-
Period: to
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
-
Insurrecció
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936, Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista, va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975 -
Comitè de Mílicies Antifeixistes
Va ser una entitat administrativa i militar creada el 21 de juliol de 1936 pel president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sota la pressió exercida per la central sindical anacosindicalista Confederació Nacional del Treball i la Federació Anarquista Ibèrica que havien capitalitzat la lluita obrera als carrers de Barcelona en un intent de doblegar els militars revoltats contra la Segona República Espanyola i en el context de la Revolució Espanyola del 1936. -
Junta de Defensa Nacional (Burgos)
La Junta de Defensa Nacional va ser l'organisme constituït el 24 de juliol de 19361 pels militars revoltats en el fallit cop d'Estat que va donar lloc a la guerra civil espanyola i que va assumir de forma col·legiada «tots els Poders de l'Estat»2 a el territori controlat pels revoltats. -
El Comitè de No Intervenció
Va ser una organització creada el 1936 a proposta de França i recolzada pel Regne Unit amb l'objectiu d'evitar la intervenció estrangera a la Guerra Civil Espanyola i la internacionalització del conflicte en un moment de màxima tensió entre democràcies i dictadures a Europa. Els compromisos no van ser respectats ni per l'Alemanya nazi ni per la Itàlia feixista ni pel Portugal salazarista que van recolzar al bàndol revoltat, ni per la Unió Soviètica que va ajudar a la República Espanyola. -
Consell d'Economia de Catalunya
Organisme de control econòmic de la Generalitat de Catalunya, creat l’11 d’agost de 1936 -
Franco Generalísimo i Cap de Govern de l'Estat
El nomenament del generalíssim Franco va tenir lloc el 21 de setembre de 1936 a l'aeròdrom de Sant Ferran (Salamanca), durant una reunió d'alts comandaments militars del sector de l'exèrcit que s'havia revoltat el mes de juliol anterior. Això va ser possible gràcies a que havia aconseguit un mèrit de guerra, alliberar els presos feixistes que es trobaven a l'Alcàsser de Toledo -
Trasllat del govern central de Madrid a València
El 6 de novembre del 1936 el govern de la II República Espanyola es va traslladar a València. A conseqüència de l'avanç de les columnes franquistes sobre Madrid, i davant del perill imminent que la capital caiguera en mans dels colpistes, el govern de Largo Caballero va prendre aquesta decisió. -
Defensa de Madrid
La batalla de Madrid, anomenada també com a defensa de Madrid, és el conjunt d'episodis bèl·lics succeïts a la zona de Madrid durant el transcurs de la guerra civil espanyola. Després del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol de 1936, la revolta militar dissenyada pel general Mola té lloc amb èxit al protectorat espanyol del Marroc i part del nord d'Espanya. Després del fracàs de la rebel·lió a Madrid, la capital queda sota el domini governamental de la Segona República Espanyola. -
Batalla del Jarama
Va ser una important trobada militar de la guerra civil espanyola, que es va desenvolupar entre el 6 i el 27 de febrer de 1937. L'ofensiva la va iniciar l'exèrcit colpista amb la intenció de tallar les comunicacions de Madrid. El disseny de l'operació inicial era una acció de gran envergadura per l'est de Madrid, la major part de la batalla va tenir lloc a RIVAS-VACIAMADRID, on encara es poden veure a la muntanya les coves del bàndol Republicà. -
Batalla de Guadalajara
La batalla de Guadalajara (8 de març al 23 de març de 1937) va ser un enfrontament a la guerra civil espanyola desenvolupat al voltant de la ciutat de Guadalajara en un intent de les tropes nacionalistes per penetrar a la capital d'Espanya pel nord. Van participar l'Exèrcit Popular Republicà i el Corpo Truppe Volontarie italià, recolzat per altres unitats de l'Exèrcit revoltat, en concret la Divisió de Sòria. -
Guerra al Nord -- Abril/ Novembre
L'Ofensiva del Nord, també anomenada Campanya del Nord o Front del Nord, és el nom que rep el conjunt d'operacions i combats que van tenir lloc a la franja cantàbrica des de la primavera a la tardor de 1937, entre les forces revoltades i les de la zona lleial al govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola. -
Unificació i creació de FET i de les JONS
Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola. -
Bombardeig de Gernika per part de la Legió Condor
El bombardeig de Guernica (Operació Rügen) va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta localitat basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien en favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. -
Fets de Maig
Foren enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Els Fets de Maig indiquen també l'inici de la sortida d'anarquistes i militants del POUM de les institucions republicanes. -
Dissolució del POUM
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935. -
Nou Executiu Català sense CNT
-
Alemanya i itàlia abandonen el comitè de No Intervenció
-
El vaticà nomina representant davant Franco
-
Trasllat del Govern central de València a Barcelona
-
Batalla de Terol
