-
Targetes perforades adaptades
Al 1843 Ada Byron (1815-1851) va suggerir la idea que les targetes perforades s'adaptessin de manera que el motor de Babbage repetís certes operacions. A causa d'aquest suggeriment alguns consideren Lady Lovelace el primer programador i Charles Babbage com l'autèntic inventor de l'ordinador digital modern. -
ordenador Z3
L'ordinador Z3, creat per Konrad Zuse, va ser la primera màquina programable i completament automàtica de característiques usades per definir un ordinador. Estava construït amb 2200 relés, tenia una freqüència de refresc d'aproximadament 5 Hz, i una longitud de resposta de 22 bits. -
IBM
Hollerith va fusionar la seva companyia amb dues més per formar la International Business Machines avui mundialment coneguda com IBM. -
COLOSSUS
Cap el 1943, COLOSSUS ja era totalment operatiu i va ser utilitzat per aquest equip de científics que dirigia el matemàtic britànic Alan Mathison Turing per descodificar els missatges de ràdio xifrats dels alemanys -
Mark 1
Entre 1939 i 1944, Howard Aiken de la Universitat d'Harvard, en col·laboració amb IBM, va desenvolupar el Mark 1, conegut com a Calculador Automàtic de Seqüència Controlada. Va ser un computador electromecànic de 15 metres de llarg i 2,40 d'alt, i pesava 5 tones. Tenia 700.000 elements mòbils i d'alguns centenars de kilòmetres de cables. -
La primera generació (valvules de buit)
En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de l'ENIAC; Von Neumann s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC, l'any 1952. Aquesta màquina presentava dues importants diferències respecte a l'ENIAC: En primer lloc empra aritmètica binària, la qual cosa simplifica enormement els circuits electrònics de càlcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat. L'ENIAC es programava endollant centenars de clavilles i activant un pe -
ENIAC
L'ENIAC tenia 19.000 vàlvules de buit, 1500 relés, 7500 interruptors, milers de resistències, condensadors i inductors i 800 quilòmetres de cablejat, funcionant tot a una freqüència de rellotge de 100.000 cicles per segon. Tenia 20 acumuladors de 10 dígits, era capaç de sumar, restar, multiplicar i dividir, i tenia tres taules de funcions. L'entrada i la sortida de dades es realitzava mitjançant targetes perforades. Podia dur a terme unes 5000 sumes per segon. Pesava unes 30 tones i tenia una mi -
Transistor
William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el Transistor. -
EDVAC
En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de l'ENIAC; Von Neumann s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC, l'any 1952. Aquesta màquina presentava dues importants diferències respecte a l'ENIAC: En primer lloc empra aritmètica binària, la qual cosa simplifica enormement els circuits electrònics de càlcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat. L'ENIAC es programava endollant centenars de clavilles i activant un pe -
La segona generació (transistors)
A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit. Això dóna lloc a la "segona generació" de computadors.
En un principi es creia es produirien i s'usarien molts pocs computadors. Això era en part per la seva mida, el cost, i els coneixements necessaris per operar-lo o interpretar-ne els resultats. Els transistors van reduir enormement la mida dels ordinadors, el cost inicial, i el cost d'operació. El transistor de junció bipolar fou inventat el 1947.
Un tra -
IBM 1620 y 1790
IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins 1790 -
Disc Extraible IBM
IBM treu al mercat els primers discs extraibles que es van convertir en un estàndard de la indústria de la computació. -
Codi ASCII
Un comitè Indústria-Govern desenvolupa el codi de caràcters ASCII, (es pronuncia asqui), el primer estàndard universal per a intercanvi d'informació (American Standard Code for Information Interchange), el qual va permetre que màquines de tot tipus i marca poguessin intercanviar dades. -
La tercera generació (Circuit integrat)
Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al 1964 que es van construir ordinadors amb aquests components. Varen ser els primers ordinadors en disposar de sistema operatiu que controlava l'execució dels diferents programes a executar.
1958. Jack Kilby de Texas Instruments fabrica el primer circuit integrat. La idea d'un circuit integrat, és la d'encapsular transistors en un mateix xip. Fent que els transistors siguin més petits i propers per tal que un impuls e -
Nous llenguatges
La evolució dels ordinadors fa que sorgeixin llenguatges d'alt nivell, més entenedors com el COBOL, FORTRAN o BASIC. -
Microprocessador 4004
Intel treu el microprocessador 4004. Encarregat per una empresa japonesa per fer una calculadora d'escriptori. Era un xip de 4 bits, amb 2300 transistors que processaven 108 kHz. Tenia una capacitat per a 4KB de memòria. -
La quarta generació (PC’s)
La base de la quarta generació fou l'invenció per part de Marcian Hoff del microprocessador.
A diferència de les minicomputadores de tercera generació, que eren essencialment una versió reduïda d'ordinadors mainframe, els orígens de la quarta generació són fonamentalment diferents. Els ordinadors basats en microprocessadors originàriament eren molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren per tant cap intent de fer una versió de mida petita d'un minicomputador, sin -
Discs Durs de IBM
IBM treu al mercat els discs durs anomenats Winchester. -
Control Program for Microcomputers
Gary Klidall i John Torode treuen CP/M (Control Program for Microcomputers) el primer Sistema Operatiu estàndard, per les màquines basades amb els xips 8080 d'intel i el Z80. -
Apple Computer
Steve Wozniak i Steve Jobs van fundar Apple Computer. -
Intel 8086
Intel fabrica la CPU, Intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al mercat el seu primer PC, amb un xip de mateixa la família, un intel 8088 (amb bus de dades extern de 8 bits). D'aquí van sorgir els 80286, 80386 (de 32 bits), 80486 (amb coprocessador matemàtic incorporat), i Pèntium, II, III i IV. Els PC’s que trobem actualment al mercat són una evolució dels 8086. -
Pentium 4
Intel Fabrica el Pentium 4 amb 42.000.000 de transistors. -
ADM 64 bits
Apareixen els primers xips de 64 bits l'Opteron de AMD i l'Itanium d'Intel adreçats a usuaris domèstics. -
doble nucli
Es comencen a comercialitzar els processadors amb diversos nuclis o multi core per a PCs domèstics.
