-
La revolució liberal és una causa de la guerra civil de llarga
durada.
L'oposició radical de dos blocs adopta la forma d'enfrontament bèl·lic civil amb les 3 guerres carlines. Aquí trobem els orígens de la radicalització social i política i de la intervenció de l'exèrcit com a causes de la guerra civil espanyola. -
El retard de la modernització ideològica i econòmica del país és una de les causes d'aquesta guerra. La Revolució industrial només va tenir un paper important a Catalunya i al País Basc. A més, als mercats exteriors, els productes espanyols tenien poca força. -
La crisi del 98 és una altra causa de la guerra civil, on l'exèrcit
espanyol canvia de mentalitat. Aquest evoluciona des del liberalisme fins al conservadorisme. La personalitat de Catalunya i el catalanisme polític formen una de les causes més importants de l'aixecament militar. -
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i les últimes de la Segona República Espanyola. Aquestes van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Un grup de falangistes va assassinar al tinent de la Guàrdia
d’Assalt i instructor de las milícies socialistes José del Castillo. -
Un grup de guàrdies d’assalt van assassinar un dels líders la dreta monàrquica espanyola, José Calvo Sotelo, com a reacció a l’assassinat de José del Castillo. Aquest fet va provocar que el general Franco decideixi unir-se al cop d’Estat que se estava preparant contra la República. -
El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta.
-
Objectiu Madrid, Mola ho va intentar des del nord però a les serralades del Sistema Central el van aturar. Franco va iniciar un avanç ràpid pel sud.
-
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament de
Franco entren a la península amb l’objectiu d’ocupar Madrid. -
Un sector de l'exèrcit després del triomf del Front Popular ho va dissenyar. El general Sanjurjo era el cap de la conspiració i va tindre el suport de militars monàrquics i conservadors i de la Falange. Però realment, Mola, que estava destinat a Pamplona va ser el director de la conspiració. Van aixecar-se en algunes ciutats, però no va triomfar a conseqüència de la divisió de l'exèrcit i de les forces de l'ordre públic, l'acció del govern i la resistència popular.
-
La nit del 18 de juliol de 1936, Casares Quiroga va dimitir al ser incapaç de fer front a l'aixecament i per la situació provocada pel cop d’estat. -
L’alçament militar es va estendre per la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit d’Àfrica va ser la força més important del cop, ja que era la més ben equipada i la més professional de les forces armades espanyoles. El mateix dia el general Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a Canàries.
-
Franco arriba a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es dirigeix a la Península com a cap de l'exèrcit d’Àfrica. A la vegada, Mola decreta l’estat de guerra a Pamplona i controla Navarra amb l’ajut de requetès.
Els colpistes triomfen a la Meseta Nord i s'imposen a Saragossa,
Galícia, Mallorca i Sevilla, on Queipo de Llano controla tota l'Andalusia Occidental. -
José Giral va succeir a Casares Quiroga com a cap de govern i per tal de fer front al cop d’estat va decidir dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les organitzacions (milícies) del Front Popular (republicans, socialistes i comunistes) i dels sindicats (socialistes i anarquistes). -
El 19 de juliol el general Fanjul, encarregat de la revolta a Madrid, va entrar a la caserna de la Muntanya. Va proclamar l’estat de guerra sense sortir amb les tropes per prendre els punts imprescindibles de la ciutat. Tenia el suport de 1.500 militars i 180 falangistes, però finalment el dia 20 es va iniciar el canoneig de la caserna dirigit pel tinent d’artilleria Orad de la Torre i es va donar per finalitzada la
revolta. -
El 19 de juliol a Barcelona, els colpistes, sota la direcció de Goded van intentar sense èxit ocupar els centres de poder de la ciutat, ja que no comptaven amb el suport civil, ni el de la Lliga Catalana ni el de la Guàrdia Civil ni la Guàrdia d’Assalt. Finalment, els guàrdies d'assalt, guàrdies civils i els obrers armats van anar controlant els llocs on s'havien aixecat els militars i Goded va acabar empresonat. Aquest empresonament va posar fi a l'aixecament a Barcelona. -
Durant el govern de Giral una part de les forces d’esquerra van intentar fer una revolució social. Per aturar la insurrecció, el govern republicà va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d’integrar-s’hi les milícies. El territori republicà com a reacció va
crear una estructura de poder popular i, finalment el poder de l’Estat va quedar en mans de revolucionaris que donaven suport al Front Popular. -
El fracàs del cop militar en molts llocs d'Espanya fa que l'objectiu principal dels rebels militars fos guanyar la guerra: l'ordre i la
disciplina seran una exigència absoluta, per això es volia un comandament unificat. José Sanjurjo havia de ser el cap d'aquests insurrectes però mor en un accident aeri. -
Catalunya es presenta amb un nou escenari polític on milers de persones armades circulaven i constituïen un poder paral·lel al del govern. El govern de la Generalitat compren que si vol restablir l'ordre havia de comptar amb els dirigents anarquistes.
