Història del 1930 al 2020

  • Pujada al poder de Hitler

    Pujada al poder de Hitler
    L'ascens d'Adolf Hitler va començar quan es va unir a el partit polític conegut com DAP. El 1920 va canviar el seu nom a NSDAP, també dit Partit Nazi. Aquest partit polític es va formar i va desenvolupar durant la postguerra de la Primera Guerra Mundial, com a partit antimarxista i oposat a el Tractat de Versalles i a el govern democràtic de postguerra de la República de Weimar. Es pot considerar que el «ascens» d'Hitler va acabar al març de 1933.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats.
  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre.
  • Period: to

    República d'esquerres

    Durant el qual el govern republicà socialista de Manuel Azaña va dur a terme diverses reformes que pretenien reformar l'estat. El govern aprova la Constitució de la República el 10 de desembre de 1931. Les reformes no van satisfer ningú: van exasperar l'Església catòlica, als terratinents i bona part dels militars, mentre que, a l'altre extrem, els anarquistes les van considerar insuficients. En aquest context, les mostres de rebuig a la República seran constants.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals
    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Proclamació de la Segona República

    Proclamació de la Segona República
    La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931)
  • Period: to

    Segona República Espanyola

    La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939, el final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco. L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: el govern provisional, el bienni reformista, el bienni conservador i el Front Popular.
  • Reforma agrària

    Reforma agrària
    La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932,va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud ja que al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.El mètode que es va escollir per a resoldre-ho va ser l'expropiació d'una part dels latifundis que serien lliurats en terres als jornalers.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, a, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria. i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles.
  • Reforma religiosa i escolar

    Reforma religiosa i escolar
    La qüestió religiosa és el conflicte que va sorgir entre la jerarquia de l'Església catòlica a Espanya i els sectors socials que la recolzaven, partidaris de mantenir la posició que ostentava durant la Monarquia; i els governs i partits que defensaven la radical separació de l'Església i l'Estat tal com va quedar plasmada la constitució de 1931, especialment en l'article 3(«Espanya no té religió oficial" »)i sobretot en l'article 26,que seria desenvolupat per la Llei de Congregacions religioses.
  • Period: to

    República de Dretes

    Les eleccions generals del 1933 es van celebrar el 18 de novembre. Van ser les primeres en què, en aplicació de la Constitució de 1931, les dones van poder exercir el vot. L'esquerra s'hi va presentar desunida; la dreta, però, ben al contrari, s'hi va presentar unida i organitzada en moltes circumscripcions. El resultat en va ser la victòria dels partits de centredreta, fet que va inaugurar dos anys de govern conservador, un període que fou anomenat Bienni Negre per les esquerres.
  • Eleccions del 1933

    Eleccions del 1933
    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
  • Mort de Francesc Macià

    Mort de Francesc Macià
    Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
    Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
  • Fets d’Octubre de 1934 a Astúries

    Fets d’Octubre de 1934 a Astúries
    La Revolució d'Astúries va ser una insurrecció obrera ocorreguda a Astúries que formava part de la vaga general revolucionària i el moviment armat organitzat pels anarquistes a tot Espanya que només va arrelar a Astúries, a causa fonamentalment al fet que allà l'anarquista CNT sí que es va integrar en l'Aliança obrera proposada pels socialistes de la UGT i el PSOE, a diferència de la resta d'Espanya.
  • Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya

    Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
    Va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. A Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament.
  • Espanya es divideix en dos bàndols (juliol 1936): els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals)

    Espanya es divideix en dos bàndols (juliol 1936): els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals)
    Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
  • Period: to

    Front Popular

    El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.[1] Va guanyar-les per un estret marge (34,3% de vots mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%) i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya.
  • Revolta militar a Melilla i les Canàries

    Revolta militar a Melilla i les Canàries
    La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment de l'cop d'Estat a Espanya, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Com ja havia previst el general Mola en el seu plans colpistes, a Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola. Un registre policial al centre de la conspiració va provocar que els colpistes avancessin el cop, i encara que aquest fet no va pertorbar els seus plans, a la llarga aquest avançament si afectaria a altres parts.
  • Period: to

    Guerra civil espanyola

    Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola esquerrana, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, va representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques anteriors. Es va iniciar amb un alçament militar a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.
    Va guanyar la dreta amb Franco, iniciant una dictadura.
  • Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil

    Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
    El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
  • Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya

    Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
    El Cop d'Estat de juliol de 1936 contra el govern de la República Espanyola, que va donar començament a la Guerra Civil, no va aconseguir triomfar a Barcelona, el que portaria a el fracàs de la revolta militar a tot Catalunya. Des de primeres hores de l'dia 19 de juliol algunes unitats de la guarnició de Barcelona van abandonar els seus aquarteraments i van sortir als carrers, amb l'objectiu d'avançar cap al centre de la ciutat i ocupar els punts clau de la ciutat que els permetés seu control.
  • Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
    El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país.
  • Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)

    Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
    Fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. Van participar: Albània,Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària,Dinamarca, Estònia, Finlàndia,França, la Gran Bretanya, Grècia, Hongria, Irlanda,Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Txecoslovàquia, Turquia, l'URSS i Iugoslàvia.
  • Eix Roma-Berlin

    Eix Roma-Berlin
    El término Eje Roma-Berlín fue utilizado por primera vez por Benito Mussolini en noviembre de 1936, cuando refiriéndose al tratado de amistad firmado el 25 de octubre de 1936 entre el Reino de Italia y la Alemania nazi, dice que los dos países formarían un Eje alrededor del cual girarían los otros estados de Europa.
  • Pacte Antikomintern

    Pacte Antikomintern
    El Pacte Antikomintern va ser signat entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord, amb dues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica. Un mes després que es formalitzés l'Eix Roma-Berlín, l'Imperi del Japó signa amb l'Alemanya nazi, on els dos països s'alien contra la URSS i es reconeix Manxukuo.
    Un any després s'incorpora a aquest pacte Itàlia, Espanya i Hongria.
  • Bombardeig de Gernika (26/04/1937I i la Legió Cóndor

    Bombardeig de Gernika (26/04/1937I i la Legió Cóndor
    Va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels cent vint als tres-cents morts, cent vint segons l'estudi més recent i exhaustiu
  • Els Fets del Maig de 1937

    Els Fets del Maig de 1937
    Foren els enfrontaments a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions.
  • Anschluss

    Anschluss
    Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi. La reunificació dels pobles alemanys en un sol estat fou una constant des de la creació del Sacre Imperi Romanogermànic, que havia perviscut en diverses fórmules fins al 1806. Fins a la Guerra Austroprussiana de 1866 es creia que la recomposició només la podria liderar Àustria, però la victòria prussiana a la guerra va posar en dubte aquesta teoria.
  • Bombardejos a Reus

    Bombardejos a Reus
    El 26 de març de 1938 hi va haver uns bombardejos molt importants que van creuar la ciutat. Dues de les bombes van caure a la plaça Prim. Les explosions van deixar absolutament marcades les columnes dels porxos de la plaça. A un quart i mig de nou del matí, sis bombarders S-79 –amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries– van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència.
  • Conferència de Munich

    Conferència de Munich
    L'Acord de Munic es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
    Els signants van ser:
    França: Edouard Daladier
    Regne: Unit Neville Chamberlain
    Alemanya nazi: Adolf Hitler
    Itàlia: Benito Mussolini
  • Guerra llampec

    Guerra llampec
    La Blitzkrieg (en català, guerra llampec) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. La va usar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França.
  • Period: to

    Dictadura del general Franco

    Va ser el període de la història contemporània d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franco de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme. Acabada la guerra el general va instaurar una dictadura feixistitzada, que va incorporar una influència clara dels totalitarismes alemany i italià en camps com les relacions laborals, la política econòmica autàrquica, l'estètica, l'ús dels símbols o el unipartidismo. La dictadura va acabar ambos la mort de Franco.
  • Period: to

    Primera etapa del franquisme

    El primer franquismo fue la primera etapa de la historia de la Dictadura del general Franco comprendida entre el final de la Guerra Civil Española y el abandono de la política económica autárquica con la aplicación del Plan de Estabilización de 1959, que dio paso al franquismo desarrollista o segundo franquismo que duró hasta la muerte del Generalísimo. Se suele dividir en tres subetapas.
  • Entrada dels nacionals a Reus

    Entrada dels nacionals a Reus
    La defensa republicana es va trencar a Seròs i els nacionals van aconseguir crear un esvoranc al front de 6 quilòmetres que va desballestar la línia defensiva. El 12 de gener es va ocupar l'estratègic nucli de Montblanc que va permetre l'assalt a la Costa Daurada i, pràcticament alhora, els franquistes van travessar per l'Ebre. Tarragona i Reus caurien el 15 de gener.
  • Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França

    Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
    23 de desembre del 1938. Falten dos dies perquè arribi un dels Nadals més tristos que es recorden a Catalunya. La guerra, definitivament, està perduda. L'Exèrcit Popular de la República està desfet després de la derrota a la batalla de l'Ebre. La República, la Generalitat, la democràcia i la llibertat tenen les hores comptades. Tot i els intents de la premsa i la ràdio per aixecar la moral, la majoria de la població ja només espera l'arribada dels franquistes
  • Final de la guerra

    Final de la guerra
    L'últim informe de la guerra civil espanyola va ser signat pel general Francisco Franco l'1 d'abril de 1939 en un foli amb la capçalera del "Quarter General de l'Generalísimo. Estat Major". És un breu text molt famós a Espanya; de forma literal, les paraules manuscrites per Franco són les següents: En el dia d'avui, captiu
    i desarmat l'Exèrcit Roig,
    han assolit les tropes na-
    nals els seus últims objectius
    vós militars. la guerra
    ha acabat. el Generalísimo
    Franco
    Burgos, 1 ° abril 1939.
  • Pacte d'Acer

    Pacte d'Acer
    El Pacte d'Acer, oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia
    La Campanya o invasió de Polònia fou una sèrie de batalles que es van dur a terme a Polònia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial. L'intent de reconstrucció de l'imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. El 28 d'abril Adolf Hitler denuncia el pacte de no-agressió de 1934 amb Polònia.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    Va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.
  • Guerra del desert

    Guerra del desert
    Durant la Segona Guerra Mundial, la Campanya del Nord d'Àfrica, també coneguda com la Guerra del Desert, que tingué lloc al desert del nord d'Àfrica. Va incloure campanyes a Líbia i Egipte, Marroc i Algèria i Tunísia.
    L'esforç de guerra aliat va ser dominat sobretot per la Commonwealth britànica i pels exiliats de l'Europa ocupada, fins a l'entrada en la guerra dels Estats Units al desembre de 1941, entrada que es faria efectiva al nord d'Àfrica l'11 de maig de 1943.
  • Ocupació de París

    Ocupació de París
    Les unitats d’elit del VI exèrcit del Reich desfilaven pels Champs Élysées davant l’aplaudiment dels germanòfils i la resignació silenciosa de la major part de la població que, tot i això, va acudir a veure el seu pas fins a la Plaça de la Concòrdia. El governador militar Heindrich Dentz instal·la la seva residència als Invalides, i en els seus portals onegen les banderes nazis. El gris i plujós juny de 1940 era l’inici de quatre anys d’ocupació.
  • Batalla d'Anglaterra

    Batalla d'Anglaterra
    La Batalla d'Anglaterra és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya (Luftwaffe) van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force (RAF) britànica, especialment sobre el Comandament de Caces. El nom prové d'un discurs pronunciat a la Cambra dels Comuns del Regne Unit pel Primer Ministre Winston Churchill, durant el qual digué "La Batalla de França s'ha acabat. Crec que la Batalla d'Anglaterra està a punt de començar.
  • Empresonament de Lluís Companys i el seu govern

    Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
    Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.
  • Operació Barba-roja

    Operació Barba-roja
    L'Operació Barbarroja, va ser el nom en clau donat per Adolf Hitler a el pla d'invasió a la Unió Soviètica per part de les Forces de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta operació va obrir el Front Oriental, que es va convertir en el teatre d'una de les operacions més grans de la guerra, escenari de les batalles més grans i brutals de l'conflicte a Europa. El nom de l'operació és un homenatge a Frederic I Barba-roja el nom està unit a el nacionalisme alemany de el segle xix.
  • Atac a Pearl Harbour

    Atac a Pearl Harbour
    Va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. Es preparà com una acció preventiva per a evitar que la Flota del Pacífic pogués afectar la guerra d'invasió que el Japó preparava al sud-est asiàtic contra el Regne Unit i els Països Baixos.
  • Batalla de Stalingrad

    Batalla de Stalingrad
    La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad, al sud-oest de la Unió Soviètica. Va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. Està entre les batalles més sagnants en la història de la guerra, amb les majors estimacions de baixes combinades, sumant gairebé dos milions.
  • Batalla de Guadalcanal

    Batalla de Guadalcanal
    Segons les fonts japoneses, va ser una batalla de sèrie que va enfrontar a les forces Aliades contra les forces japoneses.
    La batalla naval pròpiament dita va consistir en una seqüència d'atacs combinats per mar i aire que va durar més de quatre dies , la major part d'ells en els voltants de l'illa de Guadalcanal molt a prop de l'illa de Savo, a les Illes Salomó, i van ser duts a terme per contrarestar l'esforç japonès per reforçar les seves forces terrestres a l'illa.
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    Van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial. El Dia D de l'operació, posposat 24 hores per la pluja, L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França que va iniciar-se a les 06:30.
  • ONU

