-
Comença la Guerra de Cuba / Dels 10 anys
Va ser el primer dels tres conflictes que va tenir Cuba amb Espanya per a aconseguir l'independència. Aquest conflicte va acabar signant la Pau de Zanjón, que van signar Antonio Cánovas del Castillo (1878). -
Crit de Yara ''Viva Cuba Libre''
Va ser l'acció que va donar lloc a la primera guerra per a aconseguir la independència a Cuba. Un fet que va marcar el procés de formació de la identitat de la nació cubana. Carlos Manuel de Céspedes, el Pare de la Pàtria, va alliberar els seus esclaus i va alçar en armes els primers patriotes cubans. -
Period: to
Guerra de Cuba / Guerra dels 10 anys
Va ser el segon dels tres conflictes de les guerres cubanes d'independència contra Espanya. Va ser la continuació de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i va precedir la guerra definitiva per a la independència de Cuba. Va acabar signant la Pau de Zanjón. -
Começa la tercera Guerra Carlina
Es van enfrontar els seguidors de Carles VII i els partidaris d'Alfons XII. Els Carlins, que estaven a favor de l'absolutisme, volien el tron després de perdre la Primera Guerra, que va guanyar Isabel II. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina va ser un enfrontament civil que es va desenvolupar entre els territoris de Catalunya, Navarra i el país Basc. Tot i tenir el recolzament de Catalunya i el País Basc, els Carlins van perdre la guerra i Carles VII es va exiliar a França (1876). -
Pronunciament de Martínez Campos
El general Martínez Campos fa un pronunciamiento el 1874 a Sagunt. -
Comença el regnat d'Alfons XII, Começa La Restauració Borbònica
Alfons XII arriba al tron després de manifestar les seves intencions de tornar mitjançant el manifest de Sandhurst. Arriba al tron a cavall, és a dir, sense cap oposició per part de la població. És ajudat per Antonio Cánovas del Castillo, l'home que va ser el dissenyador del nostre sistema polític. -
Comença la Primera Etapa de la Restauració Borbònica
La Restauració Borbònica, juntament amb la primera etapa de la restauració, comença amb l'arribada d'Alfons XII al tron. -
Period: to
Govern dels Conservadors ( Cánovas del Castillo)
-
Period: to
Regnat d'Alfons XII
-
Fi de la tercera Guerra Carlina
Carles VII va tenir el recolzament de Catalunya, ja que a aquesta li interessava que guanyessin els Carlins perquè volia més autonomia i els Carlins li oferien. Catalunya estava en contra de la monarquia, però és unir a l'enemic perquè li oferia més coses. També tenia com a aliat el País Basc. Tot i això, va culminar amb una nova derrota per part dels Carlins I Carles VII va ser exiliar a França. -
Constitució de 1876
Sobirania compartida entre el rei i les corts Només pot votar un 5% de la població, no es pronuncia respecte de cap mena de sufragi, sistema electoral, l'any 1890 passa al sufragi universal masculí. Sistema de Cambres bicameral, Cambra alta - Senat, la Baixa el congrés dels diputats. Relació entre poders
Executiu -Rei, Legislatiu - Corts, Judicial - Tribunals Dret d'associació, tolerància religiosa en la pràctica privada, llibertat d'impremta, la ciutadania no gaudeix d'aquests drets. -
Acaba La Guerra de Cuba / La Guerra dels 10 anys
-
Pau de Zanjón
Va ser un pacte fruit de l'actuació militar i de la diplomàcia espanyoles. Es va produir a conseqüència del crit de Yara ''Viva Cuba libre''. Cuba cada cop demanava més autonomia política i la supressió de l'esclavitud. La Pau de Zanjón prometia l'abolició de l'esclavitud i reformes polítiques, és a dir, representants cubans a les corts espanyoles i que tots els cubans fossin tractats com ciutadans espanyols. Només es va complir acabar amb l'esclavitud. -
Começa la Guerra Chiquita
El 24 d'agost de 1879 s'inicia la Guerra Chiquita, amb la idea de conquistar l'independència i acabar amb l'esclavitud. -
Fundació del partit polític PSOE
Fundat per Pablo Iglesias a un bar, era un partit socialista formateando el 1879 -
Period: to
Guerra Chiquita
-
Acaba la Guerra Chiquita
-
Period: to
