-
A partir d'aquest moment una part de l'exèrcit canvia de mentalitat i evolucionen des de ell liberalisme fins a posicions conservadores. En aquest sentit la personalitat de Catalunya i el catalanisme van ser unes de les causes més importants de l'aixecament militatr.
-
El 16 de Febrer de 1936 es van celebrar a l'Estat Espanyol les terceres eleccions generals, i les últimes de la Segona República Espanyola. Va sortit triat la coalició d'esquerres. -
Un grup de falangistes van assassina al tinent José del Castillo. -
Un grup d'esquerrans van assassinar a José Calvo Sotelo, cap d'un partit monàrquic contrari a la República, anomenat, Revolució Española. El van assassinar com a resposta a l'assassinat de José del Castillo. -
El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Les tropes d'Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d'ocupar Madrid. -
L'objectiu de la primera etapa de la guerra civil era ocupar la capital de l'Estat, Madrid. El general Mola ho intenta des del Nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central.
-
A Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van intentar ocupar els centres de poder de la ciutat però va fracasar, ja que alguns militars no hi van acudir i els rebels tenien un suport escàs .Finalment, els guàrdies d'assalt, guàrdies civils i els obrers armats van anar controlant els llocs on s'havien aixecat els militars i Goded va acabar empresonat. L'empresonament va posar fi a l'aixecament a Barcelona.
-
Franco arriba a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es dirigeix a la Península com a cap de l'exèrcit d’Àfrica. En el mateix moment, Mola a decreta l’estat de guerra a Pamplona i controla Navarra amb l’ajut de requetès. Els colpistes triomfen a la Meseta Nord, ja que no van tenir gaire oposició i s'imposen a Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla, on Queipo de Llano controla tota l'Andalusia Occidental.
-
Durant el govern de Giral una part de les forces d’esquerra van intentar fer una revolució social. Per aturar la insurrecció, el govern republicà va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d’integrar-s’hi les milícies. El territori republicà va crear una estructura de poder popular, i, finalment el poder de l’Estat va quedar en mans de revolucionaris que donaven suport al Front Popular.
-
el govern de la Generalitat va comprendre que si volia restablir l’ordre calia comptar amb els dirigents anarquistes. Així, el dia 20 de juliol el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI i els va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, integrat per les principals organitzacions d’esquerra i sindicals fidels a la República -
Els obrers es van anar reincorporant als seus llocs de treball. Es van trobar, però, que un bon nombre de propietaris havien estat assassinats o havien fugit. D'aquesta manera, els treballadors van haver d’assumir el control de moltes empreses i van reprendre la producció, així aquest procés revolucionari comporta que els obreres disposin d'un gran poder econòmic,
-
Es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional (JDN) presidida pel general Cabanellas i aprova alguns decrets que
derogaven la legislació republicana. -
Per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control, el govern de la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, que va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses amb més de cent treballadors, mentre que les companyies amb capital estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge. -
Per fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d'assumir competències no contemplades en l'Estatut d'Autonomia. Es crea aquesta conselleria i s'encarrega d'altres sectors estratègics com el control de punts duaners. Això provoca tensions amb el govern central i amb la presidència de la República, que opinaven que era una usurpació de les funcions de l'Estat.
-
Les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajo, on hi va haver una forta repressió. -
Per fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. Es crea, a part de la conselleria de Defensa, el Consell d'Economia de Catalunya
i s'encarrega d'altes sectors estratègics com el control de punts duaners. -
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. -
Gran part de les forces polítiques reclamaven un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar lA guerra, controlés les experiències d'autogestió i autonomia de les columnes de milicians i finalitzés el terror revolucionari. El 5 de setembre el socialista Largo Caballero forma per primer cop a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Ell pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra.
-
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir concentrar en la figura de Franco tots el poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política.
