-
11,936 BCE
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. -
1940 BCE
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
va morir condevnat a pena de mort al 1940. -
1939 BCE
Caiguda de Catalunya (12/02/1939) i exili de molts republicans a França
3 de desembre del 1938. Falten dos dies perquè arribi un dels Nadals més tristos que es recorden a Catalunya. La guerra, definitivament, està perduda. L'Exèrcit Popular de la República està desfet després de la derrota a la batalla de l'Ebre. La República, la Generalitat, la democràcia i la llibertat tenen les hores comptades. -
1939 BCE
Final de la guerra
L'últim comunicat de la Guerra Civil espanyola signat per Francisco Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya, que resa el següent: En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, han aconseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat. -
1939 BCE
Entrada dels nacionals a Reus
Tal día como hoy del año 1939, hace 81 años, en el contexto de las últimas semanas de la Guerra Civil española (1936-1939), las tropas franquistas de la 105 División del cuerpo del ejército marroquí, comandadas por el general golpista Yagüe, ocupaban Reus y Tarragona. Este contingente militar procedía de Tortosa, que había sido ocupada dos días antes, y en el trayecto entre el Ebro y el Camp de Tarragona. -
1938 BCE
Bombardejos a Reus
Coincidint amb un dels episodis més durs de la Guerra Civil espanyola a la ciutat que va tenir lloc el 26 de març de 1938, l'Ajuntament farà un acte públic aquest pròxim dilluns, a les 13:00 h, i descobrirà una placa a la plaça del Prim en record dels bombardejos que van assolar la ciutat de punta a punta. -
1937 BCE
Bombardeig de Gernika
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. -
1936 BCE
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
1936 BCE
Revolta militar a Melilla i les Canàries
La rebelión militar de Melilla fue el primer movimiento del golpe de Estado en España de julio de 1936, que significó el inicio de la Guerra Civil Española. -
1936 BCE
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
1936 BCE
Els Fets del Maig de 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. -
1936 BCE
Espanya es divideix en dos bàndols
La Guerra Civil espanyola[n. 2][n. 3] (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
1936 BCE
Pacte de no-intervenció
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. -
1934 BCE
Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. -
1934 BCE
Fets d’Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
1933 BCE
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. -
1933 BCE
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. -
1932 BCE
Estatut de Núria
-
1932 BCE
Pujada al poder de Hitler
Hitler conversando con Ernst Hanfstaengl y Hermann Göring. -
1931 BCE
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
1931 BCE
Proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931). -
1931 BCE
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
1931 BCE
Reforma agrària
Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària.[1] -
1931 BCE
Reforma religiosa i escolar
-
1931 BCE
Reforma
