-
Espanya es divideix en dos bàndols
La Guerra Civil Espanyola enfronta els bàndols republicà i nacional entre 1936 i 1939. -
Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
El Comitè de No Intervenció, també conegut com a Comitè de Londres, va ser una organització creada el 1936 a proposta de França i recolzada pel Regne Unit amb l'objectiu de verificar el grau de compliment del Pacte de No Intervenció, amb el qual es buscava evitar la intervenció estrangera a la Guerra Civil Espanyola i la internacionalització del conflicte en un moment de màxima tensió entre democràcies i dictadures a Europa. -
Revolta militar a Melilla i les Canàries
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
La conquesta de les illes Canàries va ser el procés pel qual aquest arxipèlag, habitat per pobles aborígens, va ser incorporat mitjançant una ocupació militar a la Corona de Castella al llarg de segle XV. -
Period: to
La Guerra Civil Espanyola
La guerra civil espanyola o guerra d'Espanya, també coneguda pels espanyols com la Guerra Civil per antonomàsia, va ser un conflicte bèl·lic -que més tard repercutiria també en una crisi econòmica- que es va desencadenar a Espanya després del fracàs parcial del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol de 1936 dut a terme per una part de les forces armades contra el Govern de la Segona República. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'Estat del 18 de juliol de 1936 -Glorioso Alzamiento Nacional per al Bandol nacional-fou 1 revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el Fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'Establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se al poder a Espanya Fins a 1975. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
El Cop d'Estat de juliol de 1936 contra el govern de la República Espanyola, que va començar a la Guerra Civil, no va aconseguir triomfar a Barcelona, el que portaria al fracàs de la revolta militar a tot Catalunya. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya ser una entitat administrativa creada el 21 de juliol de 1936 pel president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sota la pressió exercida per les centrals sindicals anarquistes C.N.T. i F.A.I. que havien capitalitzat la lluita obrera als carrers de Barcelona en un intent de doblegar els militars revoltats contra la Segona República Espanyola i en el context de la Revolució Espanyola de 1936. -
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien en favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels cent vint als tres-cents morts, cent vint segons l'estudi més recent i exhaustiu. -
Els Fets del Maig de 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els Fets de Maig indiquen també l'inici de la sortida d'anarquistes i comunistes trotskistes de les institucions republicanes, cada cop més controlades pels comunistes estalinistes del PSUC i el PCE. -
Bombardejos a Reus
Reus fou una de les ciutats més bombardejades de Catalunya, després de Barcelona i Tarragona. Tenint en compte la quantitat d'atacs, el nombre total de víctimes fou relativament menor a la d'altres poblacions gràcies, en part, a la considerable quantitat de refugis de què disposà la població, bastits per iniciativa pública o particular. -
Entrada dels nacionals a Reus
Tot i que Reus era un objectiu assignat a les divisions números 13 i 50 del 'Cuerpo de Ejército Marroquí', a les ordres del general Yagüe, la ciutat va ser ocupada en primer lloc per tropes de la divisió número 12 del 'Cuerpo de Ejército de Navarra', comanat pel general Solchaga. Els soldats franquistes, procedents de la Selva del Camp, van entrar al nucli urbà de Reus sense disparar ni un tret perquè no hi va haver cap resistència. -
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
L'exili dels derrotats del 1939 fou molt superior i, evidentment, molt més tràgic que el de la primera riuada de persones que marxaren del país després del fallit cop d'estat militar a Catalunya. En aquells moments, la Generalitat republicana presidida per Lluís Companys va ajudar molta gent a fugir de la ira revolucionària que es desfermà a les principals ciutats catalanes l'estiu del 1936. -
Final de la guerra
Posant fi a gairebé tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat (format per la Falange espanyola i altres grups conservadors), va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant.