Govern dels Liberals (Sagasta)
-
Fundació del Centre Català
Va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 a partir de les bases fixades al Primer Congrés Catalanista, per defensar el que els seus propulsors entenien com a interessos morals i materials de Catalunya. -
Llibertat de premsa, de càtedra i d'expressió
-
Insurreccions republicanes
-
Period: to
Govern Conservador (Cánovas del Castillo)
-
Inici de la Regència de Maria Cristina
-
Mort del rei Alfons XII
-
Pacte del Pardo
És un acord informal que va tenir lloc just després de la mort d'Alfons XII, el 24 de novembre de 1885. Aquest acord consistia principalment que els dos partits dinàstics, el de Cánovas del Castillo i Sagasta reafirmarien la seva continuïtat en el govern, amb Maria Cristina com a nova regent fins a la majoria d'edat d'Alfons XIII. -
Period: to
Règencia de Maria Cristina
Maria Cristina farà de regent del regne mentre que l'hereu, Alfons XIII, és menor d'edat. -
Period: to
Govern Liberal (Sagasta)
Liberalització econòmica, reformisme polític, sufragi universal masculí, abolició de l'esclavitud (1888) i llei d'associacions (1887). -
Llei d'Associacions
La llei esdevé “un trencament molt important en la construcció de la ciutadania”.
Fins al 1887 les associacions eren secretes, no podien existir. Amb l'aprovació de la llei d'Associacions el 30 de juny de 1887, es va posar la primera pedra per avançar cap a la construcció del teixit associatiu tal com el coneixem ara. Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i l'educació. -
Abolició de l'esclavitud
-
Codi civil
El Codi civil és un conjunt de normes legals, unitari, sistematitzat i ordenat sobre el dret privat. Per tant, és un text legal que regula les relacions civils entre les persones tant físiques com morals. -
Period: to
Govern Conservador (Antonio Cánovas del Castillo)
-
Aranzel de Cánovas
Cánovas, va posar una taxa, cada país que volta passar el seu producte a territori espanyol, havia de pagar un impost. Aquest aranzel va ser un dels motius pels quals, Estats Units va recolzar Cuba en aconseguir la independència. -
Fundació de la Unió Catalanista
Després del fracàs del sexenni democràtic, sorgeixen a Catalunya propostes regionalistes, que pretenen aconseguir una modificació del marc polític establert per la constitució de 1876. La unió va ser una federació d'entitats catalanistes de tota mena. Entre 1891 i 1898 la unió coneix una expansió extraordinària per tota Catalunya, potenciant la creació d'associacions i influent en importants corporacions. -
Period: to
Govern Liberal (Sagasta)
-
Fundació del Partido Revolucionario Cubano
El Partit Revolucionari Cubà (PRC) va ser una organització política creada per l'intel·lectual cubà, José Martí el 10 d'abril del 1892 per tal d'organitzar la independència de Cuba. -
Grito de Baire
El Crit de Baire va ser un aixecament simultani, organitzat pel líder independentista cubà José Martí el dia 24 de febrer de 1895. Es va produir en unes 35 localitats cubanes, entre elles Baire, un poble situat a uns 75 km de Santiago de Cuba. -
Comença la Guerra de Cuba i Filipines
A conseqüència del grit de Baire, un grup de rebels iniciaran una rebel·lió. Cánovas envia al militar Martínez Campos per pactar, aposta per una política de conciliació, fracassa. Apressat, Cánovas envia a un altre militar, Valeriano Weyler, que va amb tota l'artilleria, crea camps de concentració i encén dos torxes, una a cada punta de l'illa per acorralar els cubans. Valeriano Weyler fracassa, ja que els cubans coneixien molt bé el seu territori. -
Period: to
Govern Conservador (Antonio Cánovas del Castillo)
-
Period: to
Guerra de Cuba i Filipines
-
Insurrecció a Filipines
Filipines veient el que passa a Cuba, també es revoluciona, vol la independència. Filipines entra a la guerra. -
Assasinat de Cánovas del Castillo
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 d'agost de 1897 al balneari de santa Àgueda (Guipúscoa), on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, que va ser immediatament detingut, jutjat i executat. -
Period: to
Govern Liberal (Sagasta)
-
Guerra Hispanoamericana
Aquesta guerra pertany a la guerra de Cuba, els Estats Units van ajudar els cubans a aconseguir la independència. El 15 de febrer de 1898, una inesperada explosió va torbar el bullici de l'Havana. El vaixell nord-americà Maine va saltar pels aires i es va enfonsar irremeiablement després de cobrar-se algunes vides. Encara no se sap del cert què o qui va produir l'explosió ni com i per què va tenir lloc. Aquest contratemps va ser l'excusa, d'una intervenció nord-americana a Cuba. -
Acaba la Guerra de Cuba / Guerra Hispanoamericana
La guerra s'acaba amb la derrota dels espanyols, signant la Pau de París. Espanya no només perd Cuba, sinó que també perd Filipines. -
Comença la Segona Etapa de la Restauració
Aquesta etapa comença després de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles, Cuba i Filipines. -
Period: to
Crisi del Reformisme Dinàstic
S'inicia un nou període dins de la Restauració marcat pel REGENERACIONISME POLÍTIC, com un intent de reforma del sistema des dels mateixos partits dinàstics, però mantenint el torn pacífic, reformisme superficial que no va significar una veritable democratització del sistema. -
Tancament de Caixes
Catalunya vol més autonomia, protesta i es nega a pagar la pujada d'impostos, d'aquí el nom tancament de caixes. Des de Madrid inicien l'embargament a tothom que no vol pagar, però l'alcalde Doctor Robert, Màxim representant de Catalunya es nega a executar l'embargament. A partir d'aquest fet apareix el primer partit Catalanista, La Lliga Regionalista. -
Period: to
Fracàs del primer govern regeneracionista, del partirt conservador dirigit per Silvela- Polavieja
-
Period: to
Govern Conservador (Silvela)
-
Fundació de La Lliga Regionalista
La seva fundació a Barcelona va ser fruit de la convergència dels sectors burgesos de la Unió Regionalista i del catalanisme del Centre Nacional Català, petit grup escindit de la Unió Catalanista amb el seu òrgan d'expressió, La Veu de Catalunya. Era un partit conservador, d'extrema dreta. -
Period: to
Govern Liberal (Sagasta)
-
Vaga General a Barcelona
L'any 1902 Barcelona quedava paralitzada per la convocatòria d'una vaga general que reivindicava la jornada laboral de 9 hores. Més de 100.000 treballadors la van secundar i tota la indústria de la ciutat i del pla de Barcelona va quedar parada durant set dies. -
Period: to
Regnat d'Alfons XIII
-
Period: to
Govern Conservador (Silvela / Maura) govern curt
-
Refundació d'Unió Republicana
Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració. -
Llei del descans dominical
La Llei del descans dominical, aprovada pel Congrés dels Diputats, és una llei que va servir perquè a Espanya de principis del s. XX s'avancés en favor dels drets dels treballadors. És la que obliga que no es treballés els diumenges. -
Incidents del Cu-cut
Els Fets del Cu-Cut!, també coneguts com La Quartelada, esdevingueren Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols assaltaran i destrossaren les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut!, i del diari La Veu de Catalunya. El general Weyler i el paper dels militars espanyols a la recent desfeta de Cuba eren un tema recurrent dels humoristes. -
Period: to
Govern Liberal (Montero Ríos / Moret)
-
Llei de Jurisdiccions
La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segimon Moret i el ministre de la Governació, Àlvar de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del Cu- Cut! l'acudit publica a la revista La veu de Catalunya.
Aquesta llei permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes persones van interpretar la llei com un atac a Catalunya. -
Conferència d'Algesires
La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc a la ciutat espanyola d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril del 1906.
L'objectiu de la conferència era solucionar la Primera Crisi Marroquina, que enfrontava França amb Alemanya.
Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, per delimitar les zones d'Àfrica sobre les quals aquestes potències colonials exercirien el domini. -
Creació de Solidaritat Catalana
Va ser el primer gran moviment català, va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir els diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions, de la qual demanaven la derogació. El programa polític comú que van elaborar és conegut com "Programa del Tívoli. Es va presentar a eleccions generales i va obtenir 41 dels 44 escons catalans a les de 1907, Primer èxit Català. -
Creació de la Solidaritat Obrera
Va ser una organització sindical espanyola formada el 1907 sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona a fi de reorganitzar els sindicats catalans molt debilitats a conseqüència del fracàs de la vaga general obrera de 1902 en reivindicació de la jornada de 8 hores i el reconeixement de dret de vaga
es va prendre l'acord de fer públic un manifest comú i es va constituir la comissió organitzadora formada per Salvador Seguí, Antoni Badia, Bruguera, Saví, Sedó -
Nova Llei electoral
La Llei electoral de 1907 va ser una llei electoral espanyola aprovada per les Corts l'agost del 1907 durant el govern llarg d'Antonio Maura. Va reformar la llei electoral de 1890 i va estar vigent durant la resta del període constitucional del regnat d'Alfons XIII. La nova llei formava part del pla de reforma del règim polític de la Restauració engegat pel conservador Antonio Maura i que va denominar "revolució des de dalt". -
Period: to
Govern Conservador (Maura) governo llarg
-
Creació Partit Radical
Va ser una organització sindical espanyola formada el 1907 sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona a fi de reorganitzar els sindicats catalans molt debilitats a conseqüència del fracàs de la vaga general obrera de 1902 en reivindicació de la jornada de 8 hores i el reconeixement de dret de vaga.
es va prendre l'acord de fer públic un manifest comú i es va constituir la comissió organitzadora formada per Salvador Seguí, Antoni Badia, Bruguera, Saví, Sedó. -
Setmana Tràgica
Es coneix amb el nom de Setmana Tràgica els successos esdevinguts a Barcelona i altres ciutats de Catalunya entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El desencadenant d'aquests esdeveniments violents va ser el decret del govern d'Antonio Maura d'enviar tropes de reserva a la Guerra de Melilla, sent la majoria d'aquests reservistes pares de família de les classes obreres. Els sindicats van convocar una vaga general i l'exèrcit va dur a terme una dura repressió per dominar els disturbis. -
Period: to
Govern Liberal (Moret, Canalejas i Romanones)
-
Fundació de la CNT
La Confederació Nacional del Treball (CNT) és una confederació de sindicats d'ideologia anarquista, concretament de la branca anarcosindicalista d'Espanya, que va tenir un paper fonamental en la consolidació de l'anarquisme a Espanya al primer terç del segle XX, creant un contrast amb la resta de països on el moviment anarquista. Va ser fundada per Salvador Seguí, el noi del Sucre. -
Llei del Candau
Llei del Candau, és una llei de desembre de 1910, promoguda pel president del Consell de Ministres espanyol, José Canalejas, que prohibia durant dos anys l'establiment de noves ordes religioses a Espanya .
Canalejas, d'orientació liberal progressista, pretenia mitigar la confessionalitat catòlica consagrada a la Constitució del 1876. Va optar per limitar unilateralment l'activitat de les ordes religioses. -
Unió Federal Nacionalista Republicana
La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit polític espanyol, d'àmbit català, que va existir entre el 1910 i el 1917. Va ser una formació que va agrupar en el seu si diversos corrents ideològics, des de republicans i federalistes fins a nacionalistes catalans. Víctima de diverses crisis internes, acabaria desapareixent el 1917. -
Assasinat de Canalejas
El 12 de novembre del 1912 l'anarquista Manuel Pardiñas assassinava el president del Govern, José Canalejas i Méndez, mentre mirava l'aparador de la llibreria San Martín, a la Porta del Sol de Madrid. -
Protectorat Espanyol al Marroc
És la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat. També es coneix com a ocupació espanyola del Marroc. -
Period: to
Govern Conservador (Dato)
-
Period: to
Primera Guerra Mundial
-
Constitució de la Mancomunitat de Catalunya
Va suposar el segon èxit a Catalunya, ja que les quatre províncies catalanes van arribar a un acord i se'n van ajuntar. La mancomunitat de Catalunya és un ens administratiu que va permetre a Catalunya disposar d'una autonomia administrativa des de 1914 fins al 1925, quan va arribar la dictadura de Primo de Rivera, que la va dissoldre. El seu primer líder va ser Prat de la Riba. -
Period: to
Govern Liberal ( Romanones / García Prieto )
-
Juntes de defensa
Van ser unes organitzacions corporatives militars, aparegudes el 1916 i legalitzades a Espanya el juny del 1917, durant el regnat d'Alfons XIII. Emparades pel rei, van exercir com a grup de pressió militar sobre el poder civil, intervenint activament en la vida política i contribuint així a la crisi del règim de la Restauració. Van ser abolides el novembre del mateix any.
Les Juntes de Defensa agrupaven els caps i oficials amb destinació a la península que reclamaven l'augment dels seus salaris. -
Vaga General
Va tenir lloc a Espanya el mes d'agost del 1917. Va ser convocada per la UGT (socialista) i el Partit Socialista Obrer Espanyol, i en alguns llocs va ser recolzada per la CNT (anarcosindicalista). La vaga general va tenir lloc en el context històric de la crisi del 1917, durant el regnat d'Alfons XIII i el govern d'Eduardo Dato. -
Asamblea de Parlamentaris
Va ser el nom que van rebre les reunions, mai oficials, que van tenir lloc a Barcelona i Madrid entre diputats i senadors catalans i de la resta d'Espanya entre el juliol i l'octubre del 1917. -
Partit Republicà Català
El Partit Republicà Català va ser fundat a Barcelona els dies 21 i 22 d'abril de 1917 a conseqüència de la fusió entre el Bloc Republicà Autonomista, Francesc Layret i Marcel·lí Domingo i Sanjuan, i la Joventut Republicana de Lleida. La primera directiva la van formar Marcel·lí Domingo i Sanjuan (president), Ramon Noguer i Comet (secretari general), Alfred Perenya, Estivill i Pi i Sunyer. -
Period: to
Govern Conservador (Dato)
-
Period: to
Govern de Concentració (García Prieto)
-
Period: to
Govern Liberal
-
Period: to
Trienni Bolxevic
Període entre 1918 i 1921, en què es van produir importants conflictes socials a Espanya. Les esperances provocades per les notícies que arribaven de la Revolució Russa entre les masses depauperades es van deixar notar, segons el context local, en moviments urbans o rurals. -
Period: to
Pistolerisme a Barcelona
Va ser una pràctica que va tenir lloc a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII, particularment entre 1917 i 1923, utilitzada principalment per empresaris, que consistia a contractar pistolers i altres matons per matar destacats sindicalistes i treballadors, per així frenar les seves reivindicacions. El fenomen va tenir una importància singular a Barcelona, i va provocar a la ciutat una guerra entre bandes anarquistes i parapolicials. -
Period: to
Govern Conservador (Maura / Dato)
-
Fundació del PCE
És un partit polític espanyol d'ideologia marxista-leninista, format el 14 de novembre de 1921 arran d'una escissió del Partit Socialista Obrer Espanyol disconforme amb la línia política socialista utòpica.
