-
El 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, dona un cop d'estat, i, havent-li donat el rei Alfons XIII la seva confiança, suspèn la constitució i inicia un període de dictadura fins a la seva dimissió, el 28 de gener del 1930. Durant la dictadura es va fer un esforç per modernitzar el país. També es va realitzar notables inversions en infraestructures com la construcció de la central hidroelèctrica a Villalba de la serra, en el riu Xúquer.
-
Es proclama la Segona República espanyola (1931-1936) amb Alcalà-Zamora elegit com a president i Alfons XIII exiliat a França. A causa les divisions entre dretes i esquerres i per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República, aquesta tampoc va poder resoldre els problemes pendents que tenia el país.
-
Després d'haver-se proclamat oficialment la República el 14 d'abril, es va establir un govern provisional, presidit per Alcalá-Zamora, que va convocar ràpidament eleccions a Corts Constituents el 28 de Juny. La victòria va ser per a la coalició Republicana Socialista. Durant aquest període de govern provisional es va aprovar la Constitució de 1931. Una vegada aprovada les Corts van elegir president de la república a Niceto Alcalá Zamora i es va formar un govern presidit per Manuel Azaña.
-
El govern liderat per Manuel Azaña estava integrat en la seva majoria per republicans d'esquerres i socialistes, l'objectiu de les quals era dur a terme una sèrie de reformes amb les quals modernitzar la societat espanyola. Entre aquestes destaca: La reforma religiosa, agrària, de l'exèrcit i de l'Estat centralista.
-
Els sectors contraris a la República intenten acabar amb la coalició republicana–socialista. Manuel Azaña acaba dimitint i el president de la República dissol les Corts convocant noves eleccions (vot dones). La CEDA obté els millors resultats quedant el govern en mans del Partit Republicà Radical (A. Lerroux). Totes les reformes que van ser donades en el primer bienni van ser desmantellades per complet. El govern de Lerroux es veu afectat per escàndols de corrupció, acaba sent destituït.
-
L’objectiu dels militars rebels va ser ocupar la capital de l’Estat, Madrid. El general Mola ho havia intentat des del nord, però les tropes que envia des de Navarra per a prendre la capital són detingudes pels republicans en Somosierra. Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud.
-
Els partits d'esquerres (Front Popular) s'agrupen per a presentar-se a les eleccions, aconseguint la victòria. Manuel Azaña va ser proclamat de nou president de la república i S.C. Quiroga cap del govern. Entre les seves accions va destacar: absolució dels presos de la revolució d'octubre (1934), aprovació de l'Estatut Català que va ser anul·lada amb anterioritat i el trasllat dels generals Francisco Franco a Canàries i Emilio Mola a Navarra per a evitar organitzar alçaments militars.
-
El 18 de juliol de 1936 s'estén per la Península un cop d'estat militar contra el govern del Front Popular. Però aquesta revolta triomfa en la meitat del país i desemboca en una guerra civil. Sorgeixen dues zones: republicana i nacional. El suport de Mussolini i Hitler al bàndol revoltat i la no-intervenció de França i GB a favor de la República, fa que l'enfrontament es prolongui durant gairebé tres anys.
-
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
El juny del 1937 i després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
El tinent de Guàrdia d'Assalt José del Castillo va ser un militar republicà d'ideologia socialista. Era membre de la Unió Militar Republicana Antifeixista. Va ser assassinat per quatre pistolers d'extrema dreta. Aquest fet va crispar encara més el clima polític. Com a reacció, un grup de guàrdies d'assalt van assassinar un dels líders de la dreta monàrquica espanyola.
-
Ministre durant la dictadura de Primo de Rivera, va haver d'exiliar-se amb l'arribada de la II República, però va poder tornar en 1934, amb el bienni radical-cedista, com a líder de la dreta. La matinada del 13 de juliol de 1936 va ser tret de la seva casa amb una ordre d'arrest falsa i assassinat d'un tret en el clatell. Aquest assassinat va ser una resposta a la mort, un dia abans, del tinent Castillo. -
La revolta militar va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936 quan el coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República i va decretar l'estat de guerra a Ceuta.
