La Guerra Civil Espanyola

  • Eleccions generals

    Eleccions generals

    Les últimes eleccions de la Segona República. Dins d'un clima de gran divisió entre dretes i esquerres, al final, és el Front Popular (coalició d'esquerres) qui s'emporta el triomf.
  • Assassinat de José del Castillo (Nacionals)

    Assassinat de José del Castillo (Nacionals)

    Era un tinent de la Guàrdia d'Assalt i va ser assassinat pels falangistes.
  • Assassinat de José Calvo Sotelo (Republicans)

    Assassinat de José Calvo Sotelo (Republicans)

    Era un dels líders de la dreta monàrquica. El seu assassinat va ser la venjança dels Guàrdies d'Assalt per l'assassinat de José del Castillo.
  • Alçament militar (Nacionals)

    Va començar a Melilla quan el coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República. S'estén ràpidament cap a Ceuta.
  • La insurrecció s'estén per la resta del protectorat del Marroc (Nacionals)

  • Period: to

    PRIMERA ETAPA DE LA GUERRA

    La primera etapa es va caracteritzar per l'avanç dels insurrectes des del sud amb l'objectiu de capturar Madrid, mentre més tropes comandades per mola ho intentaria des del nord però seria frenat a les serralades del Sistema Central.
  • L'alçament arriba a la península (Nacionals)

    L'alçament arriba a la península (Nacionals)

    Franco va a Tetuan per dirigir l'exèrcit d'Àfrica cap a la península. Mola decreta l'estat de guerra a Pamplona i aconsegueix el control de Navarra. A més, també aconseguiran el control de la Meseta Nord i l'Andalusia Occidental. La República substituirà a Quiroga per José Giral, dissoldrà l'exèrcit i crearà les milícies i aconseguiran sufocar el cop d'estat a gran part d'Espanya.
  • Fracàs del cop militar

    Aquest no triomfa completament degut a la divisió de l'exèrcit i les forces de l'ordre públic, a l'acció del govern i a la resistència popular. Al no sortir triomfants, es veurien obligats a començar una guerra civil entre els Republicans i els Nacionals.
  • Period: to

    Govern de Giral (Republicans)

    Dissol l'exèrcit i els cossos de policia per crear els batallons de voluntaris, que vindrien a ser les milícies. El poder de l'Estat el passen a controlar els organismes que formaven la coalició del Front Popular.
  • Period: to

    Repressió espontània contra l'església, la burgesia i els propietaris relacionats amb la insurrecció a les zones republicanes (Republicans)

    Dins d'aquesta repressió hi trobem l'assassinat de José Antonio Primo de Rivera i altres, detencions il·legals, saquejos i la crema d'edificis religiosos i propietats privades.
  • Mort de José Sanjurjo (Nacionals)

    Mort de José Sanjurjo (Nacionals)

    Va ser un militar que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat que va conduir a la Guerra Civil. Finalment, va morir en un accident d'avió, el qual es va estavellar poc després d'enlairar-se, quan es dirigia cap a Espanya des de Portugal, on es trobava exiliat.
  • Comitè Central de Milícies Antifeixistes (Republicans)

    Comitè Central de Milícies Antifeixistes (Republicans)

    Amb l'objectiu de restablir l'ordre a Catalunya, Companys va convocar els dirigents de la CNT i la FAI per oferir la formació del comitè. Aquest va ser compost per la ERC, la CNT i la FAI, la UGT, el PSUC, el POUM, la Unió de Rabassaires i Acció Catalana. Va ser creat per lluitar contra les forces d'insurrectes i per coordinar els cossos armats de milicians.
  • Començament del retorn dels obrers al treball

    A partir del 21 de juliol alguns obrers va tornar als llocs de treball. Però van trobar-se que els propietaris havien estat assassinats o havien fugit. Per tant, van assumir el el control de diverses empreses provocant un gran augment del seu poder econòmic.
  • Decret de Col·lectivitzacions (Republicans)

    La Generalitat va crear aquest decret per legalitzar i ordenar el procés de presa de control, el qual va afectar majoritàriament a les grans i mitjanes empreses.
  • Constitució de la JDN (Nacionals)

    Constitució de la JDN (Nacionals)

    Es va formar la Junta de Defensa Nacional (JDN) que estava dirigida per Cabanellas, la qual va aprovar alguns decrets per derogar la legislació republicana.
  • Comitè de no intervenció

