordinació dels republicans, l'ofensiva va avançar ràpidament. -
Ocupació de Tarragona
El gener de 1939, específicament el 15 de gener, les tropes nacionals, les quals continuaven avançant ràpidament, van entrar a Tarragona, ocupant-la a causa de la mala resistència republicana. A més, mentrestant, l'aviació dels nacionals bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Nacionals entren a Barcelona
Seguint amb el gener de 1939, en aquest cas el 26 de gener, després d'ocupar Tarragona, els nacionals van continuar avançant fins a arribar a Barcelona, on van entrar i van acabar ocupant. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA: febrer 1939 - abril 1939
El febrer de 1939, el govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya, fent que Azaña renunciés al càrrec de president de la república. En aquest moment, en mans de la república, només s'hi trobava l'anomenada zona centre, la qual comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. Així doncs, el president republicà va tornar de França per tal de reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà. -
Caiguda de Girona
El 4 de febrer, en conseqüència de l'avanç dels nacionals a les ciutats i localitats catalanes i un cop ocupats Lleida, Tarragona i Barcelona, van ocupar Girona, fet que va causar que la guerra es considerés acabada a Catalunya. -
Exili de representants catalans
La retirada de l'exèrcit republicà a Catalunya va comportar nombrosos exilis de milers de persones, entre ells:
- El president de la república, Manuel Azaña.
- El president de la Generalitat, Lluís Companys.
- El president del govern basc, J.A de Aguirre.
- El cap de govern republicà, Juan Negrín.
- El president de les Corts, Diego Martínez Barrio.
Tots ells van exiliar-se a França el 5 de febrer i, mentrestant, a Catalunya es va iniciar un període de repressió amb milers de morts i empresonats. -
Llei de responsabilitats polítiques
El febrer de 1939, específicament el dia 9 de febrer, va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques, la qual pretenia "liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja". Aquesta va comportar que funcionaris i docents fidels a la República patissin represàlies i, els partits i sindicats fossin suprimits, així com les llibertats democràtiques i tota mena de manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Arribada dels Nacionals a Puigcerdà i Portbou
Finalment, el 10 de febrer de 1939, les tropes nacionals van arribar a Puigcerdà i Portbou, la qual cosa va comportar que, junt amb l'ocupació de Girona el 4 de febrer, la guerra es considerés acabada a Catalunya. -
Cop d'estat a Madrid
El 5 de març de 1939, el coronel Sigismundo Casado, aliat republicà, va portar a terme un cop d'estat a Madrid i va crear el Consell de Defensa Nacional, el qual comptava amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. L'objectiu d'aquest cop va ser l'arribada d'un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies, però, Franco, va rebutjar qualsevol negociació, entrant a Madrid el dia 28 de març i ocupant Madrid i la resta de zones republicanes en tres dies. -
Comunicat de guerra Franquista
Els dies posteriors a l'ocupació de Madrid, l'exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània i, l'escassa resistència comunista no va impedir l'ocupació d'Albacete, Alacant i València. Així doncs, finalment, l'1 d'abril de 1939, a Burgos, Franco va signar el darrer comunicat de guerra, el qual anunciava la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte. Segons ell, l'arribada de la pau.