S'anomena batalla de Terol el conjunt d'operacions militars que, durant la guerra civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre de 1937 i el 22 de febrer de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants. -
Franco designa el seu primer Govern
El Primer Govern d'Espanya durant la dictadura franquista presidit per Francisco Franco, es va constituir el dia 31 de gener de 1938 a la ciutat de Burgos, en plena Guerra Civil Espanyola i conformement a la llei del dia abans sobre organització de l'Administració de l'Estat. Li va correspondre dur a terme una labor d'urgència repressiva i organitzadora. Tres setmanes abans de l'esclat de les hostilitats a Europa el govern va ser reorganitzat, el dia 9 d'agost de 1939. -
França i Anglaterra reconeixen el govern de Franco
-
Ofensiva de Franco a Aragó
L'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola va ser una campanya del bàndol franquista iniciada amb prou feines tres setmanes després de finalitzar les hostilitats de la Batalla de Terol. Aquesta ofensiva va començar el 7 de març de 1938 i va concloure el 19 d'abril del mateix any. El resultat de l'ofensiva va significar un cop dur a les forces republicanes de l'Exèrcit de Llevant i va partir en dues parts el territori sota administració de la Segona República Espanyola. -
Aprovació del Fuero de Trabajo
El Fuero del Trabajo (1938) és una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, que va ser aprovada el 9 de març de 1938 abans de la terminació de la Guerra Civil a instàncies del ministre d'Organització i Acció Sindical al primer govern de Franco, Pedro González-Bé. La redacció de la llei prenc com a model a la Carta del Lavoro promulgada a Itàlia per Edmondo Rossoni i el Gran Consell Feixista italià a l'abril de 1927. -
Abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
el 5 d'abril es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per la qual cosa el català deixa de ser oficial a Catalunya. Immediatament després que les tropes franquistes creuessin el riu Segre, per la Llei de 5 d'abril de 1938 es declarava abolit l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La llei declarava la invalidesa de l'Estatut des del 17 juliol 1936 i implicava la desaparició de la Generalitat de Catalunya i la supressió de l'oficialitat del català en tota la zona sota el seu domini -
Tretze punts de Negrín
Els Tretze punts de Negrín, també coneguts com a Tretze punts del govern de Negrín, són el primer acte polític del govern socialista de Juan Negrín durant la guerra civil espanyola. Van ser publicats el 30 d'abril de 1938, i eren una exposició del seu programa polític. Es tracta d'un programa propagandístic i estratègic, que per la seva moderació intentava buscar suports internacionals i, en última instància, finalitzar la Guerra Civil mitjançant una pau negociada entre els bàndols en pugna -
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,[9] a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. -
Retirada de les Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia. Van participar en les més cruentes batalles de la guerra, fins que el 23 de setembre del 1938 es retiraren del conflicte a causa de la pressió de la comunitat internacional. -
Arribada de les Tropes de Franco a la frontera Francesa
Les tropes de Franco van arribar a la frontera francesa el divendres 10 de gener del 1939, al post duaner del Coll dels Belitres entre Portbou i Cervera de la Marenda es va produir un fet excepcional. Es va produir un llibre, escrit en calent sobre aquelles hores precises per un actor directe. -
Ocupació de Barcelona
El 26 de gener del 1939 uns 90.000 soldats de l'exèrcit franquista entraven a Barcelona i ocupaven la ciutat, exhausta i vençuda després de tres anys de guerra, amb l'ordre explícita de batre i destruir l'enemic. -
Exili del Govern a França
-
Cop d'Estat del Coronel Casado
Va constituir un dels últims actes de la Guerra Civil espanyola. El cop d'Estat, que es va iniciar el 5 març de 1939, va estar encapçalat pel coronel Segismundo Casado, cap de l'Exèrcit del Centre, i va rebre el suport de totes les forces polítiques de la zona republicana que advocaven per posar fi a la guerra civil, ja que la consideraven completament perduda, i entre les quals es trobaven els socialistes "antinegrinistes" encapçalats a Madrid. -
Entrada dels Nacionals a Madrid
El 28 de març de 1939 va ser alliberat Madrid. Hores i fins dies abans, el front no tenia cap activitat: els soldats del front popular sortien de les seves trinxeres amb banderes blanques i confraternitzaven amb els Nacionals. Els seus caps els ordenaven, pistola a la mà, que tornessin a les seves posicions, però ningú no els feia cas. Es canviaven tabac i paper de fumar, cantaven i donaven vives a Espanya. -
Fi de la Guerra Civil Española
«La guerra ha terminado» és la frase amb què conclou l'últim comunicat de guerra emès l'1 d'abril del 1939 per Franco. Aquest comunicat va posar fi oficialment a la guerra civil espanyola, per la qual cosa va ser molt difós nacionalment i internacionalment. -
Últim comunicat de guerra, Burgos
L'últim comunicat de la Guerra Civil espanyola signat per Francisco Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya, que resa el següent:
« En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, han aconseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat.