-
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres i últimes eleccions de la Segona República Espanyola, donant triomf al Front Popular, la coalición d'esquerres -
Manuel Azaña és anomenat president republicà
-
Un grup de falangistes van assassinar al tient de la Guàrdia d’Assalt José del Castillo.
-
El 13 de juliol de 1936 va ser assassinat un dels líders de la dreta monàrquica espanyola José Calvo Sotelo, en resposta de les esquerres per l’anterior assassinat de José del Castillo. Això va agreuja la situació en la que es trobava Espanya i va ser el que va impulsar a Franco a donar el Cop d’Estat. -
Després de les eleccions de febrer del 1936 va ser dissenyat per una part de l'exèrcit un cop d'estat. El cap de la Legió, el coronel Yagüe, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
L'objectiu dels militars rebels era ocupar Madrid, la capital de l’Estat. Mola ho va intentar des del nord, però a les serralades del Sistema Central se'l va aturar.
Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. -
La insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. Al matis moment, Franco es va assegurar de l'èxit de l'aixecament a les Canàries.
-
Casares Quiroga va decidir dimitir per no ser capaç de fer front a la situació provocada pel cop d'estat. -
Franco arriba a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es dirigeix a la Península com a cap de l'exèrcit d’Àfrica.
-
Mola decreta l’estat de guerra a Pamplona i amb l'ajut de requetès controla Navarra.
Els colpistes triomfen a la Meseta Nord i s'imposen a Saragossa, Galícia, Mallorca i a Sevilla, on Queipo de Llano amb reforços d'Àfrica controla tota Andalusia Occicental. -
Casares Quiroga va ser substituït com a cap de govern per José Giral, que va decidir dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les milícies del Front Popular i dels sindicats socialistes i anarquistes. -
El 19 de juliol a Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van intentar ocupar els centres de poder de la ciutat. No obstant això, la Generalitat va comptar amb un suport major al dels insurrectes (suport de la guàrdia d’Assalt i de la Guàrdia Civil) i finalment el bàndol republicà va vèncer als sublevats i van defensar la legalitat de la República. -
Durant el govern de Giral una part de les forces d’esquerra va dur a terme una revolució social. La insurrecció militar va provocar un clima revolucionari i per tal d’aturar-la el govern va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris. En conseqüència, al territori republicà es va crear una estructura de poder popular i el poder de l’Estat va ser substituït per organismes revolucionaris que donaven suport al Front Popular.
-
A Catalunya, el govern de la Generalitat el 20 de Juliol va formar el Comité Central de Milícies Antifeixistes, integrat per les principals organitzacions fidels a la República. El motiu va ser perquè la Generalitat va comprendre que si volia restablir l’ordre era necessari comptar amb dirigents anarquistes. -
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va convertir en el poder central de Catalunya. Va encarregar-se de controlar l'ordre públic i organitzar les Columnes de Milicians per avançar al capdavant d'Aragó i recuperar territori ocupat pels insurrectes. També van intentar ocupar les Illes Balears, Eivissa, Formentera i Cabrera, van desembarcar a Mallorca però van ser derrotats i es van retirar. I els nacionals amb ajuda aèria italiana es van poder fer amb les illes.
-
A partir del 21 de juliol, els treballadors van haver d’assumir el control de moltes empreses i van reprendre la producció degut a que un gran nombre de propietaris van ser assassinats o van fugir, d’aquesta manera aquest procés revolucionari va provocar una disposició d’un gran poder econòmic per part dels obrers.
-
El 24 de juliol es va promulgar el decret d'apropiació dels mitjans de producció i de serveis pels treballadors per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control. Va afectar empreses grans i mitjanes, però les petites empreses, botigues i tallers, van continuar sent privade, encara que sota la fiscalització d'un comitè obrer.
Al camp les col·lectivitzacions agrícoles més importants van ser al Baix Ebre i Baix Llobregat. -
La Junta Nacional de Defensa (JDN) es va constituir a Burgos i va ser encapçalada pel general Cabanellas, que va aprovar decrets que derogaven la derogació de la legislació.republicana. -
Per tal d’assumir competències no previstes en l’Estatut d’autonomia que implicava el fer front de la nova situació, la Generalitat va crear la conselleria de Defensa. Aquesta consellería es va fer càrrec de sectors estratègics com el control de punts duaners. Això va provocar tensions amb el govern central i amb la presidència de la
República, que ho van veure com una usurpació de funcions de l’Estat. -
La República va demanar suport militar i polític a França, però aquesta sobre la pressió de Gran Bretanya, que deia que si intervenía a Espanya no donaría suport a la política internacional francesa davant l’amenaça de Hitler, va decidir impulsar la creació d’un comitè de no-intervenció a l’agost del 1936, al qual s’hi van adherir 27 països. Aquesta política de neutralitat va suposar una gran injustícia per a la República i va ser
una de les causes de la seva derrota. -
Per tal de fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d’assumir competències no previstes en l’Estatut d’autonomia. Així, a part de crear la consellería de Defensa, també es va crear el consell d’Economia de Catalunya, que es va fer càrreg de sectors estratègics com la gestió dels ferrocarrils i dels ports.