El president Companys convoca els dirigents de la CNT-FAI i els ofereix la formació d'aquest comitè, integrat per organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República. -
L'òrgan esta presidit per Companys i es converteix en el centre de poder de Catalunya. S'encarregava de controlar l'ordre públic i organitzar les columnes de voluntaris anomenades "columnes de milicians" per avançar cap al front d'Aragó i recuperar les zones
ocupades pels insurrectes.
Els nacionals comptaven amb l'ajut d'avions italians i recuperen les illes balears, menys Menorca que es manté sota el control de la República des del primer moment. -
A partir del 21 de juliol, els obrers es reincorporen als seus llocs de treball. Com que un bon nombre de propietaris havien estat assassinats o havien fugit, els treballadors assumeixen el control de les empreses i reprenen la producció. Aquest procés revolucionari provoca una disposició d'un gran poder econòmic per part dels obrers. -
Es constitueix la Junta de Defensa Nacional a Burgos presidida pel general Cabanellas i aprova alguns decrets que abolien la legislació republicana.
-
El govern alemany nazi va veure la guerra civil espanyola com una forma de frenar l’expansió del comunisme i va decidir enviar ajut militar. El 26 de juliol van enviar els primers 20 avions de transport Junker i més tard va enviar la seva aviació, la Legió Còndor. -
La República va demanar suport militar i polític a França, però aquesta sobre la pressió de Gran Bretanya va decidir impulsar la creació d’un comitè de no-intervenció el 26 de juliol al qual s’hi van adherir 27 països. Aquesta política de neutralitat va suposar una gran injustícia per a la República i va ser una de les causes de la seva derrota. A més, també va comptar amb el suport de la Societat de Nacions. -
Igual que Alemanya, Itàlia va donar suport als colpistes i va enviar ajut militar a Franco. El 30 de juliol van enviar els primers 9 avions i més tard van enviar el Corpo Truppe Volontarie, que eren desenes de milers de soldats i
armament. -
Per fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d'assumir competències no contemplades en l'Estatut d'Autonomia. Es crea aquesta conselleria i s'encarrega d'altres sectors estratègics com el control de punts duaners. Això provoca tensions amb el govern central i amb la presidència de la República, que opinaven que era una usurpació de les funcions de l'Estat. -
Les tropes nacionalistes, sota el comandament de Yagüe, entren a
Almendralejo, Mérida i Badajoz (forta repressió). -
Per fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. Es crea, a part de la conselleria de Defensa, el Consell d'Economia de Catalunya i s'encarrega d'altes sectors estratègics com el control de punts duaners. -
Tancament de la frontera francesa, que va fer impossible l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana, i Mola ocupa Irun i Sant Sebastià.
-
Gran part de les forces polítiques reclamaven un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les experiències d'autogestió i autonomia de les columnes de milicians i finalitzés el terror revolucionari.
El 5 de setembre el socialista Largo Caballero forma per primer cop a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Ell pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra. -
Franco és escollit, a Salamanca, pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i poc després, els generals decideixen concentrar la figura de Franco tots els poders, es converteix en la màxima autoritat política. -
Alliberació, per part de Franco i les seves tropes, dels
insurrectes assetjats a l’alcàsser de Toledo des del cop d’Estat -
Es forma un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles amb el qual estan representades totes les forces republicanes i obreres de Catalunya; el Comitè Central de Milícies
Antifeixistes es dissol. La seva constitució permet l'inici de la reconstrucció de l'aparell de l'Estat a Catalunya.
Hi ha tensions entre les forces polítiques i sindicals del govern: uns volien aprofundir en el procés revolucionari. I altres volien recuperar el control de la situació i mantenir l'ordre públic -
Sorgeix el decret que nomenava a Franco "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol". -
El govern republicà va enviar una part de les reserves d’or del Banc d’Espanya a la Unió Soviètica per tal de pagar les armes i els productes energètics comprats per la República, ja que l’URSS va donar suport a la república. Aquestes reserves es coneixen com l'or de Moscou -
Es traspassen els poders a Burgos, la capital de la zona nacional i es construeix la Junta Técnica del Estado (serà fonamental en el futur del govern. Franco va assumint el poder absolut. 01/10/1936
-
L’exercit nacional va començar a l'octubre una gran ofensiva sobre Madrid, arribant fins les afores de la ciutat però frenats per la resistència de la Junta de Defensa que els va impedir prendre la capital (batalla de Madrid).
-
Els republicans tenien els suport de les tropes de voluntaris anomenades Brigades Internacionals. Hi havia brigadistes voluntaris procedents d’Europa i d’Amèrica, que eren majoritàriament d'ideologia progressista o d’esquerres. El 14 d’octubre van començar a arribar els primers brigadistes procedents sobretot de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. -
L’exercit de Galícia es connecta amb Oviedo (aïllada en mig de
territori republicà). -
Els primers mesos de la guerra va haver-hi una repressió espontània per part dels republicans contra tothom que pogués tenir relació amb els insurrectes. Aquesta repressió va desencadenar en diversos assassinats, detencions il·legals, saqueigs i crema d'esglésies.
Entre aquests assassinats va estar el de José Antonio Primo de Rivera el 20 de novembre de 1936. A més, l’exercit republicà va quedar desorganitzat. -
Es fa un decret pel qual les milícies armades dels falangistes i dels requetès s'han de militaritzar, s'havien de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit perquè Franco pensava que aquestes milícies serien un impediment en el seu poder. -
A partir de gener del 37, Franco decideix fer una sèrie d'accions per cedir de més unitat el conjunt de forces que donaven suport als insurrectes.
-
Els nacionals ataquen el sud de Madrid. No es va aconseguir aïllar la capital i en la defensa de la ciutat va tenir gran protagonisme les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, com per exemple la dirigida per Durruti (líder anarcosindicalista). La batalla va durar fins al 27 de febrer. -
Ocupació de Màlaga desprès de que els nacional ocupessin la costa mediterrània fins a Màlaga sota el comandament de Queipo de Llano amb el suport de l’aviació alemanya i italiana i dels vaixells i submarins italians, que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Els italians inicien el 8 de març una gran ofensiva sobre la zona de Guadalajara i van ser derrotats finalment per l’exèrcit republicà el dia 23 de març. -
Ocupació de la franja cantàbrica, després d’abandonar l’atac per prendre a la capital per les dificultats que donava.
-
Els nacionals inicien una ofensiva contra el País Basc el 31 de març dirigits per Mola, i el dia 4 d'abril ocupen Vizcaya. -
Es promulga el decret d'unificació on la falange i el tradicionalisme s'uneix sota la direcció de Franco: Falange Española i de las JONS (partit únic del nou règim).
La unificació s'accepta, ja que es volia guanyar la guerra. Llavors s'instaura una dictadura militar de caràcter feixista on Franco posseïa tots els poders. Poc després es crea un Estat totalitari i Franco és el caudillo. -
La ciutat basca de Guernika va quedar totalment destruïda desprès de ser bombardejada per la Legió Còndor (aviació alemanya) dut a terme amb l’objectiu de ser un càstig per a la població civil i no amb objectius militars. -
A causa del curs estrepitós de la guerra, comunistes, socialistes i republicans d'esquerra es posen en contra del govern de Largo Caballero i il·legalitzen el POUM per forçar una crisi de govern i que aquest dimitís. Azaña encarrega la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín i el POUM es declara il·legal i els seus militants són detinguts. El seu dirigent principal, Andreu Nin, és assassinat per agents de la policia soviètica.