    Va ser una organització on hi van participar 27 països amb l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra Civil espanyola. Tot i això, hi va haver diferents països que no ho van respectar. Com per exemple Alemanya, Itàlia i l'URSS.
  • La Generalitat assumeix noves competències (Republicans)

    Degut a la nova situació, es va veure obligada a assumir algunes competències que no estaven en l'Estatut d'Autonomia. Per exemple: la conselleria de Defensa ( 31 de juliol de 1936), el Consell d'Economia de Catalunya (11 d'agost de 1936) i altres càrrecs. El govern central ho va veure amb mals ulls.
  • Period: to

    Les tropes nacionals entren a Almendralejo, Mérida i Badagoz (Nacionals)

    Després de l'ocupació d'aquestes ciutats s'hi va dur a terme una gran repressió.
  • Period: to

    Conquesta d'Irún, Sant Sebastià i Oviedo (Nacionals)

    Aquesta etapa de la guerra rep el nom de la campanya de Guipúscoa. En la qual els nacionals van capturar la ciutat d'Irún i la de Sant Sebastià, que estava sent assetjada pels republicans. Aquest fet provoca el tancament de les fronteres amb França i, conseqüentment, dificultarà l'arribada de provisions als republicans. Més tard, l'exèrcit de Galícia va conquerir la ciutat d'Oviedo.
  • Period: to

    Govern de Largo Caballero (Republicans)

    El 5 de setembre forma a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes, on més tard s'hi incorporaran un par d'anarcosindicalistes. Tenia la intenció de crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra.
  • Or de Moscou (Republicans)

    Aquesta expressió és coneguda pel fet que pocs mesos després d'haver començat la guerra civil espanyola, els republicans van enviar una gran part de l'or del Banc d'Espanya cap a l'URSS a canvi d'ajut. Concretament va ser el 14 de setembre de 1936 quan es va evacuar l'or del banc.
  • Franco escollit com a màxima autoritat política (Nacionals)

    Va ser escollit pels generals de la JDN per concentrar en la figura de Franco tots els poders.
  • Formació d'un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles (Republicans)

    Formació d'un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles (Republicans)

    Estava compost per quasi totes les forces republicanes i obreres de Catalunya. Tanmateix, el Comitè de Milícies Antifeixistes es va dissoldre i es van prendre mesures com el decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la justícia. Tot i això, hi havia fortes tensions entre les forces polítiques i les sindicals que formaven el govern. Per una banda la CNT-FAI, el POUM i PSUC volien aprofundir en el procés revolucionari. Per l'altra banda, ERC i la Generalitat volien recuperar el control.
  • Franco el caudillo d'Espanya (Nacionals)

    Franco el caudillo d'Espanya (Nacionals)

    Finalment, es va crear un decret que deia que nomenava Franco "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap de govern de l'estat espanyol".
  • Traspàs de la capital nacional i la Junta Técnica del Estado (Nacionals)

    Per una banda, es va traslladar la capital de la zona nacional a Burgos. Per l'altra banda, es va constituir la Junta Técnica del Estado.
  • Period: to

    Gran ofensiva sobre Madrid (Nacionals)

    Les tropes nacionals van poder avançar fins a la zona de la ciutat universitària, situada a les afores de la capital. No van poder arribar a Madrid degut a que es van topar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa.
  • Assassinat de José Antonio Primo de Rivera (Republicans)

    Assassinat de José Antonio Primo de Rivera (Republicans)

    Al començar la guerra, José Antonio Primo de Rivera és trobava en territori republicà. Aleshores, va ser capturat i finalment condemnat a mort per un tribunal de la República.
  • Militarització de les milícies falangistes i dels raquetès (Nacionals)

    Militarització de les milícies falangistes i dels raquetès (Nacionals)

    Es va escriure un decret que ordenava la militarització dels falangistes i dels requetès, obtenint Franco encarà més poder.
  • Period: to

    Captura de la costa fins a Màlaga (Nacionals)

    Els exèrcits d'insurrectes dirigits per Queipo de Llano van ocupar la costa del Meditaerrani fins a la província de Màlaga. Cal destacar el treball dels avions, vaixells i submarins tant italians com alemanys.
  • Period: to

    Batalla de Jarama

    En aquesta batalla les tropes nacionals van intentar atacar Madrid travessant el riu Jarama. Cal destacar que les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans van jugar un paper important, tot i que el resultat final va ser incert.
  • Period: to

