1

Guerra Civil Espanyola

By Dygor
  • Espanya es divideix en dos bàndols: els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals):

    Espanya es divideix en dos bàndols: els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals):
    El bando republicano y el bando nacional fueron los dos bandos que se enfrentaron en la Guerra Civil Española, uno de los conflictos bélicos más destacados de la historia de España. Tuvo lugar tras el golpe de Estado ocasionado por una parte del ejército contra el sistema de gobierno de la Segunda República en julio de 1936 y tras tres años de lucha tuvo fin en 1939, en la que el bando nacional liderado Francisco Franco declara la victoria instaurando una dictadura.
  • Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)

    Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
    europeus a la guerra civil)
    El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
  • Revolta militar a Melilla i les Canàries

    Revolta militar a Melilla i les Canàries
    La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment de l'cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
  • Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil

    Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
    El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
  • Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya

    Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
    El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista, però, va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes.
  • Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
    El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país.
  • Els Fets del Maig de 1937

    Els Fets del Maig de 1937
    Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.
  • Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor

    Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
    El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern Espanyol.
    La Legió Còndor va ser el nom donat a la força d'intervenció majoritàriament aèria que l'III Reich va enviar en ajuda de les forces de l'dictador Franco per lluitar a la guerra civil espanyola.
  • Bombardejos a Reus

    Bombardejos a Reus
    A la cantonada del carrer de Jesús, una bomba destruí cal Pedrol i deixà molt malmesa la casa Navàs, que va perdre bona part del darrer pis i de la teulada, així com la torreta de la cantonada, que no s’ha arribat a reconstruir
  • Entrada dels nacionals a Reus

    Entrada dels nacionals a Reus
    De forma tímida, van començar a emergir diferents persones d’entre les quals diferents carlins amagats, tal i com ho explica al seu llibre ‘El camí dels morts’. Després de deixar els soldats a la plaça, un inquiet Amorós va apropar-se a la plaça del Mercadal, on va poder viure el moment en què un reduït grup de carlins va penjar d’una de les finestres secundàries del consistori una senyera de petites dimensions.
  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França

    Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
    L'avanç dels rebels és imparable. Els primers dies de gener del 1939 han conquerit les Borges Blanques, Artesa de Segre i Pons. Les notícies de les primeres poblacions caigudes en mans dels feixistes són alarmants. Es parla de violacions, saqueigs, assassinats. Hi ha por, molta por. I no hi ha capacitat de contrarestar l'avanç.
  • Final de la guerra

    Final de la guerra
    El pas a retirada dels últims efectius de l'Exèrcit Popular a la riba est de l'Ebre el 16 de novembre de 1938 no va només va posar fi a la major trobada de la guerra civil, sinó que va marcar l'inici de la descomposició de la capacitat de resistència de la República que va desembocar en el final de la contesa l'1 de abril del 1939.