-
El president de la República, Niceto Alcalá-Zamora dissol les Corts i convoca eleccions
-
Període d'inestabilitat i tensió entre les forces socials i polítiques que va precedir a l'esclat de la Guerra Civil
-
Últimes eleccions de la Segona República, amb el Front Popular com a guanyador.
-
El poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. A la zona republicana (primers mesos) es va desencadenar una repressió contra tothom que pogués tenir relació amb els insurrectes.
-
Legionaris, tropes d'Àfrica i regulars sota el comandament de Franco entren a la península amb la clara intenció d'ocupar Madrid
-
L'objectiu dels militars va ser ocupar Madrid
-
José del Castillo va ser un Guàrdia d'Assalt, militar destacat, que va ser assassinat per falangistes. -
Assassinat per guàrdies d'assalt com a reacció a l'assassinat de José del Castillo -
El coronel Yagüe s'aixeca en armes contra la República i s'estén cap a Ceuta
-
-
L'exèrcit d'Àfrica va esdevenir la força fonamental del cop
-
Es fica al capdavant de les tropes africanes i es dirigeix cap a la Península
-
Mola declara l'estat de guerra a Pamplona. Simultàniament, els militars que participaven en la conspiració es van aixecar a diverses parts del país: els colpistes triomfen a la Meseta Nord, a Saragossa, a Galícia, a Mallorca i Sevilla.
-
Casares Quiroga és substituït per José Giral, qui decideix dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les milícies del Front Popular i dels sindicats -
La insurrecció fracassa a Catalunya ja que els rebels tenien un suport civil escàs degut a que els partits implicats ("Falange Española" o "Renovación Española") tenien poca influència i a que la Lliga Catalana no va donar suport al complot). La Generalitat aconsegueix sufocar els insurrectes i defensar la legalitat de la República. Goded va ser empresonat.
-
El govern de José Giral dissol l'exèrcit tradicional i els cossos policials i decreta la creació de batallons voluntaris. Els sindicats i els partits d'esquerres eren la única força militar capaç de defensar la legalitat republicana
-
El president Companys convoca els dirigents de la CNT-FAi (aquells que havien tingut un paper important a l'aturar els insurrectes) i els proposa la creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
-
Mor el militar José Sanjurjo, general que s'havia de ficar al capdavant dels insurrectes, a Estoril, localitat de Portugal. -
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes és constituït. Durant els següents mesos organitza les columnes de voluntaris (columnes de milicians) per tal d'avançar cap al front d'Aragó i recuperar les zones ocupades pels insurrectes. També intenta la conquesta de les illes Balears (tot i així els nacionals recuperen les illes, menys Menorca, que va romandre sota el control de la República)
-
Es constitueix la JDN a Burgos, presidida pel general Cabanellas
-
El govern de la Generalitat va promulgar aquest decret per legalitzar el procés de presa de control. Va afectar a les grans i petites empreses (més de cent treballadors), companyies amb capital estranger, bancs i caixes no es van veure afectades, i les empreses petites van continuar sent de propietat privada, encara que sota la fiscalització d'un comitè obrer.
-
-
Amb vint-i-set països inclosos, com bé indica el nom era un pacte en el que es prometia no actuar en la Guerra Civil (ser neutrals). Es va fer al llarg del mes d'agost
-
Tropes sota el comandament del general Yagüe entren a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on van trobar una forta repressió
-
-
Al nord, degut al tancament de la frontera francesa, no arriba cap mena d'armament a la zona republicana. El general Mola ocupa Irun i Sant Sebastià
-
El socialista Largo Caballero forma un govern amb republicans, socialistes i comunistes -
-
Franco és escollit pels generals de la JDN per exercir el comandament militar únic a Salamanca. Dies després els generals decideixen concentrar tots els poders en ell, de manera que es va convertir en la màxima autoritat política -
Es forma un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradelles, en el que estaven representat totes les forces republicanes i obreres de Catalunya (incloent la CNT). -
-
Una part de les reserves d'or del Banc d'Espanya són enviades a la Unió Soviètica per pagar armes i productes energètics. Fet al llarg d'octubre
-
-
Franco va assumint així el poder absolut
-
Fins llavors, Oviedo havia estat aïllada enmig del territori republicà
-
A partir de l'octubre l'exèrcit intenta prendre Madrid. Arriben als afores de la capital, però van trobar una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat.
-
Va ser condemnat a mort per un tribunal de la República i va morir afusellat a la presó d'Alacant.