Fundat en els seus orígens per la unió del Partit Comunista Espanyol i el Partit Comunista Obrer Espanyol. Des d'aquell moment, el PCE serà un dels artífexs més importants de la Transició. -
Desastre d'Annual
Va ser una greu derrota militar en la guerra del Rif a la cuita d'Annual. El 1921 Abd-el Krim, el comandant, proclama la Guerra Santa, el Marroc volia ser independent. El general Silvestre intenta una ofensiva que acaba com un estrepitós fracàs. Aproximadament unes 13.000 baixes i la pèrdua del domini sobre tot el territori. Es fa un debat parlamentari, d'on surt l'Expedient Picasso, un expedient on el rei és culpat de la mala gestió i organització de l'exèrcit al Marroc. -
Period: to
Govern de Concentració
-
Assasinat d'Eduardo Dato
A partir de 1919 fins al cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera el 1923. Les pràctiques terroristes es multiplicaren. El 8 de març de 1921, a la sortida del Congrés dels Diputats, la motocicleta conduïda per Ramon Casanellas es va acostar al vehicle militar Hudson i es van disparar vint trets contra el seu automòbil, Pere Mateu amb una Mauser, Lluís Nicolau amb una Star i Ramón Casanellas amb la seva pistola Bergman. Va resultar mort el polític conservador Dato. -
Creació del Partit Estat Català
És un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per Francesc Macià l'any 1922. Tenia caràcter combatent nacionalista i insurreccional, posteriorment es va definir com a "partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluita per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial" i actualment es defineix com un partit d'esquerres. És el partit català més antic que continua tenint activitat. -
Creació d'Acció Catalana
Es va fundar durant la Conferència Nacional Catalana, una assemblea política que els dies 4 i 5 de juny de 1922 va congregar a Barcelona els elements de la Joventut Nacionalista. Aquest nou partit estava disconforme amb l'actuació política de la Lliga, que qualificava de poc catalanista i massa dretana i oportunista per la participació de Francesc Cambó al govern d'Antoni Maura sense cap contrapartida al catalanisme; tot i això, Acció Catalana no era un partit independentista. -
Unió de Rabassaires
Va ser un sindicat de viticultors no propietaris sorgits a Catalunya (Espanya) el 1922. Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya va federar i va coordinar diverses entitats camperoles d'àmbit local o comarcal davant la crisi vinícola de superproducció i el descens de preus que va seguir a la Primera Guerra Mundial. Pretenia enquadrar no només els rabassaires sinó també els parcers i arrendataris. El seu fundador va ser el dirigent sindical agrari Francesc Riera. -
Period: to
Govern Liberal (G Prieto)
-
Unió Socialista de Catalunya
Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar. Defensava un socialisme reformista i gradualista, no gaire allunyat del que proposava el PSOE a l'àmbit social, si bé amb una major sensibilitat a la problemàtica nacional catalana, defensant el dret a l'autodeterminació. -
Mort de Salvador Seguí (El noi del Sucre)
Salvador Seguí va néixer el 23 de desembre de 1890 a la ciutat de Lleida. Se'l va anomenar "El Noi del Sucre" perquè de jove tenia el costum de menjar-se els terrossos de sucre dels cafès. Els anys 1916 i 1917 va negociar en nom de la CNT les bases per a una acció conjunta amb el sindicat UGT. Va ser nomenat secretari general de la CNT de Catalunya i va prendre part a la vaga d'agost de 1917. La tarda del 10 de març de 1923 uns pistolers l'assassinaven a trets al carrer Cadena de Barcelona. -
Period: to
Directori Militar
PONER ALGO -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
Va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió d'aquest el 28 de gener de 1930 i la substitució per la «dictablanda» del general Dámaso Berenguer. Ha estat considerada com ''el primer assaig d'institucionalització conscient del nacionalisme espanyol autoritari''. -
Cop d'Estat de Primo de Rivera
A partir del Desastre d'Annual es va fer un debat parlamentari, on es va escriure l'Expedient Picasso, un informe on era el rei culpat per tot el que havia succeït al Marroc, per la mala gestió de l'exèrcit. El rei es va assabentar gràcies als partits Dinàstics. Com el rei no volia que aquest expedient surtís a la llum, li va donar el seu suport a Primo de Rivera, això explica el cop d'estat que va fer posteriorment. -
Fundació de la Unión Patriótica
La Unió Patriòtica (UP) va ser un partit polític espanyol creat pel dictador Miguel Primo de Rivera com a partit únic del seu règim. Va ser presentat el setembre de 1924 per Primo de Rivera com el substitut de tots els partits polítics. Va ser un partit personalista lligat al manteniment del règim dictatorial i a la figura del líder. Va fer un ampli ús de la propaganda i fabricava constants manifestacions de lleialtat i suport al règim i, especialment, al mateix, Miguel Primo de Rivera. -
Creació de l'Estatut Municipal
L'Estatut Municipal de 1924 va ser la norma reguladora dels ajuntaments a Espanya promulgada per la Dictadura de Primo de Rivera el 8 de març de 1924. Les promeses d'eleccions mai es van celebrar, els regidors i els alcaldes van ser nomenats pels governadors civils, alhora designats pel Directori militar, convertint-los així en un apèndix de la Unió Patriòtica, el partit únic de la Dictadura. -
Creació de l'Estatut Provincial
Va ser la norma reguladora de les diputacions provincials a Espanya promulgada el 21 de març de 1925 per la Dictadura de Primo de Rivera. En aprovar-se es va produir la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya, ja molt minvada de competències des de l'aprovació de l'Estatut Municipal de 1924. D'altra banda, els diputats provincials van ser designats pels governadors civils de manera que les diputacions van funcionar com una mena de delegacions de l'Administració Central. -
Supressió de la Mancomunidad de Catalunya
El 24 de desembre de 1923 Josep Puig i Cadafalch va dimitir en senyal de protesta per la política anticatalanista de la Dictadura de Primo de Rivera.
