-
Franco es trasllada de Canàries al nord d'Àfrica, envia les tropes africanistes al sud de la peninsula
-
Es van revoltar altres caps militars de la península i a les Illes Balears: Quipo de Llano a Sevilla, Mola a Navarra i Goded a Mallorca. Als militars s’hi van afegir sectors civils de falangistes i carlins.
El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció. Ni el president Manuel Azaña, ni el cap de govern Caseres Quiroga van prendre mesures els dies 17 i 18 de juliol, es va perdre un temps vital per la defensa de la República. -
-
L’encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya va ser el General Goded, comandant general de les Balears. El dia 19 es va desplaçar a Barcelona ja que el cap militar que tenia el comandament a Barcelona, Llano de la Encomienda, era lleial a la República i no participava en el cop.
Els insurrectes van trobar una forta resistència de les forces de l’ordre lleials a la República i de les organitzacions obreres. -
-
Es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional, integrat oer diferents caps militars. La missió de la Junta era governar el territori ocupat. Va prohibir l'activitta de tots els partits politics, va suspendre la Constitucio i va portar a terme el decret de paralitzacio de la reforma agrària.
-
El 4 de setembre queda formalment constituït el govern de Largo Caballero, va assumir la cartera de guerra i la presidencia. Com a ministres socialistes:Indalecio Prieto, Juan Negrín, Anastasio Gracia, Ángel Galarza i Julio Álvarez del Vayo. -
La direccio de la guerra va anar guanyant posicions i prestigi el general Francisco Franco Bahamonde, va ser nomenat Cap d'Estat i Generalíssim. -
Aquest exercit format per milicians i cos de població civil armada
-
Mor afusellat pels republicans -
El primer objectiu dels insurrectes era la presa de Madrid, capital i símbol de la República. Les tropes vingudes de l’Àfrica van avançar per la peninsula direcció a Madrid. Abans va passar per Toledo i va alliberar l’alcazar. A finals d’octubre de 1936 era a les portes de la capital. -
Franco volia tallar la comunicacio republicana entre València i Madrid.
-
Un cop havia fracassat l'intent d'entrar a la capital, els insurrectes van iniciar dues maniobres per aïllar Madrid i tallar les comunicacions amb València.
-
Seguint els models feixistes, la Falange Española Tradicionalista i de las JONS, el seu cap fundador va ser José Antonio Primo de Rivera al qual s'havien adherit tots els sectors afins al "Movimiento Nacional". Franco esdevenia cap nacional d'aquest partit unic i concentrava tots els poders.
-
Franco va decidir canviar l'estratègia de la guerra i va abandonar l’atac a Madrid, i va anar al nord a la franja cantàbrica.
En aquest atacat, els insurrectes eren comandats pel general Mola. El mes d’abril es produeix un gran bombardeig sobre la població civil, el bombardeig de Guernica, l’atac va ser realitzat per l’aviació alemanya i italiana per ordre de Franco. -
Les forces del Bandol República s'enfronten a Catalunya, el 3 de maig esclata un conflicte a Barcelona. L'eix central dels fets va ser l'edifici de Telefonica de Barcelona, des del començament de la guerra els sindicats CNT i POUM controlaven aquestes comunicacions. La idea de la Generalitat era aconseguir el control de la telefonica i a la CNT i el POUM no els hi va semblar bé. -
-
Ofensiva republicana a l'oest de Madrid que volia dimsinuir la pressió que els sublevats estaven exercint
-
Ofensiva republicana, aconsegueixen prendre la població aragonesa
-
Fi de la campanya del nor, total la riquesa industrial i minera d'Asturies i el País Basc passa a mans de Franco
-
-
Arriba a Vinarós i divideix el territori republicà en dos
-
Son els principis laborals que reglamenten el treball de tots els espanyols
-
Ofensiva republicana que suposa l'últim gran cara a cara. El General Rojo i Negrin confíen en el suport internacional
-
-
-
-
Espanya es va mantenir neutral als inicis de la 2n Guerra Mundial
-
Va ser al juny de 1940
-
-
Negociació de la participacio espanyola a la Segona Guerra Mundial, no s'arriba a un acord, Espanya exigeix massa (ampliar el control al nord d'Africa)
-
Pretén fomentar i incentivar el desenvolupament econòmic.
-
45.000 soldats de la "Division Azul" aniran a combatre junt amb les forces de l'eix
-
Formades pels "procuradors". Donava aparença parlamentaria al règim.
-
Retorn de la Division Azul. Es dóna la guerra per perduda
-
Sèrie de drets i deures dels espanyols, fa al·lusió a l'Espanya Catolica, on un lider estableix una sèrie de drets i libertats.
-
Aïllament internacional. Les principals potencies guanyadores considerent el règim franquista com un apèndix dels governs feixistes i nazis
-
Estableix que els espanyols poden ser consultats en forma de plebiscit.
