-
Period: to
República d'esquerres
Amb l’aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap del govern. S’iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, algunes ja iniciades en el període constituent, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. -
Period: to
Segona República Espanyola
Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid.
Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim: el franquisme. -
Period: to
república de dretes
Al llarg de 1933 la República va entrar en crisi. El proletariat, tant l’anarquista (CNT) com el socialista (UGT), va desentendre’s dels objectius republicans i va practicar una estratègia revolucionària; els tradicionalistes i les elits econòmiques, socials i ideològiques (Església, grans propietaris, organitzacions patronals, etc.) s’aglutinaven en la idea d’enderrocar les reformes dels primers governs republicans; i els mateixos republicans dubtaven del camí a seguir. -
Period: to
El Front Popular
Front comú propugnat per la tàctica política dels moviments socialista i comunista, de caràcter defensiu i que reuneix les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal a fi de frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme.
Es materialitzà per primera vegada pel juliol del 1934, amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès (SFIO). -
Period: to
Guerra civil espanyola
Guerra civil iniciada el 18-19 de juliol de 1936 i acabada l’1 d’abril de 1939.
Fou provocada pel cop d’estat (planejat pel general Emilio Mola) dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta (carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA) i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia. -
Period: to
Dictadura del general Franco
Després de la victòria a la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va iniciar un procés d'institucionalització que va ser lent, titubejant i, de vegades, contradictori, obligat per les pressions exteriors i la necessitat de consolidar la dictadura, oferint un aspecte més acceptable per a les democràcies occidentals. -
Period: to
Regnat de Joan Carles
Considerat una peça clau de la Transició, gaudí d’una gran popularitat durant la major part del seu regnat, i fins i tot fou acceptat per partits i organitzacions tradicionalment republicans. Durant els darrers anys del seu regnat el seu estat de salut empitjorà ostensiblement, i algunes de les seves actuacions i pronunciaments públics foren qüestionats, com també determinats aspectes de la institució monàrquica espanyola. -
Period: to
Transició Democràtica
A partir de la mort de Franco assistim a un ràpid procés de transició política: en molt poc temps es va desmantellar la dictadura franquista i es va instaurar un règim democràtic. El canvi es va fer des de la legalitat franquista, raó per la qual el procés fou pacífic. Tal com havia previst el mateix Franco, el seu successor va ser Joan Carles de Borbó, nomenat rei el 22 de novembre de 1975. -
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
En l'actualitat, Catalunya és una de les comunitats més riques i pròsperes d'Espanya. La capital n'és Barcelona i té un total de 947 municipis. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona. La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la Vall d'Aran on ho és l'aranès. Tant el català com el castellà, llengua oficial de l'Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L'occità, denominat aranès a la Vall d'Aran, és també oficial a Catalunya. -
Period: to
Regnat de Felip VI
El seu pare, el rei Joan Carles I, va abdicar la Corona d'Espanya i va sancionar la preceptiva Llei Orgànica el 18 de juny de al 2014.
El 19 de juny de 2014, Felip va pronunciar el Jurament que recull l'article 61 de la Constitució i va ser proclamat Rei davant les Corts Generals, amb el nom de Felip VI.
El Rei té l'ocupació militar de capità general de l'Exèrcit de Terra, de l'Armada i de l'Exèrcit de l'Aire, màxim rang militar que li correspon.