-
-
Es van desenvolupar enmig d’un clima de gran divisió entre dretes i esquerres. La convocatòria electoral no va aconseguir asserenar la situació i, els mesos que van precedir a l’esclat de la Guerra Civil es van caracteritzar per la tensió entre les forces socials i polítiques, encara que a Catalunya hi havia una relativa calma. -
L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid. El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud.
-
Al juliol les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió.
-
La seva mort va estar considerada detonant immediat de la guerra civil espanyola. -
Va ser assassinat a tirs. Un grup de guàrdies d'assalt i de membres de les milícies socialistes encapçalat per un capità de la Guàrdia Civil de paisà es van presentar en el domicili del líder monàrquic José Calvo *Sotelo amb el pretext de conduir-lo a la Direcció General de Seguretat i, en el trajecte, el socialista Luis Cuenca Estevas li va disparar dos tirs en el clatell, portant a continuació el seu cos al dipòsit de cadàvers del cementiri de l'Almudena. -
El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a les Canàries.
La insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. L’exèrcit d’Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forces armades espanyoles, va esdevenir la força fonamental del cop i, posteriorment, de la guerra. -
Franco es dirigeix cap a la Península al front de l'exèrcit d'Àfrica.
Els militars que participaven en la conspiració es van aixecar en diverses ciutats dels país.
Casares Quiroga va ser substituït per com a cap de govern per José Giral que va decidir dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les organitzacions (milícies) del Front Popular (republicans, socialistes i
comunistes) i dels sindicats (socialistes i anarquistes). -
A Barcelona, els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l’objectiu d’ocupar els centres de poder de la ciutat, però alguns militars compromesos amb la conspiració no hi van acudir i els rebels tenien un suport civil escàs. -
Els cossos policials decreten la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d’integrar-s’hi les milícies.
En conseqüència al territori republicà es va crear una estructura de poder popular, vertebrada al voltant de sindicats i partits d’esquerres que constituïen en aquell moment l’única força militar capaç de defensar la legalitat republicana. -
Es va ocupar de controlar l’ordre públic i d’organitzar les columnes de voluntaris anomenades columnes de milicians per tal d’avançar cap al front d’Aragó, per recuperar les zones ocupades pels insurrectes.També van intentar la conquesta de les illes Balears, i després d’ocupar Eivissa, Formentera i Cabrera,van desembarcar la Mallorca, però van ser derrotades i van haver de retirar-se precipitadament.Va ser integrat per les principals organitzacions d’esquerra i sindicals fidels a la República. -
La promulgació del decret va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses amb més de cent treballadors, mentre que les companyies amb capital estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge. Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent de propietat privada., encara que sota la fiscalització
d’un comitè obrer.
Al camp les col·lectivitzacions agrícoles més importants van tenir lloc al Baix Ebre i al Baix Llobregat. -
El 24 de juliol de 1936 es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional (JDN) presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Per tal de fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d’assumir competències no previstes en l’Estatut d’Autonomia i va crear la conselleria de Defensa. -
S’hi van adherir vint-i-set països. -
Per tal de fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d’assumir competències no previstes en l’Estatut d’Autonomia i va crear el Consell d'Economia de Catalunya. -
Aquests organismes revolucionaris populars aplegaven les forces del Front Popular.
Van anar sorgint consells, comitès, juntes que s’ocupaven d’organitzar les columnes de voluntaris per anar al front, l’ordre públic, l’economia... -
-
El setembre de 1936, al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà. -
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir concentrar en la figura de Franco tots el poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política. -
Es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradelles, en el qual estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. La constitució d’aquest govern va permetre l’inici de la reconstrucció de l’aparell d’Estat a Catalunya. Aquest nou govern va prendre mesures
importants. -
Desprès de que Franco es convertís en la màxima autoritat política, sorgeix el decret de 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del govern de l’Estat espanyol”. -
Per aconseguir armes i productes energètics, el govern espanyol va decidir enviar a la Unió Soviètica una part de les reserves d’or del Banc d’Espanya per poder pagar les armes comprades per la República. En contrapartida, els consellers militars soviètics van tenir un paper destacat en l’organització tàctica de la guerra. -
El dia 1 d’octubre de 1936 va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
A partir del més d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Es va fer un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s’havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l’exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent. -
El president de la República, Manuel Azaña, va encarregar la formació d’un nou govern al socialista Juan Negrín, llavors el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. El seu dirigent principal Andreu Nin va ser assassinat per agents de la policia soviètica.
