-
Period: to
Restauració Borbònica
La Restauració borbònica és una etapa on es restaura la monarquia espanyola en la persona d'Alfons XII de Borbó.
Va ser possible gràcies a un procés doble:
- L'actuació política d'Antonio Cánovas del Castillo (cap del partit conservador).
- Pronunciament militar del general Martínez Campos. El sistema de la Restauració borbònica, fonamentada a la Constitució del 1876, es va caracteritzar per una estabilitat institucional i la construcció d'un model liberal de l'Estat. -
Assassinat del general Prim
Degut als seus intents de revoltes el general Prim el general prim va ser assassinat en un tiroteig el dia 30 de desembre de 1870.
El general Prim viatjava amb carruatge amb Ángel González Nandín i el general Moya pel carrer del Turco, a Madrid. Quan de sobte uns individus amb trabucs van obrir foc contra després d'acorralar el carruatge. -
Period: to
Regnat d’Alfons XII
Alfons XII va ser el primer rei borbó després la restauració. Aquest va arribar a la corona gràcies al pronunciament mlitar del general Martínez Campos, el 29 de desembre de 1874, a Sagunt.
Va tenir un mandat curt a causa de tuberculosi. -
Manifest de Sandhurst
El Manifest de Sandhurst va ser un manifest de caràcter polític l'1 de desembre de 1874 pel llavors príncep Alfons de Borbó mentre es trobava a l'exili, a Anglaterra. En el document el jove feia veure la seva disposició per convertir-se en rei i s'hi mostrava partidari d'una monarquia parlamentària. -
Constitució de 1876
La Constitució Espanyola de 1876 va ser promoguda per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instauraven una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un estat centralitzat. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
Maria Cristina va ser la dona d'Alfons XII. Després de la mort d'Alfons XII el 1885, la restauració es va mantenir amb la regència de Maria Cristina per la minoria d'edat del seu fil, Alfons XIII. -
Assassinat de Cánovas del Castillo
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 d'agost de 1897 al balneari de Santa Águeda on Michele Angiolillo va matar d'un tret a Cánovas del Castillo. -
Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines
La guerra Hispano-estatunidenca, que a Espanya és més coneguda com desastre del 98 o guerra de Cuba. Hi van intervenir Espanya i els Estats Units d'Amèrica durant la regència de Maria Cristina que va desembocar la pèrdua les últimes colònies espanyoles. -
Period: to
Regnat d’Alfons XIII
Alfons XIII va accedir al tron el 1902 en un ambient polític caracteritzat per la crisi del sistema canovista, la influència regeneracionista i la desaparició de Cánovas (1897) i de Sagasta (1903). En el regnat d'aquest, se solen distingir dues etapes, separades per la crisi de 1917.
- L'alternança bipartidista entre el Partit Conservador i el Partit Liberal (1902-1917).
- La dictadura de Primo de Rivera i la fi de la monarquia borbònica. -
Tractat d’Algesires
La Confèrencia Internacional d'Algesires va tenir lloc a la ciutat andalusa d'Algesires entre de gener i el 7 d'abril de 1906. L'objectiu de la conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potències colonials exercirien el seu protectorat. -
La Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que van succeïr a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. Arran d'aquests fets (i anteriors incidents amb bombes), la ciutat de Barcelona rebé el malnom de «la Rosa de Foc». -
El Desastre d’Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí. En la historiografia espanyola és coneguda popularment com a Desastre d'Annual. En la batalla, les tropes espanyoles van patir una gran desfeta contra les cabiles amazics, amb entre 8.000 i 14.000 soldats morts. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
La dictadura de Primo de Rivera va passar per dues etapes, diferenciades per la composició del govern:
- El directori militar (1923-1925): En aquesta etapa Primo de Rivera va suspendre la Constitució, va prohibir els partits polítics, va reprimir el moviment obrer i va derrotar els marroquins (desembarcament d'Alhucemas, 1925).- El directori civil (1925-1930): La victòria militar al Marroc i la bonança econòmica dels anys 20 va ajudar Primo de Rivera a perpetuar-se en el poder fins el 1930.
-
Cop d’Estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la dictadura gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar el general revoltat cap del Govern al capdavant d'un Directori militar. -
Period: to
La Segona República
Després de la proclamació de la Segona República, es va formar un Govern provisional integrat per republicans, socialistes i nacionalistes que va convocar eleccions a Corts Constituents el juny de 1931.
Aquestes eleccions van donar majoria als partits d'esquerra que van redactar una constitució nova. -
Les eleccions municipals i la proclamació de la Segona República
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un elecció de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Va morir d'una apendicitis amb 74 anys. -
La Revolució d’Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
La Revolució d’Octubre de 1934 a Catalunya
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica i el Partit Comunista d'Espanya (PCE). -
Period: to
La Guerra Civil
El cop d'Estat es va iniciar a Melilla, Tetuan i Ceuta el 17 de juliol de 1936. El país va quedar dividit en dues zones: la republicana i la insurrecte o nacional.
- La insurrecció va tenir el suport de: els militars conservadors, els propietaris agraris, l'alta burgesia, molts catòlics, els carlins i els monàrquics.
- La república va tenir el suport de: militars progressistes, pagesos sense terres, la petita burgesia, republicans, els nacionalistes bascos i catalans i els partits d'esquerra. -
Aixecament Militar del 18/07/1936
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.