-
El juliol de 1936, les tropes d'Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d'ocupar Madrid. -
La insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit d'Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forces armades espanyoles, va esdevenir la força fonamental del cop i, posteriorment, de la guerra. Al mateix moment Franco es va assegurar l'èxit de l'aixecament a les Canàries. -
Franco arribar a la ciutat de Tetuan i es dirigeix cap a la Península al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica. Mola decreta l'estat de guerra a Pamplona i controla Navarra. Els militars que participaven en la conspiració s'aixequen en diverses ciutats del país. Els colpistes triomfen a la Meseta Nord, excepte a Burgos i Valladolid, també s'imposen a Saragossa, a Galícia, a Mallorca i a Sevilla on Queipo de Llano amb els reforços procedents d'Àfrica controla tota Andalusia Occidental.
-
El govern republicà de José Giral dissol l'exèrcit tradicional i els cossos policials i decreta la creació de batallons de voluntaris. El poder de l'Estat és substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Es desencadena a la zona republicana una repressió espontània contra el que pogués tenir relació amb els insurrectes. L'exèrcit gairebé ha desaparegut perquè molts oficials són detinguts, alguns executats i d'altres es troben amagat.
-
Els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l’objectiu d’ocupar els centres de poder de la ciutat de Barcelona, però alguns militars compromesos amb la conspiració no hi van acudir i els rebels tenien un suport civil escàs. Goded va ser fet presoner. El president Companys el va convèncer que anunciés per radio la seva derrota. Fi de l’aixecament militar a Barcelona. -
Per restablir l’ordre calia comptar amb els dirigents anarquistes. Així, el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció molt important per aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, integrat per les principals organitzacions d’esquerra i sindicals fidels a la República (ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana). -
L'aviador J. Antonio Ansaldo va a Estoril a recollir-li amb la seva avioneta per a traslladar-li a Burgos, on assumiria el comandament del cop d'estat. L'aparell s'estavella als pocs moments de l'enlairament. La seva mort i els fracassos de Goded i Fanjul van obligar a reorganitzar els plans dels colpistes. Mola es va traslladar l'endemà a Saragossa, on es va reunir amb el general Cabanellas i li va convidar a presidir la Junta de Defensa Nacional. -
El govern de la República va trigar dos dies a reaccionar i, el cap de govern Casares Quiroga va ser substituït per José Giral que va decidir dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les organitzacions (milícies) del Front Popular (republicans, socialistes i comunistes) i dels sindicats (socialistes i anarquistes). -
Els obrers es van anar reincorporant als seus llocs de treball. Es van trobar, però, que un bon nombre de propietaris havien estat assassinats o havien fugit. Així, els treballadors van haver d’assumir el control de moltes empreses i van reprendre la producció, així aquest procés revolucionari havia portat els obrers a disposar d’un gran poder econòmic.
-
El decret de col·lectivitzacions i control obrer va ser un dels objectius del govern de la Generalitat de Catalunya, que va fixar les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses. Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent de propietat privada., encara que sota la fiscalització d’un comitè obrer. -
Comitè creat per iniciativa francesa, sota forta pressió diplomàtica del govern britànica, l'objectiu del qual va ser evitar la intervenció estrangera en la Guerra Civil Espanyola. -
La Conselleria de Defensa va ser un organisme dependent de la Generalitat de Catalunya creada oficialment el 2 d'agost de 1936 i que va existir durant els primers anys de la Guerra Civil Espanyola per a fer-se càrrec de les qüestions militars, malgrat el fet que les competències de defensa eren exclusives al govern de la República. Això, va provocar tensions amb el govern central i amb la mateixa presidència de la República, que ho van veure com una usurpació de funcions de l’Estat. -
A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on va haver-hi una forta repressió. -
Organisme de control econòmic de la Generalitat de Catalunya, creat l'11 d'agost de 1936. N'havia estat un precedent el Consell Consultiu d'Economia de la Generalitat de Catalunya, creat el març del 1934 i que havia funcionat amb intermitències. Tingué la missió de dirigir l'economia catalana i de formalitzar un programa comú de totes les organitzacions polítiques i sindicals. -
El setembre de 1936, al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. -
El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. -
Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. Dos mesos després s’hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat.
-
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir concentrar en la figura de Franco tots el poder, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política. -
En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
Formació d'un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradelles (forces republicanes i obreres). El Comitè Central de Milícies Antifeixistes es dissol. Mesures importants com el decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la justícia. Fortes tensions entre les forces polítiques i sindicals que formen el govern. CNT-FAI, el POUM i PSUC volen aprofundir en el procés revolucionari. En canvi, l'ERC i el govern de la Generalitat volen mantenir l’ordre públic.
-
El decret de 29 de setembre de 1936 nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del govern de l’Estat espanyol”. -
El dia 1 d’octubre de 1936 va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado, una de les principals institucions que van configurar la primera organització governamental creada per Franco, embrió d’un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
A l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà.
-
A partir del mes d'octubre de 1936 l'exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat.
-
Per aconseguir armes i productes energètics, el govern espanyol va decidir enviar a la Unió Soviètica (dipositar), l’octubre de 1936, una part de les reserves d’or del Banc d’Espanya per poder pagar les armes comprades per la República. En contrapartida, els consellers militars soviètics van tenir un paper destacat en l’organització tàctica de la guerra. -
El dia 20 de desembre de 1936 es va fer un decret pel qual les milícies armades de la falangista i dels requetès s'havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent.
-
A partir de gener de 1937, Franco va iniciar una sèrie d’accions per dotar de més unitat el conjunt de forces que donaven suport als insurrectes.
-
L'avanç del bàndol nacional continua cap al nord després de la presa de Màlaga i Guadalajara, dirigint-se ara cap a la cornisa cantàbrica. Els nacionals concentren els seus esforços a prendre les ciutats de la costa nord (importància estratègica). El bàndol nacional comptava amb el suport militar de l'aviació alemanya. Es prenen ciutats claus com Bilbao, Santander i Gijón, amb el que es consumeixi la victòria nacional al llarg de la cornisa cantàbrica.
-
Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. La participació de regulars marroquins i tancs italians del nouvingut Corpo Truppe Volontarie va conduir a la retirada dels republicans i la capitulació de Màlaga en menys d'una setmana. -
La batalla del Jarama (sud de Madrid) va tenir lloc en les proximitats del curs mitjà del riu Jarama, entre els dies 6 i 27 de febrer de 1937. L'objectiu dels nacionals era aïllar Madrid de València mitjançant una ràpida maniobra que li permetés tallar la carretera que uneix totes dues ciutats, i arribar posteriorment fins a Alcalá de Henares. Però no van aconseguir aïllar la capital.
-
La batalla de Guadalajara (8 de març – 23 de març de 1937) va ser un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord. Van participar per part de l'Exèrcit Popular de la República les divisions 11, 12 i 14, juntament amb les Brigades Internacionals XI i XII i per part nacional el Corpo di Truppe Volontarie italià, amb el suport d'altres unitats de l'exèrcit franquista. Els italians van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Es va promulgar el decret d'unificació mitjançant el qual la falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS. Aquesta unificació es va acceptar, ja que la prioritat era guanyar la guerra. El cap de la Falange, Miguel Hedilla s'hi va oposar i Franco el va fer empresonar i desterrar, i d'aquesta manera qualsevol oposició va ser silenciada. Així s'instaurava una dictadura militar de caràcter feixista.