    La gran ofensiva a la zona de Guadalajara (Nacionals)

    Aquesta ofensiva va ser un intent dels nacionals d'ocupar Madrid des del nord. La batalla es pot dividir en tres fases. La primera, del 8 a l'11, on es va llançar una forta ofensiva italiana. La segona, del 12 al 14, els republicans van tornar a ser atacats pels franquistes. I la tercera, del 15 al 23, on els republicans van contraatacar aconseguint una gran victòria. Tot i això, cal destacar que la pluja i la neu van jugar un paper molt important impossibilitant l'ús de la maquinària nacional.
  • El bombardeig de Guernika (Nacionals)

    El bombardeig de Guernika (Nacionals)

    Aquest fet és un dels més importants de tota la Guerra Civil espanyola per l'impacte que va tenir. Es va tractar d'un bombardeig, dut a terme per la Legió Còndor, on l'únic objectiu era castigar la població civil i a la vegada un avís. A més, el famós pintor Pablo Picasso es va inspirar en aquest fet per pintar el reconegut quadro anomenat Guernica.
  • Period: to

    SEGONA ETAPA DE LA GUERRA

    Al veure massa complicada la captura de Madrid, Franco va concentrar les forces en l'atac a la zona cantàbrica, la qual era una zona republicana que s'havia quedat aïllada.
  • Decret d'unificació i el començament d'una dictadura (Nacionals)

    Decret d'unificació i el començament d'una dictadura (Nacionals)

    Aquest decret deia que la falange i el tradicionalisme s'unificarien sota el nom de Falange Española Tradicionalista i de las JONS, estava dirigit per Franco i es va convertir en l'únic partit del règim. D'aquesta manera va començar una dictadura militar de caràcter feixista, ja que Franco controlava tots els poders: Cap de l'estat i del govern (caudillo), Comandant suprém de tots els exèrcits (generalísimo) i Cap del partit únic (Falange Española Tradicionalista i de las JONS).
  • Period: to

    Fets de maig de 1937 (Republicans)

    Tot comença quan la policia va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona que estava controlat per la CNT-FAI, ja que estaven interferint en les comunicacions entre la Generalitat i la República. Això va provocar tirotejos i revoltes a tota Barcelona però, finalment, amb l'ajut dels guàrdies d'assalt, van controlar la situació. Conseqüentment, la influència dels anarquistes va disminuir i la comunista va pujar. El POUM va ser il·legalitzat i es va formar un nou govern.
  • Period: to

    Govern de Negrín (Republicans)

    Azaña mana la formació d'un nou govern a Juan Negrín. Una vegada format, es va il·legalitzar el POUM i els seus militants van ser detinguts. Al novembre de 1937, es va decidir traslladar el govern de València a Barcelona amb l'objectiu de controlar els recursos econòmics i militars. A més, van assumir el control de diverses competències. Cap al 1938 la situació era molt complicada per als republicans. De manera que es va decidir escriure el Programa dels Tretze Punts, però Franco el va rebutjar.
  • Mort del General Mola (Nacionals)

    Mort del General Mola (Nacionals)

    Emilio Mola va ser un dels generals espanyols que va protagonitzar l'intent de cop d'estat del 18 de juliol. Va morir en un accident d'avió el 3 de juny de 1937.
  • Caiguda de Bilbao (Republicans)

    Caiguda de Bilbao (Republicans)

    Després d'haver evacuat la majoria de la població civil, els republicans que defensaven la ciutat de Bilbao van rebre un fort atac aeri per part dels franquistes i la Legió Còndor que va facilitar els la captura de la capital del País Basc.
  • L'església dona suport a l'alçament militar (Nacionals)

    L'església dona suport a l'alçament militar (Nacionals)

    Degut a la repressió que havien patit i la tensió que hi havia amb la República, van decantar-se per donar suport als insurrectes escrivint una carta pastoral que justificava l'alçament militar i la guerra.
  • Period: to

    Batalla de Brunete (Republicans)

    Aquesta és una de les dues batalles importants que van iniciar els republicans amb l'objectiu d'alleugerir la pressió dels franquistes al nord. Es va tractar en llençar un atac al centre de la península que va acabar amb la mort de desenes de milers de soldats dels dos bàndols i, també, la pèrdua de molts vehicles i materials. Al final, l'exèrcit republicà només va aconseguir retardar l'ofensiva sobre Cantàbria un mes i, respecte al setge de Madrid, no va provocar cap canvi.
  • Period: to