    ONU
    L'Organització de les Nacions Unides és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts.
  • Antonio Romía Guamis

    Va nèixer a Seròs, Lleida. També va anar el col.legi, i treballava al camp amb el seu pare de pagès. Va nèixer amb la Segona Guerra Mundial acabant-se. Va fer la mili a Melilla i va viure la dictadura franquista.
  • Conferència de Potsdam

    Conferència de Potsdam
    La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren el secretari general del Partit Comunista, el primer ministre i el president, respectivament. Stalin, Churchill i Truman havien acordat decidir com administrarien Alemanya, que s'havia rendit.
  • Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

     Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
    Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó.
  • Derrota del Tercer Reich

    Derrota del Tercer Reich
    La caiguda de l'Tercer Reich. Fa 60 anys es va suïcidar Adolf Hitler i es va rendir Alemanya. El professor Eugenio Gómez Martínez * recorda aquesta fita de el segle XX. La fotografia dels soldats soviètics que hissaven la bandera del seu país sobre la part alta de l'Reichstag, símbol de la capital alemanya, li va donar la volta a el món.
  • Judici de Nuremberg

    Judici de Nuremberg
    El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
    Sobre la base de diversos acords entre els Aliats, aquest procés es portà a terme sota la jurisdicció del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg, llavors zona d'ocupació dels Estats Units.
  • Juan Granero Vega (avi matern)

    Va nèixer a Vélez-Rubio, Almería. No va anar a l'escola, però anava habitualment a casa d'una senyora a que li enseyés a escriure i llegir. També va començar a treballar desde ben petit al camp dels seus pares amb les cabres. Va passar la dictadura franquista i va emigrar a Catalunya amb 14 anys.
  • Purificación Navarro Navarro (àvia materna)

    Va nèixer a Taberno, Almería. És la petita de quatre germans. Com el seu poble era molt petit la van manar a un convent de monges durant uns anys per a què pogués aprendre. Va passar la dictadura de Franco, i a dia d'avui té 69 anys. Va emigrar a Catalunya quan era jove, amb 18 anys.
  • Manuela Megía Arias (àvia paterna)

    Va nèixer a Almedina, Ciudad Real. Va anar al colegi, i va emigrar a Catalunya amb 17 anys. Va passar la dictadura de Franco, i m'ha dit que ella com era un poble petit i no havia periòdic, així que no sabia molt bé la situació que hi havia realment.
  • Period: to

    Regnat de Joan Carles I

    Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies, sota el nom de Joan Carles fou rei d'Espanya. Accedí a la prefectura de l'Estat espanyol el 22 de novembre de 1975 després de la mort del dictador Francisco Franco. És considerat com un dels actors de la Transició espanyola del franquisme al sistema constitucional de 1978.
    El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, moment en què fou proclamat com a rei d'Espanya el seu fill, Felip VI.
  • Period: to

    Transició Democràtica

    La Transició democràtica espanyola, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. En virtut de la legislació franquista, en morir el dictador es va nomenar per substituir-lo com a cap d'estat a Joan Carles de Borbó, el 22 de novembre de 1975. La legalització de la majoria de partits polítics, prèvia a les eleccions generals de juny de 1977, va assegurar la composició d'unes Corts constituents.
  • Period: to

    Catalunya, Comunitat Autònoma

    El col·lapse de l'Antic règim absolutista al llarg del segle xix consagraren el Regne d'Espanya com un règim polític centralitzat. Al llarg del segle xx s'assajaren diferents mètodes de descentralització administrativa, però no fou fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978 i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia quan es consolidà l'actual sistema espanyol de delegació politicoadministrativa en les comunitats autònomes.
  • Period: to

    Regnat de Felip VI

    El regnat de Felip VI d'Espanya va començar el 19 de juny de 2014 quan el fins llavors príncep d'Astúries Felip de Borbó va jurar la Constitució davant les Corts Generals com a successor del seu pare, el rei Joan Carles I, que havia anunciat la seva intenció d'abdicar la Corona el 2 de juny de 2014, encara que l'abdicació no va ser efectiva fins al dia 19, quan es va publicar la Llei Orgànica que la regulava en el Butlletí Oficial de l'Estat.