-
L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc. -
Es realitza un atac aeri sobre la població de Guernika el 26 d'abril de 1937 per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien en favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Aquesta va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Un grup de policies manats per Rodríguez Salas, es va dirigir a la central de la Telefònica (sota el control de la CNT-FAI) a BCN, per prendre el control de l'edifici. Aquest fet va provocar que els anarquistes i militants del POUM es revoltessin contra la Generalitat i aixequessin barricades als carrers de Barcelona. El PSUC i el govern controlaven un sector est de les Rambles. Els anarquistes dominaven el sector oest. En el centre de la ciutat els automòbils que circulaven eren metrallats. -
Grups armats d'anarquistes van atacar les casernes de la Guàrdia d'Assalt i edificis governamentals. Aquests i els militants comunistes van contraatacar. Els delegats dels sindicats de CNT es reuneixen i acorden fer tot el possible per a restablir la tranquil·litat. Entretant, els dirigents anarquistes García Oliver i Federica Montseny i l'executiu de la UGT Carlos Hernández Zancajo llegien per la ràdio una crida als seus seguidors perquè deposessin les armes i tornessin al treball. -
El govern català dimitiria, formant-se un de nou representat pels anarquistes, Esquerra, el PSUC i la Unió de Rabassaires. El secretari general de la UGT catalana, Antonio Sesé, va resultar mort en un tiroteig perpetrat per terroristes de la CNT. Companys i Llarg Cavaller van mantenir una conversa telefònica en la qual el president català va acceptar l'oferta formulada pel president del govern d'enviar-li ajuda per a restaurar l'ordre. -
Durant la matinada la CNT crida els treballadors a tornar al treball. A la tarda es van reprendre els combats. Una força de guàrdies d'assalt, parteixen de Madrid i València cap a la capital catalana. A la nit dos destructors republicans van arribar al port de Barcelona, armats. A Tarragona, milicians d'Estat Català, ERC i PSUC ataquen la seu local de la FIJL, aconseguint prendre-la a l'assalt després d'un dur enfrontament armat. -
Era evident que la insurrecció havia fracassat. Les tropes enviades des de València van desfilar per la Diagonal i van ocupar tota la ciutat. Van començar a desfer-se les barricades. Els comitès superiors, en els dies següents, van intentar ocultar tot el succeït, arreglar les actes en procés de redacció i en definitiva evitar en la mesura del possible la previsible repressió estalinista i governamental contra l'Organització i contra els protagonistes més destacats. -
Es comencen a desmuntar les barricades. Els disturbis de Barcelona havien acabat finalment. La premsa de l'època va calcular el nombre de baixes en 500 morts i 1000 ferits. Les Jornades de Maig van tenir també un camp d'actuació secundari en molts pobles, principalment de les províncies de Barcelona i Tarragona. Aquests fets marquen un canvi important en l’evolució política de la zona republicana. El POUM va ser il·legalitzat. Nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys. -
El curs desfavorable de la guerra posa en contra del govern de Caballero comunistes, socialistes i republicans. Azaña, encarrega la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín. El POUM és declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. El seu dirigent principal Andreu Nin és assassinat per agents de la policia soviètica.
-
A causa de la persecució religiosa produïda durant els primers mesos de la guerra per part dels republicans, va portar la jerarquia eclesiàstica a donar suport actiu a la insurrecció militar. L'1 de juliol es va publicar una carta pastoral de l'episcopat on es justificaven l'alçament militar i la guerra. El suport de l'església que va arribar a donar caràcter de "cruzada" a la guerra, va ser molt important a l'hora de mobilitzar sectors catòlics en el bàndol rebel. -
Aquesta ofensiva del bàndol republicà tenia com a objectiu embutxacar a les forces del bàndol nacional que pressionaven Madrid i també evitar la presa de Santander en el nord d'Espanya per les tropes de Franco. Es va aconseguir prendre Brunete en el matí del mateix dia 6; però la falta d'iniciativa republicana, les forces de Líster es van atrinxerar en Brunete sense aconseguir els seus objectius primaris. Els nacionals van disposar de temps suficient per a reforçar el front.
-
Al mes d'agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries. Amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur per la República. -
Va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 3 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació.
-
El mes d'octubre de 1937, el govern de la República es va traslladar a Barcelona. Això va comportar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, ja que el govern central va assumir noves competències com l'Administració de justícia.
-
Negrín decideix traslladar el govern de València a Barcelona. Hi ha la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d'una de les zones més riques que quedaven sota el control republicà. El govern republicà assumeix el control de l'ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, l'administració de justícia i la indústria de guerra i deixa de banda el govern de la Generalitat, cosa que provoca friccions importants amb el govern autonòmic.
-
L'Exèrcit Popular de la República va acumular un gran nombre d'homes i equip entorn de la capital turolense. Els últims bastions revoltats es van rendir al començament de gener de 1938 i les tropes republicanes van passar a la defensiva. Les tropes governamentals van aconseguir mantenir les seves posicions i els franquistes es van veure incapaços de reconquerir la ciutat recentment perduda. Finalment, el camí estava obert i el 22 de febrer la ciutat de Terol tornava a les mans de Franco. -
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. El nou exèrcit republicà va desfermar diferents ofensives.