    Batalla de Santander i Astúrias (Nacionals)

    Finalment, la zona nord d'Espanya va caure a mans de les tropes dirigides per Franco després de la caiguda de Santander i d'Astúries. Això va provocar la pèrdua de les indústries metal·lúrgiques, fet que va empitjorar greument la situació dels republicans.
  • Period: to

    Batalla de Belchite (Republicans)

    Aquesta va ser la segona batalla duta a terme pes republicans per poder alleugerir la pressió que rebia la zona cantàbrica. Es va basar en un gran atac republicà al front d'Aragó que va ser aturat per un grup numèricament molt més inferior. Els nacionals van aguantar el suficient temps per a que arribessin reforços de Saragossa i aturar completament l'ofensiva.
  • Period: to

    TERCERA ETAPA DE LA GUERRA

    La tercera etapa es va caracteritzar per les reformes que va realitzar l'exèrcit republicà per intentar guanyar la guerra. Les més importants van ser els comandants professionals que es van posar, la integració dels quadres de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant el general Vicente Rojo. A més, va ser durant aquest període on va succeir la batalla de l'Ebre.
  • Period: to

    La ofensiva sobre Terol (Republicans)

    Els republicans van aconseguir ocupar Terol, però quan van arribar els reforços nacionals, van poder recuperar la ciutat aprofitant el desgast que havien patit durant l'atac. A més, els nacionals van aprofitar la feblesa de les forces republicanes per començar la campanya d'Aragó.
  • Period: to

    Campanya d'Aragó (Nacionals)

    El bàndol nacional, va iniciar la campanya d'Aragó el 7 de març amb bombardeigs de la Legió Condor aprofitant la feblesa republicana. El 10 de març, va entrar a la ciutat de Belchite, i el 15 de març van prendre Caspe, on Vicente Rojo havia instal·lat el centre d'operacions. El 22 de març van caure les defenses d'Aragó, i el 25 van ocupar la ciutat de Fraga, des d'on van entrar a Catalunya. Finalment, el 15 d'abril de 1938 van separar les dues zones amb la conquesta de Vinaroz, a Castellón.
  • Period: to

    Batalla de Lleida (Nacionals)

    L'exèrcit franquista va iniciar l'ofensiva el 29 de març de 1938 amb la conquesta de la localitat de Masalcorreig, a la província de Lleida. El mateix dia, Lluís Companys va fer un comunicat on va incitar als catalans a lluitar. El dia 27, la Legió Condor va bombardejar la ciutat de Lleida, i el 29 van ocupar el Serós, Aitona i Soses. El 31 les tropes franquistes van començar a atacar el perímetre de la ciutat, i el 4 d'abril van ocupar Lleida. El riu Segre va separar les zones de cada bàndol.
  • La derogació de l'Estatut de Catalunya (Nacionals)

    La derogació de l'Estatut de Catalunya (Nacionals)

    Quan Franco i les seves tropes van començar a endinsar-se al territori català va crear i firmar una llei per derogar l'Estatut de Catalunya el 9 d'abril de 1938.
  • Arribada dels nacionals al Mediterrani (Nacionals)

    Arribada dels nacionals al Mediterrani (Nacionals)

    Finalment, les tropes nacionals aconsegueixen arribar al mar Mediterrani amb la conquesta de Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya amb la resta de la zona republicana.
  • Els Tretze punts de Negrín (Republicans)

    Es tractava d'un programa propagandístic i estratègic amb el que es buscava finalitzar la guerra a través de la d'una pau negociada i, a la vegada, buscar ajuda internacional. Malgrat tot, Franco va rebutjar aquesta proposta i els govern estrangers van ignorar la proposta.
  • Period: to

    La batalla de l'Ebre

    Aquesta va ser la batalla més llarga de tota la guerra civil. Va començar la matinada del 25 de juliol de 1938 per tres zones diferents. Les zones de Mequinensa, Amposta i la zona central, la qual va ser l'única que va tenir èxit. Franco va centrar els esforços en la zona central, convertint-ho en una batalla de desgast. Gràcies a la superioritat d'artilleria i aviació, els nacionals van poder recuperar el territori expulsant als republicans cap a l'altre banda del riu el 16 de novembre de 1938.
  • Acord de Munic

