-
Guerra d'independencia de Cuba
Va ser el nom amb el qual es va coneixer l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. La guerra es va iniciar en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca. -
Desastre del 98
Es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898. Va ser durant la regència de Maria Cristina, víuda del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, la meitat de l'imperi colonial espanyol. -
Majoria d'edat d'Alfons XIII
Alfons XIII fou declarat major d'edat als setze anys i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals a més de la seva perillosa inclinació envers l'exèrcit. Irritat per la manca de docilitat de Maura, el deixà caure davant la protesta contra la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona , . Simultàniament es llançà a la guerra colonial, en consolidar-se el protectorat a la zona nord del Marroc pel tractat franco-espanyol del 1912. -
La setmana tràgica
La setmana tràgica varen ser les revoltes populars que succeiren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc , on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. A banda del fet que la majoria de mobilitzats eren catalans, el fet de mobilitzar altra vegada els reservistes provocava que els homes criats fossin ja casats i amb fills per mantenir. -
Canalejas inicia el reformisme liberal.
En 1910 Canalejas va aconseguir unificar transitoriament les diverses corrents que pugnaven en l'interior del liberalisme, aupándose a la Presidència del Consell de Ministres; durant més de dos anys i mig va impulsar des del govern un programa de reformes: va abolir la Contribució de Consums, va establir el servei militar obligatori i va limitar l'instalació d'ordres religioses. -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Aquesta Mancomunitat va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714 va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons... . -
Ampli moviment de protesta
Prat de la Riba i Francesc Cambó, líders de la Lliga, van decidir aleshores impulsar un ampli moviment de protesta per forçar una reforma de l'Estat. Van convocar una reunió a Barcelona, on és ara el Parlament de Catalunya, a la qual van convidar els diputats espanyols que hi volguessin assistir. La resposta va ser positiva per part de Pablo Iglesias, el líder del PSOE, els republicans moderats de Melquíades Álvarez, el Partit Radical d'Alejandro Lerroux i alguns monàrquics liberals. -
Assasinat de Dato. Desastre d'Annual
En 1921 ,a la sortida del Congrés de Diputats, la motocicleta, conduïda per Ramon Casanellas es va acostar al vehicle militar i es van disparar vint trets disparats contra el seu automòbil. Va resultar mort el polític conservador i ferits el conductor Manuel Ros, sergent d'enginyers, i l'ajudant Juan Jose Fernández . Molt seguit es va produir el desastre d'Annual que el rei es va veure obligat a cridar el «bomber de la monarquia», l'única figura, tan considerada per sobre de totes les altres. -
Cop d'estat de Primo de Rivera
En l'any 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va declarar l’Estat de guerra i va dirigir-se al monarca per exigir que el poder passés a mans dels militars. Primo de Rivera i els sectors socials que li van donar el seu suport (militars, polítics propers a la monarquia, i bona part de l’oligarquia dirigent) van justificar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travessava el país. -
Desembarcament d'Alhucemas
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme en 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial. L'operació va consistir en el desembarcament d'un contingent de 13.000 soldats espanyols transportats des de Ceuta i Melilla per l'Armada combinada hispano-francesa. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica. En compliment del Pacte de Sant Sebastià, el 14 d'abril de 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des de l'ajuntament de Barcelona. -
Proclamacó de la Segona República. Constitució de 1931
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre l'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco). La constitució de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Reforma agraria
Reforma Agrària d'Espanya de 1932 va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.No obstant això, per diverses raons, la reforma no va aconseguir satisfer les expectatives que els jornalers hi havien posat. -
Revoltes a Asturies i Catalunya
La revolta d’Octubre de 1934 a Catalunya s’havia insistit algunes vegades en la poca resistència comparat amb el que va passar a Astúries. La massacre d’Astúries va sobrepassar tot el que va passar a tot l’estat i Catalunya va ser mal dirigida, mal calculada i va deixar inclús decebuts als que havien animat a sortir armats al carrer . -
Eleccions: Triomf del front popular
En les eleccions, amb una participació del 72% del cens, el Front Popular va obtenir el 48% dels vots, convertint-se en la força política guanyadora amb 257 diputats al parlament. Les esquerres havien triomfat a més de la meitat de les circumscripcions i a totes les ciutats de més de 150.000 habitants. Per la seva banda, la dreta va obtenir el 46,5% dels sufragis que es traduïen en 196 diputats. -
Cop d'estat. Inici de Guerra Civil
La Guerra Civil va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. -
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. -
Fi de la guerra
A la fi de la guerra, els nacionals de Franco van aconseguir una pau sense condicions. Va ser la seva "victòria" i la van aplicar sense contemplacions. A partir d'abril de 1939 començava a tot el territori espanyol una nova etapa de la seva història, sota la dictadura franquista. Els vençuts no caberen en la nova Espanya: la presó, els treballs forçats o la mort per als detinguts; amb sort, només la depuració, i per a molts l'exili, foren les úniques sortides que els esperava.