El març de 1925 va parlar clarament del fracàs de la Mancomunitat com a òrgan polític permanent, deliberant I executiu. I aquest mateix mes va aprovar l'Estatut Provincial de 1925, que va suposar la supressió de facto de la Mancomunitat. -
Period: to
Directori Civil
-
Desembarcament D'Alhucemas
Es considera el primer desembarcament militar a la història que involucra l'ús de tancs i suport aeri massiu per mar, que propiciaria la fi de la guerra del Rif. Dut a terme el 8 de setembre de 1925.
És vist com la primera operació combinada exitosa del S. XX. L'operació va consistir en el desembarcament d'un contingent de 13.000 soldats espanyols transportats des de Ceuta i Melilla per l'armada combinada hispanofrancesa. L'operació va tenir com a comandant al general Miguel Primo de Rivera. -
La Sanjuanada
La Sanjuanada del 1926 va ser un projecte de cop d'estat a Espanya, el qual havia estat previst per a la nit del 24 de juny del 1926; d'aquí el nom de sanjuanada. La intenció era expulsar del poder Primo de Rivera i que el general Francisco Aguilera passarà a la presidència del Govern. Els militars que la dirigiren foren els generals Valerià Weyler i Aguilera, amb suport dels generals Riquelme i Domènec Batet (governador militar de Tarragona). -
Fets de Prats de Molló
La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes una des de Sant Llorenç de Cerdans; l'altra, des del coll d'Ares que havien d'ocupar Olot i proclamar-hi la República Catalana. -
Assemblea Nacional Consultiva
Va ser un organisme espanyol creat per la dictadura de Primo de Rivera, que, segons deia el Reial decret llei de 12 de setembre de 1927 que el va fundar, ''no ha de ser un Parlament, no legislarà, no compartirà sobiranies'', sinó un ''òrgan d'informació, controvèrsia i assessorament de caràcter general que col·laborarà amb el Govern'' Les sessions es van iniciar el 10 d'octubre de 1927, concloent el 15 de febrer de 1930. El Palau de les Corts va ser la seu per a la reunió dels seus membres. -
Exposició internacional de Barcelona
L'Exposició Internacional de Barcelona va tenir lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona (Espanya). Celebrada a la muntanya de Montjuïc. Entre la vintena europea de nacions que oficialment van participar estaven països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania i Suïssa. També hi van participar expositors privats japonesos i nord-americans. -
Period: to
Comença la Dictablanda (Berenguer)
Va ser originalment encunyat de forma popular a Espanya el 1930 quan el general Dámaso Berenguer va substituir el general Miguel Primo de Rivera al capdavant del govern. Va governar per decrets i va intentar apaivagar els ànims després del crac de la Borsa del 1929 i les revoltes socials, derogant part de les mesures adoptades pel dictador. Al seu govern se li va anomenar «Dictablanda» de Berenguer. -
Liquidació del Partit Republicà Català
Aquest partit va acabar desapareixent, després de fusionar-se amb els partits Estat Català i Acció Catalana. Va sorgir el partit conegut com a Esquerra Republicana. -
Period: to
El Govern d'Aznar
El seu objectiu era tornar a la normalitzar constitucional. Va convocar les eleccions municipals (1931). El triomf de les candidatures republicanes a les grans ciutats va comportar l'arribada de la Segona República. -
Proclamació de La Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) ) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).