-
-
Franco tenia el dret de nomenar successar
-
-
Boicot dels usuaris a la companyia, pujada del preu dels bitllets, expressaven el malestar per les dures condicions de vida. -
Va ser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà, va regular relacions entre el règim franquista i l'església catòlica durant la dictadura franquista, Franco va asegurar el control del nomenament dels bisbes i el suport ideològic de l'església catòlica, mentre aquesta rebia privilegis legals, polítics, econòmics i fiscals
-
Establiment de bases militars estratègiques a canvi de préstecs economics
-
-
Evitament del fracas ecnomic, producció industrial estrangulada i preus a l'alça
-
-
Eren els ideals i bases del règim
-
-
-
-
-
-
Es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona durant l'homenatge del centenari del naixament del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco.
-
-
Set miners van ser acomiadats del Pou San Nicolàs de mieres després de reivindicar millores laborals i salarials. Va ser el punt de partida d'una vaga que va durar entre abril i juny en les Conques Mineres asturianes. El regim va respondre reprimint les famílies minaires que van participar en aquesta vaga, a més de la repressió "silenciosa" i cruenta de les forces de l'ordre de l'època, com la Guardia Civil
-
Va ser un terme pejoratiu, encunyat pel diari falangista Arriba, amb el qual el règim franquista va intentar de ridiculitzar el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Munic entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues minaires a Astúries. Hi van participar 118 polítics espanyls de totes les tendències opositores al règim franquista: monàrquics liberals, democristians, socialistes, socialdemòcrates, nacionalistes bascos i catalans
-
És el nom amb què es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià. A l'Assamblea de constitució assistirien mes de 450 representants d'estudiants, porfessors i intel·lectuals. El setge i posterior assalt al convent de la polícia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan va engegar un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, va reforcar la incorporacio a la lluita antifranquista de sectors eclesiastics
-
-
L'objectiu era promoure el desenvolupament de la fe catòlica, aconseguir una renovació moral de la vida cristiana dels fidels, adaptar la disciplina eclesiastica a les necessitats i mètodes del seu temps i aconseguir la millor interrelació amb les altres religions, principalment les orientals
-
-
També conegut com l'escàndol Matesa, va ser un dels escàndols polítics econòmics mes importants d'Espanya durant l'última etapa del franquisme
-
Va ser el consell de Guerra que va jutjar setze persones, acusades de pèrtanyer a l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA) i que marcaria un abans i un després en la historia del franquisme.
-
L'any 1970 arran de l'increment de les accions d'ETA, l'Estat Espanyol va desencadenar una repressio duríssima a Euskal Herria. El resultat va ser el Procés de Burgos que es va desenvolupar del 3 al 9 de desembre.
-
Va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco. Es va resoldre el 1977 amb el retorn de la demòcracia parlamentària, però les seves reivindicacions es van convertir en objectiu d'una gran majoria de catalans -
Lluís Carrero Blanco, va ser un militar de les Forces Armades d'Espanya, on va assolir el rang d'almirall. Company i mà dreta del general Franco, anticomunista. Tot i que no era falangista va ser nomenat president del govern espanyol durant la dictadura franquista i va ser assassinat en un atemptat d'ETA a Madrid mesos després del seu nomenament. -
-
-
Joan Carles opta per mantenir al capdavant del govern a Arias Navarro. Era l'actual president a la fase final de la dictadura. -
Es celebra a Sant Boi on s'apleguen unes 35.000 persones a la convocatòria. Campanya amb el lema VOLEM L'ESTATUT
-
S'obre el camí cap a la democracia, desmantelar el franquisme. Va ser la llei que va permetre anar "de la ley a la ley"
-
Legalització dels partits polítics i combatre l'extrema dreta, "el bunquer" i el terrorisme.
-
-
Va marcar la transició espanyola durant la nova etapa democràtica després de la mort de Franco. -
-
-
-
Van ser els acords signats al Palau de la Moncloa durant la transició espanyola entre el Govern d'Espanya de la legislatura constituent, presdit per Adolfo Suárez.
-
Monarquia parlamentària, Estat de les autonomies, Sufragi universal per majors de 18 anys, estat aconfessional i reforma del Codi Penal
-
Adolfo Suarez tornarà a ser el president del govern
-
Adolfo Suárez presidirà el govern, nomenat pel Consejo del Reino. -
-
Jorid Pujol noou president de la Generlalitat
-
El sector cristià estava en contra
-
-
Va ser un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya
-
Felipe Gonzalez nou president del govern, comença l'hegemonia socialista: reforma educativa, projecte de despenalització del divorci i posar fi al colpisme
-
Després de les eleccions generals del 28 d'octubre de 1982, es va produir una reflexió sobre l'entrada d'Espanya a l'OTAN.
-
Mitja de comunicació molt important
-
Va ser una llei aprobada pel Parlament de Catalunya, En l'àmbit educatiu aquesta llei es va començar a aplicar a 19 escoles de Santa Coloma de Gremenet. Tenia com a objectiu prioritari la recuperacio de la llengua en els usos oficials, en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics.
-
-
Condicions: no incorporació a l'estructura miilitar, prohibició d'instal·lar o emmagatmar armes nuclears, la reducció de les bases militars nord-americanes a Espanya