-
Al nord, les fronteres amb França es van tancar, cosa que va impossibilitar l'accés a material bèl·lic al bàndol republicà.
-
Una gran part de les forces polítiques demanava un poder polític fort i un pacte antifeixista que se centrés a guanyar la guerra, controlés l'autogestió i autonomia de les columnes de milicians i posés fi al terror revolucionari.
Així Largo Caballero, socialista, va formar un govern a Madrid amb republicans, socialistes i, per primera vegada, comunistes. Caballero pretenia reorganitzar l'Estat i guanyar la guerra creant una gran aliança unint forces republicanes, burgeses i obreres. -
El 21 de setembre Franco es escollit a Salamanca pels pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic.
-
En aquest nou govern estaven unides totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè de Milícies Antifeixistes va ser dissolt.
Aquest govern va permetre la reconstrucció de l'Estat a Catalunya i va prendre diferents mesures com ara el Decret de Col·lectivitzacions o la reorganització de la justícia.
Hi va haver tensions entre: la CNT-FAI, el POUM i el PSUC; i ERC i el govern de la Generalitat, que volien recuperar el control per mantenir l’ordre públic. -
Pocs dies després d’haver escollit a Franco per exercir de comandament militar únic, els generals van concentrar-li tots els poders convertint-ho en la màxima autoritat política. A més de Generalísimo va ser "cap de govern de l'Estat Espanyol".
-
El dia 1 d’octubre de 1936 es traspàssen els poders a Burgos, la capital de la zona nacional, i es constitueix la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. D’aquesta manera, Franco va assumint progressivament el poder absolut.
-
L’exercit nacional va començar a l'octubre una gran ofensiva sobre Madrid, van arribar fins les afores de la ciutat però van ser frenats per la resistència de la Junta de Defensa que els va impedir prendre la capital.
-
Els primers mesos de la guerra va haver-hi una repressió espontània per part dels republicans contra tothom que pogués tenir relació amb els insurrectes. Aquesta repressió va desencadenar en diversos assassinats, detencions il·legals, saqueigs i crema d'esglésies. Entre aquests assassinats va estar el de José Antonio Primo de Rivera el 20 de novembre de 1936. A més, l'exèrcit republicà va quedar desorganitzat. -
El 20 de desembre de 1936 es va fer un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s’havien de militaritzar i per tant sotmetre a la disciplina de l’exèrcit. D’aquesta manera, Franco les podria tenir controlades.
-
Al febrer de 1037 el sud de Madrid és atacat per l'exèrcit nacional. Aquest, no aconsegueix entrar a la capital i són es Brigades Internacionals les que tenen una gran participació en la defensa, igual que les columnes de voluntaris catalans.
-
Els italians al mes de març van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on finalment van ser derrotats per l’exèrcit de la República.
-
S'intenta l'ocupació de la Franja Cantàbrica per la dificultat que va suposar prendre Madrid. Aquesta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Viscaia havia quedat a la zona republicana però aïllada de la resta de la Península.
-
Es promulga el decret d'unificació on La Falange i el tradicionalisme s'unificaven a la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, l’únic partit del règim sota el poder de Franco. Aquesta unificació es va acceptar ja que es volen guanyar la guerra.
El líder de la Falange, Miguel Hedilla, s'hi va oposar, així que va ser empressionat i desterrat per Franco. -
L’abril de 1937 els nacionals, El poble biscaí de Guernika va ser bombardejat per la Legió Còndor (aviació alemanya) i per forces rebels liderades per Mola. Aquesta ciutat, va quedar totalment destruïda i el bombardeig va ser una operació de càstig contra la població civil i no un objectiu militar. -
L’enfrontament inicia quan s'intenta desallotjar els anarquistes de l'edifici de Telefonia de Barcelona per interferir en les comunicacions entre les autoritats de la Generalitat i la República. Això va resultar en una gran revolta contra la Generalitat i tirotejos que van provocar centenars de morts i milers de ferits. A més, com a conseqüència la influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar en tots els àmbits.