-
En aquest nou govern estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya. El comitè central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. La seva constitució permet l'inici de la reconstrucció de l'aparell de l'Estat a Catalunya. Aquest nou govern a més va pendre mesures importants. -
Va sortir el decret que nomenava Franco "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol". -
va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona
nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado. A més
Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
L’URSS que va donar suport a la república. Per aconseguir armes i productes energètics, el govern espanyol va decidir enviar a la Unió Soviètica (dipositar), l’octubre de 1936, una part de les reserves d’or del Banc d’Espanya per poder pagar les armes comprades per la República. -
Es va fer un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s’havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l’exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder.
-
A partir de gener de 1937, Franco va iniciar una sèrie d’accions per dotar de més unitat el conjunt de forces que donaven suport als insurrectes.
-
Va ser un cruel intent de les forces franquistes en atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans. La batalla va durar fins el 27 de febrer de 1937. -
els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent, el 23 de març, per part de l’exèrcit de la República. -
Van intentar un seguit de reformes com, dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals...
-
L'objectiu principal d'aquesta etapa era l'ocupació de la franja cantàbrica.
-
Es va promulgar el decret d’unificació pel qual la falange i el
tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització i és va convertir en el únic del nou règim. Aquesta unificació es va acceptar ja que la prioritat era guanyar la guerra. Així s’instaurava una dictadura militar de caràcter feixista on el líder posseïa tots els poders. En pocs mesos s’havia creat un Estat totalitari i, Franco n’era el caudillo -
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika .Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig va ser en realitat una operació
de càstig contra la població civil. -
A causa del curs desfavorable de la guerra, comunistes, socialistes i republicans d'esquerra es posen en contra del govern de Largo Caballero i il·legalitzen el POUM per forçar una crisi de govern i que aquest dimitís. Azaña va encarrega la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín i el POUM es declara il·legal i els seus militants són detinguts. El seu dirigent principal, Andreu Nin, és assassinat per agents de la policia soviètica.
-
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao.
-
Es va publicar una carta pastoral de l’episcopat on es justificaven l’alçament militar i la guerra.
-
La finalitat d'aquesta batalla era alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular. Aquesta batalla va finalitzar el 25 de juliol del mateix any. -
Amb la finalitat d'alleugerir la pressió al nord , els republicans van iniciar una ofensiva al front d'Aragó. Aquesta va finalitzar el 3 de setembre del mateix any. -
El govern de la República es va traslladar a Barcelona. Això va
comportar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, donat que el govern central va assumir noves competències. -
Negrín decideix traslladar el govern a Barcelona, on també es refugia el govern basc des de la caiguda del nord. D'aquest manera podien controlar els recursos econòmic i militars duna de les zones més riques que quedaven sota control republicà. L'ordre república va assumir el control. -
Els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i
col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. -
El 15 de desembre els republicans inicien una ofensiva sobre Terol ,anomenada batalla de Terol, i la van ocupar el 7 de gener de 1938. -
Franco va tornar a ocupar Terol.
-
Franco va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò i els nacionals van
atacar el front d’Aragò. -
Els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
-
els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. -
Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes Franco va derogar l’Estatut de Catalunya, -
les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
La batalla de l'Ebre va ser un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes. -
Una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. -
L'exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre.
-
els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà.
-
L'objectiu principal era l'ocupació de Catalunya, per part dels nacionals.
-
Comença la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes.
-
L’exèrcit franquista entra a Barcelona. -
Girona cau en mans dels nacionals. -
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França -
Entra en vigor la Llei de responsabilitats polítiques amb l’objectiu de liquidar les culpes d’aquells que van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. A partir d'aquí funcionaris i docent fidels a la República van patir represàlies, els partits, sindicats i manifestacions de la identitat nacional catalana es van eliminar, acabant així amb tota la llibertat democràtica. -
Les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou i la guerra es considerava acabada a Catalunya -
El govern de Franco es reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i Azaña renuncia al càrrec de president de la República. -
El coronel Casad va donar un cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo Nacional. -
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit entra a Madrid. -
Franco signa un comunicat a Burgos, el qual dona la guerra per acabada i anuncia la derrota de l'exèrcit república.