-
L'any 1938 la situació va ser molt difícil al territori republicà. Hi mancaven aliments, els revessos militars eren continus i entre la població començava a estendre’s el cansament de la guerra.
-
El dia 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. -
El 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans. Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus.
-
Amb l’entrada de l’exèrcit franquista en terres catalanes i amb la seva dominació, el 5 d’abril de 1938 el general Franco deroga l’Estatut de Catalunya. -
El 13 d’abril, les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant.
-
El govern de la República va proposar un programa propagandístic i estratègic, que tracta de buscar suports internacionals, i, en última instància, finalitzar la Guerra Civil mitjançant una pau negociada entre els bàndols en pugna. No obstant això, aquest programa conciliador va ser rebutjat per Francisco Franco, que després de la severa derrota republicana en la recent Ofensiva d'Aragó se sabia pròxim a guanyar la guerra i imposar les seves condicions. -
El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre. -
El 15 de novembre, els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu Ebre. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
Després de la derrota republicana, la guerra es va convertir en un continu avanç dels franquistes que prenen Barcelona el 26 de gener i Madrid el 28 de març de 1939. Així doncs, la derrota republicana va esdevenir el cop definitiu a la República. Dels prop de cent mil soldats que hi van anar no en van tornar sencers ni la meitat. Si hi afegim les grans pèrdues materials, l'exèrcit republicà va rebre el pitjor revés de la guerra. El desenllaç de la guerra s'havia decidit a l'Ebre. -
El 23 de desembre de 1938 va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Després de la derrota a la batalla de l'Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Va ser durant aquesta fase que es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya.
-
Les tropes franquistes de la 105 Divisió del cos de l’exèrcit marroquí, comandades pel general colpista Yagüe, ocupaven Reus i Tarragona. Aquest contingent militar procedia de Tortosa, que havia estat ocupada dos dies abans, i en el trajecte entre l’Ebre i el Camp de Tarragona ―seguint la línia de la costa― van deixar un macabre reguitzell de violacions i assassinats comesos contra la població civil. Paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Les avantguardes del Cos d'Exèrcit navarrès i del Cos marroquí arribaven al Tibidabo. Els organismes oficials de la República i la Generalitat havien estat evacuats el dia 22. Algunes tanquetes italianes i Regulars marroquins s'endinsaven pels carrers de Sarrià i arribaven al passeig de Gràcia. Després el gruix de les tropes dels generals Solchaga i Yagüe va entrar sense resistència a la ciutat, van baixar fins a la plaça Catalunya, les Rambles i la plaça Sant Jaume. -
L'ocupació franquista de Girona estava precedida de set bombardejos a càrrec de les aviacions dels règims nazi alemany i feixista italià, aliats del bàndol revoltat. Els militars i paramilitars franquistes van practicar més de 700 detencions a la ciutat de Girona. Aquelles detencions es van practicar sobre persones d'ideologia catalanista i republicana assenyalades per elements falangistes o carlistes locals. -
Els presidents de la república Manuel Azañ, de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A d'Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939. -
Llei promulgada el 9 de febrer de 1939, que permetia de perseguir els sospitosos d'haver defensat la causa republicana. Va tenir caràcter retroactiu des de 1934. En realitat, la llei declarava il·legals a posteriori activitats que quan es van fer eren perfectament legals. Amb aquesta llei a la mà, la dictadura va jutjar per procediments militars, en judicis sumaríssims, moltes persones, acusades de rebel·lió militar. -
Finalment el 10 de febrer de 1939 les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou. Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones.
-
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya (27 de febrer de 1939) i immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República.
-
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà.
-
El coronel Casado va donar el cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, organisme que va assumir el paper de govern provisional en el qual quedava de la República Espanyola després del cop militar protagonitzat pel coronel Casat contra el Govern de Negrín, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure'n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
L’1 d’abril de 1939, Franco va signar un comunicat en què donava la guerra per acabada. Els dies posteriors, l’exèrcit franquista, va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. Finalment, el dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