-
A causa del curs desfavorable de la guerra, comunistes, socialistes i republicans d'esquerra es posen en contra del govern de Largo Caballero i il·legalitzen el POUM per fer que aquest dimitís. Manuel Azaña, president de la República, encarrega la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín i el POUM es declara il·legal i els seus militants són detinguts. El seu dirigent principal, Andreu Nin, és assassinat per agents de la policia soviètica.
-
Després de durs enfrontaments, els nacionals ocupen Bilbao degut a que els republicans, sense artillería ni aviació, cedessin.
-
Al juliol del 36, Catalunya rebutja l'aixecament militar. Tot i així,van ser molts catalans es van unir a la causa dels insurrectes degut a que se sentien afins, per ideologia o per interessos, a tot allò que Franco representava i des del primer moment es van unir a la causa dels insurrectes.
-
Després de la sublevació de 1936, Belchite va quedar en mans del bàndol nacional, però entre l'agost i el setembre de 1937 les tropes republicanes van desplegar una ofensiva que els va permetre controlar la localitat.
-
A finals del 1937 els comandaments republicans confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid.
-
Al desembre de 1937 els republicans inicien una important ofensiva republicana sobre Terol, la cual va ser ocupada el 7 de gener de 1938. No obstant això, al mes de febrer Franco va tornar a ocupar Terol.
-
Franco aprofita al febrer el desgast de les tropes republicanes per crear la Campanya d'Aragó i al març atacar el front.
-
Els nacionals entren a Serós, Aitona i Soses (localitats lleidatanes). -
Els republicans es retiren cap a la riba esquerra del Riu Segre i els nacionals ocupen Lleida. El riu es converteix en un front de combat fronterer entre els dos bàndols i Lleida en la primera línia de foc durant gairebé 9 mesos. -
El 5 d’abril de 1938 Franco deroga l’Estatut de Catalunya amb l’entrada a Catalunya.
-
Les tropes franquistes arriben a la Mediterrània ocupant Castelló, fet que va suposar que Catalunya quedés separada de la resta del territori republicà.
-
L'Estat major va intentar una última ofensiva, el seu exèrcit va travessar el Riu Ebre i va aconseguir conquerir Ascó, Mora de Ebro, Flix i altres poblacions de la zona. Però un cop va arribar al marge dret del riu no va poder avançar.
-
La batalla de l’Ebre va ser una guerra de posicions on es lluitava pel terreny. Es va iniciar el 25 de juliol de 1938 i va finalitzar el 16 de novembre de 1938.
-
L'Acord de Munic va ser un acte subscrit pels caps de govern d’Alemanya , Itàlia, França i la Gran Bretanya, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d’un plebiscit supervisat internacionalment.
-
Després de la derrota a la Batalla de l'Ebre, els republicans van quedar debilitats sense possibilitat d'oferir resistència. Va ser en aquesta fase que es va fer la campanya d'ocupació de Catalunya.
-
Una la gran ofensiva franquista per ocupar Catalunya va començar. Els nacionals van entrar pel nord tancant el front de Tremp i pel sud amb les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. Degut a que els republicans es trobaven debilitats, l'avenç va ser ràpid.
-
Els nacionals van entrar a Tarragona i al mateix moment l'aviació va començar a bombardejar nombroses localitats catalanes.
-
Les tropes franquistes aconsegueixen arribar a la capital de Barcelona. -
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya.
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. El president de la República Manuel Azaña, el de la Generalitat, Lluís Companys, del govern Basc, el líder de l'exèrcit militar republicà i el president de les Corts foren exiliats a França. -
Al febrer de 1938 l'únic territori espanyol ocupat pels republicans era la zona central (Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria) i el president de la República que havia tornat de França, va fer l'últim intent de reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà.
-
El coronel Casado, republicà, va fer un cop d'Estat a Madrid i va crear el Consell de Defensa Nacional que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans.
Van intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies, però ho va rebutjar. -
Després de rebutjar la proposta republicana, l'exèrcit nacional va entrar a Madrid i els propers tres dies van ocupar la resta de territori republicà que van qedar, tot i la resistència de les tropes comunistes que no van poder impedir l’ocupació d'Albacete, Alacant i València.
-
Franco signa a Burgos l'últim comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.