9625697160102fb0c29359468fca84d8

Segona Republica

  • republica de dretes

    republica de dretes
    La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola, i arribarà al Govern en el període de 1933-1935, durant l'anomenat bienni conservador o bienni negre. El seu principal inspirador va ser Ángel Herrera Oria fundador i director del diari El Debate.
  • republica d'esquerres

    republica d'esquerres
    El Partit Republicà d'Esquerra (Partido Republicano de Izquierda) es la federación catalana, formada en junio de 1935, del partido Izquierda Republicana, creado en 1934, por la fusión de Acción Republicana de Manuel Azaña, el Partido Republicano Radical Socialista de Marcelino Domingo y la Organización Republicana Gallega Autónoma (ORGA) de Santiago Casares Quiroga.
  • front popular

    front popular
    El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. Va guanyar-les per un estret marge (34,3% de vots mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%) i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya.
  • guerra civil

    guerra civil
    La guerra civil espanyola o guerra d'Espanya, també coneguda pels espanyols com la Guerra Civil per antonomàsia, va ser un conflicte bèl·lic -que més tard repercutiria també en una crisi econòmica- que es va desencadenar a Espanya després del fracàs parcial de el cop d'Estat de l'17 i 18 de juliol de 1936 dut a terme per una part de les forces armades contra el Govern de la Segona República.
  • segona guerra mundial

    segona guerra mundial
    La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època.
  • dictadura de franco

    dictadura de franco
    El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat.
  • la guerra freda

    la guerra freda
    El terme Guerra Freda o Primera Guerra Freda vegeu va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial 1945. La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre.
  • transicio democratica

    transicio democratica
    La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.
  • regnat de Juan Carlos I de España

    regnat  de Juan Carlos I de España
    El regnat de Joan Carles I d'Espanya va començar el 22 de novembre de 1975, quan el llavors príncep d'Espanya Joan Carles de Borbó va jurar les Lleis Fonamentals del Regne davant les Corts franquistes després de la mort de l'dictador Franco, que l'havia designat com a successor en 1969; va acabar el 19 de juny de 2014, quan va abdicar en el seu fill Felip de Borbó i Grècia, que va jurar la Constitució de 1978 i va ser proclamat rei per les Corts Generals amb el nom de Felip VI.
  • comunitat autonoma

    comunitat autonoma
    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, també conegut com Estatut de Sau pel lloc on es va elaborar l'avantprojecte, va ser la norma institucional per la qual Catalunya va accedir a el seu autogovern constituint-se en comunitat autònoma dins d'Espanya i que va estar vigent des de la seva promulgació el 18 de desembre de 1979 fins a l'aprovació en 2006 d'un nou estatut. L'Estatut va ser aprovat en referèndum de poble català el 25 d'octubre de de 1979.
  • regnat de felip vi

    regnat de felip vi
    El regnat de Felip VI d'Espanya va començar el 19 de juny de 2014 quan el fins llavors príncep d'Astúries Felip de Borbó va jurar la Constitució davant les Corts Generals com a successor del seu pare, el rei Joan Carles I, que havia anunciat la seva intenció d'abdicar la Corona el 2 de juny de 2014, encara que l'abdicació no va ser efectiva fins al dia 19, quan es va publicar la Llei Orgànica que la regulava en el Butlletí Oficial de l'Estat.