-
No van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti.
-
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República.
-
Aquesta dictadura tenia un líder que acumulava tots el poders: Cap de l’Estat i del govern (Caudillo) , comandant suprem de tots els exèrcits (Generalísimo) i cap del partit únic (Falange Española Tradicionalista y de la JONS).
En pocs mesos s’havia creat un Estat totalitari i, Franco n’era el caudillo. -
Decret promulgat per Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS) i es va convertir en el partit únic del nou règim.
Aquesta unificació es va acceptar ja que la prioritat era guanyar la guerra i el poder creixent de Franco que tenia el suport de l’exèrcit. -
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i concentra les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República.
-
Els fets de maig marquen un canvi important en l’evolució política de la zona republicana: la influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar en tots els àmbits. El POUM va ser il·legalitzat i els seus dirigents van ser perseguits i detinguts (Andreu Nin, pres i assassinat per agents soviètics) A Catalunya, l’ordre va tornar als carrers.
-
Va ser integrat bàsicament per la ERC i el PSUC. La CNT-FAI va quedar fora del govern. -
D’una banda CNT-FAI, el POUM i PSUC volien aprofundir en el procés revolucionari, ja que consideraven que era la única forma de guanyar la guerra. D’altra banda ERC i el govern de la Generalitat volien recuperar el control de la situació i mantenir l’ordre públic.
Aquestes dues forces polítiques es van enfrontar violentament.
Es va produir un tiroteig i els anarquistes i militants del POUM es van revoltar contra la Generalitat i van aixecar barricades als carrers de Barcelona. -
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir als nacionals, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
En aquesta carta es justificaven l’alçament militar i la guerra.
El suport de l’església que va arribar a donar caràcter de “cruzada” a la guerra, va ser molt important a l’hora de mobilitzar sectors catòlics en el bàndol rebel. Entre les poques excepcions a aquest suport hi va haver la de l’església basca i la de l’arquebisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer, que considerava que els bisbes no havien de prendre part a favor de cap bàndol. -
Els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, i van iniciar la batalla de Brunete.
-
La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació.
-
Aquest fet va comportar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, ja que el govern central va assumir noves competències com l’Administració de justícia. -
La decisió va estar motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d’una de les zones més riques que quedaven sota el control republicà. El govern republicà va assumir el control de l’ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, l’administració de justícia i la indústria de guerra i va deixar de banda el govern de la Generalitat, cosa que va provocar friccions importants amb el govern autonòmic
-
Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada.
Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van atacar el front d’Aragó. -
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid.
Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l’Ebre: desgast definitiu de l’exèrcit republicà. -
Va ser una campanya del bàndol nacional iniciada amb prou feines tres setmanes després de finalitzar les hostilitats de la Batalla de Terol. Aquesta ofensiva va començar el 7 de març de 1938 i va concloure el 19 d'abril del mateix any. El resultat de l'ofensiva va significar un cop dur a les forces republicanes de l'Exèrcit de Llevant i va partir en dues parts el territori sota administració de la Segona República Espanyola. -
Els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. El 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
Aquest fet va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
L'exèrcit de l'Estat Major republicà va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Van haver atacs fins a restablir la línia a l'altra banda del riu Ebre. Setena contraofensiva. -
Els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu de l'Ebre. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Va ser durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya.
-
Paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
-
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939.
Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
Entra en vigor la llei de responsabilitats polítiques que pretenia
“liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
-
Les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou. Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. -
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i
Gran Bretanya i immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà.
-
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el
Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Franco signa un comunicat en què dona la guerra per acabada. Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la
derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
