Literatura catalana durant la Guerra Civil

  • El començament de la Guerra Civil

    El 17 de Juliol de 1936, amb l'aixecament militar, comença la guerra civil.
  • Cop d'estat

    També el mateix 17 de Juliol, a les planes africanes del Marroc, es va fer un cop d'estat militar amb el suport per part de l'exèrcit. També va ser un dels episodis més sagnants, com de Cataunya, com d'Espanya.
  • Period: to

    Insurrectes i revolucions

    A Barcelona va començar una revolta militar, però que va ser parada per la guàrdia d'assalt, els Mossos d'Esquadra, civils armats i més endavant per quatre-cents guàrdies civils.
    Amb el fracàs, molts obrers i elements vius, van venir amb armament per marcar una revolució emergent.
    Entre els dies 19 i 20, van haver més de un miler de baixes i la mort de aproximadament cuatre-centes cinquanta persones.
  • Decret de col·lectivització i control de treballadors

    El 10 d'octubre, la Generalitat va decidir aprovar el decret de col·lectivització i control de treballadors.
    Això acordaba, que cada empresa que tingués més de cent treballadors, quedaria col·lectivitzada automàticament. En canvi si la empresa tenia menys de cent, el que decidís la majoria era el que s'hauria de fer.
    Molts propietaris van haver de fugir, i això va causar que moltes fàbriques fossin abandonades
  • La Generalitat

    La Generalitat, va decidir salvaguardar edificis, vides, documents i obres d'art. Van proporcionar passaports als sectors benestants, eclesiàstics i a membres de partits polítics conservadors. Tots aquests eres perseguits per el CNT-FAI.
    També agunes persones de dins del govern català, que ajudava als perseguits i donava suport, va haver de fugir també; com és el cas de Bonaventura Gassol.
    El sector més castigat va ser l'eclesiàstic, van acabar morint 2.437 capellans i religiosos.
  • Fets de Maig

    El dia 3 de Maig de 1937, va começar el que és coneix com els Fets de Maig.
    Amb les ordres del Departament d'Ordre Públic de la Generalitat, dos-cents guàrdies d'assalt i alguns miliciants del: PSUC, UGT i Estat català, van intentar prendre el control de la telefònica de Barcelona. Aquesta estava en mans de de la CNT-FAI i tenia el suport del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Però la conquesta va ser un fracàs.
    Es van crear barricades i una guerra civil dins de la que ja hi havia.
  • Fets de Maig

    Tres dies després del començament, es va arribar a un acord en que els membres de la CNT, abandonarien l'edifici amb la Guàrdia d'assalt seguidament. Però, aquesta última no ho va fer. Això va causar que la policia i la UGT ocupessin l'edifici.
  • Fets de Maig

    El gover català va decidir acceptar la proposta dels sindicalistes, que deia que si aturaven les ofensives, no hi hauria represalies.
    També el mateix dia van arribar a Barcelona els enfrondaments, provinents de València. Eren tres mil guàrdies per que s'encarreguessin de l'ordre públic.
  • Els bombardejos

    A partir del 1938, van començar a caure bombes en diferents ciutats catalanes. En total van haver-hi 194 bombardejos, que van acusar aproximadament uns cinc mil morts.
    Aquests atacs, no van tenir una finalitat militar, sino que el que volien era atemorir i desmoralitzar a la societat republicana.
  • El desenllaç a la Batalla de l'Ebre

    El final de la Guerra Civil, va començar amb la Battala de l'Ebre. Una de les últimes ofensives per part de la República. La van dur a terme després de que Francisco Franco els ataqués Madrid.
    Les tropes nacionals van acabar ocupant Gandesa i Lleida. A causa d'això, els republicans van començar a buscar homes de quaranta-cinc a divuit anys per anar al front. Va ser anomenat com la Lleva del Biberó.
    Aquesta batalla va causar més de 15.000 morts republicans i el bàndol nacional va ser el vencedor