-
La CNT-FAI , el POUM i PSUC; i ERC i el govern de la Generalitat es topen violentament a la primavera del 37. Les forces d'ordre públic s'enfronten contra els revoltants i hi ha molts morts.
Aquests fets marquen un canvi en l'evolució política de la zona republicana: la influència anarquista disminueix i la presència comunista augmenta. El POUM s'il·legalitza i els dirigents són perseguits i detinguts.
Es constitueix un nou govern presidit per Companys integrat per ERC i el PSUC. -
Els nacionals ocupen Bilbao desprès de que els republicans es veiessin forçats a cedir ja que es trobaven sense artilleria ni aviació. -
Es publica una carta pastoral de l'episcopat on es justificava
l'alçament militar i la guerra. El suport de l'església que fins i tot dona caràcter de croada a la guerra és important en relació a la mobilització dels sectors catòlics en els insurrectes.01/07/1937 -
El juliol del 36, Catalunya rebutja l'aixecament militar. Tot i així, molts catalans se sentien identificats al que representava Franco i s'uneixen a la causa dels insurrectes. Destaquem polítics de dreta com Cambó, empresaris com Valls i Tabernet o intel·lectuals com Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. -
El 5 de juliol es va iniciar la batalla de Brunete, amb la qual els republicans inicien una ofensiva sobre el centre de la Península per alleugerir la pressió al nord. La batalla va durar fins al 25 de juliol. -
El dia 24 d'agost comença la batalla de Belchite, al Front d’Aragó i es dona per finalitzada el dia 3 de setembre. -
Les tropes dirigides per Franco entren a Santander i posteriorment
entrarien a Astúries. D’aquestes, van perdre la seva indústria metal·lúrgica que va suposar un cop molt dur per la República. -
El govern es trasllada a Barcelona i comporta un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, degut a que el govern central assumeix noves competències com l'Administració de justícia. -
Negrín decideix traslladar el govern a Barcelona, on també es refugia el govern basc des de la caiguda del nord. per tal
de controlar els recursos econòmics i militars de una de les zones més riques controlades pels republicans. El govern republicà controla l'ordre públic, la gestió dels proveïments, comerç exterior, administració de justícia i la indústria de guerra i deixa de banda el govern de la Generalitat; això provoca enfrontaments amb el govern autonòmic. -
A finals de desembre de 1937 els republicans confiaven en poder guanyar la guerra i van intentar unes reformes de l’exèrcit: com dotar als comandaments professionals, integrar el quadres que venien de les milícies i de les brigades internacionals i posar al capdavant al general Vicente Rojo (defensor de Madrid).
-
El 15 de desembre els republicans inicien una ofensiva sobre Terol (batalla de Terol), la qual van ocupar el dia 7 de gener. -
Franco torna a ocupar Terol i inicia la campanya d’Aragó aprofitant el desgast de les tropes republicanes. -
Els nacionals ataquen el front d’Aragó.