-
Les milícies armades dels falangistes i els requetès s'havien de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit (Franco veia en elles un obstacle per al seu poder)
-
A partit d'aquest moment Franco iniciarà una sèrie d'accions per dotar d'unitat a aquestes forces
-
Batalla al sud de Madrid. En la resistència de Madrid can tenir molt a veure les brigades internacionals, i les columnes de voluntaris catalans
-
Durant aquest mes els italians intenten una ofensiva a la zona de Guadalajara. Van ser derrotats per l'exèrcit republicà
-
Durant el mes d'abril els nacionals dirigits pel general Mola desencadenen una ofensiva contra el País Basc
-
Degut a les dificultats que Franco troba a Madrid, aquest decideix concentrar les accions militars a la franja cantàbrica (Astúries, Cantàbria, Biscaia), que havia quedat a la zona republicana, aïllada de la resta de la península.
Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba, i a l'agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, tot i que el territori basc romania en mans dels republicans -
La Falange i el tradicionalisme s'unificaven en el conegut com "Falange Española Tradicionalista i de las JONS", sota la direcció de Franco. Va esdevenir l'únic partir del seu règim. Tot i que el líder de la Falange (Miguel Hedilla) s'hi va oposar i va ser empresonat i desterrat.
-
Durant la ofensiva nacional al País Basc la ciutat de Gernika és bombardejada per la Legió Còndor. Va ser un bombardeig sense objectiu miliar, una operació per infligir dolor i càstig a la població civil -
Ja que tant comunistes com socialistes i republicans d'esquerra estaven en contra del govern de Largo Caballero, Manuel Azaña encarrega la formació d'un nou govern Negrín. -
-
La policia intenta desallotjar l'edifici de Telefònica de Barcelona, que estava sota el control de la CNT-FAI. Els anarquistes i els militants del POUM es revolten en contra de la Generalitat i hi ha un tiroteig. La confrontació va durar quatre dies, concloent amb centenars de morts i més d'un miler de ferits.
-
Els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir contra els nacionals, que van ocupar Bilbao
-
Dirigent principal del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) va ser assassinat per agents de la policia soviètica
-
-
Amb la finalitat d'alleugerir la pressió al nord, els republicans inicien una ofensiva al centre de la península durant el mes de juliol
-
-
L'entrada dels nacionals a aquests territoris durant el mes d'agost suposa la pèrdua del control de la indústria metal·lúrgica per a la república
-
-
Es trasllada el govern de València a Barcelona, on ja s'havia refugiat prèviament el govern basc, després de la caiguda del nord. El govern republicà assumeix moltes funcions deixant de banda el govern de la Generalitat, fet que crea tensions.
-
-
L'exèrcit republicà va reformar alguns aspectes del seu exèrcit ja que encara tenien l'esperança de guanyar, i va desfermar diferents ofensives
-
-
Els nacionals, aprofitant el desgast de les tropes republicanes, ataquen el front d'Aragó
-
Els nacionals entren a Serós, Aitona i Soses
-
Els republicans es retiren a la riba esquerra del Segre i els nacionals ocupen Lleida, El riu Segre es converteix en un límit fronterer i Lleida esdevé primera línia de foc durant nou mesos. Els nacionals també ocupen Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus poc després
-
Un cop l'exèrcit entra a Catalunya, Franco deroga l'Estatut
-
Les tropes nacionals ocupen Castelló, separant Catalunya de la resta de la zona republicana
-
Es publica el Programa de Tretze Punts per part del govern de la República, on es proposaven les condicions per el cessament de la lluita armada, que van ser rebutjades per Franco.
-
L'exèrcit republicà travessa l'Ebre i conquereix Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions de la poblacions de la zona (també prenen posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella
-
-
-
-
Situació: els republicans no podien gairebé oferir resistència després de la batalla de l'Ebre. Durant aquesta quarta fase es produeix la ocupació de Catalunya
-
Els nacionals entren pel nord, trencant el front de Tremp. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra ataquen Sarroca i Maials. L'ofensiva va avançar ràpidament.
-
-
-
-
-
Els president de la República (Manuel Azaña), de la Generalitat (Lluís Companys), del govern basc (J.A de Aguirre) i el cap del govern republicà (Juan Negrín) i el president de les Corts (Diego Martínez Barrio) s'exilien a França
-
A partir d'aquest moment funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertats democràtiques. També van ser prohibides manifestacions de la identitat nacional catalana
-
La guerra es considera acabada a Catalunya.
-
Immediatament després d'aquest fet, Azaña renuncia al càrrec de president de la República
-
El coronel dona un cop d'estat i crea el "Consejo de Defensa Nacional", que comptava amb socialistes, anarquistes i republicans, excloent comunistes i que va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir la pau sense represàlies. Franco rebutja les negociacions
-
En els tres dies següents els nacionals ocupen la resta del territori republicà
-
Franco signa a Burgos el comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte, després d'haver conquerit tota la zona mediterrània (la poca resistència que romania no va poder evitar l'ocupació d'Albacete, Alacant i València)