    Acord de Munic

    En aquest acord s'hi van reunir els llíders de França, Edouard Daladier; de Regne Unit, Neville Chamberlain; de l'Alemanya nazi, Adolf Hitler i d'Itàlia, Benito Mussolini. S'hi va pactar que la regió dels Sudets s'incorporaria al Tercer Reich. Daladier i Chamberlain van acceptar per conservar la pau a Europa costés el que costés.
  • Period: to

    QUARTA ETAPA DE LA GUERRA

    Durant aquesta etapa es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya. Cal remarcar que la derrota dels republicans a la batalla de l'Ebre va suposar pràcticament la fi de l'esperança republicana.
  • Començament de la última ofensiva franquista (Nacionals)

    El 23 de desembre de 1938 les tropes franquistes arriben al front de Tremp en direcció cap a Artesa de Segre i, a la vegada, les tropes italianes i el Cos de Navarra ataquen Sarroca i Maials. Durant l'avanç dels nacionals la resistència republicana va ser quasi nul·la i mal organitzada.
  • Ocupació de Tarragona (Nacionals)

    Ocupació de Tarragona (Nacionals)

    Sense la possibilitat de defensar-se, el coronel Fernando Rosal decideix evacuar de la ciutat les persones que hi quedaven. Tot i això, quan aquestes columnes de refugiats es dirigien cap a Barcelona van ser atacades.
  • Barcelona cau davant els exèrcits franquistes (Nacionals)

    Barcelona cau davant els exèrcits franquistes (Nacionals)

    Les divisions formades pel "Cuerpo de Ejercito Marroquí" van entrar a Barcelona per la diagonal sense cap oposició el dia 26 de gener 1939.
  • Period: to

    LA FI DE LA REPÚBLICA

    L'únic que li quedava a la República eren les zones de Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. Azaña, poc abans de renunciar al seu càrrec, va fer un esforç per defensar els últims territoris republicans. Però el final ja estava dictat.
  • Caiguda de Girona (Nacionals)

    Caiguda de Girona (Nacionals)

    Al igual que la resta, la resistència a les tropes nacionals va ser inexistent, per tant, la divisió de Navarra i els legionaris italians van poder desfilar per Girona sense cap contratemps.
  • L'exili dels republicans (Republicans)

    L'exili dels republicans (Republicans)

    La retirada de l'exèrcit va suposar l'exili de milers de persones, de les quals hi havia Manuel Azaña, Lluís Companys, J.A de Aguirre, Juan Negrín i Diego Martínez Barrio que se'n van anar cap a França.
  • La Llei de responsabilitats polítiques (Nacionals)

    La Llei de responsabilitats polítiques (Nacionals)

    La llei pretenia liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. Des d'aleshores, les represàlies en contra dels fidels a la república van començar, els partits i sindicats van ser suprimits, a l'igual que les llibertats democràtiques.
  • Arribada de les tropes franquistes a Puigcerdà i Portbou (Nacionals)

    Arribada de les tropes franquistes a Puigcerdà i Portbou (Nacionals)

    Finalment, les ciutats de Puigcerdà i Portbou van ser ocupades, significant la caiguda del Pirineu i el final de la campanya de l'ocupació de Catalunya
  • Gran Bretanya i França reconeixen oficialment el govern de Franco

    Immediatament després de que ambdós països reconegueren el govern de Franco, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República.
  • El cop d'estat del coronel Casado a Madrid (Republicans)

    El cop d'estat del coronel Casado a Madrid (Republicans)

    Amb la intenció d'arribar a un acord amb Franco, Casado va donar un cop d'estat creant el Consejo de Defensa Nacional amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans (excloent els comunistes). Tot i això, Franco no va acceptar cap acord.
  • Caiguda de Madrid (Nacionals)

    Caiguda de Madrid (Nacionals)

    Per últim, la ciutat de Madrid cau el dia 28 de febrer de 1939, oferint molt poca resistència degut a les pèssimes condicions en que es trobaven.
  • La Guerra Civil Espanyola arriba a la seva fi

    La Guerra Civil Espanyola arriba a la seva fi

    Durant els últims de la guerra, les tropes nacionals van ocupar la zona mediterrània i les ciutats d'Albacete, Alacant i València. Finalment, el dia 1 d'abril de 1939, Franco va signar un comunicat en donava la guerra per acabada.