-
Els nacionals entren a Serós, Aitona i Soses (localitats lleidatanes). -
Els republicans es retiren de la riba esquerra del Segre i els nacionals ocupen Lleida. D’aquesta manera el Segre es converteix en un límit fronterer i Lleida passa ser primera línia de foc durant uns 9 mesos. -
5 Abril de 1938: Franco deroga l’Estatut de Catalunya amb l’entrada a Catalunya. -
8 d’Abril de 1938: Ocupació de Balaguer, Camarasa i les centrals hidroelèctriques del
Pirineu, després de l’ocupació de Lleida. -
Les tropes franquistes arriben al Mediterrani ocupant Castelló. Va suposar la separació de Catalunya de la zona republicana. -
Al 38 la situació era difícil al territori republicà: hi havia mancança d'aliments, els revessos militars eren continus i la població començava a cansar-se d'aquesta guerra. Al maig, el govern proposa una sortida negociada a la guerra publicant aquest
programa, el qual proposava condicions per al fi de la lluita armada, però Franco les va rebutjar. -
25 de juliol de 1938 – 16 de novembre de 1938
La batalla de l’Ebre va ser una guerra de posicions on es lluitava per cada pam de terreny. -
L’Estat Major republicà intenta una darrera ofensiva i travessa el riu Ebre aconseguint conquerir Ascó, Mora d’Ebre i Flix entre altres, i prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella. Un cop establert el marge dret del riu Ebre se li va fer impossible continuar avançant. -
Negrín es plantejava que la situació internacional a Europa
tindria repercussions a Espanya i aquesta formaria part d'una aliança antifeixista, però aquest acord pel qual Gran Bretanya i França renunciaven davant l'expansionisme nazi, suposa un fort cop per la República.
L'Acord de Munic era un acte subscrit pels caps de govern d’Alemanya , Itàlia, França i la Gran Bretanya, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d’un plebiscit supervisat internacionalment. -
Contraofensiva dels nacionals amb un gran desplegament de forces militars i amb la qual van aconseguir avançar. -
L’exèrcit franquista entra a Mora d’Ebre. -
Els republicans es retiren de l’altra riba de l’Ebre i la derrota va afeblir definitivament a l’exèrcit republicà i va suposar el seu desgast definitiu. -
Ocupació de Catalunya, per part dels nacionals, desprès de la batalla de l’Ebre amb la qual els republicans van quedar gairebé sense possibilitats d’oferir resistència.
-
Comença la gran ofensiva franquista per ocupar Catalunya. Els
nacionals entren pel nord en direcció a Artesa de Segre, trencant el front de Tremp. Les tropes italianes i el cos de Navarra van entrar pel sud i van atacar Sarroca i Maials. A causa d’una resistència aïllada i mal coordinada, la ofensiva va avançar ràpidament. -
Els nacionals entren a Tarragona i al mateix moment l’aviació bombardejava nombroses localitats de Catalunya. -
Les tropes franquistes entren a Barcelona. -
Al febrer de 1939 l’únic territori que quedava en mans republicanes era l’anomenada zona centre (Madrid, la Manxa i la regió mediterrània que anava des del nord de València fins a Almería) i el president del govern republicà, que havia tornat de França, va fer un últim intent per defensar el territori republicà i reorganitzar l’exèrcit.
-
La retirada de l’exèrcit republicà va suposar l’exili de milers de
persones i una gran repressió que va provocar milers d’empresonats i de morts. -
Girona cau en mans nacionals. -
Azaña (president de la república), Companys (president de la
Generalitat), Aguirre (president del gover basc), Negrín (cap de govern de la república) i Diego Martínez Barrio (president de les Corts) s’exilien a França. -
Entra en vigor la Llei de responsabilitats polítiques amb l’objectiu de
liquidar les culpes d’aquells que van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. Amb això funcionaris i docent fidel a la República van patir represàlies, els partits, sindicats i manifestacions de a identitat nacional catalana es van eliminar, acabant així amb tota la llibertat democràtica. -
L’exèrcit franquista entra a Puigcerdà i Portbou i la guerra es considera acabada a territori català. -
Franco es reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i Azaña renuncia al càrrec de president de la República. -
El dia 5 de març es va produir el cop d’estat del coronel Casado (republicà) a Madrid i creació, per aquest, del Consejo de Defensa Nacional; va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans, excloent als comunistes. Va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco rebutja qualsevol tipus de negociació i l’exèrcit franquista entra a Madrid. -
Entre el 29 i 31 de març de 1939 els nacionals ocupen la resta de territori republicà que quedava (zona mediterrània) tot i la resistència de les tropes comunistes que no van poder impedir l’ocupació d'Albacete, Alacant i València. -
Franco signa a Burgos un comunicat en el que anuncia la derrota de
l’exèrcit republicà i dona la guerra per finalitzada
